Quatre minuts i serà un quart de dotze del migdia.
En volem cridar la seva atenció aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
sobre un projecte inèdit a l'Estat espanyol
que impulsa el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.
Un equip d'arqueòlegs està treballant per la recuperació i rehabilitació
d'una trinxera de la Batalla de l'Ebre,
una trinxera que està situada al municipi de la Fatarella.
D'aquí uns moments, d'aquí uns minuts,
ens posem en contacte amb l'alcalde d'aquesta localitat de la Terra Alta,
però primer que tot en volem parlar per conèixer les característiques
d'aquest important projecte, justament amb el director de projectes
de Comebe, David Tormo, que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Senyor Tormo, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Realment és un projecte, com dèiem, inèdit,
tot i que aquí, al que són les comarques de l'Ebre,
sobretot les comarques del sud de Catalunya,
ja fa temps que es treballa en la recuperació material
de la memòria històrica.
Arred de l'Estat, de vegades, dona la sensació
que no tinguin tant d'interès.
Aquí, si més no, sembla que són molt actius en aquest tema, no?
Doncs, a veure, sense desmereixer ningú
i donant, per cert, que al redor de l'Estat
sí que hi ha iniciatives similars a les nostres,
possiblement el que ens diferencia de la resta de l'Estat
és que aquí les administracions locals
i l'administració autonòmica
ha apostat per un projecte de recuperació de la memòria històrica
com és el que està impulsant el Consorci des de fa tres anys.
Llavors, aquest element de valor afegit
d'involucrar-se a l'administració pública
ens dona una capacitat de treball molt important.
Encara som a temps de recuperar una part d'aquesta memòria històrica
que s'ha volgut obviar durant moltes dècades, no?
Doncs sí, sabem que arribem tard.
Aquesta és una tasca que s'hauria de haver realitzat
possiblement fa 10 o 20 anys, des de l'arribada de la democràcia,
però bé, diuen que mai és tard si s'arriba a l'hora
i amb la bona voluntat que es té de moment, no?
El que és important és el que s'està fent ara
i no el que no s'ha fet, eh?
Per tant, centrem la nostra atenció en el present i en el futur.
Quan, com i de quina manera van descobrir aquesta trinxera?
Si és que no estava descoberta?
A veure, les trinxeres no s'han descobertat,
han estat allí des de fa 65 anys,
per tant, la gent del territori sabia que existien
i sabia on eren.
En el cas del Consorci, el que es va plantejar
des del seu inici a l'abril de l'any 2001
era la confecció d'un inventari
que ens permetés conèixer quantes d'aquestes trinxeres existien
i on estaven ubicades.
I el que han fet amb aquests darrers dos anys
ha sigut treball de camp,
és a dir, passejar, per dir-ho d'una manera,
pel territori i inventar-hi tot el que hi havia.
Doncs amb el prop de 150 espais històrics
que hem localitzat, aquest espai històric
on hi ha una línia de trinxera i un grup de refugis
és un dels espais inventariats.
Quines són les característiques d'aquest espai?
Doncs aquest espai és un espai de dimensions reduïdes
comparables amb els espais històrics que hem pogut localitzar.
Hi ha una trinxera d'uns 50 metres lineals de distància,
de llarg àrea,
que conserva una profunditat d'uns 60 centímetres aproximadament.
Cal tenir en compte que originàriament
en devia tenir sobre el metre i mig
i que a banda de la trinxera hi ha dos refugis
amb dues boques cadascun
que eren els indrets utilitzats per la tropa
que guarnia aquesta posició
per descansar i per amagar-se en els moments de bombardeig.
La línia formava part, o la trinxera formava part, millor dit,
de la línia defensiva del terme municipal de la Fadarella.
Per la seva posició i situació,
nosaltres entenem que possiblement
no va participar en grans combats durant la batalla
i que possiblement va ser ocupada per les tropes franquistes
durant les acaballes de la batalla entre els dies 7 i 10 de novembre
abans d'ocupar la població de la Fadarella.
Ha patit molt l'erosió, no?
60 anys fan molt.
Doncs sí, una de les coses que abans hem adonat,
o sigui, fent el treball de camp ràpidament es veu,
és que el patrimoni, sobretot el patrimoni fet a l'àmbit natural,
al mig del camp, i fet sobre excavació sobre el terreny,
allà hi ha poc material d'obra,
o sigui, no s'utilitza ni el formigó, ni tutxanes,
ni cap tipus de material d'aquests,
doncs es degrada amb una certa rapidesa.
65 anys han fet bastant mal,
i hi ha llocs on es conserven millor,
hi ha llocs on per l'agrografia del terreny
s'ha conservat més malament.
