This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Obrim una nova franja horària en la que continuarà sent protagonista
la Rambla de la Ciutat en aquest 150è aniversari
que estem celebrant des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
aprofitant diferents circumstàncies,
que és el Dia Internacional de la Música,
que de fet ha començat ja a l'estiu de forma oficial.
El cas és que la Rambla, ho hem dit moltes vegades,
ha estat escenari de moltes celebracions,
perquè avui diguem-ne que ens volem quedar amb la...
que la Rambla està plena de llums i d'ombres.
En tot cas, ens quedem amb les llums i en la part amb la cara més amable.
I aquesta Rambla acolli tradicionalment moltíssimes actuacions musicals,
enrebetlles, performances, en fi, de tot una mica.
I avui no podia faltar, que és el Dia Internacional de la Música,
la participació musical en directe.
I aquí han trucat quan vam veure que la cosa anava com anava,
que era el Dia Internacional de la Música,
doncs a la Teresa Valls de l'Estudio de Música.
I li diuen, Teresa, fes-nos una miqueta de muntatge a mida.
Teresa, bon dia.
Gràcies, primer que tot, i aquesta cadira té trampa.
Gràcies, primer que tot, perquè li van dir, Teresa,
és el Dia Internacional de la Música, com sempre.
Podríem fer alguna coseta i ella, bé, on ho voleu fer?
Què voleu?
Ja ens ha preparat aquí, a mida,
i amb la col·laboració dels professors i alumnes de l'Estudio de Música,
doncs uns quants numerets musicals.
Molt adients a l'espai, eh?
Bé.
Can Gregorià, quedava bé, però vam dir no.
Quasi que no.
Quasi que no.
No, mira, hi ha la Cristina Prats, que cantarà un àrea dels Miserables,
després hi ha el Joan Manel Brunet, que cantarà una cançó verbenera del Nino Bravo.
i després, doncs mira, amb uns quants alumnes de Can Coral,
amb la Marta Oliver i el Marc Rufín i l'Anna Roquet Calmar,
doncs cantaran un duet del Gris.
I que bé que sempre estan disposats a venir.
Sí, és que jo tinc gent molt maca.
Sí que tens gent maca, perquè escolta, cada cop que veiem,
que vindreu, vinga, va, ja vindrem i cantarem alguna cosa, així dona gust.
L'estudi de Música i Can Teatre són una part important en aquest programa.
I el José Álvaro Dávi, que sense...
Ell no ho haurien pogut fer, eh?
Però és que jo el deixava allà de banda, perquè jo ja...
Jo recordo que pel programa que vam fer especial, el dia de la loteria,
te'n recordes, Teresa?
Ui, la loteria!
Que també vam fer...
Que no ens va tocar.
No ens va tocar, perquè ens ho vam passar molt bé
i fins i tot vau cantar allò del Si jo fos rico.
Tot, tot.
Jo recordo que al José Álvaro ja li vam dir que era el nostre pianista oficial.
Ja el fem oficial.
Gratis, gratis, les coses com siguin no cobra un duro.
Però bé, li donem aquest títol honorí.
José Álvaro Dávi, un aplaudiment pel José Álvaro Dávi, per favor!
Després farem els aplaudiments pels nostres cantants i les nostres cantants.
En fi, ja veuen el que els espera en el millor sentit de la paraula
fins a les 12 del migdia.
Aquestes actuacions les anirem combinant amb els primers reportatges
que ha elaborat el nostre company sobre el que és el tema dels establiments
emblemàtics de la Rambla, algun d'ells, les bicicletes Barba,
el restaurant Arimany, el motoclub, el bar La Jolla, la marxeria, el Manquet,
l'administració de loteria del Pere Sanz.
En fi, de tot això anirem parlant.
Ara fem una pausa per la publicitat,
preparem una miqueta, afinem els instruments, les veus
i tornem immediatament des d'aquí, des de la Rambla Nova de Tarragona.
Estàs fart que les ETTs juguin amb la teva feina?
Estàs fart com a empresari que t'enviïn treballadors
que no tenen ni idea del cant de fer?
Arriba a Tarragona, Centratem, l'alternativa de qualitat.
Centratem t'ofereix innovació, servei, serietat i efectivitat.
