This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Quan parlem de GES no cal oblidar que fa quatre cursos
s'extingeix el que eren els estudis mínims obligatoris en aquest país,
que era l'EGB i el BUP, no?
Sí, senyora.
Quan una persona acabava els vuit cursos d'EGB,
aleshores s'obtenia el títol de graduat, de graduat escolar.
Què és el que succeeix?
S'extingeix, desapareix aquesta titulació,
i aleshores actualment parlem de GES.
Parlem de GES perquè estem parlant de graduat en l'educació secundària.
No podem parlar d'ESO, perquè l'O d'obligatorietat
obliga en una determinada edat.
Aleshores, en el cas de l'adult, és GES.
No obstant, l'adolescent en un institut o l'adult al nostre centre
obtenen la mateixa titulació,
que és el títol de graduat en l'educació secundària.
Imprescindible per formar-se en altres estudis, si ho desitgen, no?
Efectivament, efectivament.
Si fa poc temps encara vèiem les ressenyes, les ofertes de treball,
l'exigència de la graduat escolar,
d'aquí quatre dies veurem que en la demanda de treball
per tant, a les ofertes des de les empreses,
s'exigirà als estudis mínims obligatoris
que és graduat en l'educació secundària.
No obstant això, també tenim moltes persones adultes
les quals s'assisteixen per ampliar el seu bagatge cultural
i d'altres, senzillament, per obtenir una base sòlida
de cara a altres ensenyaments,
com pot ser, per exemple, després, evidentment,
o bé el batxillerat, o fins i tot l'accés majors a 25 anys.
És, per tant, una titulació la que s'obté a través d'aquesta formació
i aquest examen ja aprovar naturalment imprescindible, ja.
Podem parlar que és imprescindible, avui en dia.
Sí, és a dir, per obtenir el títol,
i després s'explegarà el meu amic i company, Juan Antonio,
quan parli, diguéssim, d'una de les modalitats,
que és la modalitat a distància.
És a dir, una persona, com pot...
una persona adulta, perquè un dels requisits
per estar al centre de formació d'adults
és tenir 18 anys, o bé complir-los dins de l'any natural.
Aleshores, les modalitats que faciliten
l'obtenció del títol de gest
són la presencial, en el cas del nostre centre.
És a dir, les persones assisteixen en franja horària
de tarda a nit al nostre centre
i ja se'ls facilita una franja horària
de tal manera que després de les accions laborals
puguin assistir, diguéssim, amb la major fluïdesa possible.
I aleshores, aquesta seria la modalitat presencial.
És a dir, l'equip de professorat
realitza una sèrie de mòduls, sí,
de durada trimestral,
amb la qual cosa, al final del curs,
és a dir, obté el títol de graduat en educació secundària.
El curs que té una durada d'un any, pràcticament, eh?
Bé, s'inicia...
Però si l'ESO la relacionem amb quatre cursos,
aquí parlem d'una altra manera de mesurar, no?
Aquí parlaríem de tres nivells.
Parlaríem de tres nivells.
Parlaríem de tres nivells, però de tal manera
que la persona adulta amb el requisit d'edat
durant el mes de setembre es realitzen proves inicials.
Què significa això?
Significa que una persona
realitza unes proves en relació al nivell
que pretén assolir,
si graduat en educació secundària consta de tres nivells,
aquella persona lliurament es pot presentar
a les proves inicials de primer, segon o tercer nivell.
Si supera aquelles proves inicials,
s'inserta, s'insereix dins d'aquell cicle.
Amb la qual cosa, una persona que, de forma arreglada,
faci molts anys que ha deixat els estudis,
però que té un hàbit lector, un hàbit d'estar al dia,
pot ser que una persona superi un determinat nivell
i s'insereixi en el segon o en el tercer.
Amb la qual cosa, té la possibilitat
que en un curs pugui obtenir ja la titulació de gest.
Va en funció del ritme al qual treballa aquella persona, una mica, no?
Bé, en tot cas, Juan Antonio, si vols explicar com a persona,
com funciona el sistema presencial del gest al nostre centre,
i en general a tota Catalunya.
Funciona, com ha dit aquí Sebastià, en tres nivells,
tres nivells dividits en mòduls,
de tres àmbits de coneixements diferents,
que seria l'àmbit de comunicació,
que bastaria el català, el castellà i l'anglès,
a l'àmbit de ciències,
que seria el que als instituts es donen com a matemàtiques,
ciències naturals i tot això,
i després un àmbit molt petit, molt reduït,
que és l'àmbit de les ciències socials,
que només correspon als estudis de ciències socials del reglat,
diguem-ho així, dels instituts.
I llavors, bé, els alumnes han d'anar superant aquests mòduls
al llarg dels trimestres,
i finalment, quan superen tots els mòduls
de tots els trimestres i de tots els nivells,
ja ho estiguin, obtindrien el títol de graduat en la secundària.
Jo ara penso, aviam diferents casos hipotètics,
aquella persona que més jove va abandonar els estudis
pràcticament a la primària,
que es pugui plantejar efectuar uns estudis universitaris,
que afortunadament, cada cop hi ha més persones
que es plantegen la formació més adulta,
tenen l'opció de fer aquest examen després del batxerat
o directament a través de l'examen per a majors de 25 anys.
Però imagino que si no hi ha una formació prèvia,
com una mena d'entrenament en l'estudi,
no està malament passar pel gest, no?
Ni que després facin el de 25 anys
en lloc de fer el batxillerat posteriorment.
Sí, sí, és que pot ser una mena d'entrenament
per retomar una miqueta els estudis.
A banda d'una titulació, eh?
A banda d'una titulació, naturalment,
una titulació que permet, per exemple,
l'accés directe als cicles formatius,
de treu mitjà, una cosa que és important
sobretot pels joves, no?
En el sentit que un cop, diguem-ne,
han passat el seu estadi obligatori en l'ensenyament,
han fracassat en l'ESO,
es troben, doncs, que no tenen cap camí de sortida.
Estan encallats allà, no?
Estan encallats.
No poden accedir, a no ser que sigui
a través d'una prova d'accés lliure,
als cicles formatius,
llavors, bueno, al centre, doncs,
s'ofereix l'oportunitat de treure's una titulació,
els GES, però, a més a més, d'obrir un camí
cap a la formació, diguem-ne, professional.
És molt interessant en aquest aspecte.
Per la vostra experiència,
els alumnes d'on provenen?
Així imagino que és un grup molt heterogènic.
Deu haver-hi de tot una mica,
però per fer-nos una idea.
Doncs, podem dividir l'alumnat en dos grans grups.
Els joves que venen dels instituts,
que han fracassat en...
Fracassar, no m'agrada el terme fracassar.
No, senzillament, que no han acabat els...
No han assolit els objectius.
Ves el mateix,
que no ho han pogut aconseguir aquesta titulació, però...
Joves entre 17, 18 anys, 19,
i després n'hi ha també una franja d'edat important,
que és gent a partir dels 35, una cosa així,
que pel davant tenim gent fins i tot que té 50 i escaig.
I quines són les motivacions en aquesta franja més adulta?
Diverses, diverses.
Moltes vegades són motivacions de gaire personal,
d'enriquiment personal.
Autoestima, autosatisfacció.
No és ni una exigència laboral, en molts casos...
En algun cas concret, sí,
però no és el cas així general.