La nostra voluntat és que a partir d'ara,
després de fer l'inventari,
i la intenció és donar-los de protecció patrimonial
en aquests espais,
evitar que es continuïn degradant.
Clar, perquè aquests espais, alguns d'ells,
doncs, potser resten molt amagats amb la vegetació,
però d'altres poden formar part de la ruta,
d'excursionistes, de gent que passeja,
i això, poc o molt, també pot afectar, no?,
aquests espais històrics?
Sí, el cert és que, desgraciadament,
o afortunadament, depèn de com es miri,
aquests espais han quedat una mica allunyats
del que seria el gran públic,
i bàsicament qui en tenia coneixement d'on existien
i qui els estava trepitjant continuant
era la gent del territori,
i no precisament per fer turisme,
sinó per qüestions laborals i de tasques agràries.
Llavors això, diguem que els ha protegit
una mica del gran públic,
però el que no ha evitat és que la natura
i la meteorologia faci la seva feina.
Vostè ho esmentava així una miqueta de passada
a l'inici de la conversa.
Hi ha molts espais d'aquestes característiques
per a les nostres terres?
A la zona de la pàtria de l'Ebre,
ja li dic, amb els sis terres municipals
que formen el Consorci,
anem a inventar-hi, de moment, uns 150.
Quan ens allunyem d'aquests sis terres municipals,
la quantitat augmenta exponencialment,
cal tenir en compte que la pàtria de l'Ebre
afecta a més territori,
que a més a més tenim tota la línia
de defensa de costes,
no només a les terres de l'Ebre,
sinó a tota la costa catalana,
tindríem tota la línia del riu Secre,
la del Noguera-Pallaresa
i aleshores totes les altres línies
de fortificació de la integritat de Catalunya
que es van anar construint entre el desembre
i abans del desembre del 38,
quan van iniciar la conquesta del país,
les propers franquistes,
fins a arribar a la frontera.
És molt difícil establir un número,
perquè no s'ha treballat mai en aquest sentit,
de fer un inventari,
però jo crec que serien,
segurament arribaríem al miler d'espais espèrics
sense cap tipus de problema.
I quan es fan aquest tipus de prospecció
a uns arqueològics,
quina mena d'objectes es troben per terme general
i en aquest cas concretament
a aquesta trinxera de la Faterilla?
Doncs a veure, en el cas de la Faterilla,
la prospecció arqueològica
es quedarà bastant en superfície
perquè la voluntat del Consorci
és que els diferents espais espèrics
on tenim intenció d'actuar
ho farem en diferents nivells.
Aquest seria el nivell bàsic,
que serà bàsicament de neteja
i posada en condicions
perquè sigui visitable,
per on una prospecció
no es rebaixarà terreny.
Però tot i així,
en els llocs on s'ha començat a treballar
sense incidir ben gaire,
doncs s'han trobat,
sobretot a l'interior d'un refugi,
s'han trobat les restes
del que suposem que era...
A veure, hi ha les restes de brases d'un foc,
que segurament dins del refugi
feien foc per poder-se calentar els soldats,
restes de llaunes de conserva
de l'alimentació que tenien
i també s'han trobat restes d'avellanes
que possiblement els propis soldats
recollien dels avellaners que hi ha al territori
i eren una de les seves fonts d'alimentació.
Afortunadament,
quan parlem d'aquest període,
de la nostra història,
tenim una de les fonts fonamentals,
que és la font viuda.
Les persones molt grans que van viure
d'aquella època és una font documental,
és una font no documental,
sinó personal,
de vital importància,
per recrear o reconstruir tot aquest passat.
Per descomptat,
la història oral és un camp de treball importantíssim
i és una eina de documentació imprescindible
per poder tirar endavant projectes d'aquest tipus.
El problema,
doncs que,
com ja vostè ha assenyalat molt bé,
anem tard.
la majoria dels protagonistes,
no només els de primera línia,
sinó els personatges anònims
que van combatre a l'Ebre
i a la resta de la Guerra Civil,
doncs el temps no perdona
i se'ns estan anant molt de pressa.
Els que queden,
doncs tots tenim un deut amb ells,
sobretot per preguntar-los
i la seva experiència
i per deixar-ne constància
i que les noves generacions
no obliguin el que va significar
la Guerra Civil per Catalunya
i per la resta de l'Estat.
La idea és que aquest espai,
el mes de novembre,
els 16 concretament,
no és una data triada a l'atzar
ni de bon tros,
s'obri perquè la gent
pugui visitar aquest espai
amb una visita organitzada
amb tota una sèrie d'informació paral·lela
que s'adonarà.
