Dos quarts i mig, doncs a la matí, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ara en aquesta hora per obrir les portes del Centre d'Atenció i Seguiment,
també conegut com CAS, amb C, CAS d'aquí de Tarragona.
Un centre del que en parlarem i anirem a veure què és el que fan al seu interior
amb la directora Isabel Sabater, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com estem?
Bé.
El Centre d'Atenció i Seguiment, el CAS que va-ho presentar la Sembla de Barcelona
les dades on el tractament ha augmentat un 15% el centre, concretament,
i sobretot els relacionats amb cocaïna.
Ara en parlarem d'aquestes dades, però abans explica'ns qui sou al Centre d'Atenció i Seguiment
i què feu.
Doncs bé, el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències
és un centre que depèn de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'Institut Municipal de Servis Socials.
Estem ubicats a l'Hospital Jum 23, al CAP Tarragonès,
i som un centre on els professionals de diferents orientacions,
som psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, educadors...
Intentem donar una atenció global a les drogodependències,
a persones que tenen un problema de dependència a qualsevol tipus de substància.
Què vol dir atenció global?
Doncs nosaltres entenem el fenomen de la drogodependència
com un fenomen multidisciplinar.
De fet, les causes de la drogodependència són variades
i, per tant, l'abordatge no es pot limitar solament a un aspecte del problema.
Global vol dir que atenem els usuaris tant des del punt de vista orgànic
com psicològic, com social, com educacional, etcètera.
Quan viu una persona al centre,
és a dir, imagina'm-se'n,
una persona al centre diu que té un problema amb les drogues
i a partir d'aquí, quina és el següent pas?
Què es fa a partir d'aquest moment?
Bé, el primer que fem és una primera visita
on fem una valoració, una valoració curada,
una primera visita llarga amb el temps
i el que intentem és valorar l'usuari.
Inicialment treballem molt la demanda,
per què ve, quin és el problema que l'ha portat,
quina és la seva situació actual,
quins problemes té en aquest moment
i intentem dissenyar unes prioritats d'intervenció.
Què és el primer que hem de fer?
Evidentment, és molt difícil en poc temps
explicar un fenomen tan complex com aquest,
però una mica seria pactar amb l'usuari
en aquesta visita quines seran les actuacions que farem,
que poden ser molt diverses.
Clar, i dependrà molt de cada cas.
Cada cas, exacte.
De vegades es diu que qui està en el món de les drogues
no és conscient que té un problema.
No sé fins a quin punt això és fet d'amagògia
o també hi ha qui està
i ho sap perfectament qui està, no?
Sí, a mi em costaria molt donar-te una resposta única amb això.
De fet, és que és molt difícil respondre
des de solament un punt de vista.
Doncs mira, l'addicció no coneix ni d'edats
ni de nivells socials ni econòmics.
Ja sé que és cert, no?
És cert.
Una màxima d'aquelles.
És cert.
La dependència de les substàncies pot aparèixer en qualsevol moment,
en qualsevol context i en qualsevol persona.
No hi ha uns trets...
Sí que hi ha trets que poden facilitar
el fet que una persona acabi fent una dependència,
però no hi ha uns trets característics.
No podem dir, doncs, la marginalitat condueix a...
No podem dir el trastorn mental condueix, no?
Sinó que una suma de diversos factors
poden portar amb això.
És significatiu que en la memòria que vau fer l'any passat,
que anàvem conèixer la setmana anterior, Isabel,
denota l'augment de casos relacionats amb la cocaïna.
Una droga cara,
és a dir, que no és igual que el haixís,
és més car una droga de cocaïna, no?
Què vol dir això?
Vol dir alguna cosa?
Podem fer alguna lectura o no?
Sí.
Evidentment, a la memòria consta
que l'augment de casos de cocaïna és molt significatiu.
De fet, és el que més destaca respecte a l'any anterior.
D'alguna manera, fa molts anys que estàvem esperant
que començessin a arribar els usuaris de cocaïna al nostre cervell.
De fet, ens parlaven de l'epidèmia famosa dels Estats Units.
Nosaltres això no ho hem patit.
Com va ser aquesta epidèmia als Estats Units?
De fet, als Estats Units, el crack,
que és un consum de cocaïna diferent del que es fa aquí a Espanya,
que és la cocaïna inhalada,
va significar una...
Allí li van dir epidèmia.
A mi no m'agrada gens utilitzar aquests termes, però,
de consum.
El que sí que és cert és que aquí al nostre país,
a Catalunya, i en aquest cas a Tarragona,
estem veient un augment molt important
de les persones que acudeixen al nostre cervell
buscant ajuda pel consum de coca.
