El proper diumenge 10 d'octubre farà tot just en 10 anys dels forts aiguats
que van provocar el desbordament del riu Francolí
i greus inundacions a la part baixa de la ciutat.
Una dècada després, el tram final del riu s'ha canalitzat,
de fet s'ha convertit en una zona d'esbarjo per als ciutadans.
La seva fesomia, la seva imatge, res té a veure amb aquell riu
que portaven en una cartera, podríem dir-ho així,
un grup de veïns de la nostra ciutat,
perquè aquesta transformació radical s'ha fet gràcies a la perseverança
dels veïns de Torre Jordi i del Serrallo.
Avui volem recordar com van anar les coses i per què no dir-ho així,
tot i que sembli una mica antic, aquesta lluita veïnal
que van tirar endavant tota una sèrie de persones recolzats
per una part dels veïns, d'altres potser van mantenir una actitud
més indiferent de tot i va bé, com sempre, a la vida.
Parlem amb Carme Padrol. Bon dia, Carme.
Bon dia.
Francisco Villares, bon dia.
Hola, bon dia.
Gervasio Mojío, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara dèiem, 10 anys dels aiguares,
i per nosaltres tots som 10 anys més grans també.
Sí, sí.
Això parla per a nosaltres.
Tot vas quedar.
Jo m'he plantat.
Tot vas plantar.
La Carme està igual.
Jo està igual, està igual.
Hem estat escoltant, recuperant de l'arxiu sonor de la ràdio,
anem a recuperar i fer un reportatget, alguna cosa,
al final hem desistit.
Hem dit, hi ha tantíssimes veus, tantíssimes reaccions,
i algunes que fins i tot dius, hosti, és que sap com ha greu,
perquè senties veus de persones com a molt desesperades,
molt doludes.
Tot i que va ser dramàtic, en molts sentits,
10 anys després podem parlar des de la calma,
fins i tot en algun moment amb un cert sentit de l'humor,
que sempre és una cosa molt terapèutica.
En tot cas, per il·lustrar una miqueta,
hem triat un fragment d'una de les múltiples converses
que mantenia la nostra companya dels serveis informatius,
Teresa Ortega, amb el cap de protecció civil,
Albert Magaroles.
Escoltem una miqueta i de seguida iniciem la conversa.
Sembla ser, segons ens informaven,
que la pluja, els aiguats,
han provocat el trencament del mur de contenció del riu Francolí.
Sembla ser també que s'ha fet necessària
l'evacuació de la zona del Serrall,
on ens pot confirmar aquest fet, senyor Magaroles?
Sí, efectivament, jo els agraeixo l'oportunitat d'aquesta trucada
per poder recomanar a tota la gent que viu a la zona del Serrallo
i recordar-los que el servei municipal de transport i l'Ajuntament
tenen allà baix els autobusos davant de la llotja
per poder efectuar l'evacuació preventiva de la gent
i enviar-los a tots cap a la ciutat residencial o se n'han allotjats.
Efectivament, el mur de contenció de la part esquerra del riu
sembla que en alguna hi ha alguna esquerda, s'ha produït alguna fissura.
L'últim pont també sobre el pont, sobre el Francolí,
sembla que té problemes i podria arribar a cedir i fer de tap,
per la qual cosa hem de preveure que el riu es desbordaria
i que inondaria tota la part del Serrallo,
o part del Serrallo, almenys la més propera al riu.
Així doncs, Albert Magaroles, responsable de Protecció Civil a Tarragona,
l'evacuació es realitzaria en els autobusos,
amb els vehicles de l'empresa municipal de transports, no?
Sí, efectivament, això ja s'està realitzant,
ja fa estones que s'està realitzant
i possiblement ja hi queda poca gent.
El que recordem per aquells que no ho hagin fet
o no ho vulguin fer,
l'oportunitat o la idonitat que sí, que se'n vagin
i que estarem tots més tranquils.
O sigui, és una evacuació com a mesura de precaució.
En aquests moments, quina és la situació actual d'aquesta part de Tarragona?
Bueno, sembla, de la part baixa, doncs és aquesta que li diu,
el riu està desbordat per culpa que el mur no ha aguantat,
tot i que és un gran mur,
doncs la quantitat d'aigua que ha estat baixant
i la força en què baixa, doncs, ha pogut més, no?
Sembla que la situació s'està estabilitzant
perquè la pluja que ha caigut molt fort a la conca,
a la part alta del que és el riu,
doncs ha fluixat ja,
llavors el riu s'està estabilitzant,
però si tornés a venir una trompa d'aigua,
llavors, doncs, l'evacuació seria obligada.
De moment s'han previst fer altres evacuacions a Tarragona-ciutat?
No, no, no.
L'única?
S'han evacuat uns edificis de Torre Jordi,
també allí a la mateixa zona del Serrallo,
i ara estem amb el tema aquest del Serrallo.
Després hi ha altres poblacions de Tarragona
en què s'han efectuat evacuacions,
però el que és a la ciutat de Tarragona
el problema està a la part baixa del riu, evidentment.
Sí.
Així doncs, Albert Magarola,
responsable de Protecció Civil a Tarragona,
recordem una vegada més,
la gent, els veïns de la part baixa de Tarragona,
degut a que s'ha de fer una evacuació,
és necessari que vagin a buscar els autobusos
de l'empresa municipal a la llotja, no?
Sí, sí, que estan allí al carrer Trafalgar
a l'espera que hi vagi la gent i poder-los prendre.
Només estem parlant de la zona del Serrallo,
d'altres parts baixes de Tarragona,
de moment encara no corre cap perill.
De moment, encara, van ser més de 1.000 litres que van caure.
Aquest va ser un dels molts moments
en els quals vam parlar amb el responsable de Protecció Civil.
Com recordeu aquell dia?
Home, mirar-se m'ho posava la pell d'aquell diner.
No, no, és que no m'estranya.
Us he mirat i realment ho estava...
Aquell moment, a veure, això és com tot, no?
Que el moment que t'està passant,
que fas...
Si et passés això, i sempre es diu, no?
Quan me passi ja ho veuré,
perquè, clar, fins que no et passa una cosa,
la que sigui, no?
No saps com reaccionaràs.
I potser en aquell moment,
home, evidentment que sabies la magnitud que hi havia, no?
Però potser tampoc no t'han de compte,
perquè, doncs, procures per...
Sembla mentida, com plou, i poca cosa més, no?
Sí, no sé, no?
I, clar, ara sentint t'ho penses, no?
I, uff, bueno, no sé.
Carme s'ha emocionat un poc,
per a nosaltres,
també recordant hace 10 años lo que pasó exactamente.
Pues sí, fue eso,
i ho passaven molt mal els veïns, realment.
