Passen 11 minuts de les 10 del matí.
Com us dèiem fa un moment en el sumari del programa,
la Universitat Rovira i Virgili,
amb la col·laboració de Creu Roja a Tarragona,
han organitzat per demà dijous i també per divendres
el nou seminari de Dret Internacional Humanitari,
un certamen que es farà durant aquests dos dies
a la Facultat de Ciències Jurídiques.
Aquest any, l'objectiu del seminari
és analitzar l'agressió a l'Iraq i les seves conseqüències.
El coordinador, el màxim responsable de la celebració d'aquesta trobada
és el doctor Antoni Pigreu,
catedràtic de Dret Internacional Públic
de la Universitat Rovira i Virgili.
Senyor Antoni Pigreu, bon dia.
Bon dia.
Per què han decidit organitzar, dedicar aquest seminari,
aquest nou seminari de Dret Internacional Humanitari
al tema de l'agressió a l'Iraq?
Bé, en principi, efectivament es tracta del nou seminari,
per tant, això deriva d'un acord que es va fer
entre la Creu Roja i la Universitat, l'any 94,
i hem anat tractant diversos temes al llarg d'aquests anys,
i hem procurat sempre estar atents
a les qüestions de més actualitat.
En aquests moments teníem dos possibles temes,
un era el tema de Palestina,
lligat a la construcció del mur per Israel,
i un altre era aquest d'Iraq,
que ens ha semblat que encara el tema d'Iraq,
per la seva dimensió, havia de tenir prioritat.
I, per tant, per això hem triat la guerra d'Iraq
com a tema central al voltant del qual tractarem diversos problemes
lligats al Dret Internacional Humanitari.
Ara entrarem en el detall del seminari,
però què pretenen?
Quin és l'objectiu que s'ha enmarcat
amb aquesta trobada de dos dies?
Bé, la funció d'aquest seminari,
sobretot, és una funció de sensibilització
i divulgació a nivell general,
i després, per la part, diríem, estrictament jurídica,
doncs, a discutir algunes qüestions més tècniques
que interessen, doncs, sobretot,
la gent vinculada al món del dret
des de diversos punts de vista, no?
En aquesta trobada, que, com dèiem,
començarà demà i s'allargarà fins i vendres,
a quin tipus de personalitats, experts i investigadors
han convidat aquí a Tarragona?
Bé, en principi, tractarem, doncs,
com deia, diversos aspectes que s'han plantejat
en relació amb el compliment o el no compliment
de les normes de dret humanitari en el conflicte de l'Iraq, no?
Per tant, es tractaran temes que tenen a veure
amb la legalitat de la guerra,
una qüestió que ja va ser molt discutida en el seu moment
i sobre la qual hi ha bastanta unanimitat
des del punt de vista dels experts
en quant a la legalitat absoluta d'aquesta guerra.
En aquest cas, comptarem amb un professor
en catedràtic de la Universitat de Múrcia,
Cesario Guterres Espada.
Després tractarem el tema dels drets dels presoners de guerra
durant els conflictes armats.
Aquí portarem en Fernando Marinho,
que és catedràtic a la Universitat Carlos III de Madrid
i que és membre, actualment,
del Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides.
parlarem també del tema de Guantànamo,
és a dir, aquesta situació absolutament extraordinària
i aparentment fora de la legalitat,
com és la situació dels presoners a Guantànamo.
Aquí comptarem amb una periodista,
senyora Emma Reverter.
I després tractarem de manera més general
que és la protecció de la població civil
en situacions d'ocupació militar,
com és el cas de l'Iraq.
I comptarem també amb la presència
del general José Luis Rosgués Villasante,
que és un expert jurista militar
i director del Centre d'Estudis de Dret Humanitari
de la Creu Roja Espanyola.
I finalment, comptarem també amb en Raül Romeva,
que ens farà una intervenció lligada
als processos de rehabilitació post-conflict
i com això es pot plantejar en el cas de l'Iraq,
encara que sembla que el post-conflict està una mica lluny.
El seminari, doctor Pigreu,
està adreçat només a estudiants de la universitat?
No, no, és un seminari obert
en el qual s'hi han inscrit estudiants
de diverses facultats,
però també gent interessada en el tema,
membres de diverses ONGs,
membres de Creu Roja, etcètera.
És un seminari obert.
Es tracta d'una trobada de reflexió,
com deia vostè al principi,
parlant de reflexió amb la perspectiva
que dóna el temps, l'inici de la guerra de l'Iraq.
Quin balanç en podem fer
de tot el que ha passat en aquests darrers mesos?
Bé, probablement la guerra de l'Iraq
és un dels despropòsits més grans
als quals hem assistit
en les últimes dècades del món.
És a dir, una guerra
que no tenia cap motiu real,
com s'ha demostrat,
i que ha deixat les coses molt pitjor
de les que estaven per malament
que estiguin abans a l'Iraq.
És a dir, és una guerra
que no ha tingut cap efecte benèfic per ningú,
ni tan sols per als Estats Units,
que ja han deixat moltes vides humanes
i que hi ha els danys causats sobre l'Iraq,
sobre les seves infraestructures,
sobre la seva població,
doncs d'una dimensió molt gran,
encara que evidentment no se sabrà
fins, potser més endavant,
quina és la dimensió exacta,
però només cal veure
la destrucció d'hospitals, de museus,
es parla de 100.000 víctimes
al llarg de tot aquest conflicte.