Centratem et garanteix una nova manera més profitosa
d'entendre la relació entre el treballador, l'empresari
i l'empresa de treball temporal.
Truca a Centratem i comprova-ho.
977 24 98 96.
24 98 96.
O vine a veure'ns al carrer Ixar número 5 de Tarragona.
Centratem, l'alternativa de qualitat.
Gorres, samarretes, pilotes, matalassos de platja,
tovalloles, bosses, neveres, cadires...
I molt més per disfrutar dels dies de platja
ho trobaràs a El Camí.
El Camí és l'empresa de Tarragona líder en regals publicitaris.
Per això oferim els millors preus.
Comprovi-ho personalment.
El Camí, líder en regals promocionals i reclams publicitaris.
El Camí, carretera de Lleida, quilòmetre 1,3,
nau número 8, Pou Boronat, Tarragona.
Telèfon 977 23 82 30.
El Camí.
Psst, psst.
Ei, què faràs aquest estiu?
Masia Bou et proposa viure unes nits diferents.
La casa pairal de la Calçotada des de 1929
et para la taula també aquest estiu
perquè pogués gaudir d'una cuina tradicional
amb tocs d'autor, amb productes de primera.
Masia Bou et convida a provar els seus menús d'estiu
a uns preus que et deixaran amb la boca oberta.
No estàs avorrit de fer sempre el mateix?
Canvia d'aires.
Vine a Masia Bou i viu una proposta diferent
a la fresca i envoltat de jardins paradisíacs.
Ens trobaràs a la carretera de Lleida, quilòmetre 21,5.
Si vols fer la teva reserva o més informació,
truca'ns 977 60 04 27
o visita la nostra pàgina web www.masiabou.com.
Restaurant Masia Bou.
Tan a prop i tan per descobrir.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Seguim amb tots vostès.
Des de la Rambla Nova estem enfinant una miqueta les veus,
els instruments i mentre ens preparem,
jo parlo així com en plural però jo no cantaré,
cantaran els alumnes de l'estudi de música naturalment.
El que farem serà donar pas al primer dels reportatges
que ha elaborat en Josep Sunyer al voltant d'aquests,
podríem dir, llocs emblemàtics de la ciutat.
Comencem fent una repassada de la història del bar La Jolla.
Nativitat, Tomàs, Francesc, sempre em coneixen per nati,
perquè ho feia més curt que Nativitat.
i el meu marit, Vicente Zugasti,
que està aquí de Camarè de l'any 69 o 70.
Joia perquè, no ho sé, això ja ho vam trobar nosaltres posat així,
això era dels meus tiets i com que no teníem fills ho he heredat jo
i aquí estem fins que ens jubilem d'aquí 7 o 8 anys.
Que va, era completament diferent.
Llavors, a la Rambla hi havia potser menys terrasses,
però més ambient, perquè llavors va ser l'any del boom dels estrangers,
que venien els autocars, que teníem aquelles terrasses plenes de gent
fins a les 3 de la matinada.
Jo recordo els meus 8 anys recollir la terrassa que arribava d'aquí
fins al número 32 de la Rambla que hi havia llavors el govern civil
i a les 3 de la nit ajudava els meus tiets,
que jo tenia 8 o 10 anys, a recollir la terrassa
perquè estava plena de gent, perquè hi havia menys bars,
la gent no anava tant a Salou, ni a Altafulla, ni a Torre d'Embarres,
quedava més aquí.
Els estrangers no estaven desviats com estan ara,
desviats no sé per quina raó,
i això ho vull puntualitzar molt,
per quina raó cap a altres endrets i no a Tarragona, ciutat,
sinó que els treuen a fora,
i clar, hi havia un ambient completament diferent.
En aquestes hores del migdia, per exemple, com és avui a les dues,
totes les terrasses estaven plenes, ara no es veu ningú,
i en ple estiu nosaltres podem fer vacances perquè no hi ha ningú.
És que no té res a veure amb l'any 60, 70 i 80,
del 80 cap aquí hi ha una altra història completament diferent.
Però, bueno, estaven aparcats de diferent manera,
no hi havia el pàrquing,
però hi havia ple d'autocars,
autocars d'estrangers i nacionals també,
i, bueno, i els cotxes, potser dels nostres,
esclar, de la ciutat, potser no n'hi havia tants,
perquè n'hi havia menys cotxes allà vorens,
però, això, hi havia molt més turisme.
