Doncs hola, bon dia. Estem a la llibreria La Capona, aquí a Tarragona,
on fa poca sona que s'ha presentat aquest llibre, es diu Història de Catalunya.
És un llibre que a unes 800 planes parla de diferents qüestions de la nostra història,
d'allò que ens ha definit com a cultura des de la prioritat fins a l'actualitat.
Tenim el seu coordinador, és l'historiador Albert Balcells. Molt bon dia.
Bon dia.
Ha estat difícil encabir amb 800 pàgines tanta història?
Bé, no és fàcil, però entre quatre autors especialistes amb les diverses edats
hem intentat fer una síntesi basada en la bibliografia darrera,
amb els estudis monogràfics últims de cada tema,
doncs d'una síntesi des dels primers pobladors fins a les seleccions autonòmiques del 2003.
Això ho hem fet aquest final, diríem, contra els principis que normalment tenim estudiadors
de deixar 10 o 15 anys com a mínim entre els darrers fets i el que estudiem.
ho hem fet perquè consideràvem que la seqüència dels adveniments polítics,
posant fi a més de 20 anys d'un mateix líder i d'una mateixa coalició de partits
governant la Generalitat, podia ser un canvi polític que marqués un canvi de període.
Serà el futur el que ens donarà la raó o el revés, no?
Però vam considerar que, de vegades, els fets obliguen a l'historiador
a vulnerar aquesta norma del distanciament cronològic
i a arriscar-se a col·locar-ho més a prop.
Vostè és el coordinador del llibre, també hi ha intervingut l'Antoni Simón,
el Fussell Sabater i l'Artur Pérez.
Crec que vostè ha dit en alguna ocasió que un sol historiador
no pot explicar la història contemporània.
Bé, la història de Catalunya ja no és l'època...
A veure, el Ferran Sol de Vila va escriure i sol una història de Catalunya enorme, no?
Ara, avui dia, la bibliografia, l'especialització, és tan gran
que difícilment està a l'abast d'un sol autor.
Evidentment que és justificat que hi hagi assajos, llibres breus,
que donin un sol autor d'una visió global, això sempre serà lícit.
Però es vol fer una síntesi com la nostra,
encara que sigui en un sol volum, és convenient comptar amb diversos autors.
El 4 és el mínim en aquest sentit, és a dir, entre 4 ha sigut fàcil
mantenir la unitat d'estil, que l'actor, encara que se l'anuncia
que canvia cap a un altre autor a la plana,
doncs ho pugui llegir com un continuum,
perquè ens hem posat d'acord amb les normes d'extensió...
Bé, o sigui, no hi ha aquesta fragmentació que caracteritza
les obres en 10 volums per molts autors,
que acaben sent unes mitjellànies que no són una història de Catalunya
com la vol una part dels lectors,
que volen una obra de lectura i no només una obra de consulta.
La nostra és una obra de lectura.
Crec que els s'agrada dir que és una obra sobre Catalunya
i també sobre els catalans.
Sí, perquè hem volgut fer una història, alhora,
una història nacional i una història social.
Una història de Catalunya i una història dels catalans
en allò que ens ha unit històricament
i en allò que ens ha dividit en terribles guerres fratricides moltes vegades.
De manera que no s'amaga aquest cantó, diríem,
dels antagonismes socials, ideològics,
que han atrevessat la nostra història.
Malgrat tot som un poble,
però la nostra història és una història, diríem,
que admet totes les contradiccions
que assumeix les contradiccions de l'evolució històrica
i és una obra en absolut essencialista.
Per donar-me, només,
en aquest llibre, per exemple, s'explica, entre altres fets històrics,
doncs, quan Lleida i Tortosa no formen part del Principat de Catalunya,
que això que ara sembla molt evident, no?
Però, clar, estem parlant del segle XII, no?
Aquesta és una de les novetats del llibre.
Generalment es passava per la Catalunya musulmana,
com si diguéssim, de puntetes,
com si pràcticament no hagués existit.
Són quatre segles en què la Catalunya occidental i meridional,
doncs, el que serà, el que no era en aquell moment,
en aquell moment els regnes taifos de Lleida i Tarragona,
a Lleida i Tarragona, a Lleida i Tortosa,
és important.
Aquí se li dona el tractament que, per la durada d'aquest període,
li correspon.
Després, clar, hi ha, en fi,
evidentment, la importància simbòlica de Tarragona.
Quan, abans de la conquesta de Tortosa de Lleida,
els contes de Barcelona aconsegueixen que el Santa Seu
restableixi l'Arquivisbat de Tarragona,
quan pràcticament la ciutat no era encara una seu en el seguit material de la paraula,
té una notable importància perquè significa separar-se
de l'Arquivisbat de Narbona i, per tant, en aquest sentit,
trencar amb uns oríges, podríem dir-ne carolingis,
de quan Catalunya era la marca hispànica del regne franc.
Ha perdut pes Tarragona, en algun sentit?
Vostè, que l'ha estudiat, la història,
i pot fer, per tant, una comparància de com era abans i com és ara,
ha perdut pes, en algun sentit?
Respecte al que era la Tarragona del segle XIX,
indudablement ha guanyat molt pes.
És a dir, la importància entre tots els ordres de Tarragona
ha augmentat en els últims 50 anys
i quan era una població més aviat sumorta
i de vida poc intensa en el segle XIX.
