Tres minuts serà un quart de dues, molt ràpidament anem cap a les instal·lacions de l'empresa Rapsol IPF,
la pobla de Mafumet. Està a punt ja d'iniciar-se aquest acte d'inauguració de la quinzena edició del fet casteller.
Fins allà hem desplaçat la nostra unitat mòbil. Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Bon dia, Iolanda. Doncs sí, efectivament estem aquí a les instal·lacions de Rapsol IPF, la pobla de Mafumet.
Per parlar d'aquesta exposició, una exposició que hem de dir que aquí, ara mateix està exposada,
es podrà veure uns quants dies, es diu el fet casteller.
Segurament els oients la coneixem perfectament perquè ja fa 15 anys que s'està fent i 10 anys amb la patrocina directa de Rapsol IPF.
En volem parlar i ens acompanya per fer-ho entre les persones que hi ha aquí, el director de la refineria, Andreu Punyet. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara ho dèiem, 10 anys ja col·laborant amb aquesta iniciativa cultural per donar a conèixer més enllà de les nostres comarques aquesta tradició tan nostra, tan nostrada.
Per nosaltres, per Rapsol, és un fet important el donar suport a totes les manifestacions culturals de l'entorn
i llavors, com tu mateix has dit, l'exposició del fet casteller és un clàssic ja dins les nostres activitats culturals de suport a l'entorn.
Fa 15 anys que es va iniciar aquesta exposició i 10 anys que nosaltres, com a Rapsol, l'estem patrocinant.
L'exposició és itinerant, va començar a Valls, passa per aquí per la refineria i després va a Tarragona.
Voldria destacar dins d'aquest moviment o aquesta itinerància de l'exposició que l'any passat, també com a cosa important i destacable,
el que vam fer és portar-la a Madrid.
És a dir, aquesta mateixa exposició es va realitzar a Madrid en la idea també d'exportar les tradicions de les nostres terres a la capital d'Espanya.
Rapsol i PFE col·labora amb la cultura i també serveix alhora perquè les persones que aquí treballen, que són moltes, puguin apropar-se i veure-la, que també està molt bé, no?
Sí, per supost, com m'estàs veient, aquí tenim l'exposició muntada al que és la recepció d'un dels edificis, l'edifici principal de la refineria
i llavors hi ha les oportunitats que tothom que passa per aquí o la gent que està treballant en un moment d'esbarge o de descans a l'hora de prendre un cafè, passi i la pugui veure.
Realment són unes fotografies molt maques, jo diria que impressionants i que també serveixen per donar a conèixer a joves o no tants joves,
és a dir, la segona fase de l'exposició són persones de fins a 30 anys que estan fent els seus començaments o s'estan adinsant a tot el tema de la fotografia
i el motiu realment és espectacular i bonic.
I diu que l'any passat va estar a Madrid, aquesta exposició veurem si aquest any també finalment hi pot anar, no?
Bueno, per supost, jo crec que quan va estar a Madrid va tindre molt èxit i per supost intentarem tornar-la a portar
i crec que aconseguirem el mateix èxit que vam tindre l'any passat.
Andreu Punyat, gràcies.
A vosaltres, moltes gràcies.
I parlem ara amb el coordinador territorial de la joventut a Tarragona, Ferran Banà, que també ha vingut aquí,
amb aquest fet castellà, amb aquest món castellà, podríem dir. Ferran, molt bon dia.
Hola, bona tarda, com estem?
Quina novetat té aquest any aquesta exposició del fet castellà?
Perquè tinc entès que passa a ser via anual, però també tindrà uns guies itinerants.
Explica'm una miqueta com a mirar en guany.
Sí, bàsicament el que té aquesta exposició és que la convocatòria passarà a ser via anual
i que anirà acompanyada amb tot un seguit de material pedagògic al voltant del món dels castells.
De manera que la gent que vagi a veure aquesta exposició de fotos tingui un petit guiatge
del que és l'argot, del que és les parts del castell, tot allò que vosaltres ja sabeu
i que ja no cal que expliqui.
