Dos minuts i serà un quart d'11 al matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ho fem per conversar ara mateix amb el secretari general de l'UGT,
Màrio Rigau. Màrio Rigau, bon dia, benvingut.
Bon dia.
Com estem?
Doncs mes d'agost i al peu del canó.
Al mes d'agost, sindicalment, què passa?
Doncs n'hi ha molta feina, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, pensem que tenim en plena activitat el sector turístic,
alguns segments del sector serveis,
i després n'hi ha empreses que no aturen la seva producció
i, per tant, a nivell d'activitats sindicals
no és la mateixa que, per exemple,
podríem tenir el mes d'abril o de maig,
baixa una mica, però bé, sí, sí, n'hi ha feina.
Vostè com interpreta el fet que,
malgrat que el sector serveis està més actiu en aquesta època de l'any
que la resta de l'any,
malgrat això s'incrementi l'atur?
Sí, jo crec que l'any passat vam viure també
un comportament des del punt de vista estadístic
també que podria semblar contradictori
i que és semblant a les xifres que hem tingut aquest mes.
N'hi ha una part de la qüestió que jo la relacionaria
amb l'estratègia d'algunes empreses
de rescindir contractes quan s'acosta l'estiu
perquè baixa la seva activitat o fins i tot s'atura
i, per tant, rescindeixen contractes
i entrem en un període de vacances fals
i aprofiten un marc legal que els és propici
i que és heredat del govern del Partit Popular.
I després, per una altra banda,
tenim un mercat laboral molt feble amb molta precarietat
i que qualsevol petit fenomen
que es pugui produir en el teixit productiu
o d'activitat econòmica
automàticament té una repercussió
amb xifres a nivell d'atur
o de creació d'ocupació.
I aquesta és la realitat.
Hi ha alguns sectors, aquí no exactament,
a casa nostra, no sé si és ben bé així,
però baixa, hi ha alguns sectors turístics
que s'han queixat aquest any
que les previsions s'han acomplert
i, per tant, els índexs han sigut més baixos
del que esperaven, els índexs d'ocupació a nivell turístic.
Això pot tenir una incidència directa
en els llocs d'ocupació?
Bé, jo crec que el comportament del sector turístic
de la Costa Dorada
i, a més, és un sector que crec que el conec prou bé,
jo diria que està per sota encara
del seu potencial màxim
tant en generació de llocs de treball
com de generació de llocs de treball de qualitat.
I jo crec que, a més,
en aquest territori haurà d'arribar el moment
amb el que ens assentem
i parlem seriosament de quin tipus de perfil
volem per al nostre sector turístic.
Jo crec que fins ara les institucions
que estan al capdavant
políticament en el territori
no han fet res realment important en aquest sentit
i jo soc molt crític
amb la majoria de patronats de turisme
i d'institucions relacionades a aquest tema.
Jo crec que tenen una actitud comodona
i remplona en el sentit
que segueixen la marxa dels aconteixements.
i en segon lloc tenim un sector turístic empresarial
que, malgrat que jo crec que en els darrers temps
ha començat a reflexionar sobre això
i jo em penso que estaríem disposició
de fer algun tipus d'aposta
però li manca encara
potser fer aquest pas definitiu cap endavant.
Per exemple, jo donaré una xifra
Fa dos anys
nosaltres vam tenir aquí
a la Costa Dorada
aproximadament uns 300.000
turistes russos
equivalent a el que va tenir
per exemple Turquia.
Doncs l'any passat
nosaltres vam baixar una mica
aquesta presència de turistes russos
mentre que Turquia la va multiplicar per 5.
Clar, jo crec que
perdem competitivitat
amb un tipus de turisme
que ens pot interessar.
En segon lloc, jo crec que falta més dinamisme
més iniciativa, més innovació
i tot això jo crec que repercuteix
en què aquest any
malgrat que la Costa Dorada
ha tingut un bon comportament
si la comparem amb altres territoris de l'Estat
però jo crec que
de cara als anys que venen
hem de posar fil a l'agull i ràpidament.
Creu que és una qüestió de preu?