Doncs molta cervesa se bevia llavors,
molta cervesa, cervesa, vi, refrescos i gelats.
Nosaltres llavors veníem molt gelats en aquella època.
I ara, esclar, hi ha les geladeries que estan concretament venent gelats
i els bars sabent, doncs, vi, cervesa i vermuts i altres coses que...
Aquest bar d'està obert del 1919,
però després han passat a dues mans més,
després els meus tiets,
a partir d'això, del 52.
I llavors, jo em sembla que va ser el 56,
que ja hi vaig celebrar la meva primera convenió,
que tenia, doncs, 8 anys.
¿Se'n recorda de quan valia llavors un cafè?
Doncs no, te diria una mentida.
I una cervesa?
Tampoc, tampoc, però el meu marit sí que se'n recorda,
perquè, clar, llavors feia de camarer i ho cobrava ell,
jo potser no estava tant a la caixa,
però ho podem preguntar, ho sabem ara mateix.
A veure, Vicente...
O sigui, quan jo vaig arribar aquí una cervesa
ens valdria 70 cèntims o 70, sí.
Un cafè ens van vendre de 50 cèntims fins avui, no?
Més propines a Bargera, moltes més.
Perquè, el que he dit jo, que hi havia més estrangers
i llavors venien amb molts diners.
Però de los estrangers,
perquè los estrangers donaven més propines
que lo que valía lo que bebían.
Donaven 150 pessetes per una cervesa.
Molt més que lo que valía la cervesa en sí.
La Rambla l'han alargat la coca del centro,
cuando lo más fuente aquí es el balcón del Mediterráneo.
Y antiguamente aquí paraban 4 o 5 autocars
que se tiraba una hora o dos.
Em sembla que va ser, jo recordo,
potser devia tindre 10 o 12 anys aquí al costat
on ara està l'Hotel Lauria.
no sé què hi havia en quin moment allí,
potser, no sé què hi havia,
també potser a un bar o a un restaurant,
o van entrar a robar i sé que hi va haver un tiroteig
i va passar per aquí al davant
el policia, que el van disparar,
doncs sangrant per aquí al davant,
llavors va demanar socorro aquí al que hi havia de vagilant
a la porta del govern civil
i aquell senyor li va dir,
ho sento, s'ha de dessengrar
perquè jo no em puc moure d'aquí.
Vagi en un altre lloc,
i aquell bon home dessengrant
va tindre que passar de llarg
i no sé qui el va atendre,
però va quedar molt mal ferit
i sé que hi va haver un rebombor
i llavors aquell lladre
el van atrapar,
em sembla, arribant a baix a l'estació.
Records, moments d'espais de la Rambla,
com ara el bar La Joya
a través d'aquests reportatges
que s'aniran repetint,
s'aniran simultanejant
al llarg de la programació d'avui
en directe al matí de Tarragona Ràdio
des de la Rambla Nova
i ja tenim tot a punt
per aquesta primera actuació, Teresa,
que per cert, avui veniu aquí
perquè us hem convidat
i sempre teniu aquest esperit col·laborador
però de fet, avui actuareu
a diferents llocs
i en diferents horaris
perquè és el Dia Internacional de la Música.
Sí, a part d'això,
de la col·laboració aquesta teva,
doncs després a la tarda a les 6
hi ha els combos de l'escola
que toquen a la plaça Verdaguer
que aquí n'hi ha algun
que no sé qui és
i ara no me'n recordo.
Sí, perquè ara hi ha una bona colla per aquí.
Hi ha gent d'aquesta
que toca a la tarda a les 6.
Ja saps com són els músics
que a l'hora de tocar
no els hi fa res, però a l'hora de tocar...
Ara aquí, si us fan una pregunta
i quan te contesteu els llits?
M'he dit sí.
I després, a les 9 del vespre,
l'aula de teatre musical
fa el Putiner i Jalós de Molière.
Tenim el Putiner aquí,
amagat allà al darrere.
Ja teníem,
quan hem vist que s'havia de parlar o així
la cosa ha canviat.
No, però és xerraire.
El Putiner és xerraire.