És aquest l'objectiu, no?
Efectivament,
aquest espai ha de formar part
de la primera ruta a l'itinerari
dels espais de la batalla de l'Ebre,
al costat del centre
d'interpretació del Pinell d'Ebray,
que també inaugurem el 16 de novembre,
la nova senyalització
del poble vell de Corbera d'Ebre
i del centre d'excepció de Corbera d'Ebre.
El 16 de novembre
no és una data a l'atzar,
com vostè ha dit,
és el dia en què va finalitzar
la batalla de l'Ebre,
que les tropes republicanes
van tornar a passar
a l'altre costat del riu
i es va donar
per acabar la batalla
i el que esperem
és que els propers 3-4 anys
anar inserint
la resta d'elements
del projecte,
com són 4 centres
d'interpretació més
i calgut tant
de 8 o 10 espais històrics més
fins a conformar
un gran conjunt
museístic
que permeti
a la gent
apropar-se
dels esdeveniments
del que va significar
i el que va ser
la batalla de l'Ebre
per Catalunya,
per Espanya
i sobretot
per la Terra Alta
i passejar-se
pel seu territori
i copsar
a través d'aquests espais històrics
com vivien
i com van patir
aquells soldats
durant els 4 mesos de combats.
Té molta feina
el Consorci Memorial
els propers mesos
i els propers anys.
No ens l'acabem
afortunadament.
Molt bé, David Tormó,
director de projectes
del Consorci Memorial
dels Espais de la Batalla
de l'Ebre
Comébe.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i estarem en contacte
per seguir les evolucions
i d'alguna manera
quan arribi el mes de novembre
fer una miqueta de memòria
als ullents.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu, siau, bon dia.
I tenim a l'altre costat
del fil telefònic
l'alcalde de la Faterilla,
el Josep Sunyer
al qual saludem
tot seguit.
Senyor Sunyer, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre
la nostra trucada
perquè, si jo no m'equivoco,
a la Faterilla
estan de festes.
Comencen avui les festes.
Comencen avui.
Aviat farem
l'altre sortida
però sobretot
si és a la tarda
quan en el primer acte
que fem
que és el de
les pubilles
i el prego de festes
i han acabat
ja també fem
avaneres, rom cremat
i roc
i ja comença la desmarxa.
Estàvem parlant ara
amb el senyor David Tormó
i realment
és molt important
per la memòria històrica
del país
però també per la zona
perquè a la Faterilla
encara queden
algunes que altres persones
que segurament
van viure
aquest període
a faç de la nostra història
i que devien conèixer
algun d'aquests espais
que ara es recuperen.
Els espais
quasi
tots els que fem
de pegès
com ara
els coneixem
la gran majoria
una perquè
una gent
com dieu vostè
perquè la van viure
però els altres
el fer la feina
de pegès
que no m'ha estat tancat
només al municipi
la coneixem
jo encara me'n recordo
inclús
faria uns 30 i algo d'anys
en els quals
els recursos
eren
bastant pobres
i el cap de setmana
hi havia
que ens dedicàvem
inclús a buscar
metralla de la guerra
per vendre-la
per fer uns recursos més
per tant
tothom ha envoltat
tot el terme
és evident
que hi ha moltes trinxeres
que han desaparegut
sobretot
de les zones de Conreu
però
sobretot
el que és
l'oforest
estan quedant
evidentment
més deteriorades
però hi ha
prou signes
que demostren
el cruent
i el que va ser
l'enfrontament
entre gent
del mateix país
del mateix territori
llestimosament
durant la guerra civil
aquests espais
com ara aquesta trinxera
que obriran
al novembre
i que s'estan fent
els treballs
i que pertany
al municipi
del que vostè
n'és alcalde
el coneixia
la gent del poble
sí
evidentment
no tothom
ho coneix tot
però este
precisament
és un lloc
que a més
està situat
bastant
a l'aula
de la carretera
per tant
gairebé
tothom
que tothom
ho coneix
i allò
que són
bastant inaccessibles
que a través
del temps
l'augment
de la forestació
ha fet
bastant intransitable
allò
ja es coneix
però este
evidentment
és un lloc
a més
jo entenc
que des del
Comebe
s'ha triat
i hi ha llocs
on se pugui
visitar
i allò
on no hagués
de trinxar
molt territori
i pogués
accedir
fàcilment
i este
és un dels llocs
ben situats
i pràcticament
a peu de carretera
senyor Sonier
tocava
que es fes
alguna cosa
per recuperar
no en el cas
de la Faterilla
sinó de tota la zona
molt
perquè jo crec
que
si la guerra
en sí
va ser fatal
va ser desastrosa
i ja en sentia
