Matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous, en clau política,
obrint aquesta quarta hora del programa avui,
parlant amb un ciutadà resident a Tarragona
que per primera vegada en la història recent de Catalunya
ocupa el segon càrrec en importància del govern de la Generalitat.
Josep Lluís Carot Rovira, secretari general d'Esquerra Republicana,
és des de fa poc més de tres setmanes
el consell en cap del govern de Catalunya,
del govern catalanista i d'Esquerres
que ha canviat, sens dubte, el panorama polític del país.
per la seva vinculació política i personal amb la ciutat de Tarragona.
Carot Rovira és avui el convidat especial del Matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Carot Rovira, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut, encara que això de benvingut,
tenir en compte que està a la seva ciutat.
Va, però sempre fa goig que a la teva ciutat et diguin benvingut.
Com porta aquesta nova responsabilitat?
Des d'una perspectiva absolutament personal,
com porta aquesta nova responsabilitat
de ser el número dos del govern de Catalunya?
Bé, amb molta il·lusió.
moments de tot.
Hi ha moments que hi ha l'exercici del poder polític
des del govern, doncs, és sempre molt gratificant,
però hi ha moments, doncs, que també és complicat,
com tota aventura humana, no?
Però ho porto amb una gran il·lusió
i convençut, doncs, que quan molta gent et diu
portaves ja molts anys de lluita, molts anys de compromís polític
i finalment, doncs, sí, és un pas endavant més,
però sabent que segurament mai no arribes al tot al final
del camí que et proposes, no?
Sinó que una mica l'important és anar caminant, no?
L'important és anar avançant.
I, esclar, aquesta responsabilitat, doncs,
ha tingut canvis importants en la meva vida,
tots els nivells, però, vaja, estic content.
És una tasca molt diferent, una tasca política molt diferent,
a la que havia fet-se fins ara,
amb una llarguíssima trajectòria política,
però, clar, per primera vegada s'està el govern,
el govern del país.
És molt diferent, perquè una cosa és, diguem-ne,
jo tinc tres etapes, com si diguéssim, no?
L'etapa d'activitat política clandestina, no?,
molt jovenet, durant el franquisme,
quan jo militava al Partit Socialista
de Llebrement Nacional dels Països Catalans,
sempre, doncs, m'he defensat les mateixes idees,
soc d'esquerres i soc independentista,
aquella etapa, doncs, l'etapa apassionant,
l'etapa, doncs, de la detenció,
de l'empresonament a la model de Barcelona,
quan tenia 21 anys,
l'etapa després de la recuperació de la democràcia
i el Parlament de Catalunya,
molts anys de diputat,
l'activitat parlamentària a mi, doncs, m'agrada molt,
m'ha agradat molt,
i una cosa és, diguem-ne, ser un diputat
a qui agrada parlar i fer, doncs, discursos preparats,
i una altra és la tercera etapa,
que és aquesta, no?,
que és estar directament al govern de Catalunya
i veure com pots prendre decisions
que afecten el dia a dia de la gent, no?,
és a dir, que afecten la quotidianitat de la gent
i com si ho fas bé, doncs,
la gent pot viure millor,
pot ser més feliç,
en definitivament és l'únic que busquem tots en aquesta vida,
però si t'equivoques o si no ho fas prou bé,
doncs, com pots perjudicar
la vida d'altres persones, no?,
és un canvi important.
Ara parlarem de política,
parlarem de la gestió de les primeres setmanes del nou govern,
però, abans que res,
algunes qüestions també des d'una perspectiva
ve des d'un nivell més personal,
segur que molts tarragonins,
molts dels que ens estan escoltant,
es pregunten si Carot Rovira
continuarà fent vida a la ciutat de Tarragona
amb aquesta nova etapa d'Aconsell en Cap,
si el continuarem veient pel carrer,
sí, sí, i tant, jo...
comprant a qualsevol centre comercial
o passejant per la Rambla.
O anant al mercat
alguns dies,
el dissabte al matí,
o fent un cafetó
al Motoclub,
o a l'Emen,
o a qualsevol altre lloc.
Ho farà? Ho continuarà fent?
Segurament no,
amb tanta freqüència com jo voldria,
però, doncs, sí, sí,
o asseient-me quan vingui el bon temps,
doncs llegir el diari tranquil·lament
en algun dels bars a la plaça La Font.
