4 minuts i seran 3 quarts en 12 del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio
parlant de qüestions relacionades amb la política local.
L'alcalde de Tarragona, ja ho sabran els nostres oients,
ha estat durant una setmana de viatge oficial
a la ciutat de Santa Tecla, al Salvador,
afectada per aquell huracà, l'huracà mig de l'any 1998.
La visita de Nadal a Centroamèrica s'ha produït en un moment
per cert de gran controvèrsia política
per la dimissió del regidor d'Urbanisme Àngel Fernández
per l'afer de Terres Cavades.
La dimissió presentada el passat dia 27 d'agost
no ha estat ni acceptada ni rebutjada de moment per l'alcalde.
De fet, Nadal encara no ha parlat en públic d'aquest tema
després del seu retorn a Tarragona.
Així que ara li preguntarem en directe en aquest programa,
al matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Estava bevent aigua.
Primer que res, què ha fet aquests dies el Salvador?
Què ha anat a fer a Santa Tecla?
Precisar que m'hagués agradat estar una setmana
però que no l'heia estat
perquè, com vostè sap, hi ha quasi 30 hores de viatge
per anar i 30 hores de tornar
i que realment solament vaig estar 4 dies
cosa que, en fi, és un país que recomano,
és un país que val la pena.
És veure coses molt diferents
que les que estem acostumats a veure aquí.
És veure sensibilitats diferents,
és veure problemes diferents,
és veure cultures diferents
i és veure que la solidaritat
amb les persones que tenen dificultats
és un tema que no es tindria que oblidar
que no es tindria que oblidar mai
pels pobles desenvolupats com el nostre.
I Santa Tecla,
amb independència de l'huracan mig,
va tindre el terrible terratrèmol
i esllavissada d'una part de la muntanya
l'any 2001 que va enfonsar part de la ciutat
i que, al final, va deixar en condicions,
condicions per a la gent més pobra d'allà
realment importants.
Vaig estar a fer un parell d'anys,
tinc bona amistat amb l'alcalde de la ciutat,
el senyor Òscar Ortiz,
i la veritat és que el segon viatge
ha sigut per continuar plantejant
problemes de col·laboració i de solidaritat
i veure com estaven les coses allà
i respondre una invitació especial
per un tema molt bonic per a tots nosaltres
que és commemorar conjuntament amb ells
el 150 aniversari d'una ciutat
que es diu Santa Tecla.
I per ells 150 anys són molts
i per nosaltres 150 anys serien molt pocs.
Quan ho celebren, 150 anys?
Veurà.
És una petita història que, si m'ho permet,
m'ha faria com a il·lusió explicar-la
perquè els ciutadans de Tarragona la tinguin.
fa molts anys, més o menys a l'any 1700 i pico,
un ciutadà de Tarragona que es deia Palma,
que francament estem intentant averiguar
qui podria ser o com era,
però era un senyor que es deia Palma,
va adquirir o va fer-se allà a Sant Salvador,
al país,
amb 2.000, i ho diu molt clarament la història,
amb 2.240 manzanes.
2.240 manzanes eren aproximadament,
una manzana és aproximadament
una manzana de l'Enxample de Barcelona,
d'aquí sí que estem més acostumats,
una normal.
És a dir, que una finca de 2.200 manzanes d'aquestes
doncs devia ser una finca d'unes extensions
realment formidables.
Aquest senyor que es deia Palma,
per l'obís diu la història,
que tenia, a ser de Tarragoneta,
tenia devoció a Santa Tecla,
i aleshores amb aquesta gran finca
li va posar Santa Tecla,
l'Hacienda de Santa Tecla,
i així va quedar.
El que passa és que al llarg dels anys,
aquesta finca, que era enorme,
d'unes extensions enormes,
va ser dividida en 5,
i encara aquestes 5 divisions
doncs encara van donar lloc a més divisions,
com és llògic.
Però el bo del cas és que
la ciutat d'El Salvador,
la ciutat de Sant Salvador,
hi ha una confusió tot el dia...
La capital del país.
La capital del país.
Sant Salvador va tindre un terratrèmol
cap al 1.800,
i van decidir anar en un lloc millor
que no hi hagués terratrèmols.
