Agustí Pujol, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia i felicitats.
Moltes gràcies.
Encara que suposo que les felicitacions les ha rebut des de fa setmanes,
però suposo que està especialment content
que el trofeu de la Copa d'Ibis s'estigui demà a la seva ciutat.
Bé, home, sí, sí, jo particularment és una satisfacció personal, no?
Vull dir, jo l'any 2000, quan es va guanyar la primera Copa d'Ibis,
el primer lloc que va visitar el trofeig va ser Tarragona.
Vaig tindre l'especial interès d'aquestes exposat aquí a l'Ajuntament,
com va estar.
I aquesta vegada, doncs, bueno, no ha sigut el primer lloc,
però sí voldria fer-ho, aquest oferiment a la ciutat,
mitjançant el Nàstic, mitjançant el partit el dissabte demà,
d'en Nàstic Lleida, crec que és un bon moment,
una bona ocasió per mesclar tenis i futbol durant un moment.
Com es podrà veure, doncs, el trofeu de la Davies demà?
Bé, segons m'ha dit el president de l'entitat, el dius Maria Andreu,
té la intenció de dues hores abans disposar-ho al pavelló poliesportiu,
al costat de l'estadi, perquè la gent pugui, doncs, home,
acostar-s'hi i fins i tot fer-se alguna foto, o, en fi, veure...
Jo crec que és un trofeu molt emblemàtic, no pel fet d'haver-ho guanyat,
sinó pel que representa i per la història que comporta.
I després, minuts abans del partit, doncs,
me penso que la intenció és que el trofeu doni una mica la volta al camp,
amb una espècie de furgoneta o amb alguna espècie d'automòbil,
i que així, doncs, pugui ser una mica això, l'oferiment de la Copa d'Evis a la ciutat de Tarragona.
La segona fa tanta il·lusió com la primera?
I em refereixo, evidentment, a la Copa d'Evis?
Home, sempre fa il·lusió.
El que passa és que es viu, jo diria, amb una altra intensitat.
Jo diria que menys ansietat, no?
Jo vaig estar molt més ansiós a l'any 2000,
quan era... o quan la primera Copa d'Evis s'acostava,
o era l'últim dia, sobretot, no?
Hi havia una ànsia, vamos, almenys la meva sensació d'ansietat no era la d'ara, no?
Ara, doncs, bé, per sort ja és la segona,
i potser la necessitat no era tan gran com la primera,
però la il·lusió és la mateixa, o sigui, fa molta il·lusió,
és molt satisfactori, doncs, gaudir d'un trofeig com la Copa d'Evis,
que d'alguna manera identifica el nostre equip com el millor del món.
Aquesta Copa, senyor Pujol,
culmina d'una manera ja realment espectacular la seva trajectòria
al capdavant del tenis espanyol?
Home, jo crec que mai millor dit, sí.
Jo crec que culminarà la meva presidència.
És a dir, deixarà de presentar-se a les eleccions previstes pel proper mes de gener?
Aquesta és la meva intenció.
La meva intenció crec que és el millor moment.
jo, ja dic, tornant a fer referència a l'any 2000,
quan es va guanyar la primera,
crec que llavors era un bon moment,
ha assolit un objectiu com era guanyar una Copa d'Evis,
que no s'havia fet mai.
Ara és un altre bon moment.
Jo crec que s'ha guanyat la segona,
s'ha fet d'una manera extraordinària,
espectacular,
a Sevilla amb un muntatge que molts no hi creien.
nosaltres sí que creiem i estàvem convençuts que sortiria.
Potser no tan bé com va sortir,
però efectivament,
i aquest repte crec que també em fa pensar que ara ja és el moment.
I bé, l'únic que tinc d'acabar de consultar amb el meu equip de campanya,
o el meu equip de treball,
per comunicar-los amb ells
i veure quan és el millor moment de fer-ho públic,
però avui avanço que la meva intenció és deixar la presidència ja.
És un fet important tenint en compte
que a més les eleccions convocades pel 29 de gener
hi ha un altre candidat,
el president de la Federació Madrilenya de Tenis,
per ser involucrat en afers una mica foscos, podríem dir.
Clarament, sí,
abans d'ell va haver-hi una afera a Madrid molt desagradable
i que si es confirmés el que es sospita,
doncs, home, no seria gens bo,
ni pel tenis, ni per la Federació Madrilenya,
ni molt menys pel propi president, no?
Però bé, s'ha de dir com a aclaració al tema
que avui per avui candidats no hi ha ningú,
és a dir, ni jo soc candidat,
ni en realitat estem parlant d'intencions, no?
Perquè el pla de candidatures a la presidència encara no s'ha iniciat,
però sí, evidentment, els comentaris, els rumors,
bastant fundats, és que sí,
que en Pedro Muñoz aspira a la presidència de l'Espanyola,
com crec que hi ha algun altre president de territori,
em sembla que és l'Andalús,
em sembla que, doncs, el president de la fase andalusa
després del que ha vist a Sevilla,
doncs, també li ha agradat mai més punta el carro
de ser candidat a la presidència,
que això també em va bé dir-ho,
perquè dic, home, la gent que especulava
que jo havia donat la final a Sevilla per guanyar uns vots,
suposo que ara es podran, per lo menys,
retractar i veure que la final a Sevilla, en tot cas,
ha servit per donar vots i ales al president de la fase andalusa, no?