Sí, sí, jo continuo vivint
on he viscut,
sempre,
que és la meva ciutat,
que és Tarragona,
i vaig i vinc cada dia.
A Barcelona em diuen allò de
així tu vas cada dia a Tarragona,
i els dic, no, no,
ho teniu mal entès,
això és el revés,
jo vinc cada dia a Barcelona,
però després, com tothom,
al vespre,
doncs torno cap a casa meva.
I la seva vinculació amb algunes entitats
de la ciutat,
per exemple,
la Colla Jove,
segur que més d'un,
ara que encara no ha començat
la temporada de Castelleres,
pregunta si el Consell en cap
farà també Castells
aquesta temporada.
Sí, home, i tant,
i tant.
De fet,
fa anys que la meva implicació
era més elevada,
fins i tot anava,
anava amb regularitat fa anys,
jo recordo,
amb molts assajos els divendres,
després,
quan vaig passar a ser seguità
i al final del meu partit,
això,
els assajos els divendres,
ja va ser impossible.
anava bastantes sortides,
ara ja últimament
només anava,
doncs,
pràcticament
Sant Magí,
Santa Tecla,
concurs,
i aquest any,
doncs,
vaja,
segur que com a mínim,
Sant Magí,
Santa Tecla
i concurs,
doncs,
hi seré,
i si puc alguna sortida més,
sí,
això,
la Colla és la Colla,
la Jove és la Jove,
i en aquesta vida
les coses importants
són les que s'han de perioditzar,
i per mi la Jove
és una cosa important
a la meva vida,
és un espai de complicitats,
d'efectes,
de patiments,
d'il·lusions,
i vaja,
són els meus.
És un any de concurs,
és un any important,
doncs,
per tant,
per la ciutat,
des del punt de vista Castella,
faran algun castell de nou,
o no,
senyor Carot Rovira?
Bé,
jo crec que a la nostra Colla
ens toca,
ens toca tornar a situar-nos
en l'altíssim nivell
en què ens vam situar fa anys,
vam tenir un moment difícil
com a Colla,
i jo crec que encara no,
psicològicament,
potser encara no ens n'hem refet del tot,
però crec que tenim la gent adequada
per tornar a fer grans castells
i ser no només el primer referent
un casteller de la ciutat,
sinó ser un referent important
a nivell del país.
Més enllà,
doncs,
a aquestes qüestions estrictament personals,
ja parlem de política,
quina primera impressió li fa
a vostè mateix
l'acció de govern
d'aquestes tres primeres setmanes,
tenint en compte que també hi ha hagut
pel mig les festes de Nadal
i que això segurament ha pogut condicionar
una miqueta algunes de les coses
que s'han fet
i que s'han dit
a l'opinió pública catalana.
Potser estan tant a primera fila,
es hi estan dintre,
per tant,
no és fàcil de veure
amb el distanciament
que et donaria mirar-te
des de fora com a espectador,
que és el que passa,
no?
Però és clar,
ens trobem en un escenari
absolutament nou,
com és d'entrada
un govern
diferent
al que hi ha hagut
dels últims 24 anys,
per tant,
és un canvi de tot,
no?
És a dir,
no només perquè
perquè és un canvi ideològic,
sinó que
és un canvi
de protagonistes,
no?
És a dir,
els que abans governaven
són a l'oposició,
els que abans eren a l'oposició
governen.
I això
no és fàcil
d'assumir
si en la totalitat.
Les dificultats
que pot comportar
no tenir cultura
de govern
de coalició,
són tres partits
que governem,
que vol dir
tres partits
que van anar a les eleccions
amb cicles diferents,
amb programes diferents,
amb candidats diferents,
no tots volem el mateix,
no tots tenim
la mateixa idea
de Catalunya,
però sí que
ens hem posat d'acord
per entendre
que podem fer
una part del camí
junts
de manera important,
no?
Però és clar,
és un govern de coalició,
ho dic,
és un govern de tres,
que ningú pot fer un pas
sense els altres,
no?
I això sí que hi estàvem
acostumats a nivell municipal,
a nivell d'ajuntaments,
però en el govern de Catalunya
això fins ara
no ho teníem.
I això en un context
on
tots els primers dies,
les primeres setmanes,
doncs
el grup
que havia governat
fins a aquell moment
Catalunya
va passar a l'oposició
i no sempre
el pas a l'oposició
va ser fet
diguem-ne
en una totalitat,
no?
