Aquestes proves de selectivitat d'enguany tenen una singularitat
i és que arriben en un moment d'una certa incertesa
pel que fa a la llei d'educació.
Fa un quant temps es pensava que ja no hi hauria selectivitat,
després diuen que sí, que no.
De moment tenim selectivitat, demà comencen els exàmens,
el curs vinent, tal com pinta, sembla que també,
no hi haurà cap canvi.
Això influeix d'alguna manera als alumnes,
als professors en el seu estat d'ànim?
Home, segur, perquè és una situació que no és gaire agradable,
perquè és ben difícil de poder transmetre informacions
amb una certa fidelitat a l'esperit del que tu vols transmetre,
és a dir, estudia perquè tens aquesta etapa següent
a la qual hauràs de donar comptes d'una sèrie de coses.
Ara per ara, l'any que ve tornarem a tenir selectivitat
i segurament que també l'altre,
i esperem que abans que acabi aquest any,
abans que acabi el 2004,
sabem ja exactament què és el que passarà en el futur.
Però ben cert que està en aquesta situació,
sobretot pels professors de secundària,
pels estudiants de secundària és molt dur.
I per nosaltres, que de rot, també ens ho trobem,
doncs tampoc no és gens agradable veure
que no els pots donar una guia concreta
de què és el que passarà en aquest futur relativament immediat.
Perquè si ho podríem explicar així d'una forma planera,
què ve a significar la selectivitat
dins de tot un procés educatiu previ a anar a la universitat?
Doncs bàsicament...
Quin és el sentit que té?
Cal entendre la selectivitat com una prova
en la qual nosaltres intentem,
posada des de la universitat,
però amb la col·laboració de la secundària
d'una manera molt estreta,
veure quin és el nivell mínim que es vol tenir
perquè els estudiants accedeixin en garanties a la universitat.
Per tant, es tracta de trobar un punt de confluència
en què tots els estudiants i també del centre
en què hagin acudit
tinguin el mateix nivell, com a mínim,
idèntic en quant a bàsic
per poder acudir a la universitat.
Jo ja sé que és molt elemental això que et preguntaré, Maria,
però clar, a les aules estan els professors i els alumnes
i aquí tenim un cert interès en donar a conèixer
tot el procés als pares.
Com funciona la prova de la selectivitat
des del moment que entren a l'aula
que es troben els joves que no es troben,
el temps que tenen, el tipus d'exàmen?
Explica'ns una miqueta com és la prova de la selectivitat real.
Doncs bé, demà el que farem serà, a primera hora,
els concentrem als centres on tenen els tribunals,
on estan assignats,
i una estoneta abans estan amb els seus professors
que actuen com a vocals dels tribunals de selectivitat,
els acompanyen, els estan allí pendents
per si hi ha algú que arriba tard,
si algú s'ha posat malalt de darrera hora...
O sigui, hi ha un seguiment en aquest sentit
des dels centres molt concret.
Arriben allà, estan esperant que els cridem,
els concentrem, diguem, a prop de les aules
on hi ha la prova,
els van anar cridant, comprovem les seves dades,
els anem asseient ben distribuïts
perquè puguin fer la prova amb tranquil·litat,
que no estiguin angoixats per l'espai,
i a partir de les 9 comencem a donar la primera prova.
es reparteix, es dona un sistema
en el qual el document on han d'omplir ells l'examen
és totalment anònim,
tenim un sistema d'etiquetes que donem als estudiants
perquè el col·loquin indicant en unes etiquetes el seu nom,
que es llegeix en codi de barres,
i unes altres etiquetes per l'assignatura que estan realitzant,
i llavors, per tant, en aquest sentit,
queda totalment anònim en quant a...
corrector quan veia aquell examen
no sabrà de quina persona ve,
per tant, diguem-ne, en aquest sentit,
l'objectivitat en la correcció
es garanteix per aquesta via,
i a partir d'això, doncs, comencen les proves.
Es van anar fent períodes
en què es van anar fent interrupcions
un cop acabades les proves
per poder continuar les altres,
se'ls posa l'horari al començament de l'aula
perquè vegin una mica com seguirà tot el dia,
que s'ho saben ja de memòria,
perquè ja els han explicat moltes vegades al centre,
però amb els nervis també s'atamalen,
i sabem, doncs, que ho hem de repetir,
que els hem d'explicar,
que els hi hem de dir que estiguin tranquils,
que els anirem guiant en tot això,
que tenen allà professors a les aules
que els poden preguntar si tenen dubtes
en aquell examen que els han repartit
i que no veuen clar una determinada qüestió,
i llavors, per tant, anem seguint en aquest sentit,
i cada matí, diguem-ne, tornem a començar,
tornem a fer, diguem-ne, el procediment d'entrada,
a mesura que passen, diguem-ne, el segon o el tercer dia
ja saben més o menys quin és el sistema,
i per tant la cosa ja rutlla amb més facilitat.
