Sebastià Cabré, molt bon dia i benvingut al Matí de Tarragona Ràdio.
Hola, molt bon dia.
Com podíem sentir ara, l'associació promotora de l'Expo 2015
ha decidit ajornar qualsevol acció fins a saber si Saragossa
acull o no a l'Exposició Internacional del 2008.
Això sabrà com sabran els oients al mes de desembre.
Podríem parlar-ne d'aquesta qüestió, però si més no t'entrada
m'hauria d'explicar que a banda de Saragossa hi ha una altra opció,
que és una opció italiana, concretament d'una ciutat que es diu
Trieste, que és a prop de Venècia.
Perquè potser una mica el tema aniria per aquí, si Saragossa o Itàlia,
i després ja parlaríem de Tarragona.
Jo crec que hi ha dues vessants que m'agradaria corregir-te.
No hem aparcat, en tot cas després ho aclarirem.
I sí, el cert és que nosaltres estem condicionats en aquest projecte
a una decisió que hi ha en el mes de desembre,
que és una exposició internacional que es té de celebrar l'any 2008
i hi ha una altra ciutat espanyola que és candidata, que és Saragossa.
I Saragossa es presenta amb dues alternatives més,
una italiana que és Trieste i una grega que és...
Salònica, però que pensem que Salònica,
després del que els està passant amb els Jocs Olímpics,
del canvi de govern que hi ha hagut en aquestes últimes eleccions,
i les demores, els increments de pressupostos i tot això,
ha perdut quasi totes les possibilitats que tenia.
I llavors això queda en un joc de dos,
que seran segurament Saragossa i Trieste.
Però això fins al mes de desembre no ho veurem.
Tota manera, aquesta ciutat italiana respecte a Saragossa,
perquè això és important saber-ho,
té certs avantatges, si més no a nivell mundial,
i hi ha certes focalitzacions que interessen potenciar.
Sí.
Bé, nosaltres evidentment hem de parlar bé de Saragossa
i així ens vam comprometre a la reunió que vàrem mantindre
aquest passat dimarts.
El que succeeix és que Saragossa té un rival molt dur,
és molt cert que Trieste és una ciutat ara molt ben posicionada,
és aquelles ciutats que els diuen pont,
pont entre l'Europa de l'Esc que entra,
entre l'Europa de l'Esc que avança
i que vol tindre un pes econòmic important.
Són veïns en les regions croates, en Eslovènia,
són veïns en aquests ponters,
el que volen és que aquesta ciutat s'assenyali
com una ciutat de l'Adriàtic Nord,
amb moltes possibilitats de connectar
amb aquestes ciutats d'aquesta Europa de l'Esc creixent.
Evidentment això els incrementa les possibilitats a Trieste.
Estan fent les coses molt bé
en aquesta propera assemblea
que hi haurà del Buró Internacional de les Exposicions,
que és l'organització que regula
la decisió de qui té de ser ciutat internacional,
ciutat d'exposició internacional.
Es començaran a veure avanços que han fet aquestes dues ciutats,
tant Saragossa com Trieste,
però segurament serà una dura competidora
per la ciutat de Saragossa per aquesta exposició internacional del 2008.
Qui el configura aquest Buró Internacional
que decideix on va l'exposició?
Això ara actualment són 98 països.
És una espècie...
Bé, una espècie no.
És una oficina internacional
comparable al COI,
comparable a l'UNESCO.
és una organització de països
que en el seu dia es van posar d'acord
perquè les exposicions universals
tinguessin criteris universals,
és a dir, que hi participessin molts països
en la seva organització
i és aquesta oficina que a l'allar de 100 anys
o aquesta institució mundial
que a l'allar de 100 anys
ha anat concretant quines són aquestes ciutats
que són exposicions universals.
Funcionen molt similar paral·lelament al COI.
Quan se decideix unes Olimpíades
les decideix el COI,
quan se decideix una exposició universal
les decideix el BIE.
L'única diferència és que això són els estats
qui la composen
i en el COI són les persones.
Però aquests estats són estats de tot el món,
són estats d'Amèrica Llatina,
són estats europeus, són estats africans
i evidentment el que es té de començar
és amb aquests delegats i en aquests estats
perquè l'opció que es presenta és la millor.
Vostè abans ha dit que es van comprometre
a la recent reunió del grup promotor
de la candidatura Expo Tarragona 2015
a no parlar malament de Saragossa
i de moment aturada la campanya mediàtica
de promoció de Tarragona.
Però hi ha una cosa que està clara,
que és que si Saragossa surt escollida
Tarragona perdrà opcions.
Les perdrà fins, em sembla, que el 2025.
Exacte.
Si Saragossa surt escollida
l'exposició universal del 2015
seria...
Dir del tot inviable no és correcte
perquè podria ser viable
si no hi hagués altres candidats
en l'exposició universal del 2015
que això ha succeït alguna vegada.
és a dir, només hi ha hagut una ciutat candidata
i s'ha acabat proclamant.