Sinó sovint
amb una certa
en fi
per part
d'alguns dirigents
o d'alguns militants
doncs
amb una
amb una actitud
no sempre positiva
per dir-ho així,
no?
I en canvi
doncs hi ha hagut
altra gent
que ha estat
un
que ha fet
un traspàs
de poder
doncs
absolutament impecable,
no?
I després
això
en un context
on
sobretot
en la política espanyola
doncs
el govern
el govern
de l'estat
i certs mitjans
de comunicació
d'àmbit estatal
etcètera
dia sí
dia no
és a dir
cada dia
dia per d'altre
bombardeixen
qualsevol cosa
que diu
que faci el govern
de Catalunya
que és evident
que cometrem
errors
perquè
això som humans
i tots els humans
cometem errors
també aquest govern
en cometrà
segur que hi ha
n'ha comès
algun
però
són factors
que juguen
de manera adversa
així i tot
jo crec que
una cosa més important
que és
la il·lusió
de veure
que
podem fer
unes coses
diferents
de les que ha fet
el govern
de Catalunya
fins ara
i que
ens mereixem
també l'oportunitat
durant 4 anys
perquè els altres
ja l'hem tingut
durant 24
Entre els errors
aquests que comentava
que potser
hi han comès
com a govern
aquestes
primeres 3 setmanes
ja potser
tot el tema
dels nomenaments
que han pogut donar
la sensació
a molts ciutadans
que s'estaven dedicant
a repartir càrrecs
a donar
a nomenar
els secretaris generals
els directors generals
fins i tot
amb la imatge
que potser
s'ha donat
amb el tema
del nomenament
del director general
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
ara que sembla
que Joan Major
és la persona
que com a mínim
els membres
del Consell d'Administració
de la Corporació
és la que
aposta en més
té aquesta sensació
que potser
aquí hi ha hagut
algun error ja
aquí no exactament
però sap què passa
que
és que n'hi havia
molts de càrrecs
i jo crec
que aquesta és
la lectura fonamental
esclar
com que durant 24 anys
els càrrecs
els tenien sempre
els mateixos
això no era cap novetat
no estàvem acostumats
clar
qui manen
diuen els de sempre
aleshores no hi havia
cap novetat
però és que ara
com que els càrrecs
s'han de canviar tots
perquè els càrrecs
que hi havia
són dels que estan
a l'oposició
doncs hi ha de posar
gent nova
llavors tothom
és gent nova
és a dir
la gent que tinc
la meva conselleria
la gent que
els altres conselleries
doncs
tots són directors generals
secretaris
tota gent nova
i tota gent
que fins aquell moment
no havia tingut
un càrrec de responsabilitat
per tant
escolti
estem parlant
de centenars
i centenars
de càrrecs
dels càrrecs
que s'havien de cobrir
perquè els altres
plegaven
com passarà
quan aquest govern
doncs plegui
que arribi un altre
doncs que aquests
els càrrecs
pleguem
i n'hi entraran
uns altres
i això
que encara no
hem entrat
a nivell territorial
a fer tota
la renovació
de càrrecs
de legats
territorials
coordinadors
territorials
etc
és possible
que la gent
hagi pensat
o que algú hagi pensat
que aquesta gent
pensen molt
en repartir
els càrrecs
però esclar
és que n'hi havia
molts de càrrecs
per repartir
i algú els havia
d'ocupar
com és lògic
i com és evident
i aquest tema
de la corporació
que li comentava
creu que s'ha fet
prou bé
més enllà
de qui sigui
finalment
el director
general
segurament
que no ho hem fet
de la millor manera
possible
però
era complicat
d'entrada
per una sola cosa
fixi's
jo recordo
com
en el dinar
de
d'enal
el president
de la Generalitat
Pasqual Maragall
deia
volem uns mitjans
de comunicació
públics
tan autònoms
o tan independents
com sigui possible
després ell mateix
afegia
cosa no gens fàcil
perquè esclar
resulta que
amb la legalitat
vigent
el director
general
de la corporació
és a dir
el responsable
màxim
de TV3
de Catalunya Ràdio
el nomena
el govern
això és el que ha passat
20 anys
que el nomena
el govern
per tant
això de parlar
d'independència
o d'autonomia
en relació
al govern
tampoc és tan senzill
per tant
això el que sí
que ens ha ensenyat
és que s'haurà de canviar
la legislació vigent
i s'haurà de fer
una nova llei
de la corporació
s'haurà de
poder disposar
d'una llei
de l'audiovisual
s'haurà de disposar
d'una llei
que millori
el que ara és
el Consell de l'Audiovisual
de Catalunya
el CAC
i tant de bo
poguéssim arribar
a tenir uns mitjans
de comunicació
públics
de la Generalitat
fonamentalment
professionals
que fessin pensar