Ja en el Sarrayo,
com ha dit anteriorment,
els nostres blocs havien recogit ja la gent,
els nostres blocs estàvem peor,
molt peor que el Sarrayo,
perquè, precisament,
pel callejón,
és per on més agua salió.
Els baixos i pàrquins tot il·lumnat.
Exactament, els baixos,
tots els pàrquins,
la gent no sabía,
havia que avisar-los por els telefonillos que baixasen,
que havia que evacuar els blocs,
perquè, realment,
no se sabía el que iba a passar en aquells blocs.
O sigui, que ho passaven mal, realment.
Bueno, sí, en el momento que estaba ocurriendo
quizás no se era consciente,
¿no?, de lo que estaba pasando
ni qué magnitud tenía, ¿no?,
porque, bueno, es lo que ocurre,
llueve, llueve, mira,
incluso yo recuerdo unas imágenes
que se ve en el vídeo que yo tengo
a unas chicas hablando con su madre
en plan gracioso,
es decir, mira,
un vídeo que lo podemos llevar
al videotelevisión,
un programa que entonces había,
en plan aquello, ¿no?
Cuando realmente se fue consciente
de lo que estaba ocurriendo
y de lo que podría ocurrir
es cuando se da la orden de evacuación.
O sea, entonces,
realmente la gente vimos
que podría ser de una magnitud impresionante,
¿no?
Y luego, más o menos,
la semana siguiente
en la que estuvimos recluidos,
entre comillas,
en la ciudad residencial,
es realmente cuando ya empezaste
a ir viendo lo que realmente aquello.
Y luego, claro,
totalmente la inseguridad que tenías
de si los cimientos,
la columna de los bloques,
aquello,
hasta que los técnicos hicieron los estudios,
pues iba a aguantar, ¿no?
O sea,
realmente fue una semana,
diez días,
pero muy, muy, muy difícil.
Yo me tiré muchas noches
ahí en el parque aquel,
junto con los bomberos,
porque estaban constantemente
las bombas sacando agua,
sacábamos los coches cuando podíamos
y cuando se sacó todo,
para limpiarlo
y para ver lo que dice Paco,
cómo estaban los cimientos,
cómo estaban,
vinían los técnicos,
no había luz,
no había nada,
había que acompañarlos un poco
por abajo el parking,
como se iba pudiendo,
con foco,
con linternas,
y realmente pasamos
diez o doce días o quince
hasta que se normalizó
un poco la cosa muy mal,
muchas noches,
muchos días allí.
Claro,
vosotros con vuestras familias
evacuasteis la zona.
Yo me quedé ahí.
¿Tú te quedaste?
Yo fui de los pocos
que me quedé.
¿Y trasladaron?
Porque mis padres vivían cerca.
Entonces yo me quedé
y entonces por las mañanas,
no sé,
a las cinco o las seis de la mañana
iba para abajo
a ver cómo estaba toda la situación.
Pero hubo quien
fue la ciudad residencial.
Sí, sí,
Paco estuvo la ciudad residencial.
¿Cuántos días tuvisteis
que estar allí?
Pues una semana.
Sí.
Una semana estuvimos.
¿Y qué supone esto de irse?
Desgraciadamente
lo vemos mucho
por la televisión.
Sí, sí, sí, sí.
Además exactamente
con lo opuesto
intentando a veces
cuando pasó dos o tres días
de subir a casa
pues bueno,
para coger,
por decirlo de otra manera,
el cepillo de diente y tal
y veías que la Policía Nacional
te lo impedía y tal.
O sea,
realmente unos más,
otros menos,
pero teníamos la sensación
de que realmente
ibas a perder
el poquito patrimonio
que te había costado
toda tu vida hacer,
¿no?
Porque realmente era dantesco
de aquello de barro
sobre todo lo que he dicho antes
la inseguridad
si aquello se iba a sostener
o se iba a venir abajo
porque no te lo garantizaba
ningún técnico
por lo menos
en aquellos primeros días.
Bueno,
te veías un poco
como bien has dicho tú
que has visto películas
y tal
y parece que eso es mentira
pues lo estabas viviendo tú,
¿no?
Lo estabas viviendo
y luego pues bueno
esta descoordinación
pero de alguna manera
yo me quedé
en la ciudad residencial
y mis compañeros
de junta
desde el barrio
me iban comunicando cosas
y yo a los vecinos
como no lo viví
por decirlo de una manera
en primera persona
in situ
yo también quizás
lo pasé peor
por decirlo de una manera
que lo que estaban
porque estaban viendo
porque me llegaban noticias
incluso me llegaron noticias
a la ciudad residencial
que era posible
que un vecino
o dos hubieran quedado
ahogados en el garaje
imagínate
lo que eso supone
y entonces
yo realmente
lo pasé bastante mal
tothom a Tarragona
té la seva imatge
o las seves imatges
si mirem
les hemeroteques
les fotografies
de la premsa nacional
que va tenir
resuviament
per la magnitud
de l'aigua
i jo tinc present
l'evacuació
del col·legi
del Serrallo
una imatge
també doncs
molt molt
molt volpidora
i una altra imatge
la del polígon
francoli
els cotxes
semblaven embarques
per aquests carrers
impressionante
el col·legi
ten en cuenta
que
que estaba rodeado
completamente
de agua
había casi un metro
o más
en el colegio
y los críos
los sacaron
como podían
o sea que
uno del cuello
otro lo agarraba
porque había críos pequeñitos
aquello era como
iban metiéndolo
en los pisos
de los vecinos
aquello fue demasiado
jo he sentit
una entrevista
amb la Carme Padrol
d'aquella època
i en un dels moments
i a més
amb una veu
molt afectada
jo fins que no vegi
un pam d'aigua
no dic als veïns
que tornin
i que vinguin aquí
aquí no vengo
a veure
el Serrallo
també va ser
una miqueta diferent
perquè els edificis
clar
tot el que tenen
són quatre plantes
i n'hi ha pocs
de quatre plantes
i llavors clar
palau són uns edificis
de nou plantes
i molts pisos
i l'estructura
és diferent
allà
al Serrallo
només hi van estar
la primera nit
fora de casa
inclús no hi van haver
que ni la primera nit
que no van voler marxar
i llavors
doncs el dia següent
les barques
van anar a la mar
vull dir
que la vida
va continuar
entre cometes
una miqueta
igual
jo el que sí
també voldria dir
a part del col·legi
del Serrallo
perquè
s'ho van passar
molt malament
evidentment
que l'aigua
no s'hagués pogut evitar
però jo em fa l'efecte
que ells això
ja ho sabien
o sigui
jo crec
que des de
les altes esferes
sabien
que baixava
molta aigua
i que podia passar
alguna cosa
el que passa
que potser
