Senyor de l'Olmo, bon dia.
Bon dia.
Més enllà de la proposta i de la polèmica política
que pugui haver originat, com dèiem,
aquesta proposta de la consellera d'Interior de la Generalitat,
Montserrat Tura,
de tenir això que anomenem ja popularment aquests dies
com a tolerància zero,
imagino que des del Servei Català de Trànsit
tenen dades i tenen estadístiques
que confirmen que, evidentment,
fer qualsevol consum d'alcohol per petit que sigui
pot tenir una incidència a l'hora de circular.
a l'hora de ser conductor, no?
És evident, és evident.
La ingesta d'alcohol està comprovadíssim,
que té un efecte immediat en l'atenció
i en els reflexos dels conductors
i, per tant, pot arribar a ser una causa directa d'accidents
o, en molts casos, lògicament un factor concorrent
que propicia un accident amb una altra causa,
com pot ser un excés de velocitat,
una distracció del conductor.
No cal oblidar que la ingesta d'alcohol
produeix eufòria també en el conductor
i augmenta la probabilitat de distraccions
i d'escuits per part del conductor.
En aquesta línia del que parlem,
els tècnics, doncs, les persones que treballen més,
doncs, evidentment, a la xarxa viària,
estarien d'acord, serien favorables
amb aquesta tolerància zero
o amb aquesta pedagogia de tolerància zero
entre la societat?
Bé, és evident que, amb la proposta que s'ha engegat ara
per part de la Conselleria d'Interior,
entenc que la finalitat que preveu
és, en definitiva, pacificar el trànsit,
per dir-ho d'alguna manera.
Fer arribar a la població la idea,
que cada cop crec que és més generalitzada,
que hi ha un consens social,
que no podem tolerar,
en una societat avançada com la nostra,
que any rere any
tinguem aquesta taxa d'accidentalitat i de mortalitat.
A partir d'aquí, les possibilitats d'actuació
per part de les administracions públiques
i, en aquest cas, de l'administració del trànsit,
del servei català de trànsit, són múltiples.
Una és, doncs, fer propostes de modificacions normatives,
per tard que l'Estat modifiqui el reglament de circulació
i canviï les taxes, reduint-les
i, per tant, propiciar ser més exigents amb els conductors
a l'hora que estiguin en la seva màxima capacitat
a l'hora de conduir,
fer polítiques preventives, com poden ser l'educació,
campanyes de publicitat,
fent pública la normativa actual
i les modificacions que s'ha anat produint
o, fins i tot, propiciant canvis en la indústria,
en la millora de la seguretat passiva i activa dels automòbils
o de les infraestructures, és a dir, de la xarxa viària.
Una de les polítiques d'actuació
del servei català de trànsit,
que és en matèria normativa,
és la que s'ha engegat per part de la Conselleria.
Ser més exigent
proposa al nostre departament
a l'hora de controlar els conductors
el seu índex d'alcohol mentre circulin.
No cal oblidar que la proposta de la consellera
ara per ara s'ha concretat només
en els conductors professionals
i en els conductors novells.
És a dir, no hi ha una voluntat
de generalitzar-ho en tot l'àmbit
dels conductors d'aquest país,
sinó de concretar-ho només
en aquells conductors,
repeteixo,
que tinguin la consideració professional,
és a dir, que transportin
viatgers o mercaderies
o en els conductors novells.
Perquè aquest canvi en la normativa
que vostès promou,
que com a mínim la Conselleria
i el Departament d'Interior promou
i que, recordem, hauria de fer el govern espanyol,
seria el govern de l'Estat,
creu que en la pràctica seria viable
aquest consum zero d'alcohol
entre les persones que agafen el volant?
Bé, jo no sé si seria viable o no.
De tota manera, caldria fer la prova
i a partir d'aquí veure fins a quin punt
això realment és assolible o no.
El que sí que és una evidència
és que qualsevol disminució,
encara que sigui una dècima,
en els índexs d'alcoholèmia
propicia automàticament
una reducció de la sinistralitat.