molt en el model britànic
on al davant
hi ha gent
professional
preparada
independent
és a dir
uns mitjans
desgovernamentalitzats
Després tornarem
a parlar de política
en general
del nou govern
de la seva gestió
però parlem una mica
de Tarragona
que ens interessa
especialment a nosaltres
com a Tarragona Ràdio
i als nostres oients
parlem de la seva ciutat
perquè no deixa de ser
la seva ciutat
l'endemà de la formació
del nou govern
l'alcalde de Tarragona
i diputat al Parlament
Joan Miguel Nadal
estava aquí
en una entrevista
justament aquí
a Tarragona Ràdio
i l'emplaçava vostè
com a ciutadà resident
a Tarragona
que ajudi a partir d'ara
a Tarragona
especialment
des del seu càrrec
de consellent cap
a tirar endavant
alguns dels projectes
de futur
que té la ciutat
façana marítima
per exemple
la remodelació
de la façana marítima
o fins i tot
aquella exposició
aquella candidatura
a partir d'ara
la seva actitud
com a consell
en cap respecte
a aquests reptes
de futur
que té a Tarragona
Jo crec que la ciutat
de Tarragona
és el referent fonamental
és la ciutat
més important
de la segona ària
maritopolitana
que té aquest país
que té Catalunya
i segurament
és aquella
que té darrere seu
més segles
d'història
per darrere
i per tant
segurament
que aquestes dues
iniciatives
a què feia referència
l'alcalde
Nadal
i company meu
de Parlament
són importants
però segur que
tampoc són les úniques
són iniciatives
possibles
probablement
alguna d'elles
fins i tot
bastant necessària
i en tot cas
la meva
la meva
funció
com a consellent cap
és
no oblidar
en cap moment
quins són els meus orígens
i per tant
dintre
de l'objectivitat
i l'imparcialitat
que se suposa
que ha de tenir
un governant
que ha de mirar
el conjunt del país
com a objectiu
prioritari
vagi on vagi
jo no sóc
el conseller cap
de Tarragona
sóc el conseller cap
tarragoní
per entendre'ns
que és diferent
però queda clar
que en tot allò
en què des del govern
de Catalunya
puguem contribuir
que Tarragona avanci
que Tarragona prosperi
que Tarragona ocupi
un lloc
cap davanté
en el conjunt del país
aquest suporti serà
una qüestió
que afecta
un col·lectiu
de ciutadans
de Tarragona
és el tema
del Tadis
aquests 200 treballadors
vostè com a candidat
a la presidència
de la Generalitat
en les últimes eleccions
va parlar amb ells
de fet tots els
en fi
tots els partits polítics
van parlar
amb aquests treballadors
amenaçats
amb el tancament
de la fàbrica
de l'antiga
tabacalera
què poden fer ara
des del govern
amb el Tadis
tenint en compte
que a més fa pocs dies
ha sorgit un altre problema
amb una altra empresa
en fi
a la Garriga
que també vol
que també vol
tancar
i probablement
no serà l'última
és a dir
sembla ser que
hi haurà
uns certs
problemes
progressivament
d'amenaça
de deslocalització
és a dir
estem en uns moments
en què
determinades empreses
doncs tenen
més facilitat
d'aconseguir
a mà d'obra
barata
en altres ingrets
i a uns preus
millors
per ells més competitius
quan a la mà d'obra
fora d'aquí
i per això
se'n van
jo crec que això
que ens hauria de fer
reflexionar
és en el sentit
de dir que
a Catalunya
no podem competir
amb mà d'obra
barata
és a dir
nosaltres no som
Romania
ni som Bulgària
ni som el Marroc
en què hem de competir
doncs hem de competir
amb valor refegit
que vol dir
doncs amb gent preparada
amb alta tecnologia
amb disposar
doncs d'unes
infraestructures
modernes
és a dir
tot allò que faci
el país atractiu
per invertir
tant empreses nacionals
com empreses
doncs estrangeres
no
i en el cas
del Tadis
doncs estem parlant
doncs de
de l'antiga
tabacalera
que va absolutament
llegada a la història
de la ciutat
i em consta que
en fi
que no només
els tres partits
que avui
estem governant
Catalunya
sinó que
la totalitat
de partits polítics
sense excepció
es van entrevistar
amb els treballadors
i es van comprometre
doncs
a veure
quines sortides
professionals
es podien aconseguir
que no obliguessin
aquests treballadors
doncs a deixar
la seva ciutat
i a deixar
la ciutat
on resideixen
i em consta
que en l'agenda
doncs del
conseller de treball
hi ha entre els temes
pendents
doncs aquest
veu de com
des del govern
de la Generalitat
podem fer
més fàcil
la vida
als treballadors
i treballadores
del Tadis
però creu que
realment el govern
pot fer alguna cosa?