Però tal com s'està evolucionant
en el món de les exposicions universals,
que és una exposició
que impulsa la promoció econòmica,
la promoció turística
de determinades ciutats,
això cada vegada hi ha més ciutats candidats.
Però el que sí que és cert
és que si Saragossa surt escollida
per fer el 2008
i llavors el reglament del VIE,
diu que ens hem d'esperar 15 anys
com a estat per poder realitzar
una altra exposició universal.
De fet, Saragossa es presenta 15 anys després
de l'exposició universal que es va fer a Sevilla,
tots recordarem, l'any 92.
Si som 92 més 15,
s'anem al 2007,
el següent any és el 2008.
Nosaltres se'ns restarien moltes possibilitats
pel 2015
i si ho volguéssim fer
tindríem que presentar opcions pel 2025.
Que precisament és com es va fer l'AVE,
de Madrid a Sevilla.
Vostè se'n recordarà segurament.
Exactament.
Aquest any que algun dia arribarà aquí també
a les nostres comarques i per tant...
No, a les nostres comarques esperem que l'any que ve.
Esperem que l'any que ve.
Esperem, toquem fusta.
Escolti'm,
segurament hi haurà qui estarà pensant que...
Probablement dic que algun oient
s'ho estarà pensant, no?
Per què es va engegar la maquinària,
diguéssim, de publicitat,
la maquinària mediàtica
per promocionar l'exposició de Tarragona
si encara hi havia aquest escull de Saragossa pendent?
Miri, jo crec que això
ho va definir molt bé l'altre dia
l'alcalde Joan Miquel Nadal
amb aquesta reunió.
Tots estem d'acord que aquest territori necessita
un gran projecte que ens vinculi a tots,
als municipis, a totes les entitats
que estem treballant en aquest territori
per impulsar aquestes comarques
al nivell que ens mereixem tindre.
I aquest projecte era un projecte...
No ho vull dir era,
és un projecte molt bo.
Però qualsevol gran projecte mundial
passa per tres fases.
Una primera fase d'eufòria,
de definir què és el projecte.
Tots quedem enlluernats
quan se'ns parla d'un projecte mundial,
una exposició universal,
uns Jocs Olímpics,
una ciutat mundial de la cultura,
un projecte d'aquestos
és eufòric a l'hora del seu llançament.
Passa per una etapa de desencís,
més que de desencís de desànim
o de dificultats,
que és quan se coneixen les condicions,
quan se coneixen tots els requeriments
que es necessiten
per presentar un projecte d'aquestes magnituds,
quan se coneixen,
quines altres ciutats són candidates...
És a dir, la competència és difícil
i amb aquesta competència difícil
el desencís, el desànim,
les dificultats semblen muntanyes.
Però es torna
amb una altra etapa d'eufòria,
sobretot quan s'arriba a Port,
quan se presenta el projecte
i quan se proclama aquesta ciutat candidata.
Estem parlant d'un projecte,
ara mateix estem en l'any 2004,
a dintre d'11 anys.
Estem parlant d'un projecte
de molt llarga etapa d'execució.
I ell ho comparava amb Tarragona,
ciutat patrimoni de la humanitat.
Dintre del que no és comparable,
perquè són dos fets completament diferents,
va ser un projecte que va engrescar,
que després ens vam trobar amb una etapa
que no sabien què passava,
però que no ens donaven,
que no ens deixaven que la Tarragona
fos ciutat patrimoni de la humanitat.
I després ens vam trobar amb l'eufòria
del reconeixement de la ciutat
com a patrimoni de la humanitat.
I ara estem en aquella etapa de les valoracions
i de veure com podem aprofitar aquest fet.
Llavors el Joan Miquel Nadal
ho comparava amb aquesta etapa.
Jo crec que ho comparava molt acertadament.
Per tant, ara estem en aquella etapa
de les dificultats.
I les dificultats les tenim que superar.
Jo crec que ja estem en la primera
de les dificultats superades.
Hem vinculat amb totes aquelles organitzacions
que en el seu dia van dir
que estaven amb la nostra organització
com a grup promotor
i s'han vinculat econòmicament en un projecte.
El que sí que és cert
és que una de les dificultats importants
és no competir en una ciutat espanyola
com és Saragossa.
Per tant, el que vàrem decidir entre tots
i ja feia mesos que hi estàvem pensant
és que aquest projecte té de tindre dues velocitats.
Una primera fins desembre,
fins a conèixer quin és el resultat
i per tant, després d'avaluar
quines són les nostres possibilitats
a què és el que tenim que fer.
I una posterior fins a la presentació
de la candidatura
si Saragossa no surt escollida
o si surt escollida
la preparació de qualsevol altre projecte
com pot ser presentar-ho per dintre de 20 anys
que això tampoc és cap desencís.
Estem parlant d'una magnitud
d'uns jocs olímpics,
una exposició universal.
Per tant, s'ha de preparar un pla estratègic.
I això és el que estem fent ara.
No hem aturat el projecte
i estem treballant.
