Joan Pasqual, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut un any més, perquè de fet vosaltres ja fa un quant temps
que investigueu i posteriorment representeu
tota una tasca de recerca al voltant del teatre clàssic llatí romà,
en aquest cas, no?
Exacte, sí, aquest és el quart any que estem dintre d'aquest projecte,
que és un projecte que està obert,
obert dic obert perquè evidentment és tot un món el teatre romà clàssic
que nosaltres tenim intenció a poc a poc d'anar investigant
i anant fent aportacions, sobretot a nivell dramaturgic
com a nivell de recerca.
Sobretot perquè el que has dit tu, a veure, la universitat,
penso que és el lloc adequat per barrejar aquests dos nivells de treball,
el que és l'estudi, la recerca, la reflexió teòrica
al voltant d'un determinat tipus de teatre, en aquest cas,
i per un altre costat, l'intentar posar en escena,
seguint una mica idees o seguint una mica el que pensem
que hauria de ser aquell teatre en l'època romana,
posar en escena aquestes representacions
dels diferents tipus de teatre que podem trobar en època romana.
Dins aquests diferents tipus, vosaltres us heu decantat més
en la investigació i posterior representació del teatre
que era més popular?
Sí, sí, i això, el fet té una explicació.
Això fa quatre anys, el magistral Izzol,
com a responsable de Tarra Coviva,
va oferir a la Universitat Rodríguez
la possibilitat de participar-hi a través de l'aula de teatre.
I així d'entrada, a mi personalment, com a responsable de l'aula,
doncs no vaig saber exactament què podíem fer.
Jo tinc el llatí una mica rovellat, no?
Sí, no, és allò que no t'ho havies plantejat, no?
Vull dir, entrar-hi en aquest tema, de forma immediata,
i buscant material, buscant, fent tota una recerca
de veure què és el que podríem fer,
vam descobrir una cosa, que eren les farses atalanes,
que és un tipus de teatre molt poc documentat,
sobretot perquè és un teatre molt popular,
diríem que no és un teatre cult,
diríem que no és un teatre que ha arribat a nosaltres
a través d'escrits i, per tant, ha quedat una mica a l'oblit.
Però sí que hi havia unes referències clares
que era possiblement el teatre més genuïnament romà
juntament amb el que és el mim i la pantomima.
Aquests dos tipus de forma teatral
eren els que van sorgir, bàsicament,
de la cultura pròpiament romana
i no tenien cap influència del que era el teatre grec clàssic.
Llavors vam dir, bé, per què no comencem?
Precisament, potser per el més difícil,
en el sentit que és una cosa que està molt poc documentada,
que no tenim pràcticament material,
però que al mateix temps és el més autènticament romà
pel que vam observar per els materials i documentació
que havíem trobat.
I a partir d'aquesta espècie de repte,
de no res intentar veure en escena,
un tipus de teatre que fa 3.000 anys
que estava dalt dels escenaris,
doncs ho ens hi vam posar
i, evidentment, ha sigut tota una experiència brutalment interessant.
Com feu el pas aquest ja la primera vegada?
Perquè, clar, intentar sintonitzar
la part més acadèmica d'investigació i recerca
amb el que, sens dubte,
vol ser també, com ho era en la seva època,
segon espectacle de carrer.
No perquè la gent s'ho miri com si fos un museu,
en un prestatge, un sector,
sinó perquè la gent realment gaudeixi del teatre
i intenti impregnar-se d'aquest esperit popular.
Aquest pas de la part més culta de la recerca,
el que és el teatre al carrer, com es fa?
Jo penso que molt fàcilment,
sobretot perquè el teatre,
jo penso que té aquesta característica,
que és el contacte directe entre persones,
uns que fan d'actors i els altres que fan de públic.
Si el que hi ha darrere d'aquests muntatges
està fet amb molta estimació,
està fet amb dedicació,
està fet amb molt de respecte
i està fet amb ganes
que allò arribi amb força al públic,
doncs arriba.