El que això vol dir, d'alguna manera,
és un exemple del que està passant
o és un reflex d'una realitat
quan el consum de cocaïna s'està extenent
de manera important.
Jo penso que a plos general,
de manera important.
I hagués hagut això?
No sé si es pot determinar alguna causa,
però busquem més felicitat artificial,
entre cometes?
Bé, nosaltres pensem que el consum de drogues,
el consum de drogues existeix des que l'home és home.
Sempre ha buscat una substància
que canviés la seva manera de veure
o d'afrontar o d'estar.
Últimament, potser la cocaïna ha augmentat el consum
perquè ha perdut, jo penso que ha perdut una mica
aquest estatus que tenia d'elitista
i s'està apropant als llocs d'oci.
De fet, la gent jove està consumint cocaïna
i, bé, és una substància que no té aquesta característica de l'heroïna,
que l'heroïna és una substància que té una característica de marginalitat,
que fa que, últimament, la gent jove s'hi acosti menys.
La cocaïna sembla que està lligada
amb un tipus de consum no problemàtic.
Sembla que la idea és que la cocaïna no produeix tants problemes com l'heroïna
i això, evidentment, ha facilitat el seu consum en població general.
Quan no és cert, perquè de programes en porta i forces, no?
No hi ha cap substància que sigui menys perillosa que altra.
La famosa divisió de drogues toves i dures, això no té sentit.
Qualsevol substància que tingui capacitat de generar dependència,
en qualsevol moment pot produir un problema.
I la cocaïna, evidentment, és una substància que té un gran risc de consum.
L'hidiem risc de consum, d'alguna manera,
és la capacitat que té de poder produir problemes en el futur.
Quina mena de problemes?
Doncs el fonamental és la dependència.
arribar a ser dependent a la substància.
A part d'això, associats a la dependència,
doncs, problemes orgànics, greus,
tots coneixem, no?, l'acció de la coca damunt al cor,
o el sistema nervió central.
També problemes psiquiàtrics.
Nosaltres estem veient complicacions pel consum de cocaïna cada dia.
La esquizofrènia...
Bé, sí, alguns trastorns psiquiàtrics, sí.
Potser esquizofrènia no, però trastorns psicòtics sí que pot produir.
És difícil parlar de la truco de pendències
i no caure en tòpics,
perquè és cert, vull dir que és un món que està carregat de tòpics, no?
Sí.
Abans dèiem això, no?,
que qui està no és conscient,
però evidentment hi ha persones que hi estan i són molt conscients.
També hi ha vegades qui s'escuda, en certa manera,
amb el fet de la consumició esporàdica,
de dir bé, jo és que només emprenc de tant en tant, no?
I per tant no es consideren drogodependents.
Vosaltres aquest binom, això de dir bé,
emprenc però només de tant en tant,
com ho veieu?
És difícil d'explicar en poques paraules,
però d'alguna manera nosaltres,
perquè sigui una mica aclaridor,
diem que una persona té una drogodependència
quan ha perdut la llibertat d'ús,
quan ja no pot controlar.
En aquest moment és una persona dependent.
El problema és que, de vegades,
aquesta persona fins que arriba a entendre que això li passa,
poden passar molt de temps.
Però sí que és cert que hi ha substàncies
que es poden consumir de manera esporàdica.
I això fa que aquesta diferència
entre el consumidor esporàdic,
el consumidor habitual i el dependent,
de vegades sigui una línia
que el mateix usuari no entengui quan la travessa.
Per tant, aquesta sensació que jo controlo,
que és molt freqüent que apareixi,
doncs de vegades pot ser irreal.
Hi pot haver una falta de control,
però fins que no hi ha un problema
que d'alguna manera està dient
ojo, això se t'escapa de les mans.
Doncs de vegades triga temps, evidentment.
De vegades són els pares, les mares,
els germans, l'entorn familiar, els amics,
que es fan el toc d'alerta i diuen
epa, aquí passa alguna cosa.
Sí, potser a nosaltres els usuaris
que ens arriben demanant tractament,
moltes vegades arriben perquè a la família
o al seu entorn,
doncs algú se n'ha adonat que té un problema.
I de fet, de vegades és difícil acceptar
que hi ha un problema.
És difícil perquè és aquesta franja
que a un li costa de passar,
de dir, bueno, realment no estic controlant.
I com ho feu per fer-li entendre una persona
que no entenc que té un problema,
que té un problema?
Això és el més difícil.
Potser aquesta és la nostra.