Doncs després l'enganxarem
i quasi que fem ja la primera qüestió en directe.
Ens comentaves que és la Cristina Prat
amb una peça de l'obra
dels Miserables,
aquesta obra musical
molt famosa basada en l'obra d'Editor Hugo.
Doncs, no sé,
algun comentari a fer?
Jo abans he sentit...
Te l'explica ella,
te l'explica ella mateix.
Cristina,
parla'ns una miqueta
què és el que ve a explicar
aquesta peça dins de l'obra,
del conjunt de l'obra dels Miserables.
Què diu, què diu?
Una cançó molt trista.
Sí,
bàsicament és una cançó molt trista
que parla d'amor una mica,
d'un amor que se n'ha anat
i...
Bé, una miqueta això.
Molt bé.
Doncs escoltem la Cristina Prats
amb el José Álvaro Davi
al piano o als teclats,
podríem dir amb més propietat.
Quan vulgueu.
...
I dreamt a dream in time gone by
When hope was high than life were given
I dreamt that love would never die
I dreamt that God would be forgiven
Then I was young and unafraid
When dreams were made and used and wasted
There was no ransom to be paid
No song and sang, no wine and twisted
But the diners come at night
With their voices of a standard
As they tell your hope apart
As they turn your dream to share
He slept a summer by my side
He filled my days with endless wonder
He took my childhood in his tribe
But he was gone when autumn came
And still I dream he'd come to me
That we would live the years together
But there are dreams that cannot be
And there are storms we can know whether
I had a dream my life would be
So different from this hell I'm living
So different now from what I'm seeing
No life has killed the dream I dream
When I dream
Really
There is a lot of work inside this song
There is a lot of work that
Es té el do natural, però darrere hi ha un treball importantíssim,
que això és el que heu fet durant tot el curs a l'estudi de música.
En fi, encara hi ha més...
Ara ens ha de venir la cosa...
Gràcies, Cristina, eh?
I enhorabona, quina enveja.
Ara d'aquí uns moments farem la cosa revival,
any 70, però si et sembla, parlant de cosa revival,
anem a escoltar el que li explicava el Josep Sunyer,
un dels cambrers emblemàtics,
aquesta paraula l'utilitzem molt avui, clar, és el que toca,
com és el pau del motoclub.
Ell explica ara la seva experiència en aquest cafè
tan conegut i tan subvintejat de la ciutat de Tarragona.
L'escoltem.
Soc Pablo Díaz Muñoz,
estic a l'empresa del bar Motoglú des del 75.
La Rambla del 75 era una artèria de passeig
de la població de Tarragona
i era molt amena i era molt...
se trobava la gent a gust
perquè no hi havia tot el tipus de gent ara
que s'està habitant pràcticament aquí a la Rambla
de gent emigrant i gent de Romania, romanesos
i tot aquest tipus de gent
que fan que tingui la Rambla una imatge una miqueta deteriorada.
Sí, aquells temps eren, en aquest sentit,
bastant molt millors que ara.
Ara has d'anar al tanto
que no te fallin la típica jugadeta, no?
Sí, tot això avui en dia la picardia s'ha acentuat bastant, sí.
El local en si, no,
perquè aquí la direcció ha mantingut sempre una línia coherent
en conservar el tipus de local que se va obrir
des que se va fer el Motoglú, no?
I doncs s'ha canviat alguna coseta,
però en general s'ha mantingut la línia.
O sigui, encara conservem algun tipus de gent
d'aquesta època, no?
D'aquella... de l'antigüetat,
d'època, diguéssim, més...
més calmada del bar.
Ara, doncs, ja...
és una fenya, doncs...
que en moments igual vas de boli,
com hi ha moments que estàs més tranquil i tal.
Abans era una fenya més continuada, relaxada,
però és que ara hi ha moments, o sigui,
és com tot ara el comportament de la gent,
van pràcticament tots el fin de setmana
a sortir de copes i tal,
i abans, doncs, era això,
durant tota la setmana, doncs, la gent sortia al cine,
sortia a prendre copes,
dilluns, dimarts, dimecres,
i ara, doncs, els comportaments han canviat totalment.
potser sí que, doncs, a l'estiu,
la gent, doncs, té tendència a tirar una miqueta més cap al barcó,
perquè corre més la fresca i, doncs, es troba més a ús, no?