és molt difícil
entre altres coses
perquè
quan
estàs
com en aquest cas
doncs
davant d'una
d'una decisió
doncs
d'una
d'una empresa
privada
l'empresa privada
pot fer el que
el que cregui
el que estimi
el que estimi
per tu
però en tot cas
sí que des del govern
es pot mirar
doncs
de veure
per exemple
doncs
quines d'aquestes persones
és a dir
quantes d'aquestes persones
podien acollir-se
a determinades mesures
doncs
en fi
de jubilació anticipada
sigui de
és a dir
tot allò que
impedís
que no quedés
cap més sortida
per exemple
que traslladar-se
a treballar
doncs
en fi
a una certa distància
de la ciutat
de la ciutat
de Tarragona
però jo crec
que per desgràcia
com hem vist
també
aquests darrers dies
amb una altra empresa
no serà
l'última empresa
d'un cert pes
que ens esclatarà
altres qüestions
que preocupen
i molt
els ciutadans
en conjunt de Catalunya
però especialment
potser també
els del camp de Tarragona
temes d'infraestructures
o de seguretat ciutadana
pel que fa a les infraestructures
des aquí
des del territori
des del consorci
del camp de Tarragona
es vol potenciar
sobretot
l'aeroport de Reus
què podem fer
com a govern
de Catalunya
en una infraestructura
que bàsicament
continua depenent
de l'estat
què podem fer
amb l'aeroport
de Reus
i fins i tot
també amb el port
de Tarragona
ja que parlem
d'infraestructures
d'aquest tipus
crec que
nosaltres estem
quan dic nosaltres
vull dir la gent
del camp de Tarragona
nosaltres
o sigui
naltros
estem
situats
en una àrea privilegiada
a la mesura
que tenim
més enllà
d'un atractiu
turístic important
com és la Costa d'Obrada
com és Port Aventura
una potència
patrioloquímica
important
com és tota
l'indústria
que tenim aquí
tenim juntes
coses
que no tenen
en altres indrets
ni del país
ni de tota la façana
de tota la façana
litodal
de la península
és a dir
tenim a tocar
el port de Tarragona
que és molt important
tenim el port de Reus
tenim la necessitat
de connectar
tant
el port
per via ferroviària
amb una amplada
europea
per tirar mercaderies
amunt
o d'o pa amunt
tenim totes aquestes possibilitats
però
el que no tenim
és la possibilitat
d'incidir
de manera directa
sobre la gestió
de l'aeroport
i des del govern
de Catalunya
hem dit
els partits
que avui tenim
aquesta responsabilitat
ho hem dit
abans
en plena campanya
electoral
i ho hem dit
amb els acords
que hem pres
doncs que entenem
que la gestió
dels aeroports
a Catalunya
hauria de passar
a Catalunya
i aquí ens consta
doncs que
en fi
que com passen
altres indrets
d'Europa
la iniciativa privada
hi podia tenir
un paper important
a la gestió
d'aquests
aeroports
perquè
hi ha
un cert
desaprofitament
de la funció
de l'aeroport
de Reus
desaprofitament
en el sentit
que si ens hi fixem
allò que és normal
a Europa
la distància
que hi ha
entre l'aeroport
i qualsevol ciutat
europea
qualsevol capital
gran capital
europea
és pràcticament
la mateixa distància
en temps
que hi ha
d'Arreus
a Barcelona
és a dir
tu arribes
a qualsevol lloc
i al cap
de tres quarts
d'una hora
et plantes
bé
doncs
això implicaria
primer
convertir
l'aeroport
de Barcelona
en un aeroport
no provincià
com ara
sinó
en un gran aeroport
transoceànic
que permetés
volar
de Barcelona
a qualsevol lloc
d'Amèrica
sense passar
per Madrid
i això
permetria
reforçar molt
el paper
de l'aeroport
d'Arreus
a un altre nivell
també el de Girona
reforçar molt
el paper
de l'aeroport
d'Arreus
en alguns aspectes
com l'aeroport
complementari
el de Barcelona
però en d'altres
amb una
com un destí
amb gran capacitat
d'atracció
tenint en compte
el potencial
turístic
de la zona
ara
això jo crec
que
en bona part
passa
no només
per un acord
entre totes
les administracions
no només
per concebre
la necessitat
de coordinar
les diferents
infraestructures
amb una mena
de visió
general
global
única
del que són
les infraestructures
sinó
també passa
perquè
sigui des de Catalunya
que es pugui gestionar
l'aeroport
i el tema
que li comentava
de la seguretat
ciutadana
vostè s'han compromès
avançar el desplegament
dels Mossos d'Esquadra
el 2007
en territoris
i en zones
com el Camp de Tarragona
que serà de les últimes
com s'ho faran?