no s'ho pensaven
i pensaven
no cal crear
la veu d'alarma
però home
en un lloc
que hi ha un col·legi
amb un munt de criatures
els crios
és que ja
havien de tindre vist
de no anar al col·legi
perquè això
a veure
el riu Francolí
és molt traïdor
vull dir
baixa molt més caudal
l'Ebre
que el Francolí
però l'Ebre
baixa a Pla
i el Francolí no
i el Francolí
quan te'n dones compte
ja tens l'aigua
al damunt
hi va haver
una falta de previsió
sí
però a veure
que ells ho sabien
vull dir
ells sabien
que el riu
era molt crescut
i també
evidentment
han de saber
que el riu aquest
és molt dolent
per tant
jo ja no et dic
de la gent
com d'altres
però com a mínim
al col·legi
jo sé que hi ha hagut
col·legis que van estar avisats
i en canvi
el col·legi del Serrallon
no va estar avisat
la canalla
hi va haver inclús
senyors
que deien que
durant més d'una setmana
havien tingut
blaus
a l'esquena
de les garrifants
dels crius
agafats amb ells
jo ara
jo em sembla
que això
és una taqueta
que haurien de tindre
les administracions
que en aquell moment
s'havien de cuidar
de que
no arribés a aquest extrem
evidentment
que el de l'aigua
és imprevisible
vull dir
això sí que no
però de la previsió
d'avisar la gent
com a mínim
després tu fes el que vulguis
però de mantenir-los
una miqueta alerta
si tu vols portar el crius
al col·legi
te'l portes
si vols anar a comprar
el pal
vas a comprar
i si no
et quedes a casa
ells ja sabien
a veure
el riu aquest és traïdor
però tampoc
no en una hora
i ells sabien
com havia plogut
i tot com estava
van haver-hi danys
disortadament personals
van haver-hi danys
materials
els primers dies
anaven adreçats
a reconstruir cadascú
de les persones afectades
doncs una mica
la seva vida
fer una valoració
dels danys
però després arribava
un altre tema
vosaltres
com a representants veïnals
el que deia la Carme
es podia haver evitat
i aquí doncs
el missatge era
no volem que torni a passar
s'ha de fer alguna cosa
anem a parlar
a qui correspongui
i abans ho dèiem
el sentit de l'humor
és terapèutic
abans comentàvem
que semblàveu personatges
d'una pel·lícula de Berlanga
vamos a ver al senyor ministro
en una furgoneta
viatge amunt
viatge avall
jo no sé
però podríeu fer
una autèntica guia
del que és
tot l'organigrama
dels despatxos ministerials
perquè
vau anar a tot arreu
això ho expliquin
ells dos ho expliquin
jo només vull dir una cosa
jo en aquells moments
de veritat
que m'anotava
com si fos
un
un tutu
com se diuen
aquells ninots
un tentetí
això
no no
aquells ninots
que tenen un pes baix
i que els hi vas donant
en castellà és tentetí
això en català
és igual
en castellà
un tossut
sí
un tossut
me vaig sentir com un tossut
perquè d'un costat a l'altre
d'un costat a l'altre
i de veritat
vull dir
va haver
bastant de temps
va veure
vau veure
molt de món
eh
vau viatjar molt
molt de temps
sí
perquè vosaltres
vau arribar a parlar
amb tres consellers
de la Generalitat
jo he dit que tres o quatre
i dos o tres ministres
si això ho traduïm en temps
vam parlar amb el Roma
amb el Cullull
Romell
Roma
i Mas
el Mas
a tal d'anècdota
em comentàveu que
en Mas era
doncs un dels càrrecs
de la conselleria
del Roma
del Roma
i que us faria el cafè
quan anà
el Mas
no era a Barcelona
sí
però l'última vegada
ja va ser com a minister
com a conseller
la primera vegada
que va anar
era secretari del Roma
per tant
quan us plantegeu
i com
decidiu
doncs
anar a parlar
amb els màxims responsables
primer imagino
que veus votat
doncs una miqueta
el que teníeu més a prop
en matèria d'autoritats
i institució
va anar al alcalde
el alcalde
el señor Maldonado
que era el delegado
de la Generalitat
al gobernador civil
que era gobernador civil
entonces sí
su delegado
antes era gobernador civil
exactamente
el gobernador civil
y aparte
a raíz de ahí
pues tanto el alcalde
como Maldonado
nos ponían en contacto
con los departamentos
de la Generalitat
y el delegado del gobierno
nos ponían en contacto
con el gobierno central
que entonces era socialista
cogimos los dos gobiernos
socialistas
la cosa comenzó
siendo ministro de Fomento Borrell
y el conseller
entonces era Roma
no, Cuell
Cuell
prácticamente en el tema
nuestro no intervino
se marchó
fue Roma
y bueno
tú decías antes
sí
la verdad
que hemos hecho
muchos viajes
ida y venida
promesa
y todo demás
pero bueno
también es cierto
y yo creo que hay que decirlo
y estarán de acuerdo
mis compañeros
que siendo
siendo un problema
tan tan complejo
y de tantos millones
en cuatro meses
teníamos un proyecto hecho
y esto nos dio realmente
ánimos
para seguir
porque esto ocurrió
en octubre
y yo recuerdo
que en febrero
del año siguiente
del
del 95
fuimos invitados
a la delegación
de gobierno
en Barcelona
a la firma
de este proyecto
entre Borrell y Roma
o sea
en cuatro meses
entre los dos gobiernos
que era lo más complicado
que nosotros nos hemos encontrado
claro
lo que uno quería
al otro no le iba
yo no sé exactamente
como yo
pero asistimos
a la firma
del acuerdo
que hay que recordar
también a los ciudadanos
que iba incluido
en aquel proyecto
lo que ahora
hoy en día
ya es una realidad
que es el puente
de los camiones
y se me olvidó
¿verdad presidente?
el puerto también
está incluido
y aparte de este puente
también iba otro
que lo llevaban
el puente ferroviario
para evitar también
el tráfico del tren
por dentro del puerto
esto en cuatro meses
estaba firmado
con lo cual
esto nos dio fuerza
de decir
bueno
pues esto es más fácil
de lo que creíamos
no que fuera fácil
pero realmente
¿cuánto caso nos hacen?
aquello de que te estuvieran mareando
y venga usted
y vaya usted
y ahora está hecho esto
y luego te enteraba
que no y tal
fue un momento
en que te dieron ánimo
para seguir
porque dice
hombre
un proyecto tan complejo
de tantos millones y tal
y en cuatro años
por lo menos
está la firma
o sea
plasmado en papel
lo que se quiere hacer
hombre yo creo que es un adelanto
¿no?