Però, en general, doncs, la Rambla,
doncs, ha treballat,
els de dalt com els de baix.
Els avis han canviat bastant.
Ara tot se basa en cerveses,
cubates i cafès,
i pràcticament és el que se porta ara.
Abans la gent, doncs,
tenia un comportament en la beguda més diversificat, no?
Se prenenen los seus licors,
licors que ara pràcticament no surten,
que diria jo, pues, calissans, anis, anis, 43,
aquest tipus de licors que ara pràcticament no tenen sortida
i abans, doncs, sí, sí,
o sigui, la gent prenen més varietat, en aquest sentit, sí, sí.
El fet que em va fer molta gràcia
veure el Dalí amb l'elefant,
que va ser els 68 o els 70,
ara no m'he recordat la data,
i em va fer gràcia veure el Dalí
muntat damunt d'un elefant,
que semblava allí el marajà de Cantí,
com d'Antinopla, no?
Com si fos un marajà d'aquests.
No, jo, de fet, també hi servia,
fent el servei militar també hi he fet,
o sigui, que vaig estar destinat allí a Madrid
i, doncs, vaig estar servint a oficials
i he servit a gent,
inclús he servit al que avui és el rei d'Espanya, no?
Quan era prínces, lo vaig servir jo.
Sí, sí.
El Pau del Motoclub,
tot un personatge conegut de tu.
Ho has sentit, Teresa?
Diu que la gent ja no demana aquells licors del Piper Mint,
del Calissai, del Mari Brissart...
La copeta...
Ara allà la cosa del licor ha evolucionat.
Aviam, no ens mirin amb aquesta cara,
però un programa que parles d'un 150è aniversari,
òbviament ha d'estar basat en la nostàlgia
i els records col·lectius i particulars.
I parlant de records,
qui no se'n recorda del Nino Bravo?
Vaja.
En aquella època del Calissai i el Piper Mint era probablement
un dels cantants més populars que hi havia, no, Teresa?
Segurament, és possible, perquè totes les seves cançons,
a més a més, han quedat coses d'ara.
Tota aquesta canellada que hi ha per aquí, tothom les coneix.
I, evidentment, no havien nascut ni eren al mapa.
Clar, perquè es continuen cantant, es continuen emitent per la ràdio,
s'han fet versions així com a més modernetes, de grupets joves,
vull dir que la cosa...
I aquí tenim el Putiner, o millor dit,
en propietat, el Joan Manel, en Brunet, Joan Manel.
Dic això del Putiner perquè és el que has de representar
aquesta nit al magazine, no?
Sí, sí, sí.
Una mica capta com a cluenda del curs de teatre musical.
Sí.
Continuaràs aquest estiu amb més cursos i més coses
o descansaràs una mica?
No ho sé, potser treballaré una mica aquest estiu.
Ja toca, toca treballar una mica.
Home, el que fa anar a l'estudi també és treballar,
les coses com siguin.
El cas és que heu triat aquesta cançó del Nino Bravo,
que és una de les més famoses, no?
Sí.
Bueno, hi ha un reportatge, de fet, tot el que demà ara, no?
Totes són conegudes, n'hi ha una colla,
però aquesta sí, és molt coneguda.
Aquella del beso i la flor.
El beso i la flor.
Doncs l'escoltem, el Joan Manel en Brunet
i José Álvaro Davi, els teclats.
Com no, com no.
Dejaré mi tierra por ti, dejaré mis campos
y me iré, lejos de aquí.
Llujaré llorando el jardín y con tus recuerdos partiré lejos de aquí.
De día viviré, pensando en tu sonrisa, de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz que alumbre mi camino.
Me voy, pero te juro que mañana volveré.
Al partir, un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje para tan largo viaje, las penas pesan en el corazón.
Más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino, las piedras del camino, lo que nos es querido siempre queda atrás.
Buscaré un hogar para ti, donde el cielo se une con el mar, lejos de aquí.
Con mis manos y con tu amor, lograré encontrar otra ilusión, lejos de aquí.
De día viviré, pensando en tu sonrisa, de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz que alumbre mi camino.
Me voy, pero te juro que mañana volveré.
Al partir, un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje para tan largo viaje, las penas pesan en el corazón.
