D'aquí uns quants anys, i potser no tants com ens podem pensar,
veure la tele o escoltar la ràdio serà segurament una experiència diferent
de tal com la concebem avui en dia.
Tot i això, el pas dels sistemes analògics, els digitals,
continua sent, per dir-ho d'alguna manera, un misteri per bona part de la població.
Santiago Ramentol és el director general de serveis
i mitjans de difusió audiovisual de la Generalitat de Catalunya
i aquest imatge s'ha estat a Tarragona per parlar precisament,
entre altres temes, d'aquesta transició dels sistemes analògics,
dels sistemes digitals i també de la situació en què es troba
el mercat de la ràdio i de la televisió al nostre país.
Santiago Ramentol, bon dia.
Bon dia.
Quines avantatges, quines diferències suposarà aquest pas
dels sistemes analògics, als quals estem acostumats fins ara,
en aquest pas dels sistemes digitals que encara són tan desconeguts?
Bé, el primer avantatge és un avantatge de qualitat
en el cas de la televisió d'imatge i de so i en el cas de la ràdio de so.
És a dir, qualitat digital, és com si estiguéssim veient un DVD
o en el cas de la ràdio com si estiguéssim sentint un CD.
Aquest és un element fonamental que en alguns casos
no serà especialment significatiu perquè ja estan veient la televisió
amb una certa dignitat, però en altres, allà on es vegi la televisió
o amb persiana o amb núvol, etcètera, etcètera,
doncs la imatge que rebaran serà impressionantment bona,
perquè la televisió digital o es veu molt bé o no es veu,
però no hi ha possibilitat d'interferències, etcètera.
La segona qüestió és que hi ha capacitat de veure més programes,
i per tant més programes específics.
Hi haurà més ofertes de programes i això beneficiarà la capacitat de pluralitat
en què el ciutadà podrà anar connectant amb diversos més programes
que els que tenen aquests moments a l'abast.
I en tercer lloc és la capacitat interactiva.
La televisió digital permet un accés definitiu a la societat de la informació
perquè l'espectador podrà interactuar amb l'emissor.
Això pot ser a través dels programes, si vol vostè, d'entreteniment o banals,
en els concursos, en els programes de magazins, etcètera, etcètera,
on se li podrà preguntar a l'espectador i podrà respondre directament.
Però això també té una transcendència política important.
És a dir, per exemple, en el Canal Parlament,
els espectadors podran interactuar amb els parlamentaris que el representen
i posats ja a somiar, un espectador podria intervenir en un ple municipal
si calgués o quan li donguessin temps.
És a dir, hi haurà una interacció molt forta entre l'espectador i el televisor
i l'emissor, de tal manera que canvia substancialment el concepte de la televisió.
Per això deia que entrem directament en la societat de la informació.
Canvia aquest concepte de la televisió des del punt de vista del que emet,
però també des del punt de vista del que ho rep,
i això implicarà també un canvi en la tecnologia dels receptors,
que potser és el que afecta d'una manera més directa al consumidor
i que encara no se n'ha parlat massa.
No sé fins a quin punt el consumidor n'és conscient que aquí, uns quatre anys,
hi haurà una pagada analògica, es començarà a emetre en digital
i això significarà que hauran de canviar els aparells o comprar aparells receptors,
com s'haurà de fer aquesta transició,
i què és el que haurà de fer el consumidor per adaptar-s'hi.
Sí, sí, no hi ha consciència, evidentment,
perquè entre altres coses no s'ha comunicat bé aquesta transició.
Com a molt tard, el 2012 a tot Europa, probablement a nivell de l'Estat el 2010,
i si podem nosaltres a Catalunya el 2008 apagarem la televisió analògica,
que és la televisió que en aquests moments estem veient.
I per tant, si ara no féssim res, els televisors amb els que estem veient la televisió
no veuríem res, se'ns hauria acabat.
En principi hauríem de comprar una altra televisió en capacitat de rebre amb digital.
Tenim una posició intermèdia que consisteix a comprar un decodificador.
Hi ha dos tipus de decodificadors.
Un decodificador que l'únic que fa és canviar el senyal analògic pel digital.
Quan fem aquest sistema d'interferència, no d'interferència, d'intermediació,
sempre el senyal arriba pitjor.