De manera que, en aquest sentit,
jo crec que Tarragona ha participat del dinamisme general català
com a ciutat i com a centre industrial actual de primera importància.
Què els diríem a aquelles persones que, d'entrada, sistemàticament,
defuixen un llibre d'història perquè creuen que serà feixuc de lleixir?
No és el cas d'aquest llibre, no?
Perquè crec que s'ha intentat també arribar a que es faci a més de lleixir,
tot i no perdre de vista també la rigorositat de la història, pròpiament dita.
Sí, nosaltres hem de fer donar una seqüència, una narració coherent
sense intentar donar gat per llebre i pretendre demostrar el que encara no s'ha demostrat
i mantenir el rigor històric.
A veure, els catalans són una gent molt interessant en la nostra història
perquè sabem que l'autonomia política se justifica per l'identitat
i l'identitat descansa en dos pilars, la llengua i la memòria històrica.
Però també som conscients de la nostra ignorància històrica,
una ignorància induïda per la nostra situació de dependència política.
Aleshores jo crec que aquest interès dels catalans per la història
i la seva consciència de la ignorància del passat del país
juguen a favor d'aquest llibre.
Un llibre que per cert ja ha mostrat el seu interès
però que es pugui traduir al castellà
i perquè es pugui fer una edició encara més reduïda.
És possible això?
Bé, més que més reduïda, com sol passar,
ara hi ha l'edició en cartoner i més endavant,
quan aquest estigui en s'oblida els editors pensen en una edició
que es diu en rústica, no?
Vull dir, en tapa d'octobre,
perquè ara és un llibre d'una lletra gran,
amb un apè clar, d'una facilíssima lectura.
És a dir, que vostè m'ha preguntat abans
com s'ha de fer perquè la gent tingui por de llegir a història.
Bé, aquest llibre, amb la seva presentació material,
facilita la seva lectura, no?
Després podem pensar en formes més barates d'edició.
I l'edició castellana calculem que surti ben entrat l'any 2005, no?
La pensem no com una versió castellana per ser llegida dins de Catalunya,
sinó perquè des de la resta d'Espanya
no hi hagi, de vegades, la tergiversació o la ignorància
que, de vegades, manifesta amb algunes afirmacions
sobre el nostre passat.
qualsevol llibre ha estat espanyol?
O hi ha alguna conclusió, afirmació,
fet que pugui produir cert rebuig
a algunes parts més afèrrims d'espanyoles,
més castisses?
Nosaltres hem escrit el llibre pensant ja
en el que serà la versió castellana,
és a dir, que no es farà una versió adulcurada
per la resta d'Espanya.
Nosaltres utilitzem el mateix llenguatge.
El llibre serà igual per ser llegit per un català,
català no parlant, que per ser llegit per un castellà no parlant.
de manera que això sí que no utilitzem dues versions.
No creiem que hi hagi res que pugui resultar ofensiu.
En tot cas, sí que, evidentment,
hi ha molts paràgrafs
que xucaran amb uns prejudicis molt arreglats
respecte al que ha estat la normalització lingüística catalana
des del segle XIX
i respecte a la dinàmica entre catalanisme i espanyolisme
allà del segle XIX i XX.
Creiem que això sí, aquí poden protopar amb prejudicis
quan el lector és de bona fe.
És un èxit per un llibre
perquè, en replantejar-se les qüestions,
si hi ha una curiositat intel·lectual veritable,
doncs és la cosa de la qual pot estar més content un historiador.
És un llibre que té 800 planes,
Història de Catalunya,
però en pot tenir pràcticament infinites
perquè a cada capítol hi ha moltes ressenyes
d'allà on surt la informació
i, per tant, un lector hàbit d'història
pot anar pràcticament, com ho deia ara,
fins a l'infinit de les publicacions existents, no?
Sí, el llibre està fet d'acord amb la historiografia darrere, no?
Però la qual cosa no ens estalvia a nosaltres el risc d'optar
i de discrepar, potser en tant amb alguna tesi d'alguns col·legues.
Però aquesta bibliografia última no ens l'amaguem,
sinó que l'oferim al lector.
Diu, mira, si vols aprofundir sobre aquest punt,
aquí tens aquests llibres al final de cada capítol.
De manera que en els aspectes més diversos
d'història cultural, d'història econòmica, d'història social,
d'història política, de biografies,
doncs el lector té una guia biogràfica
per endinsar-se en el laberini històric català.
Una darrera qüestió, pràcticament una curiositat.
És cert que la història sempre l'escriuen els guanyadors, els vencedors?
Sí, l'escriuen els vencedors, però sempre hi ha vençuts empipadors
que les enterren.
Per tant, hi ha una dialèctica en aquest cas clara.
Perquè l'ànsia de trobar la veritat en el ser humà
és superior a l'ànsia de tenir unes seguretats ideològiques,
dogmàtiques, que donin una sensació de seguretat.
O sigui, vull dir que la tafaneria és superior al dogmatisme,
afortunadament, en el gènere humà,
perquè si no encara seria amb l'edat de pedra.
Albert Balser, gràcies.
Moltes gràcies, bon dia.
Història de Catalunya, aquest llibre de l'editorial,
l'esfera dels llibres, que avui s'ha presentat aquí,
a la llibreria La Capona, i que, doncs bé,
amb aquestes 80 pàgines, com dèiem,
resum, amb més de 80 pàgines,
resum la història nostra, la història dels catalans,
des del Paleòtic fins al tripartit.