I van muntar una comissió.
I aleshores la comissió,
després d'analitzar un lloc
o després d'analitzar un altre,
ara fa 150 anys,
va decidir que la nova ciutat
de Sant Salvador,
la que seria la nova Sant Salvador,
s'instal·lés a on hi ha Santa Tecla,
que són uns 20 quilòmetres una de l'altra.
És a dir, que científicament
tampoc anaven molt afinats,
aquestes persones,
perquè si el terratrèmol
se va produir,
amb 20 quilòmetres
se produeix un altre terratrèmol,
i la prova és que se n'han produït
després molts més.
I així va néixer una ciutat
que es deia
Nueva Sant Salvador.
Què passa?
Que aquesta Nueva Sant Salvador,
com que estava construïda
amb una part de l'hacienda aquella,
amb 10 manzanes,
d'una hacienda de 2.200 manzanes,
per poder-la identificar,
li van posar Santa Tecla.
Al llarg del temps,
aquesta ciutat de Nueva Sant Salvador,
clar, amb els anuncis,
amb els lletreros per anar pels cotxes,
i aquí allà era molt complicat
posar El Salvador País,
Sant Salvador Capital,
i Nueva Sant Salvador,
un poble d'uns habitants al costat.
I ha anat dient-se
Santa Tecla, Santa Tecla, Santa Tecla.
I aleshores, definitivament,
amb aquest 150 aniversari,
la ciutat va canviar el nom
de Nueva Sant Salvador
per Santa Tecla.
I és molt bo perquè,
així com aquí diem,
en fi,
i aquí comença una història
d'una ciutat que actualment
té 130.000 habitants.
I 130.000 habitants
entre riquesa i molta pobresa.
I és molt bo perquè,
aquí no, aquí diem
tarragonins i tarragonines,
i allà diuen
tecleños i tecleñas.
i tenen el mateix problema
que en altres,
que no hi ha ningú
que es digui tecla,
en canvi aquí en tenim 27 o 28,
però vaja,
no és un nom que prosperi,
malgrat que la ciutat
se diu Santa Tecla,
no hi ha cap ciutadana
que es digui tecla.
Però ells se diuen
tecleños i tecleñas,
i amb els discursos de l'alcalde
comença tecleños i tecleñas.
En fi,
s'hauran de buscar més tecles
aquí i allà.
Mentre vostè era fora,
Déu-n'hi-do el panorama polític,
perquè els mitjans de comunicació,
els polítics i els ciutadans en general
esperaven una decisió seva
sobre el tema de la dimissió
que li havia presentat
el regidor d'urbanisme,
Àngel Fernández,
i que li va presentar 48 hores
abans que vostès marxés a El Salvador.
Ja ha pres la decisió
sobre la renuncia
del senyor Fernández?
Jo sí que l'he pres,
però tot el seu temps.
Jo el que voldria dir
és que segueixo
amb els meus 13,
aquí hi ha un debat
sobre l'ètica
i un debat
sobre la legalitat.
Ens vam instal·lar
primer amb el debat
de la legalitat,
aquest es va acabar,
i ara estem instal·lats
en un debat
sobre l'ètica.
I jo crec que
el debat sobre l'ètica
té d'abarcar moltes coses.
I crec que no s'estan abarcant
i jo diria
que és una llàstima
que no s'abarquin, no?
És a dir,
com se fa un anàlisi polític
des del propi món
de la política,
com se fa un anàlisi polític
o un anàlisi social
des del propi món
de la política,
com se fa un anàlisi polític
des del món del periodisme,
si tot val en política,
si no estem instal·lats
aquí a Tarragona
amb una mica
amb el difama
que alguna cosa queda,
és un debat
que no s'ha de tancar
tan fàcilment,
que jo no penso tancar,
faci el que faci,
no penso tancar
amb tanta facilitat,
no el penso tancar.
I jo crec que,
ja insisteixo,
les decisions
que pugui prendre
jo mateix
no tanquen el debat
sobre l'ètica
a la vida política
tarragonina.
No tanquen el debat,
però la decisió
si l'ha pres,
per què triga tant
en anunciar-la?