La proposta és el del zero,
torno a repetir,
per a aquest segment de conductors,
però és indiscutible
que qualsevol modificació normativa
que endureixi les taxes d'alcoholèmia
a l'hora de conduir
afavorirà la seguretat viària,
com també altres actuacions
en matèria de velocitat,
de millores d'infraestructura, etcètera.
Per les estadístiques,
per les xifres que vostès tenen,
quina és la incidència de l'alcohol
justament en els accidents mortals de trànsit,
per exemple, a les comarques de Tarragona?
Bé, és difícil concretar-ho
i li diré per què.
Perquè el que sí que li puc dir d'entrada
és que de les dades que disposem nosaltres,
ens resulta que un 40%
de les víctimes mortals
en accidents de trànsit
han ingerit alcohol.
Això ja dona una mica
una idea de l'abast del tema.
Com l'hi deia abans també,
l'alcohol moltes vegades
no té per què ser una causa directa de l'accident,
sinó un factor concorrent
que propicii l'accident.
És a dir, l'alcohol
està claríssim,
el que provoca és una disminució de l'atenció
a part del conductor,
una eufòria també
i per tant
un risc molt més gran
de cometre errades,
de fer avançaments incorrectes,
de sortides de via,
d'anar amb un accés de velocitat.
Per tant, jo diria que
podem dir
que el 40% de les víctimes mortals
han ingerit alcohol
i que com a factor concorrent
és difícil determinar
el nombre d'accidents
en què l'alcohol és culpable directe,
però sí que és evident
que en la gran majoria d'accidents
greus, sobretot,
l'alcohol hi és present.
Ja hem comentat altres vegades
que el Servei Català de Trànsit
ha anat augmentant
els controls d'alcoholèmia
al llarg dels últims anys.
Ha anat augmentant també
el nombre de casos positius
dels conductors
que han ingerit
més alcohol del permès
per les xifres que tenen?
Doncs li diria que no,
que més aviat al contrari.
L'àrea regional de trànsit
de Mossos d'Esquadra
d'aquí Tarragona
any rere any
va incrementant
el nombre de controls
d'alcoholèmia
a les nostres carreteres.
Concretament,
l'any 2003,
l'any passat,
pràcticament es van arribar
a 100.000 conductors controlats.
100.000?
100.000 conductors controlats
i el nombre de denúncies
que es van fer,
tant en via penal
en funció de l'índex d'alcoholèmia
com en via administrativa,
va ser una mica superior
al 3%
de conductors controlats.
Tinguem en compte
que l'any 2002
va ser del voltant
d'un 5%.
Per tant,
és una reducció
bastant considerable,
passar d'un 5%
de conductors denunciats
a un 3%.
De tota manera,
continua sent
un índex bastant elevat.
En la hipòtesi
que canviés la normativa,
tal com proposarà
el Departament d'Interior,
hi hauria un augment significatiu,
creu vostè,
senyor De L'Olmo,
dels casos positius
d'alcoholèmia.
És a dir,
tenim una franja,
consideren vostès
que tenim una franja
important de conductors
que potser
no superen
el límit legal,
però sí que han fet
alguna ingesta d'alcohol
i que estan conduint
per les carreteres
de la demarcació?
Estem en un país
en què hi ha una cultura
de l'alcohol.
Per tant,
no tenim dissociat
completament
conducció amb alcohol.
Per tant,
molta gent
que ha ingerit
alcohol bé
i no arriba
als índexs.
Als índexs
a partir del qual
es pot sancionar
tant en via penal
com en via administrativa.
Però torno a repetir
que les mesures
proposades
per la Conselleria
d'Interior
van destinades
a aquells conductors
que tenen
un plus de responsabilitat,
entenc jo.
Estem parlant
de conductors
d'autobusos,
conductors d'autocars,
conductors
de transports
amb mercaderies
perilloses,
és a dir,
conductors
que amb la seva,
diguem-ho d'alguna manera,
irresponsabilitat,
amb la seva falta
de professionalisme
en algun cas,
poden provocar
accidents
d'un gran abast.
La generalització
a tots els conductors
d'aquest país
encara no s'ha plantejat.
En una primera fase
el que es proposa
per part
del Servei Català
de Trànsit
és implantar-ho
en aquest sector,
en aquest sector
dels conductors.