És una mica pensat perquè aquesta exposició cada vegada amplia més les seves fronteres
més enllà del territori pròpiament castellà i això és bo perquè vol dir que l'exposició es promociona
i viatja molt, no? L'exposició ens van bé quan viatgen molt i les veu molta gent.
Ara em comentava l'Andreu Punyet que l'any passat, la de 2003, l'antiga... la de 2003, no, 2002, va estar a Madrid.
L'any passat l'exposició la vam portar al Centre Català de Madrid, que era...
2003. 2003, que era un compromís que hi havia en... no, 2004, 2004.
O sigui, l'última exposició l'hem portat al Centre Català de Madrid, que era un compromís que teníem amb Repsol,
de fet, que l'exposició pogués visitar Madrid i pogués tindre una mica el vistiplau de la central de Repsol,
que són els patrocinadors, i va anar molt bé.
La gent del Cercle Català van estar molt contents, i per tant va ser una experiència realment jo crec molt enriquidora,
perquè a més a més vam aprofitar, vam portar una persona que sap una mica de castells,
explicar com funcionen els castells, i va tindre un acompanyament musical també en directe,
perquè la possibilitat de portar una colla allà era complicat, i aleshores va ser un acte social,
però també un acte molt pedagògic, una mica que serveixi per promocionar el fet casteller.
Sí, i per introduir en aquest món els joves, per exemple, d'altres cultures que són aquí entre nosaltres,
i que poden ser a través d'una colla castellera un element integrador molt important.
Sí, realment, ara ho dèiem, que aquest concurs té una doble vessant,
la potenciar els joves creadors, per tant, sobretot, en aquest cas, un concurs fotogràfic als fotògrafs,
però, d'altra banda, és apropar el fet casteller a la gent i entendre el fet casteller com un lloc
on s'integra la gent jove i s'integra gent que ve de fora de seguida,
o sigui, la capacitat que té de xuclar la gent al fet casteller, el fet de viure a colla, de fer colla,
és una cosa que, bueno, per la immigració, per la no immigració, és molt important,
perquè són uns vincles molt forts, uns vincles d'amistat, un sentiment de pertinença al grup,
que és molt xulo, no? El que dèiem és que l'ideal seria com podríem fer per aconseguir
que aquesta passa que hi ha entre el fotògraf, l'objectiu de la seva càmera i la pinya,
com podem aconseguir aquest nexa, perquè, en definitiva, el que li convé a les colles
és que hi vagi molta gent, que hi vagi molta gent jove i que hi hagi molta gent fent pinya
per fer uns bons castells.
I, escolti, ara que no s'escolta ningú, ja ho entenen a Madrid, això dels castells?
Sí, a Rapsol ho entenen de fa temps, de fet no hi va haver cap problema,
la gent del cercle català són gent que tenen unes arredes catalanes,
i els nouvinguts, normalment, ara que hi ha la televisió via satèl·lit,
doncs el fet casteller s'entén millor.
Això no vol dir que pateixin una mica més ells que nosaltres,
de fet jo no pateixo gent quan veig els castells,
però sí que ho troben una activitat de vegades que, bueno,
entre l'esport de risc i l'esport d'aventur,
però jo crec que són els mites, no?
Ara avui en dia ja el fet casteller és un fet normalitzat,
que es coneix arreu d'Europa, no?
I que a Madrid a poc a poc s'han d'acostumar a entendre'ns
que un poble que té aquesta capacitat de sacrifici, d'esports,
mereix alguna cosa més, no?
I diferenciar-lo de les moxigangues valencianes,
sobretot a Madrid, no?
Bueno, les moxigangues castells són cosins germans,
poden anar a tot arreu junts.
Però a Madrid potser no acaben de veure clar.
Ja els hi explicarem.
Hem de ser pedagògics.
Una exposició amb molt caràcter fort pedagògicament,
doncs hem de fer pedagogia.
Els catalans, si una cosa que teníem bona és que sempre fem pedagogia.
Ferran Banach, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs, després de parlar amb Ferran Banach,
segurament començarà en aquests moments l'acte d'inauguració d'aquesta exposició,
el fet d'aquesta lleca.