doncs no serà fàcil
no serà fàcil
perquè
aquesta és la
en fi
tal com estava prevista
això és una realitat
que tenim
heretada
aquesta era
l'última zona
en el desplegament
prevista pel desplegament
dels Mossos d'Esquadra
quan
es dona la paradoxa
que
va ser el Camp de Tarragona
on van néixer
els Mossos d'Esquadra
el lloc on van néixer
serà el lloc
el darrer lloc
on arribaran
potser és una miqueta injust
bé
l'única manera
de fer-ho
es basa
en dos aspectes
per una banda
fer promocions
de Mossos d'Esquadra
que permetin
pel seu nombre
doncs
accelerar
el desplegament
en el territori
això s'ha de fer
malgrat tot
amb molta tensió
en el sentit que
que no podem crear
no podem treure del carrer
nous policies
com si
els fabriquéssim
industrialment
és a dir
la tasca
de ser policies
en democràcia
és una cosa
molt seriosa
és molt important
i són persones
preparades
que han de defensar
els nostres drets
les nostres llibertats
però també han de defensar
les nostres propietats
han de defensar
la nostra mateixa
integritat física
i ho han de fer
amb respecte
als valors democràtics
per tant
això no es pot improvisar
i per l'altre
doncs
segurament
permetent
la incorporació
de persones
procedents
d'altres cossos
de seguretat
i
inclosos
en aquest cas
les policies locals
i les guàrdies urbanes
i després
ja ho diuen
altra cosa
nosaltres
des del govern
a Catalunya
hem plantejat
ja sabem
que a Madrid
ens diuen que no
però que ens diuen que no
no vol dir
que no ho continuem plantejant
el comandament únic
és a dir
entenem que
totes les policies
que actuen a Catalunya
amb independència
de les funcions
que facin
han de depèn
del govern
de la Generalitat
i això implicaria
que probablement
si en aquests moments
en altres llocs
on els Mossos d'Esquadra
ja estan desplegats
hi ha un nombre
determinat
de policies
nacionals
i de guàrdies civils
doncs potser
en uns llocs
n'hi ha massa
i en els altres
massa pocs
i per tant
haurien d'estar
repartits
de tal manera
que es garantís
sense cap mena d'escletxer
la seguretat
dels ciutadans
i ciutadanes
d'aquest país
i una altra qüestió
encara senyor
Carles Rovira
relacionada amb el territori
potser més al sud
perquè parlem
de les terres de l'Ebre
però el govern central
ja ha anunciat
que a finals del mes de febrer
tot just abans
de les pròximes eleccions generals
volen posar
la primera pedra
de les obres
d'aquest
faraònica
projecte
de construcció
del trasbassament
de l'aigua
de l'Ebre
volen posar
la primera pedra
o a Múrcia
o a Almeria
no ho han especificat
encara
el govern central
en fi
va amb la cinquena
marxa posada
amb el tema
del trasbassament
i del ple hidrològic
nacional
què en pensen fer?