Más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino, las piedras del camino, lo que nos es querido siempre queda atrás.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Bravo, bravo, bravo.
I a més, em permetran que digui una cosa, hauríem de veure la cara d'orgull de la Teresa Valls quan s'encantarà.
Als seus alumnes, posa cara d'orgullosa.
Sí senyora, que a mi està ficat.
Claubis.
Li cau la baba.
Anda ya!
Com ha de ser, clar que sí.
Ara s'ha de preparar el supercoro, com dius tu,
però que és que els supercoro són un supercoro, realment.
Són, no sé, 15 o 20.
15 o 20. Per tant, farem una cosa.
Continuem des d'aquí, des de la Rambla en directe,
però tornarem un altre cop als estudis de l'Avinguda Roma
per recollir un altre dels reportatges del Josep Sunyer.
En aquest cas, un altre establiment d'aquells que tots tenim al cap
quan parlem de la Rambla és l'administració de loteria del Pere Sanz.
Sí, Miri, ara, pensa...
Ei, Marta.
Sí, que ens tocarà, home.
Sí, adéu.
Mira, sóc Pere Sanz,
d'aquí a l'administració de loteria número 1 de la Rambla,
que és l'única a la Rambla que hi ha.
Entre la meva mare i jo portem més de 50 anys aquí a l'administració de loteria,
encara que s'hagi variat de lloc per la construcció del pàrquing,
però vaja, més de 50 anys estem aquí.
Jo recordo la Rambla, encara quan estava asfaltada amb el Quitrà,
que hi havia unes cadires de ferro en vez dels bancs.
Bé, els bancs de pedra sí que hi eren,
que hi havia unes cadires de ferro,
com recordo que passava bastant un cobrador a cobrar,
no sé si eren 10 cèntims o alguna cosa així,
per poder-se assentar, i en fi.
I el més en si molt...
Bé, els arbres també els han canviat,
me'n recordo que hi havien anat abans els plataners,
però el que és la Rambla en si,
tret de l'enrejolat i d'això,
sempre és l'emblema igual.
L'únic que s'ha canviat, diguéssim, és l'asfalt i els arbres,
tot el més segueix més o menys siguent igual.
És a dir, el que ha canviat sí que és la construcció del pàrquing,
però vaja, el que és en si el tram de la Rambla,
és a dir, clar, no pot variar molt,
el tret de l'enrejolat i d'això, poques variacions més.
Bé, els perterres, me'n recordo també abans que hi havien
com uns arbustos que eren de fulles, d'això,
i ara hi ha la gespa, això sí, és el que ha canviat,
que recordi jo, clar.
Home, abans, bueno, la loteria hi era,
el que abans eren dècims de tres pessetes,
després van ser de cinc pessetes, de quinze pessetes,
de cinc duros, de cinquanta pessetes,
cent pessetes, cent cinquanta pessetes, doscentes,
i, en fi, ara, bueno, ara ja són en veures, no?,
però, diguéssim, la loteria va anar pujant,
jo recordo, fins als dècims de tres pessetes.
És a dir, clar, ha variat molt tot això.
Bé, el que passa és que abans més hi havia tres jocs aquí a Espanya,
hi havia la loteria nacional, els secs i les quinials de futbol,
no hi havia res més.
Ara, clar, ara hi ha una gran variació de jocs.
El que passa a la loteria nacional, diguéssim,
segueixent, podríem dir més clàssica,
amb gent, podríem dir més aviat, d'edat mitjana alta.
I, en canvi, hi ha la loteria primitiva i el futbol,
que és, bueno, el futbol no, el futbol també el fan més aviat,
també, de totes les edats,
però hi ha la loteria primitiva, que és el més aviat de gent jove.
A finals d'aquest mes ja ens arribarà la loteria de Nadal
i ja comencem el xou, encara que ara comença a fer la calor,
però és quan arriba la loteria de Nadal,
que això precisament es fa, perquè diuen,
tan aviat la loteria de Nadal,
és que és quan ara, en aquesta època de l'any,
és quan hi ha més moviment de gent en tot el territori nacional.
Per exemple, la gent agafa les vacances,
podríem dir els de Tarragona se'n van a Canàries,
els de Canàries pugen a Tarragona,
els de Sevilla se'n van a Barcelona,
i, clar, i llavors la gent li agrada molt comprar la loteria a fora,
i sobretot la de Nadal.