És a dir, tenim competidors
que ofereixen millor preu
per exemple
d'altres països
on la mà d'obra és més barata que aquí
i per tant contractar
personal de serveis és més barat
i llavors es pot fer un PAC
per atraure turistes
amb uns preus més sequíbles.
Jo crec que és un compendi de tot, primer.
I tot això passa als països de l'Estat, per exemple.
A partir d'aquí
podem veure països
que oferten
diguem-ne
una oferta turística
que està sustentada
amb una mà d'obra més econòmica
però també és cert
que quan parles amb els empresaris turístics
i per exemple
jo he tingut l'oportunitat
de visitar països d'aquests
que podrien ser
d'estir turístic
fins i tot per ciutadans
del nostre estat
però també és cert
que els nivells de productivitat
que tenen en aquests establiments
els treballadors
no són els mateixos
que els que tenen aquí
ni els índexs de professionalitat.
En segon lloc
un altre fet
que també està
introduint-se
en aquests moments
és
la rebaixa
amb els preus
dels vols
i per tant
avui en dia
l'avió
que s'ha convertit
en un element bàsic
a nivell
de trànsit turístic
diem-ne que
l'aparició
de companyies
de baix cost
i la rebaixa
d'alguns altres
de companyies
normals
regulars
està produint
també
que alguns destins turístics
siguin més atractius
des del punt de vista
de cost
que representen
per al turista.
Però bé
tot això
podem trobar-ho ara
com ho podíem trobar abans
com ho podrem trobar després
vull dir
sempre trobarem gent
que ho podrà fer
més barato
que es faci aquí
no només l'oferta turística
sinó qualsevol altra cosa.
En canvi
jo crec que aquí tenim
un potencial
des del punt de vista
geogràfic
cultural
social
i després
un potencial
des del punt de vista
de sector
que no està
a cap altre lloc
i jo crec que aquesta
és la clau
del nostre secret
projectar d'una altra manera
també la nostra oferta turística.
Vostè creu
així
per resumir
en poques paraules
que el sector
s'ha de posar les piles
per entendre't.
També ho ha de fer
el moviment sindical
atès als canvis
del panorama
global
si entrecometa sempre
perquè per la globalització
és molt complexa
però atès als canvis
que hi ha hagut
als moviments econòmics
de grança
moviments de poder
el moviment sindical
també s'ha de reestructurar
s'ha de replantejar?
Jo crec que
n'hi ha
bastantes coses
que en aquests moments
estan
amb un profund replantejament
dins del moviment
sindical internacional
o la Confederació Europea
de Sindicats
que s'estan analitzant
de fet
jo crec que
portem uns anys
en què el moviment
sindical
a nivell mundial
intenta fer-se
cada vegada
més proper
diguem-ne
més aglutinat
més homogeni
i de fet
nosaltres
aquí
al Fòrum
de les Cultures
a Barcelona
hem viscut
fa no gaire
una jornada
sobre les cultures
al treball
amb participació
de moltíssimes
organitzacions
sindicals
a nivell mundial
el mateix
congrés
de l'UGT
de Catalunya
que s'ha fet
aquí a Tarragona
també va produir
un fòrum
sindical
internacional
i aquest tipus
de fòrums
que fa uns anys
eren
bastant estranys
ara
ja acostumen a ser
una cosa
habitual
del coneixement
mutu
de les diferents
circumstàncies
està clar
que està sorgint
un cert concepte
de moviment
sindical
a nivell mundial
que per exemple
s'ha vist
jo crec que palpablement
amb el tema
de la guerra
d'Iraq
vull dir
les organitzacions
sindicals
han estat