una mica
el David
us ha de servir
perquè aquestes coses
mai més
tornen a passar
sobretot
sobretot
tindrem en compte
d'això
però
el que ha passat
és que ha passat
molts anys
perquè tota aquesta gent
jo
avui
he tocat ossos
de gent
que va morir
a la guerra
que els he recollit
perquè
les posarem
a l'alçada
de Camposinès
i la veritat
és que el sentiment
emporta
d'una gent
que
alguns vegades
per ideals
els altres
perquè els van obligar
a la guerra
es van deixar
els ossos allí
i avui
gairebé 70 anys
han acabat
encara gastant
jo crec que és un deure històric
que no es pot perdonar
a la gent
que ha tingut
poder de decisió
i que s'hagi permès
aquesta gent
si ja van morir
en situació
que jo crec
que era
lògica
d'un enfrontament civil
dins del mateix país
i dins del mateix territori
no tindrem en compte
les seues restes
i saber-les arreplegar
potser una mica
responsabilitat de tots
però una mica
el tabú que ha representat
per la guerra civil
ha significat
que això
hasta avui
no es pugui treballar
i això és llàstima
en el cap de 25 anys
de democràcia
tots crec que tenim
no un deure
sinó que crec
que tots
han fet massa poc
per recuperar
aquesta memòria
és una llàstima
que les persones
que van patir
aquesta situació
doncs
ja no estiguin aquí
una miqueta
per poder fer
per que poguessin
rebre aquest homenatge
o aquest reconeixement
vostè
ja sé que entra
una miqueta
en el terreny personal
què li diria
a aquelles persones
que probablement
amb bona fe
diguin
ai sempre estan remenant això
escolta
ja ha passat
ja ha passat
a veure
jo crec que la història
és història
i encara que comporto
sentiment
el que hem de fer
és entendre
que és història
com dient
que no torna a passar
però això no vol dir
oblidar
precisament si oblidem
és quan pot tornar a passar
jo crec que ho hem de recordar
hem de recordar
tal com era
i com és història
analitzar-ho més fredament
no que això
hagi de provocar confrontació
però no provocar confrontació
tampoc ha de voler dir
que haguéssim d'olvidar
i que haguéssim de passar
els capítols negres
també s'han de recordar
precisament
perquè no tornen a passar
i jo crec que este
no podem amagar
el cap de vall
i tot això
sense buscar
i crispació
sense buscar
en aquests moments culpables
però tenint en compte
que a aquesta gent
i a les seves famílies
se'ls té un deure
com a mínim
a través d'esta ocera
que també farem
a Camposines
que puguen anar
a rendir culte
o una mica
de sentiment
a tota aquesta gent
que s'hi va deixar
els ossos
i tindre
passar d'això
i dedicar-nos
només a la platja
i dedicar-nos
a coses superficials
segurament que convenen
també en temps
durant l'any
però també
tindre en compte
que els nostres
van passats
van tindre coses
molt més dures
que n'altres
i oblidar
el cap de vall d'aula
no crec que sigui
de persones responsables
Hi ha moltes persones
que estan d'acord
amb aquest plantejament
i jo m'imagino
que vostès
en els últims anys
amb aquesta difusió
que s'intenta donar
al tema
doncs han vist
com s'ha incrementat
el nombre de persones
que visiten
tota la zona
de la Fateria
i tota la zona
que d'alguna manera
tot el territori
que es va veure afectat
per la nomenada
Batalla de l'Ebre
Sí, inclús
nosaltres
que vam ser
dels primers pobles
que vam apostar
quan se va parlar
i tot això
inclús jo
hi ha rebut
alguna mail
i alguna notificació
de gent
que van perdre
les famílies aquí
és diferent
perquè es van cremar
molts papers
per tant
és pràcticament impossible
però visites
i contactes
i gent que te ho diu
doncs bueno
jo
m'haig de vindre
perquè el pare
i la mare
i la pare
i sobretot
encara se'n recorda
la guerra
i els que es morixen
doncs hem de mirar
i passar un moment
per aquí
hi ha moltes coses
i moltes coses personals
que porten
a que vingui gent aquí
si han vingut
a estar d'una manera
desendreçada
jo crec que ara
quan ho reconduïssem
quan ho sabéssim
senyalitzar
quan féssim un lloc
de concentració
de les restes
que trobéssim
i tot això
ben harmonitzat
jo crec que serà
per una banda
serà
es pot dar
un sentiment
que molt de temps
la gent que ha tingut gent aquí
l'ha portat dins
i que no ha pogut fer
però per altra banda
per naltres
també serà
un reconeixement
que han passat
un temps molt aspre