Quin tipus d'exàmens són?
Molts de test, de comentari de text,
d'una expressió escrita, doncs,
que denoti un cert grau de maduresa...
En aquest sentit,
els que tenen, diguem-ne, més incidència
en aquests aspectes són, bàsicament,
el que serien assignatures
vinculades a l'àmbit d'humanitats,
el que fan d'incidència en aquestes qüestions,
diguem-ne, de l'expressió,
o d'alguns elements, diguem-ne, d'estructuració.
Tots, en definitiva, tenen a veure
amb la comprensió d'un text,
sigui una fórmula,
sigui un anunciat d'un problema.
En aquest sentit, convé que estiguin molt tranquil·lets,
perquè a vegades un s'atabala
llegint qualsevol anunciat i diu
això ja no sé per on fer-ho, no?
Això en som tots conscients,
perquè ens ha passat a tots, també,
que al primer moment t'atabales.
Però, en general,
el tipus de qüestions són,
intenten ser el més objectius possible,
perquè arribem a aquest punt
en què la correcció també ha de ser...
hem de poder garantir que tots,
encara que hi hagi molts correctors a tot Catalunya
i que tinguem unes pautes,
tots els professors que han corregit alguna vegada
la selectivitat,
tenim unes pautes que surten des de la central,
diguem-ne, de coordinació de l'ESPAU,
i que són els que a nosaltres ens donen
els criteris per als quals hem de corregir.
I el mateix és aquestes pautes,
són les que tenen els estudiants posats
en uns plafons a fora del tribunal.
Tots amb facilitats, doncs, en aquest sentit.
Han de venir estudiadets de casa,
però la resta ho poseu vosaltres,
com si diguéssim.
Exacte.
Quan pot venir a durar
cadascun dels exàmens, aproximadament,
o és en funció de la matèria?
Bàsicament, una hora, una hora i mitja.
Estan molt nerviosos, Maria?
Déu-n'hi-do.
O hi ha molt de llegenda urbana, d'això?
O realment arriben molt nerviosos a la prova?
Hi ha de tot.
Porto uns quants anys fent-ho
i et trobes de totes les menes.
El que vol aparentar que no hi està,
el que sí que està neguitós
i que sua,
que el veus allò amb aquella cara de preocupació.
Hi ha moltes maneres d'enfocar-ho
i llavors suposo que depèn del caràcter de cadascú
i si es contagien o no de l'ambient a millor
en el qual comença algú a fer algun crit
o alguna cosa, alguna expressió d'aquestes
de nerviosisme,
i així histèric.
Però, en general,
els veus encara de preocupats,
concentrats,
atents al que els dius,
en aquest sentit,
és una mica la tònica general.
Nosaltres cada any tenim el costum
de tensar-nos fins a aquestes proves,
després dels exàmens parlem amb els alumnes
i la majoria, la majoria dic,
coincideixen a dir,
doncs escolta, no era tan difícil,
doncs no n'hi havia,
per tant, aquesta és una opinió generalitzada, no?
En general, sí.
És bastant freqüent, això.
Passa que en algunes ocasions
alguna pregunta els sorprèn
i llavors trobes que el resultat
quan tu els vas a buscar els dius
oh, doncs allò no ens...
Estava, no pensava que sortiria.
Però, en línia general,
pensen que la pregunta,
que el problema,
era tot allò que havien fet
perquè, com que tenim també sistemes
en els quals poden posar-se a prova,
hi ha una web on poden fer,
diguem-ne,
preguntes similars
o bastant similars
a les que es troben als exàmens,
doncs jo crec que ja venen bastant entrenats.
I a mig de tots aquests avenços,
des de les etiquetes
fins a aquest aspecte
que ens has comentat d'internet,
la cosa de la xuleta encara funciona?
O això ha passat a la història?
No ha passat a la història, no.
No, no, no.
Jo crec que a vegades
és també la sensació de seguretat
que els dona...
Que després no la fan servir, no?
És probable que no,
és probable que no.
Almenys a vegades
no sempre te n'adonar
si la fan servir.
Però jo crec que en alguns casos
necessiten tenir aquell recurs
per a si se n'obliden
d'una fórmula
o de la denominació d'aquell producte
o aquell altre terme
que no aconsegueixen recordar
de cap de les maneres.
Jo crec que això no passa tan fàcilment.
I continua a funcionar
el sistema tradicional,
la mà, el bolígraf,
allà no hi ha grans innovacions tecnològiques
en aquest aspecte, no?
En principi.
Home, en algunes coses em sembla...
Jo no ho he vist.
No donarem idees, no donarem idees.
No, això no voldria,
ja passa en aquest sentit.