En fi, hem assistit a moltes imatges
que proven que, sobretot,
que la guerra ha sigut un instrument
injustificat, però sobretot
absolutament inútil
per cap dels objectius
que es pretenia formalment aconseguir.
La situació a l'Iraq ara
és absolutament descontrolada,
amb una guerra que,
encara que formalment es va acabar
l'1 de maig del 2003,
doncs continua,
sí cap amb més gravetat,
i per tant jo crec que
és feina de tots
tractar de fer que això
s'aturi el més aviat possible.
Les possibilitats, a més,
de reconstrucció del país,
les possibilitats de reconstruir-lo
amb èxit semblen molt complicades.
Doncs sí, perquè els processos
de reconstrucció dels països
després dels conflictes
són processos molt lents
que requereixen reconstruir,
sobretot, la confiança
entre les persones
que han estat implicades
en el conflicte
i això d'entrada és molt difícil
amb una ocupació estrangera,
com és ara el cas.
Per tant, jo crec que està molt lluny,
encara que es pugui parlar
d'un procés de reconstrucció del país
i inclús d'un procés de democratització
en un sentit minimalment homologable
que tenim a Occident.
Aquest seminari de dos dies a Tarragona
més arriba en un moment
de màxima actualitat,
no només pel que passa a l'Iraq,
sinó perquè fins i tot
als Estats Units,
el principal país agressor a l'Iraq,
en fi, s'ha renovat electoralment
la confiança en el president Bush.
Sí, sí, això és evident.
Jo crec que evidentment
és una molt mala notícia,
no només per l'Iraq,
sinó jo crec que per la seguretat
i per l'estabilitat del món.
El president Bush ha demostrat
ser una persona
que podríem alinear
sense exagerar gens
en un camp absolutament fonamentalista,
en lo religiós,
en lo polític i en lo militar,
i jo crec que és un factor
d'inseguretat objectiva
en la mesura en què la seva política
es basa en una doctrina
de defensa preventiva,
exclusivament militarista,
i que si tots els estats del món
adoptessin la mateixa doctrina,
doncs seria realment difícil
d'imaginar un món en pau.
Jo crec que evidentment
ha tingut el suport
de la majoria de la població
dels Estats Units,
això és una altra discussió
molt més complicada,
que té a veure
amb la identificació extraordinària
que hi ha
en la població dels Estats Units
entre l'interès en general
i els seus propis interessos
com a país.
El seminari, com dèiem,
analitzarà sobretot
des del punt de vista jurídic,
tot el tema de la guerra a l'Iraq.
Queda però clar, manifest,
fins i tot abans de la celebració
d'aquesta trobada,
senyor Pigreau,
que en aquesta guerra
hi ha hagut una violació manifesta
de les normes internacionals, no?
Sí.
Bé, les normes de dret humanitari
són les normes
que pretenen limitar
l'exercici de l'ús
de la força militar
durant un conflicte armat
i, per tant,
són regles que el que pretenen
és salvar vides
i protegir els drets
de les persones
quan, des del punt de vista militar,
no té interès
perjudicar aquestes vides
o aquests drets.
És un equilibri molt difícil
que han de fer
les normes de dret humanitari
i, evidentment,
és més notícia
quan es incompleixen
que quan es compleixen.
Per tant,
és evident
que hem conegut,
hem vist,
doncs,
nombrosos casos
que podríem qualificar
com a violacions greus
de les normes de dret de guerra
i, per tant,
com a crims de guerra.
Només cal recordar
alguns atacs indiscriminats
contra població civil,
la situació
de les tortures
a Abu Qaib
i altres llocs
de presons
a l'Iraq,
però també abans
a l'Afganistan.
És a dir,
tenim diversos
fets
que es poden qualificar
clarament
com a crims de guerra.
Ara bé,
les normes de dret humanitari,
probablement,
i això és el que no se sap,
també s'hauran a complert
en altres circumstàncies
i, per tant,
probablement hauran salvat
també moltes vides
que potser
de no existir
aquestes normes
no s'haurien salvat
i això també
en aquest conflicte.
Ara,
és evident
que el que hem de fer
és denunciar
els incompliments
perquè,
justament,
les normes de dret humanitari
són normes
que han estat acceptades
pel conjunt dels estats
de la comunitat internacional
i, per tant,
el que hem de fer
és complir-les.
Una última qüestió pràctica,
senyor Pigrau.
Inscripcions de cara
al seminari
de demà i de divendres
encara es poden fer
i on s'han d'adreçar
les persones interessades
que ens puguin escoltar,
tenint en compte
l'actualitat del tema?
Bé,
s'han d'adreçar
a la seu local
de Creu Roja de Tarragona,
a Rambla 935
i el telèfon
és el 977-24-5062.
Encara hi són a temps,
suposo, no?
Sí.
Recordem que comença demà,
és un seminari
prou interessant,
no només pels estudiants
de la universitat,
sinó pel públic en general,
perquè tracta
d'un tema de tanta actualitat
com la guerra de l'Iraq,
organitzat conjuntament
per la Universitat
de Rubí i Virgili
i Creu Roja
a Tarragona
en el marc d'aquests seminaris
que des de fa nou anys
s'estan fent a Tarragona
seminaris de dret
internacional humanitari.
Senyor Antoni Pigrau,
catedràtic de dret internacional públic
de la Universitat de Rubí i Virgili.
Gràcies per atendre
aquest matí en directe
la trucada de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.