És a dir, quan transformem un senyal digital en analògic,
perquè el televisor que tenim en analògic, el model sempre és poc perfecte.
L'ideal seria que tinguéssim un televisor ja específicament preparat per rebre amb digital.
Tenim, per tant, aquestes dues opcions.
Anar comprant un decodificador, després hi ha un altre tipus de decodificador
que és el que permet la interactivitat.
O anar comprant un decodificador perquè en aquests moments
totes les televisions nacionals de Catalunya com de l'Estat estan emetent amb digital.
Per tant, estaríem rebent el mateix que estem rebent amb analògic, més perfecte.
I en alguns aspectes hi ha valors afegits.
És a dir, la televisió de Catalunya ara obrirà probablement un canal infantil,
un quart canal infantil, que no el podrem veure amb analògic, però sí amb digital.
I potser aquest quart canal el convertirem també en canal de pel·lícules, etcètera.
Bé, doncs ho fem això o comprem ja un televisor preparat.
Tinguem en compte que un televisor té una vida aproximada de deu anys,
vol dir que si ara compréssim un televisor ja convindria anar pensant
en comprar un televisor amb capacitat de recepció digital,
perquè si no, dintre d'uns quants anys l'haurem o de canviar o d'incorporar-li
un decodificador i la muntanya d'aparells ens farà més gran.
Tenim ara el DVD, després hi posem moltes vegades els canals satèl·lits
i després haurem de veure el decodificador i així successivament,
més val que ja comprem un televisor que estigui preparat per tot això.
Haurem de canviar les antenes.
Les antenes actuals no permetran la recepció digital.
Hem de comprar antenes col·lectives, si calen, sobretot les col·lectives.
Les antenes individuals encara podem adaptar-les.
Les col·lectives hauran de ser diferents.
I en alguns casos de pisos, d'habitatges,
doncs haurem de canviar fins i tot el cable que porta el senyal fins a les cases,
perquè els cables antics d'abans del 95 no ens serviran.
I a nivell de mercat, com està tot plegat?
Ja es poden trobar aquests aparells?
Són encara excessivament cars?
Què s'està fent en aquest sentit?
A nivell de mercat també està malament,
perquè això és un peix que es mossega la cua.
que no hi ha demanda, els fabricants no posen televisors al mercat,
n'hi ha pocs, són cars.
Tampoc els penedors estan formats per dir a la gent,
per recomanar-los quin televisor han de comprar.
És a dir, que ara vendre televisions panoràmics
que no serveixen absolutament per res,
i en canvi haurien de vendre televisors digitals,
que aquests sí que serviran en el futur.
Tampoc els instal·ladors d'antena estan perfectament conscienciats.
des d'aquí ens trobem amb un forat negre,
que haurem d'anar, des de la Generalitat,
ens proposem conscienciar els instal·ladors d'antena,
conscienciar els comercials perquè venguin i donin consells
i aconsellin als ciutadans,
conscienciar els fabricants perquè posin aparells
i a bon preu en el mercat.
En fi, tenim una tasca molt feixuda i important encara.
Des del Govern de la Generalitat aposteu
perquè aquesta pagada analògica es faci l'any 2008,
és a dir, d'aquí quatre anys, escassos.
A nivell de l'Estat s'està plantejant
que es faci dos anys més tard, el 2010.
I vosaltres també el que demaneu
és que quan es faci la pagada analògica
es faci per tots els mitjans,
tant els d'àmbit local com els d'àmbit estatal,
per garantir una competència justa, m'imagino.
Evident, perquè amb la situació en què estem,
si permetéssim que alguns emissors
ho fessin analògic i els altres en digitals,
els digitals tindrien una pagada real,
o sigui, no els volia ningú.
Hem d'obligar a tothom que emetin digital
perquè llavors sí que estem en una situació
d'igualtat d'oportunitats.
Nosaltres intentarem que Catalunya
se situï en l'avantguarda de la pagada analògica.
Intenem que sigui el 2008,
si tècnica i políticament i jurídicament
no és possible, sinó el més aviat possible,
sense dependre de què és el que farà l'Estat.
A lo millor coincidirem amb l'Estat,
perquè ens haurem de traslladar el 2010 o no.