I llavors per aquesta raó és perquè la loteria de Nadal
ens arriba ja, podríem dir, a finals de juny, primers de juliol,
i és solent per això.
El 90% de la loteria que es vendrà ara,
durant el mes de juliol i agost,
és quasi el 90% de gent de fora,
és a dir, que els agrada intercanviar.
El de primers premis, excepte el de Nadal,
s'han donat tots, és a dir, s'han donat premis del Niño,
premis dels sorteigos normals, s'han donat tots,
amb loteria primitiva jo ja porto tres de sis acers,
un de 495 milions, un de 231 milió, un altre 237.
Bueno, jo me'n recordo que era molt petit
quan va vindre el Dalí, sí, bueno, petit,
fa molts anys, d'això, sí, però jo sí que me'n recordo del Dalí,
que va anar amb el cavall, ai, amb l'elefant aquell de cartró,
de la gata del rei, això sí que me'n recordo.
És a dir, però clar, això ja fa bastants anys,
era d'això.
Home, aquí a la Rambla d'anècdotes,
doncs mira, tot el que es fa pràcticament a Torralona
que es vulgui que tingui una miqueta d'èxit,
la veritat es fa a la Rambla,
perquè s'ha intentat fer a vegades algunes fires fora de la Rambla
i no han tingut èxit.
Per exemple, es va intentar fer allò de la Mediterrània,
allà baix al Moll de Costa, i fracàs.
Quan s'ha intentat fer alguna altra cosa aquí al Palau de Congressos,
fracàs, i això que està a 100 metres d'aquí de la Rambla.
Però no sé, la Rambla, si qualsevol cosa,
encara que sempre ho he dit jo,
si es repartissin bufetades, la gent vindrà a la Rambla a buscar-les.
és una cosa emblemàtica.
La Rambla, facis el que facis,
per dolent que sigui, al final té èxit.
Sí, no, l'avi Virgili,
bé, fill, jo, som aquí col·laboradors.
Sí, aquí a la Rambla, ja et dic,
les hores més d'això,
sobretot és el...
Home, sempre hi ha una miqueta...
A primeres hores de la tarda, ara a l'estiu, no hi ha ningú, la veritat.
De 4 fins a les 6 no hi ha gaire moviment a l'estiu.
En canvi, l'hivern és al revés.
Ja et dic, a partir de les 6 de la tarda és quan ja no veus,
no es veu ningú.
I més si fa fred, no?
Bueno, i si plou, clar, ja no cal dir-ho, tampoc.
Música
És curiós que, en deia el Pere Sanz,
en diu, a la Rambla, si repartissis bufetades,
la gent vindria a buscar-les també,
perquè tot el que fas a la Rambla té éxit i és veritat, eh, Teresa?
Mira, aquí s'està plegant gent per veure la següent actuació.
I si t'hi fixes, la majoria de persones
amb els quals ha parlat el Josep,
de locals d'aquests més que coneguts,
tots fan referència a la visita del Dalí,
fins i tot tu abans també deies,
oh, és que jo també me'n recordo.
Sí, me'n recordo el que dius, no?,
que anava d'un elefant i que portava la butxaca de la jaqueta,
una truita a la francesa és doblegada,
en comptes d'un mocador.
L'únic, eh, genu i figura, ja ho diu l'edita castellana.
Jo no sé, perquè sempre ho diem i és cert, eh,
els artistes, els músics, els cantants canten,
però això de parlar pel micro,
jo sé que no us agrada gaire.
A mi m'agradaria que algú, qui sigui,
que em parli, que em digui alguna cosa de la Rambla.
Jo no sé si per vosaltres té algun significat especial la Rambla.
Ui, que saps... No, no, marxeu bé, canteu, canteu.
No he dit res, no he dit res, ni he preguntat res.
Ja sabeu.
Sí, aviam, què? Si algú vol parlar...
No em seria problema, però de la Rambla no en sé res.
Però segur que passes més d'una vegada al dia.
No, no, perquè soc de la granja.
Però deus passar de tant en tant, no em diguis que no.
Deu, de tant en tant, dos cops a l'any.