Però bé, en qualsevol cas, ja dic,
candidats, en principi, encara no hi ha ningú,
i tot el que s'especula són amb rumors,
amb aspirants a candidats,
entre ells, evidentment, com deies a la pregunta
del president de la fase de Madrid.
La renuncia, doncs, a presentar-se a les seleccions,
senyor Pujol, no té res a veure
amb el fet que tingués com a rival
el president de la Federació Madrilenya de Tenis?
Al revés, l'únic que em sembla que motivava
era, doncs, que, bueno,
aquest moviment
de caire territorial
que s'ha format des de fa temps,
doncs, que aquest no s'ha sortit amb la seva, no?
Jo crec que és un moviment que no serà bo
pel tenis espanyol.
Per mi, doncs, tinc molt clar que és un intent
de fer-se amb el poder per ampliar les competències,
però no per millorar cap mena de gestió,
i aquest, el que potser a mi em motivava
o volia evitar era que aquest moviment
se sortís amb la seva.
Bé, això encara lluitarem
perquè això sigui així,
però, en qualsevol cas,
doncs, la meva decisió
està presa amb independència d'això, no?
Jo crec que...
Bueno, està presa, ja dic, a nivell personal, eh?
Vull dir, jo això ho vull ratificar
amb la meva gent, amb la gent de treball,
però que, en qualsevol cas,
bé, si acabo, doncs, decidint deixar la presidència,
doncs, bueno, és perquè crec que és el millor moment
i perquè tot el que havia de fer pel tenis espanyol
ja ho he fet.
Ja ho ha fet tot?
Perquè ara li anava a preguntar justament
quin és el balanç que fa de la seva gestió
al capdavant de la Federació Espanyola de Tenis?
Home, fer un balanç de 19 anys,
ara, així en un moment, és molt difícil, no?
Però, resumint-ho,
és extraordinàriament satisfactori.
Jo no dic positiu, no?
Penso que els resultats aquí estan,
però, vamos, la satisfacció personal
i la tranquil·litat de consciència
d'haver fet el que es tenia que fer
és el que potser a mi més m'ha...
En fi, m'ha congratula, no?
I això, doncs, bueno,
els resultats estan aquí
i el balanç, ja dic,
no pot ser un altre que molt favorable.
Després, doncs, a gairebé dues dècades
dedicades exclusivament al món del tenis,
quin futur se li planteja a Agustí Pujol?
Bé, no sé, no em plantejo cap futur,
potser, doncs, ralentitzar una mica la meva vida,
dedicar-me una mica més a la meva professió,
a viure més tranquil, en definitiva,
estar més per a la família, no sé,
en fi, en aquests aspectes que sempre es diuen, no?
Però que, hasta que no et trobes,
no saps ben bé valorar.
Jo, lògicament, si deixo el tenis
i deixo de repent de tindre aquesta activitat tan intensa,
doncs, bueno,
espero que em sobri temps per fer altres coses
i gaudir una mica més del meu temps.
No té cap aspiració en el món de l'esport?
Bé, amb aspiracions, no.
Vull dir, són objectius que un es marca,
un es marca sempre objectius...
Ai, bueno, no, no sempre al revés.
Jo no m'he marcat mai objectius d'aquest tipus,
d'arribar aquí o arribar allà.
Jo, igual que vaig arribar un bon dia
a la presidència de la Federació Espanyola de Tenis,
doncs, bueno,
si ara la meva disponibilitat,
doncs, fa que pugui, jo què sé,
assumir un altre càrrec o una altra responsabilitat,
si m'agrada, doncs, evidentment, benvinguda.
Però continuaria vinculat al món de l'esport, d'alguna manera?
Bueno, home, jo no sé si vas,
per lo que s'està rumorejant
de la presidència del Comitè Olímpic Espanyol, no?
Perquè és un tema que també ha sortit,
sense jo haver-me llogat un dit, no?
Jo, simplement, doncs, bueno,
a vegades la rumologia no la pots evitar
i fins i tot a vegades, si és positiva,
doncs, tampoc vols evitar-la, no?
I si ara, doncs, es postula
que jo puc ser president del Comitè Olímpic Espanyol
algun dia, doncs, bueno,
jo crec que tota persona que està posada
en el món de l'esport i que ama l'esport,
bueno, doncs, presidir una entitat
com el Comitè Olímpic Espanyol
és un orgull, no?
I una satisfacció.
Si arriba al clas, doncs, estupendo,
i si no arriba, també.
Agustí Pujol està satisfet
de portar, m'imagino, com dèiem,
la Copa d'Ebis a Tarragona.
Demà podrà gaudir d'aquest fet.
Els tarragonins podran veure aquesta Copa d'Ebis,
això és l'important per un home d'aquesta ciutat,
de Tarragona, dels més importants que tenim
en el món de l'esport
i fins i tot en qualsevol altre àmbit professional
a nivell nacional i internacional.
Així que moltes felicitats pel triomf,
per la victòria,
i gràcies també per haver portat ben aviat
la Copa d'Ebis fins a la seva ciutat,
fins a Tarragona.
Això ja dic, és una satisfacció personal
que espero que la gent pugui gaudir
a partir... no, a partir no,
sinó el dia de demà.
Agustí Pujol, moltes gràcies
per atendre aquests micròfons a Tarragona Ràdio
i molta sort de cara al futur.
Moltes gràcies.