Jo crec que és una qüestió
de responsabilitat
per part
del col·lectiu
en general
de conductors,
ja no dic ni professionals
ni dels conductors
de turismes,
sinó que és una qüestió
de cultura
que ens hem de mentalitzar
que estem davant
d'un tema molt seriós,
el tema de l'accidentalitat.
No pot ser
que tinguem
més de 600 morts
cada any a Catalunya
per accidents de trànsit,
ho hem de reduir,
com sigui,
altres països
ja ho han aconseguit,
estem parlant
de països
del nord d'Europa,
que tenen
uns índexs
de sinistralitat
en alguns casos
de la meitat
dels que tenim a Catalunya,
i aquesta gent
no han de ser diferents
de nosaltres.
Si ells ho han aconseguit,
nosaltres també.
Amb aquest panorami,
parlant del tema
de l'alcohol,
imagino,
senyor De L'Almo,
que el Servei Català
de Trànsit
continuarà augmentant
els controls
en diferents punts
de la xarxa.
Evidentment,
tant controls
d'alcoholàmia
com controls de velocitat,
perquè entenem
que aquests dos paràmetres,
velocitat i alcohol,
sobretot combinats,
són explosius
de cara a la sinistralitat
i que qualsevol incidència,
qualsevol actuació
per part de la policia
del trànsit
serà positiva
per garantir
la seguretat viària.
Parlant de velocitat,
què s'ha de fer
amb els conductors
que circulen
a més de 230 km per hora
per una autopista
com es va detectar
el passat cap de setmana
en un punt concret
de la xarxa viària catalana
on hi havia un control,
un radar dels Mossos d'Esquadra,
on com va passar
fa uns mesos
justament a la demarcació
de Tarragona,
també en un control
en un altre tram
de l'autopista,
a l'A2,
a la zona de l'Alcamp,
si no m'equivoco,
on també es va detectar
un vehicle
amb més de 240 km per hora.
Què s'ha de fer
amb aquests conductors?
Exactament va ser
a la zona de Rodonyà,
a l'AP2,
i tenim el rècord,
tristament,
de Catalunya,
aquí a Tarragona,
amb 243 km per hora.
Aquests casos
que em comenta vostè
que han aparegut
als mitjans de comunicació
aquests dies
són en concreta,
si no recordo malament,
a la C33 a Barcelona,
a l'alçada de la Llagosta.
En tots dos casos
eren velocitats superiors
a 200 km per hora.
Què s'ha de fer?
Doncs d'una banda
s'ha de dir
que
en aquests casos
d'accés de velocitat
el que es fa
és denunciar-ho,
en aquests casos extrems
d'accés de velocitat
denunciar-ho a la Fiscalia
perquè s'obrin
les diligències
penals oportunes.
Tenim un problema
en el que és
la normativa penal
actualment
que és la dificultat
de provar
que s'hagi ocasionat
un risc
a la vida
de les persones.
És a dir,
d'entrada,
el fet objectiu
d'un accés de velocitat
no té per què comportar
una sanció penal
sinó que cal comprovar
que realment
això ha generat
un risc
pels conductors
o pels usuaris
de la via.
Però crec que hem fet
un pas endavant
en el sentit
que recentment
s'ha produït
una reforma
del Codi Penal
concretament
el novembre
de l'any passat
i que entrarà
en vigor
el dia 1 d'octubre
d'aquest any
en el qual
es modifica
l'articulat
que fa referència
als delictes
que fa referència
a la seguretat
en el trànsit
de tal manera
que objectiva
d'alguna manera
el risc
generat
pels conductors
que circulin
a velocitats excessives
o amb altes taxes
d'alcoholèmia.