Però això és en qualsevol tipus de teatre.
D'entrada, el que ha d'haver és un estatat,
que dic jo,
un estatat i moltes ganes
que allò sigui una cosa
que la gent ho pugui apreciar
en tota la seva mesura.
I ha sigut relativament fàcil
i ens vam trobar, a més,
amb un tipus de teatre que,
com he dit abans,
és d'origen popular,
per tant, són temàtiques molt tòpiques i típiques
que al llarg de la història s'han anat repetint.
Universals.
Són universals,
el sexe,
les relacions entre persones,
els enganys,
les banyes,
és a dir,
és un teatre que,
la seva característica
d'aquestes farses catalanes
és que sorgeix bàsicament en els bars,
vull dir, en les tavernes,
i inicialment sorgeix una mica
com a rebeldia
o com una forma de queixar-se
la gent de coses que havien al seu voltant.
Jo faig la comparació una mica,
jo penso que, a més,
hem seguit una mica el fil conductor
d'aquestes farses catalanes
al llarg de la història del teatre,
les hem intentat anar seguint,
que en moments determinats
passa per un altre tipus de teatre
italià molt concret,
que és la comedia de l'art.
Aquí manté personatges prototípics, no?
Sí, i a més,
n'hi ha molts historiadors
que estan d'acord
en considerar que la comedia de l'art
és originària,
o és l'origen
d'aquestes farses catalanes.
Però podríem arribar
a estar als nostres dies
a través del que són els clones,
els pallassos,
i jo faig una altra aproximació
amb el que avui en dia
podem trobar com a teatre popular
aquí en les nostres comarques,
com poden ser,
per exemple,
els dames i vells,
com poden ser els baix parlats,
en general,
els diables.
Crec que ella crítica,
el poder amb un llenguatge
molt planer,
molt bruller de vegades.
i és un divertimento,
són divertimentos
que la gent utilitzava
per passar-s'ho bé.
Amb el qual,
com jo sempre dic,
el que sí també ens ha ensenyat,
a part d'aprendre moltes coses
sobre el teatre romà,
el que sí hem après
és que realment
no som tan diferents,
vull dir que després de tants segles
continuem tenint
les mateixes passions
i les mateixes debilitats.
I baixeses també que surten.
Sí, sí, sí.
I per tant no hi ha molta distància.
Poca broma, eh?
Que el teatre argentí
era, bueno,
una comèdia de saló
comparat amb el que es deia
i es podia fer representat
en una farsa atelana.
I poso aquest exemple
perquè parlem de teatre,
el teatre més popular.
Sí, sí.
I llavors,
a part de tot això,
és a veure,
l'apassionant d'aquest treball
ha estat precisament
és que de documentació,
primer de textos,
no ha arribat cap a nostres dies,
un text escrit literari.
Llavors hem hagut de reconstruir el text
i que s'ha reinventat
a partir del que sí hem sapigut
que és quines característiques
tenien les històries que explicaven,
com eren els personatges,
com més o menys
estructuraven les dramatúrgies
o les històries.
i aleshores a partir d'aquí
ha sigut tot un invent
en aquest sentit
la part textual.
Però a partir del que són pintures,
reproduccions
en diferents tipus de materials,
amb gerros,
el que sí sabem
és com eren aquests personatges
a través de les seves màscares
i del seu vestuari,
que d'això sí que n'hi ha poca,
però n'hi ha documentació.
La màscara és fonamental
a l'hora de posar en escena
aquestes peces, no?
Sí, sí.
Que representen aquests personatges típics.
Sí, són típics.
De fet,
el que hem arribat a la conclusió
és que n'hi ha cinc personatges
que són els més importants
que s'han anat repetint
al llarg de diferents segles,
que segurament hi havia més,
però els prototips eren cinc,
que un era el Papus,
que és el vell,
el vell decrèpit
i el que sempre
se li acostuma a prendre el pèl
en molts moments
i en moltes històries.
