Les 10 del matí, gairebé 34 minuts.
Avui és un dijous una mica especial.
Avui és un dijous una mica diferent.
És dijous gras, manen les tradicions, fa sol i encara que faci fred,
la veritat és que el temps, aquesta hora del matí,
ens convida a passar-nos una estona per la Rambla,
on trobarem alguns productes, podríem dir,
per degustar aquesta hora del matí.
Avui és dia de tradicions gastronòmiques.
I en fi, tot això ens ho explicaran els companys de la unitat mòbil
que podran fer, ens sembla, i suposem, un bon esmorzar a la mateixa Rambla.
Amb Joan Maria Bertran i Marta Montegut ens n'anem,
amb la unitat mòbil fins a la Rambla.
Marta, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Doncs, com bé deies, estem a la Rambla Nova
i estem precisament davant del lloc on s'estan produint
aquestes dues tradicions culinàries d'aquest dijous gras.
Des de les 9 del matí, tot just aquí davant de les Tarasianes,
el que es dona són esmorzars amb la coca de llardons típica del dijous gras.
Tenim aquí davant una taula força gran amb coques i coques de llardons
i moltíssima gent que s'acosta, com cada any, a comprar-les.
Un euro cada coca, per a aquelles persones que estiguin interessades
a acostar-se aquí, a la Rambla Nova, davant del Col·legi de les Tarasianes.
I la colla de Carnaval, encarregada de facilitar a tothom aquestes coques,
són la colla, la bota, que van, atenció, vestits de caputxetes vermelles.
Hola, molt bon dia.
Com va el matí? Et porteu des de les 9 del matí?
Sí.
Molta gent o no?
Bastanta.
Bastanta.
I la gent...
S'ha saltat una mica, però bé, bé.
Però els nens, per exemple, abans d'entrar al col·legi...
No, perquè abans potser no estava parat encara.
Encara no.
Clar.
I com s'ha acudit anar de caputxeta vermella?
Perquè és la disfressa que portàvem l'any passat a la rua.
D'acord.
Portem la disfressa que hem portat l'any passat a la rua.
A l'hora de fer el dijous gràcia.
L'any que ve potser haurem de repetir perquè si plou i no sortim, enguany.
Molt bé, moltes gràcies.
A veure què passa, creuem els dits i toquem fusta una mica.
Doncs ja ho veieu, de moment poca gent, tranquil·litat, però mira, aquí una senyora.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Com és que compra vostè coca de llardons?
Perquè m'hi he comprat sempre.
Sempre, i li agrada?
Sí.
I cada dijous gràcia ve a comprar-la aquí a la rambla?
Sí.
Sempre.
Pels nets o per vostè sola?
Per mi.
Per vostè?
Els meus nets són molt grans ja.
Que se'l vinguin a comprar ells, doncs.
Una.
Vinga, doncs una, un euro, ja ho saben.
Vostès també venen a comprar coca de llardons?
Sí.
La temptació.
La temptació.
La temptació.
És la temptació, això.
Perquè nosaltres no podem menjar-ne.
Però dijous gras...
Oh, això ja és l'excepció, no, d'alguna manera.
No, l'altre no hem d'estar venint, però és la temptació.
Si la portes, la menges.
I si no, la d'allà, passa.
I si no, la venim a buscar.
Això d'allò ja...
Un euro, eh?
Ja ho sap, que costa un euro.
Ah, no ho sabia tampoc.
Això no l'havia preguntat.
Una coca, un euro.
De grosses?
No, jo...
A més, totes són iguales de grosses.
Perquè, per dos, per un, perquè jo atestaré això a comprar.
Molt bé, moltes gràcies.
Que l'hi provi.
Ai, gràcies, eh?
Doncs ja ho veieu, aquesta gent que s'està acostant aquí a comprar les tradicionals coques de llardons,
que estan promocionant la gent de la colla a la bota.
Dèiem que hi havia poca gent que era molt aviat al dematí, però cada cop la veritat és que això s'està omplint més.
Nosaltres estàvem ara mateix pràcticament al taulell, però ara ja, de cop i volta, com a tres files de gent que s'estan, doncs, aquí fent cua una mica per comprar aquestes coques de llardons.
A banda, també us hem de dir que a les 11 del matí, d'aquí una estoneta, també es farà el tast popular de la botifarra d'ou.
Aquesta, també, tradició culinària del dijous gras, que a partir de les 11 es donarà gratuïdament a tota aquella gent que s'hi vulgui passar.
De fet, ja en parlarem d'aquí una estona, perquè estan preparant, estem veient que estan preparant ja el pa i la botifarra, l'estan tallant,
però mentre, on no para l'activitat, és en aquesta taula del costat on s'estan donant les coques de llardons.
Intentarem acostar-nos a una caputxeta vermella força especial. Hola, caputxeta vermella.
Hola, bon dia.
Com ho portem, això del fred?
Home, fa una mica de rasquilla, però bueno, es pot aguantar.
Diem fred, perquè la nostra caputxeta vermella, que fa com a dos metres d'alçada, més o menys, una senyora caputxeta vermella, no porta mitges?
No porto mitges, però bueno, tinc una mica de palet que ja fa el servei.
Ja fa el servei. Com ha anat aquest dematí?
Home, doncs al començament poqueta gent, però clar, a les 9 del dematí, com que tothom està dormint, no?
Però bueno, ara s'està animant la cosa.
I veig que tu vas convidant a la gent, no?
Home, tens que anar portant una mica la gent a consumir.