lo que pasa que luego
también es cierto
ocurrió el cambio de gobierno
a nivel central
esto como he dicho antes
lo comenzó haciendo fomento
después pasó a medio ambiente
que fue el ministerio
de la Isabel Tocino
todo esto se retrasó bastante
en la Generalitat
también hubo
hubo cambios
que entonces
fue cuando dimitió
o le echaron a Roma
y entró
y entró alto un más
ahí también hubo
una paralización
de un año y pico
pero
o sea
fue mucho tiempo
fue como dice Carmen
muchos viajes
de ida y vuelta
perdón
el mismo día
pero sí que íbamos viendo
que la cosa iba tomando cuerpo
iba
no era aquello
una tomadura de pelo descarada
pero a vegades
tornavau molt al parat
sí
evidentemente
amb les vostres fotografies
amb els vostres papers
sí pero
a ver
no ho deixàvem refredar
que yo trobo
que lo importante
és això
una cosa
es no deixarla refredar
això és important
però encara que tu
hi havia dies
que venies una miqueta
més optimista
hi havia dies
que buf
que estaves fatal
però
és allò que diu
no
de no llançar la tovallola
d'anar fent
a poquet a poquet
però anar fent
i de dir
la paciència
no se l'acabaran
els calés potser sí
però la paciència
no se l'acabaran
perquè clar
evidentment
tot això anava
a costa
de nuestro bolsillo
particular
ahí radica
el éxito nuestro
particular
ahí radica
la constancia
la constancia
aunque veíamos que a veces
que nos tomaban el pelo
sí que lo tomaban a veces
pero es igual
nosotros a Barcelona
Barcelona
a la semana siguiente
aquí en Madrid
hablar con el ministro
a Madrid
nosotros es igual
volvíamos a las 12
a la una
es igual de la noche
todo el día por ahí
con la fórmula
era el constante
era la constancia
los medios de comunicación
también nos apoyaron muchísimo
porque a veces
tanto Tarragona Radio
como alguna emisora más
pero nos apoyaban mucho
porque cuando no estábamos
en los ministerios
estábamos en la rádio
o en los periódicos
era constante
era el día a día
eso es lo que nos ayudó mucho
jo recordo que
el que no ho dèieu
així expressament
però probablement
per aquesta constancia
era el grupet aquest
de Tarragona
molt respectat
entre els passadissos
dels ministres
i les conselleries
us tractaven
amb molt de respecte
justament
per aquesta perseverança
probablement
o sigui
jo suposo
que si tu diures
que és veritat
que
jo
el Paco
potser ell
té memòria
que potser
no hi havia anat
cap veí
de cap posto d'Espanya
al lloc
que vam anar
a la primera
associación de vecinos
que pisaron
los ministerios
i han hagut
moltes catàstrofes
per desgràcia
pitjor
que la que vam tindre
naltros
i en canvi
no hi va haver
cap grup de veïns
o d'associació de veïns
o representants veïnals
que anessin
allà on naltros
vam arribar
només ens faltava
veure el president
del govern
però ja sabeu vosaltres
que per això diuen
que estan els representants
polítics
per fer aquestes coses
sí
però és que naltros
ja no vam voler
que s'hi posés
o sigui
és una cosa
que naltros vam dir
com la lluitarem
naltros
no la lluitarà ningú
i a més a més
s'ho vam creure
potser una miqueta
fan ferronets
sobredets
però ja està bé
que fossiu sobredets
home mira com va anar
però vam dir
veure
com naltros
defensarem lo nostre
no s'ho defensarà ningú
per què?
perquè naltros
no mirarem
cap mirall polític
ni cap re
mirarem només
la nostra pròpia seguretat
aquí s'havien de posar
d'acord
diferents administracions
calia decidir
quin era el projecte
més idoni
i aquí també
tants caps
tants barrets
cadascú
cada administració
cada tècnic
opinava d'una manera
i fins i tot
la ciutadania
no vosaltres només
que estàveu a sobre
i teníeu doncs
més informació
sinó el ciutadans
en general
però exactament
què volen fer al riu
hi havia un moment
que no sabies ben bé
què s'havia de fer
mira tres administracions
autoritat portuària
govern de la Generalitat
i govern central
ja deixem
el govern de la ciutat
i això deixem estar
però autoritat portuària
perquè això és el port
govern central
perquè és el qui
el qui pagava
i el govern de la Generalitat
perquè és en definició
és el que havia de fer
el projecte
ha d'autoritzar
efectivament
o sigui que tres administracions
que cadascú
defensava el seu
i vosaltres
érem una mica el pont
perdó i tres administracions
diferents
vull dir
no d'un mateix partit
clar
encara complicava més les coses
jo crec
és així
però
volvint un poquitín
a lo que tu has comentat
antes
del prestigio
del respeto
que
que les asociacions
del Serrallo
i Residencial Palau
en aquel moment
adquirió
és cert
i jo crec
que el éxito
entre comillas
nostres
és que éramos duros
tot allò duro
que se podia fer
però amb l'educació
i intentem
per tots els medios
no sé si ho conseguim o no
perquè en la
asociació de veïns
de lloc
estábamos
per dir-ho d'una manera
gent de ideologies
distintes
i tot el més
i en aquell moment
no apareixen
per ningú d'una manera
els colors polítics
de ningú
o sigui
o sigui
o sigui
o sigui
que era
que això
no volviera
a ocurrir
que es
fer un projecte
lógico
i duradero
per anys
i sobre todo
que garantitzara
la seguridad
de los vecinos
i jo crec
que es d'una
d'una manera
de això
que realment
no es jugaba
en absoluto
a polític
i jo crec
que això
la administració
ho captò
perquè
se ha parlat aquí
de nostres viages
a Madrid
a Barcelona
que és el públic
però Gervasi
ho sabe
i Carmen
ho sabe
les milles
de llamades
que jo tenia
con el entonces
Juan Alberto Zaragoza
que era el secretario
de Estado
de Infraestructura
con el ministro Borrell
milles de llamades
telefónicas diarias
com està això
com està el altre
pues ara
este papel
falta la firma
no sé què
esto claro
no es conocido
públicamente
pero lo que quiero decir
que es que
era un tema
que cada día
lo estábamos tocando
o bien mediante
viajes
con visitas personales
o bien telefónicamente
o bien por carta
o sea
de todas las maneras
o sea
fue
perdón
fue una cuestión
que no se dejó
ni una hora
desde que ocurrió
los hechos
hasta que
de alguna manera
el proyecto
estuvo aprobado
era constante
¿algú ha d'encapçalar
aquest tipus
de moviments
tot i si
os sentíeu recolzats
pels veïns
en general?