capdavanteres
del moviment
a nivell mundial
a la majoria
de països
per exemple
a Corea del Sud
on vostè
no fa gaire
que hi ha estat
ja el moviment
sindical
és diferent
el sistema
que aquí
perquè esclar
si parlem
d'una empresa
per centrar-nos
en una empresa
que hem viscut
aquí que és nostra
l'empresa Samsung
amb una deslocalització
no és el mateix
el que va passar aquí
el que va passar
a Corea del Sud
Bé Corea
la veritat és
que hi ha estat
vuit dies
i amb un programa
molt intens
per tant
et permet veure
algunes coses
però està clar
que no
un coneixement profund
de la realitat
del país
en vuit dies
seria impossible
hem vist
nosaltres
algunes coses
que jo crec
que són
per prendre nota
per exemple
el tema
de les deslocalitzacions
amb la crisi
econòmica
asiàtica
Corea
va viure
un procés
de deslocalitzacions
brutal
i després
un procés
de
degradació
del mercat laboral
també
molt important
en el sentit
que n'hi havia
empreses
que van arribar
a tenir
fins i tot
el 50%
de les seves plantelles
de forma irregular
o sigui
no només
immigrants
sense papers
que n'hi ha
molts
a Corea del Sud
és un dels grans
problemes
que tenen
en aquests moments
sinó
a més a més
gent sense contracte
tota aquesta
tota aquesta
diguem-ne
dinàmica
degradant
ha tingut
un punt
d'inflexió
les direccions
de les empreses
i els governants
han canviat
molt també
no només
en el sentit
de les estratègies
o els plantegements
ètics
sinó també
de les persones
en si
i el país
a més
ha implementat
uns sistemes
de control
diguem-ne
dels moviments
financers
molt importants
i per tant
les empreses
que podríem dir
que són
l'avantguarda
de l'economia
coreana
com per exemple
LG
o Heinex
que és d'una empresa
que produeix
semiconductors
doncs
aquestes empreses
en aquests moments
tenen ja
el 20%
dels recursos
tant econòmics
com humans
a recerca
i desenvolupament
però és que
per l'any 2010
el seu objectiu
està en el 60%
això aquí
és impensable
no?
no
això aquí
de moment
el que és
és
que no ho pensa ningú
vull dir
aquesta és la veritat
allà una mica
tenen aquesta aposta
és una aposta
de més
que la fan
els governs
els empresaris
les organitzacions
sindicals
és una aposta
molt forta
i jo crec
que ells han viscut
prou
de prop
la crisi
una crisi econòmica
molt important
per donar-se
compte
que aquesta és
la solució
pensem que
les empreses coreanes
continuen deslocalitzant
cap a la Xina
principalment
tot el que és
la producció
bàsica
de muntatges
i per tant
des d'aquest punt de vista
Corea ha d'apostar
per un altre tipus
d'objectius
de qualitat
no?
justament
parlant
de recerca
i desenvolupament
avui mateix
vostès presentaran
i proposen
que l'empresa telefònica
faci aquí a Tarragona
el projecte que té
pensat fer a nivell
de Catalunya
doncs
un centre de recerca
i desenvolupament
sí, sí
nosaltres
quan
vam tenir coneixement
de la notícia
ràpidament
vam pensar
que era
una bona idea
posar damunt
de la taula
alguna proposta
des del punt de vista
de territori
ja no ens estranya
que institucions
que tindrien
que haver-se
avançat
en aquest sentit
doncs
no hagin fet res
jo crec que
vivim
en un moment
bastant
lacònic
des del punt
de vista
polític
tant pel que fa
amb alguns
ajuntaments
que podrien ser
de referència
com per exemple
amb el mateix
Consorci del Camp
i doncs
què pensa del
Consorci del Camp?