No, no estic trigant,
simplement estic fent
les coses
com crec que la responsabilitat
meva em correspon.
És a dir,
no tinc per què
ni considero que
la dimissió,
la dimissió
de l'Àngel,
no considero que
es tingui
que acceptar immediatament,
jo també,
de la mateixa manera
que l'Àngel
valora les seves coses,
jo també
tinc que valorar
les meves.
Però,
escolti'm,
permeti'm insistir,
l'Àngel Fernández,
la seva
decisió
personal
que va
formalitzar per carta,
tingui en compte
que a mi me la va anunciar
fa un mes,
vull dir que
no és un tema
que vingui de la carta
de l'últim dia,
sinó que me la va anunciar
fa un mes
i fa un mes
me va dir,
escolta,
Joan Miquel,
no en tinc ganes
de continuar,
però me la va anunciar
fa un mes,
vull dir que
no es creguin
que és de l'última carta.
En tot cas,
el que sí li vull dir
és que jo no estic disposat
a tancar els debats
amb tanta facilitat
com alguns voldrien,
per tant,
hi ha un debat
sobre la legalitat
que ha quedat
ja no se'n parla,
és a dir,
que ja no se'n parla,
és que és molt fort,
és a dir,
del debat de la legalitat
ja no se'n parla
i és molt fort,
molt dur
i és molt fort,
perquè hi ha gent
que utilitza la legalitat
quan l'interessa
i quan no l'interessa
tanca el tema,
tant de la legalitat
ja no se'n parla,
ja no interessa aquest tema.
Ara estem instal·lats
en un debat
sobre l'ètica
i jo crec que
s'ha d'aprofundir més
i que decideixi
el que decideixi
jo mateix,
properament
cal que el debat
recordin,
que recordi tothom
que el debat
continuarà sobre l'ètica
perquè no el penso tancar,
jo no el penso tancar.
Àngel Fernández
deia fa una setmana
que creia
que era víctima
d'una campanya
de linxament polític.
Vostè coincideix
amb aquesta anàlisi?
Sí, home,
però no d'ara.
Escolti,
això és una...
això l'Àngel
no és d'ara.
És a dir,
el linxament polític
de l'Àngel i meu
té 15 anys.
Home,
no fotem,
com diu aquell...
Escolti,
amb això l'Àngel
si li torna a fer la pregunta
i li diu
escolta,
escolti,
el Joan Miquel dius,
escolti,
el linxament polític
meu,
perdoni que em posi davant
com el Ruc,
i de l'Àngel
i de la gent
de Convergència i Unió
té 15 anys,
no ve d'ara,
no, no, no,
no ve d'ara,
ha sigut permanent
com la gota
que pom i pom i pom
fet per unes persones
que quan parlen d'ètica
tindria que caure'ls-hi la llengua.
Per tant,
no és d'ara,
és de fa 15 anys
i vostè,
que com a periodista
ha estat aquí
els últims 10 o 15 anys,
no recordo si ha estat,
però ja en porto un 10 ja,
clar,
es fa gran,
doncs vostè ho ha vist,
vull dir,
aquí no hi ha hagut
un debat sobre democràcia
i sobre eleccions,
sinó un debat sobre atac
permanent i personal,
permanent i personal,
no,
però això fa 15 anys,
que si et canvies el cotxe,
que si tens un barco,
que si vas de vacances,
que si no sé què,
que si no sé quantos,
que si et canvies les sabates,
al final,
perquè resulti que els,
al final,
perquè resulti
que els que van tot el dia
netejant-se les sabates
i repentinant-se
siguin uns altres.
I aquest afert,
creu vostè que ha perjudicat
greument
o de forma notable
la imatge
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona?
Tenim una sort,
una desgràcia,
tenim una desgràcia
que l'oposició
només s'hi fixa en això,
però tenim una sort
que és que tenim una ciutat
que el canvi està al carrer,
que el funcionament de la ciutat
està permanentment
i tenim uns ciutadans
que tenen una capacitat
d'autoestima
i d'il·lusió
que ja no es creuen
el que determinats polítics fan
o diuen.
Per tant,
la realitat està al carrer.