A veure, suposo que hi ha tot un seguit
d'emocions, de petites coses
de la vida quotidiana, del dia a dia,
que probablement aquella persona
que té una dependència de les drogues
no experimenta o no viu
amb tota la intensitat possible, no?
Bé, has tocat una mica el punt
més important per nosaltres,
que és el que et deia,
que a la primera visita treballem molt la demanda,
que és el que t'explicava,
la motivació, el fet de per què arribes.
No és el mateix que una persona
t'arribi a la visita
perquè ha arribat a la conclusió
que vol posar ordre al seu problema
que t'arribi portat de l'orella
de la seva senyora o del seu marit
que diu
aquest senyor té un problema.
Clar, llavors la intervenció
és absolutament diferent.
Segurament, quan la persona
ja ha fet el seu procés personal
i ens arriba amb una decisió presa,
el tractament serà molt més fàcil.
Quan ens arriba d'alguna manera
condicionat per
hem de fer aquesta feina
i potser ens trigarem un temps
i no sempre.
podem arribar a bon port.
De vegades les persones
evidentment tenen la seva decisió individual,
nosaltres la respectem
i hi ha moments en què podem intervenir
poc o podem intervenir
d'una manera,
diguem-ne,
no directament amb la persona,
sinó amb la família
o podem intervenir amb el seu entorn.
I aquí no se'n surt també.
Clar,
nosaltres sempre diem que
nosaltres respectem la voluntat
evidentment i la decisió
de la persona que ve
o que no ve.
Perquè hi haurà persones
que no arribaran.
Isabel,
al centre d'atenció i seguiment,
al cas d'aquí de Tarragona,
quins sistemes
pal·liatius utilitzeu
o de xoc
contra la drogadependència?
Bé,
nosaltres,
a veure,
nosaltres,
diguem-ne que estem oberts
i tenim programes
molt diversificats.
Llavors,
és molt difícil
explicar-te
què utilitzem
perquè no és una cosa.
Nosaltres podem utilitzar
des de teràpies,
utilitzem teràpies
de tot tipus,
individual,
familiars,
de parella,
de grup,
però també utilitzem
programes de reducció del dany
on treballem
coses molt concretes.
Per què tinguis una idea?
Tant podem treballar
el consum
per via endovenosa
d'un usuari d'heroïna
o de coca
i ensenyem-ho
a injectar-se
en millors condicions
i pot ser un objectiu,
persones que estan
deteriorades
a nivell orgànic,
com podem treballar
a nivell de teràpia familiar,
amb una família sencera
i treballar el tema.
O sigui que
és un ventall enorme
d'opcions
i pensem que ha de ser així.
De la mateixa manera
que us dèiem
que la drogodependència
és un fenomen complex,
l'abordatge
de la drogodependència
ha de ser diversificat
i podem treballar
amb cada usuari
aspectes
que van des del més concret
a del més ampli.
Nosaltres
tenim programes
d'inserció sociolaboral,
programes educatius,
vull dir,
treballem molts àmbits.
Llavors,
què et diria?
Doncs que intentem adaptar
les necessitats de la persona
als programes que tenim.
Seria una mica això.
Es va parlar
força fa alguns mesos
d'algunes iniciatives
per utilitzar droga,
diguem-ne,
per treure's de la droga.
Parles de l'heroïna.
Sí.
Què et sembla, això?
Bueno...
És un tema també
que és molt
escontrovertit,
vull ser que
cargareix molts
debats profuns.
És que és molt difícil
parlar d'aquestes
perquè són temes
que a nivell
d'alerta social
són molt importants.
Llavors,
com a professional,
a nivell professional,
jo et diria
que qualsevol iniciativa
que signifiqui
una millora
de la qualitat
de vida dels usuaris
per mi és vàlida,
sempre que sigui
dintre d'un entorn
professional.
Controlat.
Exacte.
El tema de la legalització
no és una altra història
i aquí és molt més difícil
i és un debat
que requereix
d'altres especialistes,
no?
Però amb el tema
suposo que et refereix
a la dispensació d'heroïna.
El programa
de dispensació d'heroïna
que està en marxa
i està...
Alguns hospitals
de Barcelona.
L'estan portant a terme,
exacte.
I és un programa
pensat
per la Dirigió General
de Drogodependència
i que s'està aplicant
a Barcelona.
Doncs és un programa
força interessant.
Està pensat
per persones
que han fracassat
en programes
de dispensació
de metadona
i que ofereix
la heroïna
com a substància
de la sustitutària
de la heroïna
que hi ha al carrer.
D'entrada,
nosaltres com a professionals
estem a favor
que hi hagi
iniciatives d'aquest tipus.
Aumenta el consum
a l'estiu?