Després hi havia
els dos típics criats,
que eren el Buko i el Mandukus,
Buko perquè és molt xerraire,
i el Mandukus,
que li agrada halar molt,
que són els dos personatges.
O sigui, estem parlant
de pastorets,
de dames i belles,
estem parlant de personatges
que trobem
en qualsevol peça teatral.
En qualsevol peça teatral
tradicional i popular.
Després tenim el Dos Enos,
que és un doctor ja perut,
una mica és el que sempre
fa la punyeta als altres,
i després està el Macus,
que ve a ser el tonto,
és l'estúpid,
el que sempre li pren el pèl,
el que es pensa que és...
No és un teatre d'herois, no?
No, és un teatre de gent de carrer,
és el prototip
dels tipus de persones
que podem trobar
en qualsevol lloc
i que podem trobar
en qualsevol ambient, no?
I a partir d'aquí, doncs,
que es trobeix
tota una sèrie de matúgies,
aquests personatges
sempre són fixos,
són els mateixos,
i el que es canvia
és la història.
Aquests mateixos personatges
es poden explicar
moltes històries.
Com una sèrie?
Com una sèrie, sí, sí.
Com una sèrie de la tele?
Exactament igual.
Una característica
d'aquestes farses atalanes
és que eren molt curtetes,
no duren més de 12, 13, 14 minuts,
precisament perquè,
entre altres coses,
perquè eren petits divertiments
que després, posteriorment,
quan van començar a estructurar-se
més literàriament,
es van utilitzar una mica
en els entreactes
de les grans comèdies
o sobretot les grans tragèdies
i fins i tot al final
de les grans tragèdies
que podien durar 3, 4...
Com els entremesos del segle XII.
Exacte, és el mateix,
que podien durar 4 hores, 5 hores,
la gent perquè marxés a casa,
diguéssim, una mica més contenta
i una mica més relaxada
i sense tantes tensions
pròpies de les tragèdies,
de la gran tragèdia,
doncs s'acostumaven a fer
una petita farsa atalana
d'aquest tipus.
I aviam,
si centrem la nostra atenció
en el Tarraco Viva d'en Guany,
teniu bolos,
aquests dies teniu feina,
actueu divendres, dissabte i diumenge,
amb diferents propostes
i amb diferents escenaris.
Sí, perquè el que hem fet
és, per un costat,
presentar el passeig arqueològic
on està la Torre de Minerva.
Presentarem una de les farsa atalana,
en Guany només presentem una,
perquè és el referent
del que nosaltres estrenem
en Guany dintre Tarraco Viva,
que és una comèdia del Plauta,
l'anfitrió,
que és l'estreno, diguéssim,
o és la nova aportació
que fem a través d'aquest treball
de recerca.
I que sigui un Plauta
i que sigui l'anfitrió
no és perquè sí,
vull dir,
té una lògica, diguéssim,
dintre d'aquest treball
que estem fent de recerca
i el motiu bàsic
és perquè vam descobrir
en una documentació
que el Plauta,
com a gran autor de comèdia
en l'època romana,
que va tenir molt d'èxit
i va ser molt popular,
resulta que aquest autor
prèviament havia sigut
actor de farses atalanes,
amb la qual cosa
les hipòtesis de treball
que estem seguint
és que part del seu èxit
després amb les seves comèdies
és que el Plauta
va utilitzar un llenguatge
molt popular
aplicat després
ja a aquesta conjunció
que es produeix
entre el teatre popular
i el que és la tradició grega
que sí que ja trobem
en un Plauta.
Amb la qual cosa
pensàvem que el procés lògic
de treball i de recerca
passava per agafar el Plauta
i iniciar una nova tasca de recerca,
sobretot a nivell de llenguatge
i a nivell de com eren els sectors de comèdia
com això n'hi ha diferents teories
i n'hi ha moltes formes
d'interpretar una comèdia romana
o una tragèdia romana
i nosaltres a partir del que s'ha fet
de treball de farses atalanes
estem intentant arribar a conclusions
de realment com eren aquests sectors
que això no ho sabem.
