Ha sigut un portal que ara sofren una mica de modificacions.
Tinc al present que era un portal, diguem, d'alguna manera de règiment interior,
dels que no estaven arreglats, perquè donava precisament a un continu de fortificacions
al segle XVIII, que és l'època en què s'arrangen tots els portals,
el de Santa Clara, després es falta el Francolí, el de Sant Francesc,
es fan bonics, amb escuts, coses d'aquestes, i en canvi queda aquest una mica deixat
perquè donava sortida a una espècie de pati interior de fortificacions,
entre el balbar de Saavedra i tot el que és la falsa braga.
Aleshores va quedar una mica despenjat i la veritat és que fa una impressió
una mica depriment.
Tinc el present que la major part de visitants o turistes, diguem-hi com vulguis,
que entren a la para alta, entren per aquí, i escolta'm, és molt justet,
o sigui que pensem que s'hauria de monumentalitzar.
Justament, aquí volia anar a parar perquè aquesta paraula ens porta de corcoll
des d'aquest matí que l'ha dit l'alcalde, Joan Miquel Nadal,
que vostè l'hi va dir a ell, i ens ho ha dit.
El que es tracta és de monumentalitzar el portal de Roser.
Què vol dir monumentalitzar aquest portal?
A veure, això és un terme molt genèric i molt ampli, no?
O sigui, és més, amb l'alcalde estava en el context d'una conversació
de molts més temes quan va sortir això, i es va apresurar,
i dir, escolta, això m'ho duries per escrit, i efectivament li vaig escriure.
Ara, què entenem nosaltres per monumentalització?
Doncs, bueno, arreglar això, evidentment, que està fet un desastre, no?
I, per exemple, posar-hi, doncs, què et diria jo, doncs, un escut de la ciutat de Tarragona,
doncs, un altre de Catalunya, i un altre, doncs, amb la tau, que està en característica nostra.
No, no, no, no estem parlant de fer-lo nou, ni molt menys, ni enxamplar-ho, perquè està clar...
Enxamplar-ho, no? Enxamplar-ho perquè hi passin dos cotxes, no?
No, no, evidentment no, això penso que és intocable, vull dir, però, amor de Déu,
o sigui, siguem una mica lògics. A veure, hi havia portals, hi ha portals amb altres ciutats
que hi ha entrada i sortida, no? Però ni el portal de Sant Antoni, com han dit els diaris,
ni aquest, entenem nosaltres que això no té cap... Vam, seria un disbarat.
En tot cas, aquest portal el podríem, el que ha dit vostè, monumentalitzar.
Llavors, vostè proposaria també les altres sortides, és a dir, intentar fer una via subterrània,
o sota la muralla? A la Peralta, a veure, la Peralta, per nosaltres, té un problema,
i és que, vull dir, està a mig camí entre el que passa a Tortosa,
que és un casc antic que està en recessió, i la veritat és que és un desastre,
i Girona, que va endavant, però a totes, no?
Aleshores, pensem que aquí s'ha de donar una mica una volta a la situació actual de la Peralta.
Un dels elements per donar-li la volta és afavorir la penetració,
o sigui, molt especialment per a vianants.
Per exemple, des del pàrquing de Saavedra seria molt bo
poder entrar cap a la plaça de la Font a través d'un portal o d'una porta de vianants
oberta a la torre d'en Tintorer,
que, escolta, no és tan complicat que és un projecte que es ve acariciant
gairebé des de fa un segle,
o la Peralta, doncs, entrar a el que és hort del Palau Arcabisbal,
doncs, des de la muralla,
obrir-la, per exemple, a la porta del socor allà dalt,
o sigui, de manera que la gent pogués anar aparcant,
que es vagin fent aparcaments externs, exteriors,
i la gent pugui penetrar molta més facilitat.
Bueno, penetrar, doncs, des de l'aparcament o caminant, no?