En general?
Doncs...
On es pot avaluar si...
Saps què passa?
Que nosaltres tenim
la visió
la visió
del que ens arriba
i el que ens arriba
a nosaltres
són les persones
que ja tenen problemes,
tenen dependència.
El consum
a lo que seria
espais d'oci
i al carrer,
persones que no
tenen o no
venen al centre,
no sé si tenen problemes o no,
però al centre no venen,
segurament
pot augmentar
per lo que significa
l'oci
a l'estiu.
De fet,
molts consums
en gent jove
estan lligats
a espais d'oci
i diversió
i a l'estiu
és una època
on la gent
té més oci,
té més vacances
i pot utilitzar
més aquests espais,
però no et sabria dir
si hi ha algun estudi
epidemiològic
que digui exactament això.
Nosaltres sí que tenim
la mateixa demanda
de tractament a l'estiu
que a l'hivern,
vull dir,
la gent també vol
fer tractament a l'estiu,
encara que sigui estiu.
Què els diries
a aquelles persones
que pensen
que s'ha de provar tot?
No ho sé.
No ho sé.
Jo soc molt respectuosa
amb el que
les persones pensin
i jo penso
que si això
és una idea
a la que ha arribat
per...
després d'una reflexió
i d'una manera madura,
doncs jo penso
que s'ha de respectar.
Altra cosa
és que
com a professional
sí que els hauria
de dir
que hi ha un risc
associat al consum
i això és així.
Es coneix poc,
no?,
aquest risc
associat al consum.
Per exemple,
sí que hem vist
de tant en tant
campanyes
publicitàries
a través dels mitjans
de comunicació,
a través de la tele,
doncs especialment
aquells que associava
al consum de cocaïna
es veia una persona
gran que li sortia
tant pel nas.
O sigui,
recordo aquesta imatge,
per exemple,
també en panells informatius,
a les parades d'autobús,
però s'ha d'informar més encara,
s'ha d'anar més enllà.
Saps què passa?
Que jo crec
que el problema
no és la informació,
o sigui,
la informació
la tenim,
la tenen
els usuaris.
S'informa,
jo crec que el problema
és la formació,
és la gran diferència.
Estem molt informats,
de fet,
mira si estem informats
sobre l'ús del preservatiu
pel contagi de la sida,
jo penso que és un exemple clar,
no?
No es pot informar més
i a les escoles,
des que un nen
és petit,
se'ls està dient
i veus que cada cop
creix més
el contagi heterosexual
dels anticossos.
El qual,
què et vol dir?
Que segurament
la informació hi és,
tothom ho sap,
ho sap de memòria,
els nens
te ho poden dir de memòria,
però a l'hora
de tenir relacions
no s'utilitza el preservatiu.
Això què vol dir?
Que la informació
no es creu
o que un es pensa
que ella està lliure
de perill,
no?
És aquest el gran tema,
jo penso en la prevenció,
no?
En la prevenció
dels problemes
derivats del consum.
No és tan informar,
sinó dotar
a la gent,
en aquest cas
als adolescents,
que és quan normalment
comença
l'experimentació
de les eines necessàries
per decidir.
Isabel,
se'ns acaba el temps,
però no sé si hi ha
algun telèfon
que puguem donar
del centre
d'atenció i seguiment
o no sé
quin és el canal habitual,
de si en aquests moments
algú ens escolta
i es vol posar en tractament.
Ho pot fer?
Trucar en algun lloc?
Sí,
el nostre accés
és un accés directe
via telefònica.
Sol que el que truqui
al 977
29 58 92
és el nostre telèfon
i a partir d'aquí
establirem un dia,
prèvia cita,
evidentment,
això sí,
per donar una visita.
També voldria dir
que hi ha un telèfon
que jo crec que és important
que la gent tingui present,
que és un programa
que tenim
que és el servei
d'acollida
i d'atenció permanent
per pares,
sobretot,
que poden estar preocupats,
és el 977
24 44 14.
Per pares
que potser estan en un moment
en què veuen
que el seu fill
està tenint actituds
que no entenen gaire bé
i que pensen
que poden estar relacionades
amb el consum,
és un telèfon d'informació.
Del centre d'atenció i seguiment,
el cas de Tarragona,
977 29 58 92,
977 29 58 92
i el 977 24 44 14.
I, en fi,
l'únic que partim d'aquí,
per mi,
s'ha de dir abans,
que cadascú faci el que vulgui
però que tingui molt percent
que segons quina cosa faci
té conseqüències.
Isabel,
la sabat,
gràcies.
Gràcies a tu.
Gràcies.