I què els hi dius? Llop meu, vine a menjar-te una coca llardons o alguna cosa així?
Busco mi lobo, te vendo una coca i a ver si ves tu mi lobitos, eh?
I bueno, vas ensenyant una mica la cama.
Els hi hem vist, eh? Ensenyant la cuixa.
Fins i tot hi ha hagut gent que ha demanat fer-se fotos al costat de dues caputxetes vermelles, també sense mitges, diguem.
Som un parell que estem aquí fent les caputxetes travestis, i bueno, fa gràcia i la gent vol fer-se fotos.
Molt bé.
No les cobreu a un euro com la coca, les fotos?
Eh, bueno, ho hem intentat.
Bueno, però no ha sortit.
No, no, no, no.
Moltes gràcies.
Vinga.
Doncs ja ho veieu, aquest és l'ambient que s'està vivint en aquests moments a la Rambla Nova.
Coques de llardons n'hi ha moltíssimes, per tant, estan vostès encara a temps d'acostar-se i comprar-les.
Ho repetim, una coca de llardons, un euro, un dels tossos típics d'aquest dijous gras de Carnaval,
que com saben, cada any, doncs, alguna colla de la ciutat de Tarragona es col·loca a la Rambla Nova a vendre aquestes coques.
Estem amb la colla a la bota, vestits de disfressats, de caputxetes vermelles i venents sense parar les coques.
Comencen a tenir una mica d'estrès, però jo crec que potser les acabaran totes.
Ens desplacem darrere del taulell, ho fem per acostar-nos als encarregats de la intendència.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vols dir que ho acabarem, això?
Bé, suposo que sí.
Quantes coques heu demanat?
Ja en veig moltíssimes.
Quantes coques heu demanat?
1.500.
1.500.
I de moment com va el ritme respecte als altres anys?
Anem per la meitat.
Bé, com s'han de fer els altres anys.
Home, la meitat ja està molt bé, no?
Sí, dona, com més aviat millor, no?
I tant.
A veure, això és com una tradició, no és cap negoci, és una tradició, perquè, a veure, el preu que es venen i tot,
nosaltres fem com que la gent sàpiga que la coca de Llardons és un àpat típic de Carnaval.
Això més aviat millor.
I amb quant de temps d'antelació?
Encarregueu les coques?
A quina hora les hem anat a buscar?
A veure, dos quarts d'anem les coques ja estaven aquí.
I en temps, doncs, és un any per l'altre.
Sempre que la meteorologia s'acompanyi.
Perquè clar, estàvem tremolant aquest any.
Sí, una mica, no?
Perquè han dit que venia pluja i de moment aquesta pluja no perdó per enlloc.
Clar, hi ha molta incertidesa, no?
Si plou, si no plou.
Nosaltres ja fa 16 anys que ho fem, això.
Ja és típic per a nosaltres i la persona que s'ho fa també, ja.
No cal que parlem, si diguéssim.
Perquè clar, nosaltres cada any fem el mateix, ja?
La mateixa quantitat perquè la gent s'habitui una mica al començament de Carnaval.
Perquè aquest any no ha sigut el primer acte, però als altres anys era el primer acte, Carnaval.
I clar, la gent ha començat a moure's, ja.
I començar a menjar i agafar energies.
Suposo que tu ja has esmorzat una coca de llardons, no?
Oh, i tant.
O dos?
No, una a primera hora.
És que em deien, és una temptació, unes senyores que deien que no els convenia gent,
però que sempre venien el dijous gras.
Sí, sí, és una temptació, eh?
Que vagi molt bé el matí.
Gràcies.
Vinga, adeu-siau.
1.500 coques de llardons.
És el número de coques que precisament avui posaran a la venda un número similar al de cada any.
i la gent, doncs, s'hi va acostant, les va comprant.
De moment porten la meitat, però us assegurem que queden, doncs, ara us ho direm exacte,
queden quatre pilars de quatre caixes cadascun de coques de llardons,
perquè pugueu acostar-vos aquí a la Rambla Nova a menjar-vos-les.
De fet, com us dèiem, l'ambient va pujant, hi ha molta gent,
sobretot gran a aquestes hores del matí que s'acosta a comprar les coques,
però suposem que durant el matí la cosa s'anirà animant
i es vendran aquesta meitat de coques que queden.
Recordem-ho, això ha començat a les 9 del matí.
És la colla a la bota, la que, com cada any, està repartint aquestes coques de llardons.
Però a partir de les 11 comença una altra de les tradicions culinàries a la Rambla Nova,
el tast popular de la botifarra d'ou, l'embotit del carnaval.
És una gentilesa del gremi de cancel·laders i xarcoters
de les comarques de Tarragona i la cancel·laderia Verdolet.
Ells estaran, a partir de les 11, regalant aquests tastos de botifarra d'ou amb una miqueta de pa.
Estem veient ja que estan organitzant, de fet, els primers pinxos, podríem dir-ho així.
En tot cas, si et sembla, Ricard, quan comenci tot aquest repartiment de la botifarra d'ou,
tornarem a connectar en directe amb tots nosaltres.
Molt bé, doncs tornem d'aquí una estona.
Ens afanyarem ara per apropar-nos, si podem, si ens podem escapar, anirem cap a la Rambla
a buscar aquesta coca de llardons i aprofitarem per fer el tast de botifarra d'ou.
Gràcies, Marta Montagut, Joan Maria Bertran.
D'aquí una estona tornem amb la unitat mòbil al matí de Tarragona Ràdio,
avui també des de la Rambla Nova.