La setmana passada
que el president
de la Generalitat
es va entrevistar
amb el president
del govern espanyol
i que
li va comentar
la posició
del govern de Catalunya
que és una posició
com se sap
contrària
al trasbassament
aquí hi ha hagut
un canvi evident
no només són
molts ajuntaments
els que estan
en contra
del trasbassament
no només és
la gent
del territori
que està en contra
no només és
la comunitat
científica
sinó que
a més a més
en aquest cas
també hi ha
el govern
de Catalunya
que estem
en contra
del trasbassament
per tant
això
implicarà
que hi hagi
una manera
de fer les coses
distinta
a la que
hem vist fins ara
de moment
nosaltres hem començat
per encarregar
un estudi
científic
el resultat
del qual
hem de tenir
abans de tres mesos
que ens permeti
dir
com a conseqüència
d'aquest estudi
si fem
les gestions
oportunes
o no
davant de les institucions
europees
perquè
a conseqüència
d'aquest estudi
si acabem
mantenint
com entenem
ja de sense estudi
però l'estudi
el que
haurà de fer
és reforçar
la nostra posició
que no té sentit
fer un
un trasbassament
d'aquestes característiques
i que el que necessiten
les Terres de l'Ebre
doncs és allò
que no han tingut mai
al llarg de la història
que és un tractament
prioritari
que ser
que ser vistes
com a part
integrant del país
que necessiten inversions
no ara perquè tinguin
l'amenaça
al trasbassament
sinó que si necessiten
inversions
és perquè les necessiten
per assegurar
la continuïtat
de vida econòmica
en aquests territoris
doncs
òbviament
haurem de
demanar
a les institucions europees
que el govern de Catalunya
desaconsella
i desaprova
l'execució
d'aquest
d'aquest
trasbassament
i difícilment
sense ajuda europea
aquest trasbassament
portar-hi endavant
Alfil
del que parlava
de les relacions
amb el govern espanyol
tenim a la cantonada
a dos mesos vista
unes noves eleccions
en general
amb un ambient
aparentment molt crispat
molt crispat
ja ho deia vostè
també abans
amb el govern de Catalunya
sobretot des de postures
del Partit Popular
postures que ens arriben
des de Madrid
tot i així
tenint en compte
que l'eix central
de la campanya electoral
i de la precampanya
pot ser justament
la vertebració territorial
de l'Estat
aquesta idea
d'unitat d'Espanya
que defensa
el Partit Popular
creu vostè
que això pot afavorir
fins i tot electoralment
els partits
que ara mateix
governen
la Generalitat?
Jo crec que d'entrada
hi ha massa
hi ha un nivell
de massa crispressió
a veure com ho diria
ja
si em permet
l'expressió constitucional
hi ha una mica
massa de mala llet
institucionalitzada
per dir-ho així
jo tinc algun amic
que
el que fa és
cada dia al matí
comença el dia
escoltant
les tertulies
de certes emissores
espanyoles
i després
llegeix
algun diari
que surt
a Madrid
en concret
i
diu que cada dia
se sent més convençut
i més enfortit
en les seves conviccions
polítiques
democràtiques
i nacionals
perquè realment
des de Madrid
s'estan portant
les coses
un sector
de l'opinió pública
a un nivell
d'una irresponsabilitat
terrible
es diuen unes coses
que no pot ser
que els que les afirmen
se les creguin
perquè són tan bèsties
algunes de les afirmacions
que fan
contra el govern
de Catalunya
contra el seu president
contra el seu consellent cap
contra els partits
que estem allà
de mi mateix
he arribat a dir
unes coses
tan
unes imbecilitats
tan grans
que
dius
no pot ser
que sobre
sobre la mentida
sobre l'insult
sobre la desqualificació
no em pot sortir
res de bo
d'aquí
és a dir
no es pot construir
res de positiu
utilitzant procediments
totalment negatius
per tant
jo crec
que el que aquí
està en joc
és
només una cosa
si el PP
m'enté o no
l'home
judia absoluta
jo crec
que seria bo
en fi
pels que
ens estimem
la democràcia
i la llibertat
i pels que defensem
també
el caràcter
plurinacional
de l'estat espanyol
que el PP
perdés la majoria absoluta
i que per tant
en fi
es confiurés
una nova majoria
feta
per aquelles forces polítiques
que defensem
que no hi hagi
més involució
en cap terreny
Està convençut
que l'elecció
feta
fa poques setmanes
fa un mes
el passat mes de desembre
l'elecció
que va fer
Esquerra Republicana
apostant per un govern
catalanista
i d'Esquerra
s'ha estat l'adequada?