Ara, en quant a vehicles, a veure, sí,
entenem que el fet de fer un pàrquing sense un accés directe
afegeix, ha donat una complicació tremenda, no?,
perquè són 600 més vehicles que rondaran per aquí
i tindran que passejar per allot arreu.
A veure, sabem que penetrar o perforar un túnel amb fetge de gat,
que és la roca característica d'aquí,
és una bona complicació, però s'hauria de fer, eh?
Està clar, això entra, en teoria, també en contradicció
amb el fet de fer un pàrquing, doncs, d'aquests intel·ligents,
que conceptualment ja implica una altra cosa, no?
O sigui, pensem que s'hauria de reconsiderar una mica tot això.
Ara, no hauria de ser, quan diem penetració,
no s'ha de donar facilitats als vehicles perquè entrin o surtin,
no s'han de transformar en autopistes, m'entens?
Perquè, si no, què farem?
Incrementar el número de vehicles,
que és precisament l'efecte invers del que s'ha de pretendre, no?,
que és anar disminuint el trànsit de cara a una circulació restringida
i una futura, doncs, diguem, paia de tonalització,
que també és un terme molt ampli,
que hi ha moltes interpretacions de la part alta.
Que és una mica el que han fet a Girona,
el que van fent al seu moment a Girona.
Exactament, exactament.
Jo penso que Girona és un bon model, eh?
En tots els aspectes.
Han sabut donar-li la volta al barri antic i reconvertir-lo.
Tot i que també té altres lectures,
perquè a Girona també hi ha hagut certa pèrdua del comerç local
en aquella ciutat, al Can Jueu.
Sí, no, està clar.
I això són coses que van, escolti'm,
i a veure, teníem entès, doncs,
que la Rambla era el gran eix vertebrador del comerç
i ara veiem que se n'estan en altres zones.
O Barcelona, doncs, el Passeig de Gràcia, per exemple,
va perdre potència en determinat moment en funció d'altres àrees
i ara s'està tornant.
O sigui, és una cosa que és fluctuant, no?
Llavors, el que hem de ser prou intel·ligents o hàbils
és anar-ho veient amb una mica d'episió de futur
i anar sent flexibles amb totes aquestes coses.
Aniria molt bé, per exemple, poder accedir al pàrquing de Jaume I un cop enllestit
des de fora a la muralla.
Això aniria molt bé.
Certament.
Aquesta pedra, aquest fet xeragat, que deia vostè,
que és aquesta pedra tan compacta, tan dura,
dificultarà, sens dubte, les tasques per fer un túnel comunicatiu.
Escolti, després del que costa en rebaixar aquest forat,
m'assembla que ja no ve d'aquí.
Això seria el seu, en qualsevol cas.
Tota manera, també preservant el que és l'esperit d'un casc antic d'una ciutat.
Això, a veure, aquí tenim una declaració de monumentalitat.
És un conjunt històric artístic el que és l'operalta.
I aquest conjunt històric artístic contempla,
doncs inclús crec recordar-se en castellà,
que la declaració parla de sus recòndites callejueles i coses d'aquestes.
O sigui, té unes connotacions que no es pot pensar en sanejar,
dit d'altra manera.
O sigui, escolti, aquí no es tracta de fer grans vials interiors,
ni grans places, sinó que es tracta d'esponjar una mica,
fent patis interiors de mansanes que estan molt atormentats
i coses d'aquest tipus, no?
S'ha de ser molt acurat.
I més que res, a veure, vull dir que està tot tan de moda la cosa mediambiental.
Amb això també hi ha el mediambient, no?
O sigui, el que has de fer les coses són harmòniques amb el conjunt.
El que no pots anar és, com deien els franceses,
allò de Patel i Bourgeois,
i fotre estructures amb vidre i alumini, amb edificis i coses d'aquestes,
perquè d'alguna manera estàs desnaturalitzant el conjunt.
No es tracta de fer un carcasson,
que és un element completament falsificat,
però tampoc es tracta de passar-se al trastrem,
sinó estar en un punt intremig de prudència i moderació.