La boca dels polítics
és una boca petita.
No li preocupa
que aquest afer
tingui conseqüències electorals
encara que només faltin
tres anys
per les eleccions
del 2007?
Això és una pregunta
massa amanida.
Crec que vostè
no la tindria que fer.
No ho sé.
Escolti'm,
miri,
el que passarà
dintre de tres anys,
no ho sap ni vostè,
ni jo,
ni el veí que ens escolta,
ni la veïna que ens escolta.
Però li pregunto
què creu vostè?
Quina percepció pot tenir
de com ha rebut
la ciutat aquest afer?
A la ciutat al final
ja arriba un moment
que se n'en fot,
se n'en riu
de la classe política.
Solament confia
en els gestors ja.
És a dir,
ha arribat un moment
que la vida política
al ciutadà
ja li rellisca.
El ciutadà
només veu
l'obra realitzada.
És a dir,
miri vostè,
deixi'm que li digui una cosa.
A veure,
el ciutadà,
si hagués tingut
que fer cas
de les injúries
i calúmnies,
denúncies falses
que m'ha presentat
a mi el senyor Sabatero,
Sabatero,
per entendre'ns,
no m'hagués votat mai.
Diu,
escut,
vaja personatge
el que tenim com a alcalde
si fem cas
del que diu
el senyor Sabatero.
Però m'ha votat.
Per què?
Perquè la ciutat
ha distingit
entre el que era
la picabaralla política
menyspreable
i el que era
la gestió.
I la ciutat,
la ciutat,
el ciutadà,
la ciutadana,
la dona i l'home
de Tarragona
està votant gestió,
està votant eficàcia política,
està votant treball,
està votant projecte
de Palau de Congressos
i projecte
de façana marítima,
està votant
en riu francolí
ficat,
fet,
i està votant
el que vota.
Pel que,
evidentment,
se n'en fot.
Li rellisca
i li fot fàstic
determinades acusacions
de determinats polítics
que no han sabut
guanyar les eleccions
pel camí propi.
Això és el que està passant.
Clar,
imagini's per un moment
si la ciutadania
fes cas,
poso un exemple
d'aquest dematí.
Si la ciutadania
fes cas
de Zapatero,
president Zapatero,
el president
del nostre país,
d'Espanya.
I el que he dit
el Rodríguez Ibarra
aquest dematí,
o ahir a la tarda,
amb el debat
sobre l'estat d'Extremadura,
siguent els dos
del mateix partit,
la ciutadania diria
escoltim una cosa,
vagin-se'n a fer punyetes tots
perquè,
en canvi,
la ciutadania diu
el que diu el senyor Zapatero,
el que diu el senyor Maragall,
el que diu el senyor Chard,
el que diu el senyor Ibarra,
el que diu el senyor Rajoy,
el que diu el senyor Tal,
el senyor Qual,
el senyor Tal,
el senyor Qual,
el senyor Qual,
miri, escolti,
més igual ja,
passo d'ells,
oblidim,
oblidim,
és com tancar la comissió
investigació
sobre l'atemptat de Madrid
com se volia tancar
amb un xurumbeleo
d'aquestos.
Diuen,
escolti,
què diu la gent?
Escoli,
facin el que vulguin ja,
oblidim-me.
Miri,
escolti,
el senyor Zapatero
acaba de donar
el 6% d'increment
de les pensions.
Ah,
coi,
diu,
miri,
escolti,
això em fa gràcia
i li he posat un exemple
d'un polític
que no pertany al meu partit
i això és el que està passant,
és a dir,
vostè i jo
estem parlant de política,
estem parlant de política,
la persona que està passant
pel carrer,
l'únic que li preocupa,
amb raó,
és que l'autobús li funcioni,
que la vorera intenti
estar el més neta possible,
que hi hagi comerç,
que hi hagi estudis universitaris,
que hi hagi escoles,
que hi hagi un passeig marítim,
que hi hagi no sé què,
que hi hagi no sé quantos,
perquè arriba
a la conclusió
i vostè la tindrà
que acceptar
aquesta conclusió,
que si les persones,
les ciutadanes
i els ciutadans
de Tarragona
haguessin tingut
que votar
en funció
de les denúncies falses,
de la manera
com s'ha tractat
a la meva família,
a la meva dona,
als meus fills,
per part d'un senyor
que ha presentat
una denúncia falsa
i que encara no ha demanat
excuses,
que es diu Xavier Sabater,
i que té el premi
de ser delegat del govern
perquè els socialistes
quan falla
en tenen premi,
llavors la ciutadania
diria
escoltim,
això no es pot fer.