Amb la qual cosa
jo tinc l'esperança
que d'aquí uns mesos
sigui molt més fàcil
molt més fàcil
que en via penal
puguin
recaure sentències
condemnatòries
que d'altra banda
ja estan recaent
ara
només cal seguir
els mitjans de comunicació
aquests dies
i veurem
com sentències
arreu de sentències
estan imposant
penes de retirada
del permís de conduir
de presó
o fins i tot
de multa també
però jo crec
que hem d'anar
una mica més
a objectivar
el risc
és a dir
que tinguem
d'entrada
provat
que s'ha comès
una infracció
en aquest cas penal
pel simple fet de circular
amb unes velocitats
absolutament intolerables
com són aquestes
perquè aquests casos
que esmentàvem ara
del passat cap de setmana
a la zona de Barcelona
o el cas
que comentàvem
de Rodunya
a l'autopista
A2
de l'any passat
són casos
molt aïllats
o realment
els radars
els controls
dels Mossos de Trànsit
detecten
malauradament
altres
que evidentment
no surten
als mitjans de comunicació
perquè és
malauradament
una pràctica diària
hi ha més
no tots surten
publicats
a la premsa
i surten
als mitjans
de comunicació
afortunadament
són una gran minoria
afortunadament
són una gran minoria
si tenim en compte
el parc mòbil
que tenim
en aquest país
només cal tenir en compte
que a Espanya
hi ha al voltant
de 26 milions
de vehicles
però són
una minoria
perillosa
una minoria
perillosa
que cal
marca i vigilar
I tenen detectada
alguna zona
algun tram
de la xarxa viària
per exemple
aquí de la demarcació
on sigui això
més habitual
doncs precisament
aquest cas
de Rodonya
o de Cabra del Camp
aquest tram
de l'AP2
és un tram
en què es corre bastant
la circulació
no és molt densa
en aquest punt
de l'autopista
AP2
i permet
agafar velocitats
de consideració
sobretot
amb pendents
favorables
perquè el vehicle
corri
altres punts
estan més congestionats
com per exemple
la Nacional 340
no permet
agafar grans velocitats
precisament
pel volum
de trànsit
o fins i tot
l'AP7
amb moltes franges
al dia
aquesta autopista
de Barcelona
a València
està molt més
aturada
que l'AP2
tota la mare
li diré
també
que tenim
a la demarcació
una sèrie de carreteres
on el factor
concorrent
velocitat
el tenim detectat
com a molt important
a l'hora
de produir
sinistralitat
li diré
per exemple
que dins
del que és
la demarcació
de Tarragona
i aquí
a prop
de la ciutat
tenim
identificades
per exemple
la carretera C14
en el seu tram
entre Reus i Salou
és una carretera
on la velocitat
juga un paper
molt important
a l'hora
de produir accidents
també
el tram
entre Reus
i Tarragona
a l'hora
anomenada T11
és una carretera
que cal controlar
també
la sortida
de Tarragona
en direcció
a Valls
a l'alçada
de Sant Salvador
per a Fort
també és una zona
fins a Vallmoll
diria jo
és un tram
on es produeix
bastanta accidentalitat
per a excés de velocitat
i també
finalment
li diria
la carretera
Reus-Alou
la C30V
com una carretera
també important
en aquest sentit
i el tram
de Reus-Alcoguer
aquests són trams
en què nosaltres
tenim detectada
una alta sinistralitat
en factor
concorrent-velocitat
i són carreteres
que tenen
unes grans probabilitats
que s'implanti
en algun moment
un radar fix
ja per controlar
sistemàticament
la velocitat
de les vehicles
que circulem per allà
Sí, perquè abans
que li preguntava
pels controls
d'alcoholèmia
pensen també
augmentar els controls
fixes o mòbils
de velocitat
Sí, perquè és
l'altre gran factor
que incideix
en la producció
d'accidents
lògicament
I serien
algun d'aquests punts
que comentava
Sí, sí, sí
d'entrada
li diria
que serien
algun d'aquests punts
perquè és que realment
dels estudis
que nosaltres tenim
de les dades
que obren
a les nostres mans
són
són les carreteres
on la incidència
de la velocitat
i juga un paper
bàsic
a l'hora de produir-se
sinistres
Curiós que siguin carreteres
i algunes
ni tan sols
nacionals
però que siguin carreteres
sinó autopistes
en contra del que
parlàvem
Autopistes també
l'AP2
com li he dit
és una zona
on es corre molt
i segurament
es podrà arribar