En tots els casos, intentarem que no sigui el 2012,
que és el moment en què pagarà tota Europa.
I a nivell de la Generalitat,
què és el que es pot fer?
Per exemple, perquè una emissora d'àmbit estatal,
penso potser en Televisió Espanyola,
que és la pública,
però també en les privades,
com Telecinco o Antena 3,
comencin a emetre en digital,
potser fins i tot abans del que estableix
l'horitzó que s'ha fixat l'Estat espanyol.
De fet, pràcticament totes estan emetent en digital,
o sigui que una persona que tingués ara
un Televisió Digital podria veure el mateix
que està veient a Mana Lògic.
Ara bé, haurem de negociar amb cadascuna d'elles,
evidentment,
perquè no les podem en principi obligar,
ja que són cadenes estatals,
però si negociant amb elles els interessarà també,
com que és inevitable l'entrada en el món digital,
doncs els interessarà fer una prova a Catalunya
i, per tant, jo crec que no serà difícil negociar
una pagada de totes al mateix temps a Catalunya.
A nivell de ràdio,
la situació potser encara és més incerta que amb televisió,
perquè així com amb televisió teniu una tecnologia
més o menys definida, clara,
la que s'ha d'imposar com a televisió digital terrestre,
i a més teniu un horitzó fixat
de quan s'ha de fer l'apagada analògica,
en ràdio no hi ha res tan fixat
perquè la tecnologia encara és incerta,
encara hi ha punts foscos,
llocs on la senyal digital no arriba,
sobretot en concentracions urbanes,
i a més no hi ha aquest horitzó d'una pagada analògica
de dir a partir de tal data
totes les emisores de ràdio comencen a emetre en digital.
Com se soluciona tot això?
Bé, m'ha posat una quantitat de problemes
que hauríem de...
tindríem hores i hores per explicar.
És veritat que la tecnologia existeix,
no és que siguin certes,
sinó que hi ha altres tecnologies competents.
Nosaltres apostem pel DAP.
El DAP és la ràdio digital
que s'adopta a tot Europa,
que ja s'ha adoptat a Gran Bretanya en gran èxit,
a Alemanya també en un èxit creixent,
i per tant apostem pel DAP.
Tots els problemes que vostè ha explicat són certs,
i per tant tenim un alt grau d'incertesa en aquest camp.
Però jo soc optimista,
és a dir, jo crec que els problemes de potència i paràmetres
els acabarem arranjant i acabarem planificant-ho bé
i acabarem imposant,
i és veritat que no hi ha una data de pagada analògica
i per tant es deixen mans al mercat
i per tant això pot anar per llarg.
Nosaltres intentarem imposar una pagada en algun moment o altre.
Veurem a veure com es desenvolupa tot per tal si això és possible.
Però les tecnologies, les noves tecnologies,
no tenen espera o s'apliquen
o finalment són superades per altres tecnologies.
Per tant, això cada vegada la gent és més conscient.
Fa no més d'un mes vam celebrar a Barcelona el World Dat Forum,
que és el fòrum mundial de la ràdio digital,
i per posar-nos d'acord,
tots els països europeus preferiblement en com impulsem el DAP,
ens vam posar d'acord, vam fer programes,
per tant, diguéssim, a veure, l'olla ja està bullint
i jo crec que finalment ens en sortirem.
Hi ha alguns països com Gran Bretanya o Alemanya
on ja s'ha començat a emetre en ràdio digital
i sembla que amb bons resultats.
Sí, a Gran Bretanya sobretot,
on la ràdio digital arriba al 80%,
hi ha programes diferenciats,
ja comencen a haver cotxes amb receptors digitals
i, per tant, diguéssim, allà s'ha aplicat molt bé
i, a més a més, aquestes dificultats tècniques
allà no són tantes perquè la tradició britànica
és una caseta on hi fem liar,
amb un petit jardinet al voltant
i, per tant, la potència que,
en un congrés que es va fer a Bisbad en Alemanya,
es va atorgar per la ràdio digital,
allà no té conseqüències, diguéssim, negatives
perquè, pràcticament, la ràdio digital
se sent bé a qualsevol lloc de la casa.