hombre
nosotros
yo vaya
por mi parte
yo creo que
arriba un moment
que estaven cansats
ya del tema
sí
pero no
quiero decir
que con los vecinos
hicimos una fraternidad
ahí en el barrio nuestro
por ejemplo
que hoy
existe todavía
una hermandad
se hizo
en aquellos momentos
de sufrimiento
sí que nos vimos
arropados la gente
o sea
porque Paco dice
exactamente
que él estaba
en la ciudad residencial
como él había
mil y pico vecinos
que vivimos
en residencial palau
y yo lo veía
que estaban deseando
que alguien subiese
o yo o alguien
estuviese ahí
para explicarles
cómo iba todo
cómo se encontraba
o sea
lo veía
es la gente
la hermandad que había
y que existe actualmente
él lo sabe
sí
se comenzó
se comenzó bien
pero esto es como todo
claro
cuando
pasa bastante tiempo
y todo demás
pues claro
la gente va
y aquello también
bueno
y esto es humano
y hay que entenderlo
ya lo harán
ya lo harán
sí es cierto
que si has pedido
alguna vez apoyo
a la gente
han respondido
pero de esta fraternidad
que dice Gervasio
que es cierto
al principio
pues realmente
se fue perdiendo
pero es lógico
claro
es que hemos estado
pues prácticamente
siete o ocho años
claro
es normal
pero en el momento oportuno
que lo editamos
que hicimos las manifestaciones
aquellas
hicimos esto
los vecinos estaban detrás nuestro
yo me acuerdo
que Carmen
una de las manifestaciones
que hicimos
que te acuerdas
que hoy no vendrá nadie
¿quieres que le haremos
que no vendrá nadie?
sí mujer
que sí que vendrá
ella siempre tan optimista
que doce de esa rayo
eso así
es verdad o verdad
Carmen
no no no
si es que a mi
aquesta cosa
me hace mucha por
porque pienso
hombre
porque mientras no es veu
pensas
pues es igual
pronunciar que no vingui ningú
no
vull dir
pots enganyar
no
a la gent
que tu
els vas a demanar
algú
els pots enganyar
i pots dir
no no
és que escolta
si no farem algo
però clar
a la que fas
algú i dius
bueno si ara no ve ningú
quedarem
uf
quedarem
al davant de totes
aquesta gent
i algú va venir
algú va venir
realment
i després una altra cosa
arreu d'això
que diu
de la manifestació
aquesta
que se m'ocorreix ara
que
que no
que naltros
en política
que no
que Villares ja ho ha dit
que allí hi havia
molts colors polítics
i que allí no es parlava
veïns que lluitàveu
per uns interessos comuns
quan s'hava a fer
la manifestació
hi va haver
algun representant veïnal
que a l'hora de la manifestació
va vindre
per posar-se la pancarta
jo me'n recordo
que li vaig dir
on vas?
no és que em vaig a posar
la pancarta
no no
a la pancarta
hi ha en els veïns
del Serrallo i de Palau
si vols vindre
la manifestació al darrere
no la pancarta
o sigui la pancarta
no es va posar
cap representant
de cap partit polític
justament perquè no es polititzés
el tema
home evidentment
evidentment
vull dir
nosaltres el que anàvem fent
és anar
als costats o així
doncs si havies de parlar
amb algun mitjà de comunicació
que com ho hem dit
jo la veritat
és que m'ho he descuidat
i en aquells moments
es va repetir
per activa i per passiva
que moltes de les coses
que es van aconseguir
va ser gràcies
als mitjans de comunicació
perquè clar
és aquella goteta
que va fer
un recolzament
clar
hi va haver un recolzament important
i llavors això
això és molt
vull dir
igual que és
per lo dolent
doncs per lo bo
a nosaltres
ens va anar molt bé
evidentment que vosaltres
éreu els interlocutors
de tots aquests veïns
que tractàveu
amb els polítics
amb els representants polítics
també amb els tècnics
vosaltres no sou tècnics
per tant
sempre us heu hagut
de refiar
de la paraula dels tècnics
el riu
que tenim ara
és el que vosaltres
volíeu?
no
la solució que es va donar
finalment
no Paco?
no
en absoluto
primero por una
por una cuestión
y yo desde aquí
aprovecho la oportunidad
para
para lanzar una pregunta
a quien corresponda
o a quienes corresponda
yo no acabaré
nunca de entender
el porqué
de la noche
a la mañana
se ha cambiado
un proyecto
por otro
total
y absolutamente
diferente
después de lo que costó
que quiero
hacer un inciso
yo no soy técnico
yo no voy a defender
el proyecto
que estaba hecho
ni el que se ha hecho
en un sentido o en otro
porque no entiendo
pero a mí me huele
una cosa mal
con perdón de la expresión
me huele muy mal
muy mal
es que un proyecto
que fuimos a Madrid
a verlo
hicieron la prueba
mediante maqueta
que lo sabe Carmen
etcétera
etcétera
que se consiguió
que pasara
del gobierno socialista
al gobierno popular
que hay que decirlo
tanto uno como otro
con los vecinos
de Residencial Palau
y del Serrallo
se portaron de maravilla
un proyecto
que estaba ya adjudicado
con el presupuesto
todo demás
y era el que se iba a iniciar
de la noche a la mañana
se hace hidráulicamente
en el río Francolí
para mí personalmente
hidráulicamente
está exactamente igual
que en el año 94
para mí
hidráulicamente repito
otra cosa es a nivel
de la vista
evidentemente
ha quedado precioso
a nivel de vista
pero a nivel de seguridad
que yo creo que estará
de acuerdo conmigo
Gervasio y Carmen
que era nuestra lucha
de que el río
fuera seguro
ante una posible avenida
para mí personalmente
ha quedado igual
porque es cierto
los muros son nuevos
y más altos
cierto
pero también es cierto
que el lecho del río
ha subido dos metros y medio
ahora el lecho del río
está al mismo nivel
que la carretera
de prolongación
paseo de independencia
exactamente al mismo nivel
por lo tanto
yo no digo que sea bueno
ni que sea malo
no lo sé
repito
no soy técnico
pero hombre
este cambio
por decirlo de alguna manera
con nocturnidad
y alevosía
¿a qué se debe?