a implantar
algun radar fix
Per acabar
amb totes aquestes
qüestions de trànsit
hi ha hagut també
en els últims dies
una altra notícia
justament per una actuació
dels Mossos de Trànsit
en una zona concreta
de la Nacional 240
la zona del Coll de Lilla
un tram de revolts
un tram
que separa
la conca de Barbera
de l'Alcamp
on per exemple
el passat cap de setmana
es van detectar
curses
de motocicletes
i no és la primera vegada
imagino
el que passa
és que ara ha sortit
els mitjans de comunicació
què s'ha de fer
amb curses
d'aquestes característiques
o què volen fer
com a Mossos de Trànsit
Bé, d'entrada
els Mossos d'Esquadra de Trànsit
aquí de l'àrea regional
aquest cap de setmana
van fer una actuació
es van practicar
un bon nombre
de denúncies
concretament
una persona
crec
si no recordo malament
va ser denunciada
nou cops
per nou infraccions diferents
és un tema antic
aquest
si no recordo malament
ja es produïa
abans del desplegament
dels Mossos d'Esquadra de Trànsit
a l'època en què
la Guàrdia Civil
patrullava les nostres carreteres
i és un tema
erradicar
és un tema erradicar
sistemàticament
en alguns caps de setmana
es produeixen
concentracions
de motocicletes
en aquesta zona
del Coll de l'Illa
entre Valls i Tarragona
i això
genera
un gran
perill
pels usuaris
de la via
però amb aquests conductors
què se'ls hi fa
o què se'ls hi pot fer
segons el
el codi
de circulació
una multa i ja està
depèn
depèn
ja li dic
les infraccions de trànsit
tenen una doble sant
per una banda
en funció de la gravetat
poden ser constitutives
d'infracció penal
per altra banda
constitutives d'infracció administrativa
ja li dic
en funció de la gravetat
en aquests casos extrems
com pot ser realitzar
competicions
dins del que és
la via pública
la xarxa pública
de carreteres
es podria arribar
a qualificar
de conducció temerària
fins i tot
amb despreci
per la vida
dels altres usuaris
de la xarxa viària
i ser constitutiu
d'una infracció penal
per tant
ser denunciat
a la fiscalia
perquè s'obrin
diligències penals
aquestes curses
s'acostumen a fer
amb trams
amb revolts
han detectat
algun altre punt
de la xarxa viària
més enllà
d'aquest del Coll de l'Illa
aquest és el més important
aquest és el més important
la C44
en algun moment
també s'ha detectat
que té un cert interès
per part d'algun sector
de conductors
de motocicletes
que és la carretera
que va d'Hospitalet a Mora
però el punt
més important
és aquest
és el de la Nacional 240
entre Valls i Tarragona
Acabem ja
senyor De L'Olmó
més enllà
d'aquestes qüestions
de gran interès
i de gran impacte social
que aquests dies
estan damunt
de la taula
una última qüestió
com dèiem
en relació
a la més estricta actualitat
aquests primers 40 dies
del 2004
com han anat
les coses a les carreteres
recordo que va haver-hi uns dies
bastant
conflictius
al mes de gener
perquè va haver-hi
molts accidents
efectivament
a meitat és a gener
al voltant del 13, 14, 15 de gener
vam encadenar
una sèrie d'accidents
mortals
3 o 4 accidents mortals
en 3 o 4 dies
actualment
dir que anem bé
no em sembla
l'expressió correcta
perquè clar
anar bé
no es va mai bé
quan hi ha accidents mortals
l'únic que li puc dir
és que a data d'avui
portem
9 accidents mortals
i en aquesta
en aquesta mateixa data
l'any passat
en teníem 13
no sé si li puc qualificar
de bona notícia o no
francament
jo crec que és dolenta
em sembla que continuen
sent molts morts
caldrà fer un seguiment
de la mortalitat
i per evitar
que s'incrementi
i complir
amb els objectius
que tenim previstos
doncs incrementar
sigui com sigui
els controls policials
i sobretot
conscienciar
a l'usuari
al conductor
doncs
que el primer responsable
de la seva seguretat
és ell mateix
i que no ha de
no ha de confiar
en que la policia
o que l'administració
velli
pels seus propis interessos
per la seva pròpia seguretat
sinó que el primer
responsable
el primer
que s'ha de cuidar
de la seva integritat
i dels seus acompanyants
i dels altres usuaris
és el que surt a carretera