Resultat,
la ciutadania
arriba a un moment
que diu prou.
Doncs seguint el seu fil,
dues coses concretes
i que interessen els ciutadans.
Escola Oficial d'Idiomes,
aquesta tarda
es reuneix
amb la consellera d'Educació.
Escoltim,
miri,
venia a parlar
de Santa Tecla
i vostè que és molt hàbil.
I jo li pregunto
per coses
que interessen els ciutadans.
Doncs jo li explicaré
que ja a Santa Tecla
no tenen
les escoles
que tenim aquí.
I que hem de fer
una ajuda
amb aquesta ciutat
i que hem de treballar
perquè aquesta gent
tinguin solidaritat nostra.
I que l'Escola d'Idiomes,
doncs jo creia
que estava arreglada
perquè s'havien quedat
a la Rambla,
m'han dit
que havien comprat
l'edifici
i que es quedaven
a la Rambla
i que el refeien tot.
Ara hem de tornar
a treure el debat
de l'Escola d'Idiomes?
Si m'havien dit
que se comprava
l'edifici de la Rambla,
si vostè ha obert
aquest documental
que fa el dematí
dient
escolti'm,
l'Escola d'Idiomes
té la solució
a satisfacció de tots.
L'anterior consellera
d'Ensenyament,
la senyora
consellera d'Ensenyament,
compra l'edifici
de l'Escola d'Idiomes
de la Rambla
i allí es fa
amb una obra
i no sé què.
Tothom estava d'acord.
Ara resulta
que hem de tornar
a parlar de l'Escola d'Idiomes.
A mi me cansa això ja.
I la façena marítima?
Què diuen els socialistes
que no hi haurà diners
per posar-lo
als pressupostos
del 2005?
El pressupost
qui el fa?
El govern
amb els grups parlamentaris.
Perdó,
qui presenta
el pressupost
al Parlament espanyol?
El govern.
I de qui és el govern?
Socialista.
Doncs si no hi haurà diners
seran perquè els socialistes
no l'han posat.
Cuidado.
Que m'assembla
que no cal que el posin,
que facin el que vulguin.
Jo crec que només cal
fer el conveni
en aquest any
i fer un conveni de treball.
Però bueno,
escolti'm...
Però si fan el conveni
però no hi ha diners?
No, és que no es necessiten diners
perquè és una obra
que s'autofinància
que ho hem explicat 30 vegades.
Però en tot cas,
si ells creuen
que s'han de posar diners
i ells fan els pressupostos
i no els posen,
escolti'm,
és de males persones.
Si ells que fan
els pressupostos generals
de l'Estat
i els pressupostos generals
de la Generalitat de Catalunya
que actualment governen
els socialistes
i no els posen,
és que són unes males persones
i van en contra de Tarragona.
Cuidado.
Val?
Perquè no sóc jo
el que fa els pressupostos
de l'Estat
que si els fes
ho posaria
i no sóc jo
qui fa els pressupostos
de la Generalitat
que si pogués
ho posaria.
Són ells.
I si ells no ho posen,
que són els responsables
de posar-ho
i a més diuen
el que ha dit
el senyor Vallès
que és una absoluta tonteria,
subratllo,
tonteria,
si ells no ho fan
és que volen privar
la ciutat de Tarragona
els tarragonits
i les tarragonides
de la façana marítima
i això seria molt greu.
Ho deixem aquí,
senyor Joan Miquel Nadal,
gràcies.
Escolti'm,
un dia li prometo
parlar de Santa Tecla
però que em convidi
també a anar a El Salvador.
Senyor Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona,
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els oients de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
No m'has deixat parlar de Santa Tecla.
Adeu-siau, bon dia.
Quina manera de tractar l'alcalde.