No s'emparereix
un mes després
evidentment
No, no
és evident que no
és evident que no
és evident que no
perquè
hi havia molts motius
per fer
a veure
les eleccions
van
van portar
dues notícies
totes dues
relacionades
amb Esquerra
precisament
la primera
el resultat electoral
d'Esquerra
la notícia
qui va ser
el resultat d'Esquerra
no va ser
si els uns
van perdre 10
els cons
i els altres
també en van perdre 10
va ser
ostres Esquerra
ho ha doblat
i ha passat
del mig milió
de vots
i la segona notícia
va ser
la decisió
d'Esquerra Republicana
i durant unes setmanes
vam estar pendents
d'haver de què fer
Esquerra Republicana
bé, jo crec
que hi ha diversos motius
que van
que van ajudar-nos
a prendre
de la decisió
que considerem adequada
en primer lloc
24 anys
són molts anys
per tant
a tot arreu del món
quan fa 24 anys
que hi ha els mateixos
doncs
en fi
una mica de canvi
no està malament
això se'n diu
l'alternança democràtica
després feia falta
també segurament
no només un canvi
de sigles
sinó un canvi
d'orientació ideològica
és a dir
durant anys
doncs havíem tingut
durant pràcticament
un quart de segle
governant
el catalanisme conservador
doncs bé
a més s'havia donat
l'oportunitat
al catalanisme d'esquerres
doncs perquè també governés
no?
els uns han tingut
24 anys al darrere
nosaltres teníem
4 anys
per endavant
i hem de fer dur bé
no?
en tercer lloc
i així li vaig comentar
en el seu moment
al president Pujol
havíem d'aconseguir
encara més
el reforçament
de la unitat civil
del poble de Catalunya
és a dir
que ningú
amb independència
del lloc on hagués nascut
del lloc on visqués
dels seus orígens
de la llengua
que parlés a casa seva
del seu cognom
pogués entendre
que
Catalunya
només la podien governar
els catalans d'orígens
i d'aquests
només
els que es definien
com a nacionalistes
i per això
era més important
per la cohesió civil
del país
era més important
que el partit socialista
estés al govern
que no pas
que estés a l'oposició
evidentment
si hi hagués hagut
un govern
partit socialista
esquerra
i també
convergència i unió
això també s'hauria
seguretat
i s'hauria garantit
però aquest govern
no va ser possible
i després
finalment
també crec
que aquest govern
vista la situació
del País Basc
que algun dia
s'ha de resoldre
per camins sensats
i a mi m'agradaria
que es resolgués
a la catalana
a la catalana
que al final resulta
que es veu
que és la manera
en què també ho entén
el cap d'estat
que és aquella manera
que parlant
la gent s'entén
i vista la situació
política
de bloqueig
absolut
a la política espanyola
em semblava
que aquest govern
aquí
podia ser també
positiu
perquè a Euskadi
i a Espanya
les coses
evolucionin així
de manera positiva
L'última
senyor Carles Rovira
acabem ja
i acabem a Tarragona
com planteja
com es planteja
el govern
de Catalunya
les relacions
polítiques
i institucionals
amb l'Ajuntament
de Tarragona
tenint en compte
que en fi
és el principal municipi
ara governat
per Convergència i Unió
que és la principal
força de l'oposició
al Parlament
de Catalunya
Bé
Tarragona
i després
Sant Cugat
són les dues ciutats
més importants
governades
per Convergència i Unió
Sant Cugat
per cert
amb Esquerra Republicana
a Tarragona
amb Esquerra Republicana
a l'oposició
jo crec que
dintre de la normalitat
més absoluta
així ho vaig dir
ahir dimecres
en la presa
de possessió
del delegat
del govern
de la Generalitat
Xavier Sabater
aquí no són
no estem parlant
de representants
de partits
estem parlant
de representants
en un cas
del govern
de Catalunya
i l'altre
de l'Ajuntament
de la ciutat
de Tarragona
i per tant
jo crec que
les relacions
han de ser
de mútua confiança
de saber
que tant els uns
com els altres
de fet
estem
on estem
perquè la gent
ens hi ha posats
i que tots tenim
l'obligació
i el deuda
i la satisfacció
de servir
el país
i de servir
la nostra gent
així acabem
però segur que ens tornarem
a retrobar
un dia o altre
en aquests estudis
de Tarragona Ràdio
parlant de política
en clau catalana
però també en clau local
tarragonina
senyor Carot Rovira
consell en cap de la Generalitat
moltes gràcies
per acceptar la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
gràcies a vosaltres
adeu-siau bon dia
Gràcies