Com ens comentava, l'Andreu Punyat al començament ha estat ja visitable
del 22 d'octubre al 7 de novembre a la sala d'exposicions de Sant Roc,
aquí a Valls.
Ho estarà aquí a Rapsol i PF del 9 al 23 de novembre,
és a dir, d'aquest mateix mes.
I després anirà per diferents localitats,
per exemple, l'Ajuntament de Vilaplana,
estarà del 19 de gener al 12 de febrer,
i després anirà al Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Sortirem a fora perquè en aquest moment comença l'acte d'inauguració,
on hi haurà als parlaments de les diferents persones que són aquí presents.
Entre aquests hi ha, per exemple,
membres dels que són habituals al jurat per part de Rapsol,
en Sant Prat de fotògraf, Albert Porres,
i també hem vist l'alcalde de Perefort, Martí Plà.
Són persones que estan, doncs, en aquest acte, a punt de començar.
I, si us sembla, podem escoltar en algun moment
del discurs que estan fent ara en directe.
Escoltem.
Aquí a Tarragona, que em va agafar també només arribar,
i han passat tres anys.
L'important d'això vol dir que ho podem explicar,
i llavors també que l'exposició té el seu sentit de ser,
que és una exposició molt ben valorada a l'entorn.
Com comentàvem abans, és l'edició número 15,
crec que és un item important,
sinó que ha sigut una cosa ben assentada i ben valorada per l'entorn
i per les organitzacions que l'estan patrocinant
o que l'estem patrocinant, haguera acabat abans.
Nosaltres, com a Repsol, crec que és el desè any
que l'estem patrocinant,
i llavors jo crec que és una activitat important
per donar a conèixer tot el que és el patrimoni cultural
del nostre entorn, que, com sabeu,
també és un dels compromisos que tenim com a companyia participant,
no sol el tema dels fets castellers,
sinó tota la recuperació dels valls
del seguici popular a Tarragona
i altres activitats.
Paraules en directe del director de la refineria
de Repsol IPF aquí a Tarragona, Andreu Ponyet.
Aquest soroll, en Josep, que a mi és una mica animàtic,
de tant en tant sentit.
És la porta.
Ah, dic allà, és que trobo que és un soroll com estrany.
Ara, mira, ara estem a l'exterior,
perquè estàvem fent el discurs, tampoc no era qüestió de...
No, no hem de destorbar els postos, clar que no.
I som a l'exterior, on, per cert, no sé si sentiu aquest altre so.
A veure...
So, el sentiu?
A què correspon aquest soroll?
Sembla un concurs, això.
Doncs aquest soroll és un avió que està passant en aquests moments
perquè s'obre de la companyia Rayamer, per ser més exacte.
Quina vista que tens, eh, que pots llegir les lletres i tot, és fantàstic.
Deixa'm dir, Jolanda, que aquesta exposició itinerant estarà...
Abans de començar a recitar els llocs, deixa'm els d'acabar,
que són el Consell Comarcal de la...
En primer lloc, aquí a Repsol, fins al 23 d'aquest mes,
del 19 de gener al 2 de febrer estarà l'Ajuntament de Vilaplana,
del 7 al 25 de febrer al Consell Comarcal de la Conca de Barberà,
després, el mes de febrer, el març,
el Consell Comarcal del Baix Camp,
també estarà a la comarca del Baix Penedès,
a la Casa de Cultura de Lleida, en aquest cas,
no, perdó, al carrer Lleida, de Lleida, diguem-ho bé,
al Consell Comarcal de la Tarragonès
i, finalment, a la Secretaria General de la Joventut,
en aquest cas, al carrer Calabria Barcelona,
és a dir, que donarà molts toms.
Déu-n'hi-do, per cert, us quedeu al Piscolabis posterior,
que imagino que hi haurà?
No, no.
Torneu cap aquí?
A tu, que et sembla?
Però hi ha Piscolabis, no?
Sí.
Molt bé.
Gràcies, Josep, fins ara.
Aquí es queda molt bé.
Fins ara.
Adéu-siau, adéu.