perquè aquí s'ha passat més aspre
que d'altres zones de Catalunya
el record de la guerra
és que ha confrontat
inclús pobles
a nivell interior
però a més
ens donarà una potencialitat
que jo també
a nivell turístic
però necessitem
en un món rural i agrari
pràcticament
endevallada demogràfica
i endevallada d'ingressos
i que necessitem de tothom
amb en David Tormo
evidentment
no hem parlat
de tots els projectes
del Comebe
perquè són moltíssims
però un d'aquests
ja que vostè
també ha fet esment
és el monument
que no serà les camposines
a la Fatarella
aquest tema
el podria explicar
una miqueta
als oients
Mira
precisament
nosaltres
aquesta setmana
vam fer la junta de govern
definitiva
del projecte
que havia passat
me sembla que
el dia 16 o 17 de juliol
per l'Urbanisme
aquest és un projecte
que el que fa
és ubicar
dins la muntanya
pràcticament
al costat
d'una ermita templera
Sant Bertomeu
pràcticament
baix al cruç
de carreteres
entre
la que va a Cabascó
i la que va a Cabascó
i Caballeida
i la que va a Caballó
allà es farà
un forat del terreny
i dins hi haurà
un passadís
allà on se col·locaran
de manera visual
però que no es puguin tocar
totes les restes humanes
que es troben
que en aquest moment
estem fent un inventari
estem passant
pels ajuntaments
a recollir
que la gent
que en tingui
guardats
en algun lloc
que passaran
a recollir
els arqueòlegs
del Comebe
i en acabat
los situarim allí
a fi de efecte
que la gent
los pugui visitar
el que a la vora
hi haurà
com dic l'armita
Sant Bertomeu
en versió
ni vol rendir culte
i siguen
no t'està creença
com a mínim
que pugui estar
en algun moment
davant de la gent
que es va deixar
per uns ideals
o obligat
moltes vegades
els ossos llestimós
en època
de molta joventut
la majoria de gent
de 7 o 18 anys
en aquesta zona
i crec que això
comporta
una dosi
de sentiment important
perquè com dic
fa 70 anys
i tot això
és llestimós
No ens hem d'oblidar
i tenim testimonis
vius encara
tenim documentació
i tenim l'espai
que va acollir
un dels episodis
probablement més cruents
de la guerra civil espanyola
afortunadament
les persones
tenim capacitat
per a tot
per les coses bones
i dolentes
hem parlat
del que va ser realment
una tragèdia
pel nostre país
però la fatarella
a partir d'avui
es disposa
a viure la seva festa
amb això
és el que té la vida
senyor Soñé
està plena de contrastos
afortunadament
precisament
que el pregó de festes
també intervinc
com a alcalde
jo també faré record
en això
perquè crec que
també ho hem de recordar
jo mai
escorrer el volt
en aquestes coses
i per tant
hem de donar la cara
i evidentment
han acabat
el pregó
i han acabat
la xerrada
desconnectarem
beurem
cantarem
parlarem
de forma distesa
però bueno
és les combinacions
de la vida
sempre en sentiment
i sempre treballant
i sempre patint
no hi podem estar
i una mica
la suma de tot això
configuren
la manera de viure
de tothom
i sortosament
crec que
és exemplar
s'hauria de trobar
la combinació exacta
de tot això
moltes vegades
no la trobem
i anem
a extrems
a límits
o sigui
a un costat
o sigui
a acabar l'altre
però bueno
això és la vida
i així
hem de viure
i aprofitar
també
per acobidar-vos
que vinguéssiu
a la festa major
perquè la Fatarella
és un lloc
una mica apartat
segurament
s'ha d'accedir
expressament
però precisament
per això
que ha comportat
la seva
estar una mica apartat
i no molt ben comunicat
fa que
no haguéssim tingut
saturació de visitants
i que més aviat
el que necessitéssim
i el que ens agradi
és que ens vinguéssiu a veure
i que poguéssim compartir
una estona amb vostès
Val dir que la gent
de la Fatarella
és molt acollidora
Sí
sí
és un producte molt bons
per compartir
i una gran generositat
Josep Soñé
alcalde de la Fatarella
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona
per la feina
que duen a terme
totes les persones
que estan implicades
en aquest projecte
de recuperació
de la memòria històrica
Gràcies a vosaltres
i gràcies per preocupar-nos
per preocupar-nos
per això
perquè crec que és una cosa
prou digna
per dedicar-hi una estona
com el fred
Molt bon dia i bona festa
Adéu-siau
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
El ejército del Ebro
El ejército del Ebro
El ejército del Ebro