Deus, l'únic que vol parlar passa dos cops a l'any per la Rambla.
Ens ha sortit fatal, això.
El que s'hi sortirà molt bé és la següent cançó,
una altra, clàssica, entre cometes.
Com a cançó de l'estiu, jo crec que la podríem fer oficial al programa, no?
Potser, potser.
És un duet del musical Gris,
que cantaven a l'altre volta i l'Olivia Newton-Jón.
Que allà la posaven com una quinceanyera
i tenia a lo millor 40 anys, ja la dona, però bé.
Aquí són quinceanyeros, eh?
Aquí sí, aquí és molt autèctic, això.
I aviam, presentem el Supercorons,
ens recordarem de tots els noms?
Sí, mira, el Marc Rufín, que fa d'Altre volta.
De Travolta.
La Marta Univer, que fa d'Olivia Olívia.
L'Anna Roquet-Halmar, el Marc Miguel,
el Jaume Singla, el Sergi Cabrera, l'Albert Domingo,
la Jordina Torrents, l'Anna Tarragón,
la Cecília Castro, la Maria Isabel Torrents,
la Maria Govern, la Gemma Cos i la Carlota Tàpia.
Doncs, primer que tot, que si no després se'ns oblidarà.
Moltíssimes gràcies per venir avui,
perquè el primer dia de vacances
segur que teniu moltes coses a fer i molt interessants,
per tant us ho agraeixo molt de veritat, eh?
No us ho penseu prou, el que us arriba a agrair,
que sigueu aquí.
I quan vulgueu, doncs ja podem...
Els teclats, José Álvaro Davi.
A l'estiu, quan l'assengo,
a l'estiu, quan el corpús,
una noia boja per mi,
l'home més en que m'hagi vist,
a l'estiu, amb tanta calor,
a l'estiu, fent promeses d'amor.
Vinga, vinga, vinga,
ell, avui.
¡Vinga, va, vinga, va!
Digues què va passar!
Xupa-pa, xupa-pa, durup, durururu.
Xupa-pa, xupa-pa, durup, durururu.
Si, si us veu mirar,
quan nadava em va mirar.
Molt correcta, em va parlar.
Vaig salvar-la d'enfonsar-se en la mar.
Em va demanar per ballar.
Va, em va demanar per ballar.
Vinga, vinga, vinga, va.
Vinga, va, vinga, va.
Digue'ns què va passar.
Vinga, va, vinga, va.
Digue'ns què va passar.
Xupa-pa, durup, durup, durururu.
Xupa-pa, durup, durup, durururu.
A la platja vàrem estar.
Passejant em donava la mà.
En el port em va tornar pot.
Vam sortir fins a les deu.
A l'estiu és quan neix l'amor.
Oh, sí, és quan neix l'amor.
vinga, vinga, vinga, va.
Vinga, va, vinga, va.
Vinga assins esperar.
Vinga, va, vinga, va.
I als faßins es forma.
Xupapa, durupapa, durupapa, dururururà.
Xupapa, durupapa, durupapa, dururururà.
Dives que em vareu parlar, tendra'm en samba d'aclarar.
A la sorra varem jugar.
Era el noi amb què l'havia somiat, oh sí, amb què l'havia somiat.
Vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, no et facis esperar.
Vinga, va, vinga, va, no et facis esperar.
Jo mai l'oblidaré.
Sempre més em recordarà.
Va donar-me promesa d'amor.
Ja no sé on podrà estar.
Amb l'estiu tot va acabar.
Oh sí, quin estiu de molt.
Vinga, va, vinga, va.
Molt bé, molt bé, els alumnes de l'estudi de música.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Bon estiu i prepareu-vos perquè l'any vinent us tornarem a cridar.
Espero que no esteu actuant de volus per ahir,
que pugueu venir també aquí al matí de Tarragona Ràdio de Bo.
Moltíssimes gràcies.
Estem molt agraïts.
I Teresa, ja ho saps que ho diem d'acord,
que estem molt agraïts la vostra col·laboració.
I després vindrà també la col·laboració de Can Teatre al final del programa.
Sí, bueno, ja ho sentireu.
Amb un numeret que és una miqueta sorpresa,
no desvetllarem molta cosa, eh?
No, si no ho sabríem tot ja.