Per no trencar aquest fil
una farsa atalana
per dir que aquesta és la nit
i ara us farem a l'anfitrió
és l'anfitrió del Plauta.
Les farses atalanes
al passeig arqueològic
Exacte, a la Torre de Minerva
que s'ha d'entrar
pel passeig Torroja
i després també
el divendres, dissabte i diumenge
a la mateixa hora
dos quarts de deu
tenim a l'anfitrió del Plauta
Que el farem a?
Que el farem, diguéssim
Espera
El Camp de Mar
Perdona, sí
el Camp de Mar
és que ara m'ha perdia
Uns amb invitació
d'altres amb entrada
Sí, les farses
la farsa aquesta del
diguéssim
del Papus
és amb invitació
i al Camp de Mar
per veure l'anfitrió
s'ha de pagar una entrada
de 3 euros
L'entrada de 3 euros
i això té una explicació
3 euros és un preu assequible
per què?
Perquè mentre està fent
una representació
atalana
d'aquestes característiques
és un acte
de portes molt obertes
la gent entra i surt
a veure què fan aquí
a veure què fan allà
d'aquesta manera
assegureu d'alguna manera
que un cop segui el públic
es pugui fer la representació
íntegra
Sí, i a més és un tipus
ja de teatre
Teatre, teatre
Teatre, una estructura
diguéssim
del propi espectacle
ja és més complexa
doncs hi ha un text important
i llavors els actors
necessiten una certa
diguéssim concentració
i una certa tranquil·litat
per poder mostrar
el treball
d'una forma correcta
Joan, arrel d'aquest treball
sobretot d'investigació
i de recerca
heu tingut contactes
amb altres universitats
amb altres persones
que estiguin interessades
també en el tema
Sí, sí, sí
el de les farses atalanes
ens hem trobat que
i no és per exagerar
ens hem trobat
que en aquests moments
potser siguem de la gent
que més en sabem
i sobretot perquè
no s'ha fet mai
cap recerca
al voltant d'aquest tema puntual
perquè
clar, dintre de la història
del teatre
les farses atalanes
són una cosa tan petita
tan poc
s'ha menys tingut
una mica
i aleshores
el no d'herit
sobretot
hem de pensar
que la història
del teatre
moltes vegades
ens ha arribat
a través de la literatura
del text literari
no ens ha arribat
per la posta en escena
a partir d'aquí
com a farsa atalana
no hi havia cap text
que hagi arribat a nosaltres
no s'ha estudiat mai
i aleshores
ara ens hem trobat
que aquesta recerca
està interessant moltíssim
vull dir
la gent
tant de clàssiques
com la gent
vinculada al teatre
com la gent
més o menys
interessada
en tot aquest tipus
de temàtica
i ens hem donat
en compte
que l'aportació
és important
tant per la construcció
que hem fet
i la reconstrucció
de les màscores
i el vestuari
i de les escenografies
i els escenaris
com de la pròpia
reinvenció
d'aquests textos
llavors tenim contactes
de fet ja hi hem recorregut
unes quantes ciutats
hem anat
a bastants llocs invitats
i continuem tenint contactes
i ho heu representat
aquestes falses setèmenes
hem sortit
i ara estem invitats
també a anar a França
amb una espècie
de congrés
que n'hi ha
de tema arqueològica
i de reconstrucció
també històrica
hem iniciat
contactes
amb una universitat anglesa
que està molt especialitzada
en tema de reconstrucció
i de tema romà en general
però de teatre
també d'una forma particular
amb alguna universitat italiana
de fet estem iniciant
també una sèrie de contactes
perquè ens donem compte
que el material
que tenim és important
és important