yo esta espina
la tengo siempre
la tengo clavada
y la tendré siempre
mientras alguien
de una administración
o de otra
no me explique
el por qué
este cambio radical
de proyecto
del que se iba a realizar
al que finalmente se ha realizado
has hecho esta pregunta
aquí corresponde
te han donado
alguna explicación
sí
la he hecho 40.000 veces
con el gobierno
en Cataluña
de la Generalitat
de Convergencia
perdón
y con el gobierno socialista
también la he hecho
de momento yo no he recibido
respuesta
ni de uno
ni de otro
por lo tanto
repito
la expresión
si me permite
me huele muy
muy muy mal
afortunadamente
no han tenido
la oportunidad
de comprovar
si funciona o no
y ojalá no la tengamos
la oportunidad
de comprovar
que es bueno o malo
yo cuando arribara
al Serrallo
me pagaran
ya te defensaremos
ya te haremos
que te acompañe
el grupo
de la ràdio
a veure
es van
es van
o sigui
es van proposar
varios projectes
yo considero
que el millor
que hi havia
es el que desembocaba
el río
baixaba recta
y desembocaba
a mar oberta
o sigui
yo aquel considero
que era el millor
que desembocaba
a mar oberta
no la darsena interior
no la darsena interior
o sigui
a mar oberta
o sigui
el río
baixaba recta
i desembocaba
fèiem com un caudal
i desembocaba
a mar oberta
un canal
un canal cap a dintre
un canal cap a dintre
llavors jo considero
que aquest era
el millor projecte
que hi havia
aquí s'ha dit
des de la part nostra
dels veïns
que per actiu
i per passiu
moltes vegades
que el que es demanava
era la seguretat
del ciutadà
no dels béns
sinó
de les persones
llavors es va fer
aquest altre projecte
que desembocaba
dintre de la darsena
del port
des del serrallo
aquest projecte
no ens semblava bé
perquè no calia
que hi hagués
una riuada
només que li hagués
una vinguda forta
d'aigua
perquè tots els sòlids
baixessin
llavors hi havia
molta dificultat
per les barques
i bastanta dificultat
pels barcos
llavors aquesta va ser
la que
al final
o bueno
o antefinal
es va dir que es faria
des del serrallo
com a veïns
no vam dir res
perquè evidentment
el que volíem
era la seguretat
de la persona
no dels béns
però que no era
una cosa
que ens agradés gaire
per part dels veïns
ningú va dir res
ja ho diràvem com a fet
però
per part de la cofredia
i per part de l'autoritat portuària
van dir que el projecte
amb ells no els hi anava
t'ho contesto
la pregunta
a bitllaris
per això dic
quan he dit
el serrallo
em pagaran
llavors què va passar
que es va dir
ho maquillarem una miqueta
la cara
i llavors
farem això
jo me'n recordo
que nosaltres també
vam preguntar
amb grups ecològics
si aquesta era
una mesura
que els semblava
prou bé
i ens van dir que sí
i que si era una mesura
evidentment
ningú s'ho va firmar
mullar-se
mullar-se
no es va mullar
ningú han dit
quin era el més aviat
però també ens van dir
que això
de fet
era una garantia
que en un futur
difícilment
tornés a passar
el que havia passat
i queda aquí
la cosa
bueno
jo esto Carmen
sí
puede ser
lo que
como dices tú
pero
no descubro nada
si ahora digo
que la
la oposición
al proyecto
digamos
de Madrid
para entenderlo
la hemos tenido siempre
tanto por parte
de la cofradía
como del puerto
y todo el demás
pero yo
yo lo
yo lo que no puedo
lo que no puedo entender
tú sabes
precisamente el día
que estuvimos en Madrid
en el CD
vino el presidente
de la cofradía
en aquel entonces
supongo
supongo que está grabado
en un medio de comunicación
que dijo que era un proyecto
que lo había visto funcionar
perfecto
y luego hay otra
otra cuestión
que a mí es lo que más me mosquea
tú sabes perfectamente
y digo
no voy a descubrir nada
si descubro algo
ya mes igual
después de diez años
en reuniones
más o menos
no secreta
pero más o menos
aquello tú sabes
que a los vecinos
nos pidieron
más de una vez
que saliéramos a la prensa
a la prensa
a defender
lo que al final se ha hecho
sí o no
y tanto tú
como yo
como Gervasio
todo el mundo
les contestábamos
si tenéis nádeces
salid vosotros
y echaros a los vecinos encima
entonces a mí
lo que me
perdona Carmen
entonces a mí
lo que me hace mucho sospechar
es que una autoridad
una autoridad
que está convencida
de que un proyecto
es mejor que el otro
resulta que cuando
los representantes
de los vecinos
en aquel momento
le dicen eso
se callan
y no dicen
ni pío
esperan
a que haya un proyecto
hecho
adjudicado
presupuestado
etcétera
etcétera
esperan a que ocurra
una serie de cosas
dentro de la asociación
de vecinos de residencial
Palau
y de la noche a la mañana
pum
te meten en el otro proyecto
repito yo
ante estos micrófonos
pido
de que realmente
quien sea
responda
el por qué
se cambió
de la noche a la mañana
de un proyecto a otro
quisiera saberlo
sinceramente
quisiera saberlo
una pregunta
que resta en el aire
una década
després
jo us convido
a que no marxeu
si teniu temps
i us quedeu
perquè vosaltres
sabeu perfectament
que els airwars
de fa 10 anys
van afectar
altres localitats
la demarcació
una de les més
perjudicades
va ser
Porrera
com una mà
fidel
i ardera
aquesta terra
me
que cada
jo
m'enseny
emprèn
pell a pell
ens compartim
cosa a cosa
ens
aprenem
I el desig ens manté vius al somni.
Aquesta terra dosta, mirada bruna i avis plegues,
la sento en el meu ventre, com si dins meu hi fes res.
Torna a veure de solitud.
La periodista Cinta Vallmunt ha elaborat un llibre
a partir de les destrosses que es van produir
a la localitat del Priorat i del Paper
que va jugar el cantant Lluís Llec en la recuperació del poble.
En el llibre ha intervingut directament, entre altres persones,
l'ex-regidor de Porrera, Josep Ramon Grau.
Ens acompanyen la Cinta. Bon dia, Cinta.
Hola, bon dia.
I el Josep Ramon Grau el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Josep Ramon, bon dia.
Bon dia.
De fet, el llibre que es titula Lluís Llec, l'Onoi de Calvall,
no parla del tema dels aiguats,
sinó que fa tot un recorregut per aquesta vinculació estreta
del Lluís Llec amb la localitat del Priorat.
Però hi ha un capítol, concretament el capítol 6,
que es dedica de forma monogràfica a aquests fets,
titulats els desoladors aiguats de 1994,
obren les portes al renaixement de la vila.
Si et sembla, el llibre es publicarà, sortirà al carrer al novembre?
En principi, en 15 dies, finals de mes,
el que sí és la presentació està prevista a Porrera,
coincidint amb la festa major al novembre.
Ho dic perquè del llibre, si us sembla,
en general en parlaríem ampliament,
però en tot cas, si esteu d'acord,
ens aturaríem en aquest capítol, no?
I el Josep Ramon segur que té ben present
com va ser aquell 10 d'octubre del 1994, no?
Doncs sí, vull dir, això és una cosa molt difícil d'oblidar, no?
Jo he viscut en concret dos aiguats,
un al novembre del 67,
que era molt petit, anava a l'escola encara,
però aquest de l'octubre del 94
estàs en dubte el més fort.
Va ser un dels municipis, dels molts que es van afectar,
que van patir, no?
I força amb aquests aiguats.