Aquí a Catalunya, on les ciutats són molt més denses,
on hi ha carrers i edificis alts,
aquests paràmetres que van ser planificats a Bisbad
no funcionen en molts casos
i, per tant, haurem de buscar fórmules
que solucionin aquest fet
que en alguns llocs interiors de les cases
ara en aquests moments sigui impossible
captar amb ràdio digital.
Però jo crec que els anirem solucionant.
I és un tema aquest que s'ha de tractar a nivell d'Estat,
perquè la Generalitat no hi té competències.
A veure, la Generalitat pot donar solucions,
però les decisions europees
són decisions que s'han de tractar a nivell europeu
i Europa dona en aquest moment poder als Estats.
Nosaltres, mitjançant l'Estat,
hem de reclamar la possibilitat de planificar
totes aquestes coses perquè, si no, no ens en sortirem.
I, per tant, sí, ara en aquests moments
depenem de les decisions de l'Estat,
però espero que això duri molt poc.
Una altra cosa, com comentava Santiago Ramantol,
director general de Serveis Audiovisuals de la Generalitat,
era també que aquest canvi de la tecnologia analògica
a la tecnologia digital
obrirà les portes a una nova concessió de llicències
a partir de zero
i, per tant, a regular d'una manera molt més estricta el mercat
a través d'un concurs públic
que convocarà la Generalitat
i que, a més, estarà regulat pel Consell de l'Eudivisual de Catalunya.
Sí, sí, això dona seguretat jurídica total.
No tenim ganes de ser arbitraris,
d'actuar per interessos polítics,
però que encara que ho haguéssim fet,
no ho podríem fer,
perquè el Consell de l'Eudivisual de Catalunya
té l'informe vinculant
sobre totes les nostres decisions.
Afortunadament, això és així,
ens dona una tranquil·litat absoluta
i dona una seguretat jurídica absoluta
a tots aquells que es presentin al concurs,
que sabran que el guanyaran o el perderan,
per qüestions absolutament objectivables
i no per interessos polítics.
Per tant, amb això sí que estem en un moment històric.
Després de fer les concessions,
sobretot amb televisió digital,
intentarem que tots els que emetin
tinguin la concessió
i tots aquells que emetin i no tinguin concessió,
doncs hauran d'anar-se
a l'espai radioelèctric i a pagar.
I, a més a més, posem condicions,
condicions que permetin la supervivència
de les televisions locals,
condicions que evitin aquest espectacle
absolutament inacceptable
de televisions locals
que estan oferint programació porqueria,
tarot, pornografia dura, etcètera, etcètera.
I, per tant, regenerarem
i posarem ordre a l'espai radioelèctric.
Sembla que estem parlant d'un horitzó molt llunyà,
però aquest concurs públic
per la reorganització de les licències de televisió
es farà l'any que ve.
Sí, la previsió és que estem a l'espera
en aquests moments
que sorti el decret
que reforma el pla tècnic estatal
de la televisió digital.
Al cap d'avui mesos
hem de convocar el concurs.
O sigui, per tant,
com a molt tard,
al cap d'avui mesos.
Tant el nostre objectiu
és començar,
ja estem fent,
redactant les condicions
per les quals es podran presentar
en aquest concurs
i, si pot ser el mes de juny,
com a molt tard,
al mes de septembre,
resoldre aquest concurs
i netejar tot l'espai radioelèctric.
En conclusió, molta feina a fer.
Doncs molta,
però també és molt agradable
perquè és un moment històric.
Un canvi que,
com ha dit vostè molt bé,
permet començar des de zero
i fer una oferta
a la televisió
que sigui digna,
que sigui de qualitat,
que millori la qualitat
de la democràcia,
que sigui una oferta amb valors,
que sigui una oferta
que doni informació
i entreteniment dignes
i, per tant,
eviti per poc que puguem
tot el que és
la televisió porqueria
que últimament està
pràcticament monopolitzant
bona part
de l'espai televisiu.
Santiago Urramental,
director general
de Serveis i Mitjans Audiovisuals
de la Generalitat de Catalunya.
Moltes gràcies
per haver atès
els micrófons
de Tarragona de Ràdio
i per haver-nos aclarit
una miqueta
tot aquest marc
de la digitalització
dels mitjans,
tant de la ràdio
i de la televisió,
que se'ns acosta.
Moltes gràcies.
Gràcies a vostès.