doncs
que està
dormint
una siesta
profunda
des de fa
molt de temps
això és el que penso
del Consorci
esperem que
algun dia
es desperti
el que
n'hi ha
en aquests moments
és que nosaltres
ens hem posat
en contacte
amb un ajuntament
del territori
que pensàvem
nosaltres
que podia estar
interessat
perquè tenia
uns terrenys
que encaixen
amb el que demana
l'empresa telefònica
i que està disposat
a posar-los
al servei
d'aquest projecte
i després
tenim dues
institucions
doncs
de molt de relleu
i de molt de prestigi
una
la Roviri Virgili
que jo crec
que té tot el potencial
necessari
i l'energia necessària
per aportar
en aquest projecte
el personal
qualificat
i experiència
ja d'investigació
en aquest camp
i després
la institució
que en aquests moments
jo diria
que és de les
potser més actives
i que més propostes
doncs
engrescadores
està fent
com és la Cambra de Comerç
de Tarragona
que també
s'ha posat
a la nostra disposició
per tant
la nostra idea
és
entre aquestes institucions
fer una mena
de grup
i dirigir-nos
ja directament
en aquest cas
a Telefònica
amb la que
ja hem tingut
algun contacte
i doncs
a partir d'aquí
posar-los
l'oferta
seriosament
damunt de la taula
S'entén per tant
que aquest projecte
depèn
únic
exclusivament
de Telefònica
és a dir
l'empresa
decideix
allà on ho posa
si és aquí al Camp de Tarragona
o algun altre
Sí, m'imagino que Telefònica
per una inversió
d'aquest tipus
també
tindrà en el seu pensament
el comptar
amb algun tipus d'ajut
no sé de quina classe
o de quina mena
però algun tipus d'ajut
des del punt de vista
de les institucions
fonamentalment
de la Generalitat
o de les institucions
d'aquí del territori
bé
doncs
jo crec que
tot això
tindrà que parlar
en el seu moment
però clar
si Telefònica
no té una oferta
damunt de la taula concreta
difícilment podrem
començar a assentar
i parlar-nos
M'ha fet pensar
en l'ÍTER
Bé
jo crec que l'ÍTER
no té
tant a veure
amb això
és diferent
aquí
l'ÍTER era
primer
un concurs
segon
era
un projecte
que requeria
un plantejament
d'inici
seriós
i jo crec que
el plantejament
d'inici
tret de
l'Ajuntament
de l'Hospital
de l'Infant
i Vandellós
i tret
d'alguna institució
del territori
doncs
jo crec que
principalment
el govern
del Partit Popular
això s'ho va prendre
com un element
propagandístic
electoral
i per tant
doncs
no
no n'hi havia
gaires possibilitats
i de fet
al final del recorregut
ho va reconèixer
així
per això nosaltres
vam ser
tan crítics
que per cert
una de les raons
per les quals
es va decantar
per França
i no
per Vandellós
és la manca
d'inversió
i més de
que l'estat espanyol
és baixíssima
en comparació
amb altres països
molt baixa
i risòriament baixa
no sé si això
canviarà
però baixa
jo crec que
el Camp de Tarragona
per el perfil
de sectors productius
i per la
el que és el conjunt
de la societat en si
jo crec que ofereix
molts dels factors
necessaris
per convertir-se
en una punta de llança
amb una vanguarda
en el camp de
la recerca
i el desenvolupament
a Catalunya
Mario Rigau
estem arribant
a la recta final
de la conversa
a Corea
per cert
va haver-hi algun partit
del Barça
o no?
Sí
vaig anar a veure
el partit
del Samsung
un segon
amb el Barça
i bé
doncs
va perdre
un a zero
de totes formes
era el primer partit
que jugaven
i vam disfrutar molt
perquè a més
el futbol allà
es viu com una
una festa
molt diferent
d'aquí
sí, sí
i a més
va ser
perquè es viu com una festa
què es fan?
Bé
perquè allà
si perden
si guanyen o perden
és igual
s'ho passen igualment bé
i per tant
van allà a animar
van a veure
el Ronaldinho
sobretot
i doncs
jo crec que mai
m'he fet
tantes fotografies
com en aquell partit
perquè tothom
em d'anar a fer
la fotografia
perquè portàvem
una bandera
del Barça
portàvem una gorra
una bandera de Catalunya
i doncs
a la gent
li feia molta gràcia
això
i ens vam fer
moltes fotografies
sí
doncs
d'això
no anem a aprendre
les coreans
en podríem aprendre
aquest esperit
de viure de gràmet
malgrat es perdi
o es guanyi
sí
són gent
a més molt cordial
i molt agradable
per a vacances
vostè aviat o?
bueno ja vaig fer
uns quants dies
i jo crec
aquest mes d'agost
ja no em faré
o sigui
fins a
les festes
de cap d'any
i tot això
que sí que m'agafaré
uns dies per marxar
però
ja no
estem operatius
això vol dir
que podrem tornar
a parlar amb vostè
doncs
qualsevol dia d'aquests
cap problema
Màriol, gràcies
per vindre el matí
a Targonarà
i fins aviat
molt bé
fins aviat