Sí, sí, sí, no hi ha cap mena de dubte
que Porrera va ser un dels municipis més afectats,
a raó que en el primer moment ja no teníem ni aigua, ni llum,
ni telèfon, ni res, ni cap mitjà bàsic, no?
Però també hi van haver altres municipis afectats.
El que passa és que potser la lluita que vam portar des de Porrera
des del primer moment potser en altres llocs
no la vam portar tan forta
i ens vam sentir potser més.
Jo crec que també hi va haver altres municipis,
del Priorat i de tota la província,
de tota la demarcació, que també van patir molt, no?
Vostès a Porrera, com els veïns que avui ens acompanyen
del Serrallo, de Residencial Palau,
o van haver de visitar moltes autoritats,
molts departaments, moltes conselleries, molts ministeris?
Home, sí, sí, sí.
El que sí que puc dir és que, no sé,
vam tindre la sort, no sé,
que els mitjans de comunicació de la demarcació
es van posar al costat nostre,
no sé, segurament que perquè
estàvem simbolitzant una mica la lluita dels pobles petits, no?
I vam veure que mitjans no en teníem,
per tant, l'únic que podíem fer és una mica
és donar a conèixer la nostra situació
i de la forma que poguéssim, no?
I llavors, clar, vam anar,
quan vam poder, vam anar,
no a ministeri, sinó, bueno,
a el govern, a...
Per cert, diríem que
no sé si una anècota o no,
però en aquells moments a mi em va indignar molt.
El dia 12 d'octubre,
els aigüats havien sigut a les 10,
el 12 d'octubre,
el dia del Pilar,
va ser el primer dia que vam poder sortir a Porrera
i a través d'altres pobles,
vull dir,
per arribar a res,
va ser molt,
molt complicat
i ha anat a Tarragona
a veure, doncs,
el govern del sud civil,
que aleshores era el Ramon Sánchez Ramon,
de, bueno,
ens vam trobar,
anàvem amb una companya
i ens vam trobar, doncs,
que estaven celebrant la patrona de Guàrdia Civil
i allà hi havia alcalde Nadal
i hi havia, doncs,
el governador,
hi havia l'arcabius de Tarragona
i estaven,
no sé si el general,
el capità general,
no sé qui era de la Guàrdia Civil,
també allí,
no celebrant la festa del Pilar
i en aquells moments,
doncs,
a mi em va indignar molt
perquè, doncs,
mitja província estava,
estava molt malament,
la gent treia en fang i tot això,
i ells estaven menjant allí,
doncs,
la marra i fent discursos i aquestes coses,
no?,
allà estava el president de la Diputació,
el que llavors és el mariner
i aleshores també era l'alcalde del Forge,
que al Forge també
van ser un dels pobles afectats,
vull dir,
i no ho sé,
estan tots de festa.
No pots veure la cara
de la resta de convidats,
però fan que sí amb el cap,
ells també recorden,
eh?,
aquesta celebració que van fer del dia,
digues, Germàcio.
Un moment,
perquè li està dicen això,
a nosaltres nos pasaba igualmente
en Tarragona,
nosaltres pasávamos
de la calle Real para arriba
i nosaltres estávamos
con el fangost a la rodilla,
la calle Real para arriba
no pasaba res, eh?,
o sea,
que ell dice
de la Porrera,
de Porrera aquí,
però que nosaltres,
dos calles más arriba,
com solo estamos en Torres Jordi,
pues de Real para arriba
no pasaba res, eh?,
de Real para abajo
estávamos del fango
hasta las rodillas,
y trabajando,
y sacando barro, eh?
Sí, he dit això
també és una mica
perquè, clar,
ve l'alcalde de Nadal,
que s'ha de,
doncs,
allí celebrant,
i en Tarragona
també hi havia s'ho fer,
no?,
he dit el mariner,
però bueno,
hi havia,
a part,
jo crec que eren
les autoritats
de tota la província,
no?,
tots estaven allí,
no?,
perquè estava
mitja província,
jo què sé,
molts pobles
estaven treballant
com podien,
sense,
encara sense telèfon
i sense llum
i sense altres coses
bàsiques
per les persones,
no?
Com dèiem,
el llibre
Lluís Llac,
l'Onoi de Calvall,
de la Cinta Baimont
i el Josep Ramon
en Grau,
és un llibre,
el projecte va néixer
molt abans dels aigüats,
a començaments
de la dècada dels 90,
no, Cinta?
El projecte del llibre,
de fer aquest seguiment,
no?
No,
que va,
no.
Per aquest contacte
amb Porrera,
amb Lluís Llac...
Això venia,
el Josep Ramon,
com ja s'ha explicat,
era regidor d'allí
i jo en aquella època,
als anys 90,
92,
estava treballant
el nou diari
a la secció de cultura,
llavors va coincidir
amb l'època
que Lluís Llac
per motius personals
se'n va anar a viure,
es va traslladar
a viure a Porrera
i va coincidir
que a banda
que jo sempre he sigut
molt fan
del Lluís Llac,
en aquells moments
al nou diari
hi havia un staff
també,
però Llac total,
i llavors
quan es vam assabentar
que ell havia anat
a viure a Porrera,
va ser una conxorcia
això,
cada dos per tres
i normalment
hi anava jo,
anàvem a fer reportatges
dels treballs discogràfics
que preparava allí,
entrevistes personals
de per què
havia decidit
aquest trasllad,
el seu entorn
a Porrera
i a través d'això,
clar,
amb el saiguatge
es va potenciar més
perquè llavors
jo vaig conèixer
el Josep Ramon Grau
que sempre ens feia
de molt bon,
era molt bon anfitrió
i a partir d'allí
ja va néixer
una amistat
també entre nosaltres dos
i a partir
del saiguatge,
clar,
el Lluís Llach
s'implica més
en el municipi
i encara
ja anàvem més sovint
llavors ja
va venir
el problema
dels saiguats
quan ells
s'introdueixen
al món del vi
quan fa el disc
de Mont Porrera
i clar,
cada dos per tres
estàvem a Porrera.
Jo insisteixo
en un terme
que si no ho sap greu
m'agradaria convidar-vos
quan es presentés
a tothom
aquest llibre
a parlar del llibre
en general.
Avui en tot cas
centraríem
la nostra atenció
en aquest aspecte
perquè em crida molt
l'atenció
al títol
del capítol
que diu
els desoladors aiguats
obren les portes
al naixement
de la vila.
És un títol
amb doble sentit,
com si hi ha un abans
i un després
en el que és
la projecció de Porrera
cap a la resta
del territori.
Sí,
perquè clar,
quan Lluís Llach
es trasllada a Porrera
uns dos o tres anys
abans
a viure allí
a principis dels 90
per motius
estrictament personals
té ganes d'un canvi
i s'enveï
llavors
el seu trasllat
coincideix
i això ho explicarà
millor el Josep Ramona
en una època dura
econòmicament
pel poble
i tot plegat
els aiguats
acaben
d'enfonsar
la vila
però el fet
que estigui Lluís
Llach allí
és donar un cop
de pedra
per tirar endavant
aixecar el cap
i intentar
projectar el municipi.
Per tant,
la presència
del cantant
ha fet
que Porrera
hagi evolucionat
de forma positiva
en els últims anys
Josep Ramon
és una de les causes.
Sí,
senzillament
el dubte
el que sí
bueno
allò que diuen
que si et toca
la loteria
i això
doncs en aquells moments
ens va tocar
la loteria
de tindre Lluís allí
però bueno
tant tinguem el Lluís
com sense Lluís
vull dir
en aquells moments
allò
ja creuen
que era
l'enterrament
ja de Porrera
molts llocs
del privat
perquè
el dia
dels aigüats
veus que plou molt
que baixen molt
al riu
que baixen
que dius
oh quin mal
però bueno
la gent inclús
no són prou conscients
del que està passant
no?
i fas fotografies
inclús no?
que el riu
ha arribat aquí
però l'endemà
jo recordo
l'endemà
que vam anar
bueno
tots els que estàvem
llavors
membres de l'Ajuntament
junts amb el Lluís
doncs
vam anar
a mirar
la situació
dels camins
i de
i de
i de
i de l'aigua
perquè hi havia
molts llocs
que s'havien
rebentat
les canonades
i bueno
al cap de
un quart
que estàvem caminant
ja vam dir
parem aquí
ens veiem
amb una impotència
increïble
no?
perquè
bueno
a diferència
de les ciutats grans
que
que
hi ha els seus tècnics
els seus mitjans
els pobles petits
són
són
gent
són gent
ara
doncs
com qualsevol
no?
i bueno
i saps que
tu veus allò
tens una impotència
increïble
de veure
el que està
el que ha passat
i
i en canvi
saps que la gent
esperen
que els membres
de l'ajuntament
ho faran
no?
veus
l'ajuntament
són persones
com els altres
i a més a més
sense mitjans
no?
els mitjans
mateixos
que tenen
els altres veïns
al
de sobte
ens vam assentar
a un lloc
amb unes pedres
i
Lluís ens va dir
bueno
escolta
ara s'ha de mirar
endavant
s'ha de mirar
endavant
no sé
jo crec que
en aquells moments
el que li va sortir
no
però
nosaltres
era
bueno
però tu què dius
ara
que hem de mirar
de tirar endavant
això
com
com
se pot
tirar endavant
si les ballanes
ja van barates
si és molt difícil
de treballar
en aquestes muntanyes
si al vi
ja no hi havia
ni preu
ni res
a veure
bueno
la gent
ja havia anat
marxant
anàvem invant
la població
com en tots
els pobles
del privat
i allò
ja era
s'ha acabat
vull dir
i per molt
que ens expliquis
historiades
doncs ha acabat
tu
al fons
pensàvem
tu no coneixes
això
i no
i no
tirarem endavant
no
i tot va ser
bueno
d'una forma
molt ràpida
i
bueno
de repent
doncs bueno
amb el Lluís
junt amb uns amics
van començar
a plantar vinya
però sense cap mena
de pensament
d'aquell lloc
pogués tirar
pogués fer aquest canvi brutal
llavors va vindre
el Josep Lluís Pérez
de Mas Martinet
parlar amb el Lluís
que es podia fer amb vi
per exemple
bueno
i aquí comença
una història
se comença a plantar
una mica de vinya
sense pensar
el que podia passar
i amb dos o tres anys
doncs bueno
el canvi va ser
esteu a tots els suplements
dels diaris
de diumenge
i esteu a tot arreu
al priorat ara
no?
sí, sí, sí
Déu-n'hi-do
això
això
si ens ho diuen
fa vuit anys
o nou anys
el dia del Seguarge
això ja
vinga va
on aneu amb això
no?
no, no
aquests moments
el que dia Lluís
aquell dia
dient
i van dir
bueno
tu no ho sé
no ho veus
però
encara que no ho veus
t'has d'algú begut
vull dir
perquè en això
no ens ho creiem
de cap de les maneres
i bueno
potser ara
és una situació
que tampoc
no sigui
potser
l'adequada
no?
perquè
doncs
el preu del raïm
doncs ha pujat molt
jo crec que a més
vol dir que la cosa
estigui més ben equilibrada
no?
allò que pogués durar
doncs anyets
i que la gent
pogués viure de la terra
sense grans riqueses
que ara tampoc
no hi ha grans riqueses
perquè la gent
no tenen diners
i han anat invertint
tot
doncs plantant vinya
però bueno
s'ha generat molt treball
amb les bolegues
amb els cellers
amb la gent
que ha vingut de fora
i bueno
quant o menys
no solament
s'ha estabilitzat
el nombre d'habitants
sinó que
en humanitat
pel que
pel que ens explica
el Josep Ramon
realment
aquest títol
del capítol
els desoladors
adeguats
obren les portes
al renaixement
de la vila
estan més que injustificats
no tenim més temps
jo vull tornar a parlar
del llibre si m'ho permeteu
si teniu un raconet
i voleu venir a la ràdio
un cop es presenti
en societat
de veritat
perquè crec que és un llibre
que val molt la pena
que parla
no només d'un personatge
sinó de tot un territori
i tota una col·lectivitat
i això és important
sí
és la història de vida
d'un poble
d'una comarca
en el fons
i també
dels pobles petits
de Catalunya
tenim una cita pendent
d'acord Cinta
Josep Ramon
sí
sí
us esperem aquí
Cinta
i ens veiem després
molt bé
adeu
bon dia
gràcies per venir a la ràdio
i gràcies a la Carme Padrol
Francisco Villares
Gervasio
Mojio
hem recordat
una miqueta
només de tot allò
però sabeu que passa
que la memòria és molt feble
i avui dia
amb aquests mitjans
de comunicació
tan estupendos
que esmentàveu
també tenen una cosa
que en una notícia
tapa l'altra
hi ha coses
que no s'han d'oblidar
i sobretot
perquè hi ha coses
que si es poden
s'han d'evitar
moltíssimes gràcies
per venir
i el desitge
és que ningú s'oblidi
de vosaltres
amb noms i cognoms
gràcies
diga
Carme Padrol
ràpidament
20 segons
ens queden
solamente recordar
que las personas
que actualmente
están utilizando el río
que sepan más o menos
lo que se ha pasado
hasta llegar
como está el río ahora
o sea que
unos vecinos
han sufrido mucho
han tenido que dar
muchos pasos
para que esté el río
como está
que sep Transpor
i n'estαν
esa posició
en algunos