El que passa,
que no volem comunicar a la gent,
no volem generar aquella autoestima
que en quatre mesos
ens podem trobar
amb una barrera enfrancaixable
pel 2015.
Per tant,
el que anem és a fer
un pas seriós
i aquest pas seriós
és la reformació del grup
amb un pressupost
que ens faci arribar fins a desembre,
amb uns estudis
que tenim avaluats
i a partir d'aquí,
a desembre,
que hem fixat la següent reunió,
prendrem la determinació
de què és el que seguirem fent.
Imaginem-se que el desembre
succeixi allò que seria
més beneficiós per Tarragona,
que és que
Saragossa no surtia escollida,
que malauradament seria així,
doncs el més beneficiós per Tarragona
a curt termini.
Imaginem-se que es pot fer
l'expo 2015 a Tarragona.
Així com a Saragossa
la bandera,
l'estandard és l'aigua,
el tema de l'aigua,
a Tarragona quin seria l'estandard?
Miri,
és que estem treballant
en moltes vessants,
però estem treballant
en moltes vessants
en aquest tema,
que és el fil conductor
de l'Exposició Universal,
estem treballant
en moltes més vessants
com és
què farem
amb aquests terrenys urbanitzats
després del 2015,
però sobretot
on se situaran
aquests terrenys.
És a dir,
tenim moltes incògnites
obertes,
aquestes incògnites obertes
les anirem resolvent
al llarg dels següents mesos.
Començaríem a presentar
decisions preses
a finals d'any
i això crec que és
el que farem,
el que succeeix,
que ho invertirem
o ho aplaçarem
dos o tres mesos en el temps.
El que vam dir
que presentaríem
a l'octubre-novembre
de l'emplaçament
del fil conductor,
del que farem
amb les instal·lacions,
segurament ho presentarem
el gener o febrer
quan sapiguem realment
si Tarragona
compta amb les possibilitats
de ser candidata
pel 2015.
Però, per exemple,
el medi ambient
i la relació
entre el turisme
i la química
podria ser un fil conductor?
S'ha parlat
més que de medi ambient
i turisme
les sostenibilitats
de les ciutats futures.
S'ha parlat
de l'evolució
de models econòmics,
s'ha parlat
de la...
Nosaltres estem
en una ciutat
que és cuna de cultures
o que ha participat,
si més no,
en una cuna de cultura.
Per tant,
estem parlant
que tenim tres o quatre
temes molt interessants
damunt de la taula,
temes que són de futur
perquè el que és
una exposició universal
és un element
de reflexió
i de debat
sobre posicions futures
del món.
Estem afectant
a tot el món
amb una exposició universal.
Per tant,
el que busquem
és algun tema
que ens vinculi
amb països de Sud-amèrica,
amb països d'Àsia,
amb països d'Europa
i aquests temes
tenen pocs fils conductors.
Vostè n'ha dit un,
que és el medi ambient,
que és la sostenibilitat
i estem treballant
en quatre o cinc,
no en treballem en més.
Estem parlant
amb Sebastià Cabré,
president de la Confederació
Empresarial de la Província
de Tarragona.
No em puc gastar
de preguntar-li,
d'altra banda,
una qüestió
que és notícia
aquests dies,
que és que
s'ha presentat un estudi
on diu que
més de la meitat
dels empresaris tarragonins
creuen
que l'ampliació
de la Unió Europea
no afectarà
els seus negocis.
És un estudi
que vostè sabrà,
que és de la Cambra de Comerç
i que revela concretament
que el 63%
de les empreses
de la ciutat
es mostren indiferents
davant de l'entrada
dels 10 nous socis comunitaris.
I està d'acord
vostè amb això?
Miri,
ara per ara
és una incògnita.
El que sí que sabem
és que
més que que ens perjudicarà
ens afavorirà.
El principal mercat
de les nostres exportacions
és Europa.
Vostè imagina
que ara estem treballant
en 15 països d'Europa
i tots estem satisfets
de tindre una única moneda
que posa
els nostres productes
o els nostres serveis
amb avantatges
molt competitives
davant d'altres països
de la Unió Europea
on els costos
són bastant més elevats
amb mateixes qualitats.
Ara imagina
que vostè
en vez de tindre
un mercat de 15 països
en té un mercat de 25.
Jo crec que
això afavoreix
principalment
perquè són països
en què
obriran les seves portes
cap a productes
del reste de la Unió Europea.
És un mercat únic,
no?
La Unió Europea
no és altra cosa
que un mercat
més que un sistema polític.
Per tant,
pensem que a un empresari
li beneficia
tindre mil compradors
i no tindre en cent.
Jo crec que
més que indiferència
és incògnita.
És veure com
resoldran
els temes
de la presència
en aquests
nous mercats
i la gent
el que prefereix
és no veure
ni l'ampolla
en mig plena
ni l'ampolla
en mig buida,
sinó dir-li
escolti,
miri,
tinc l'ampolla
aquí davant
i intentem
omplir-la
d'aigua.
És, òbviament,
una de les lectures
que se'n pot fer
també hi ha
l'augment de la competència
que també
serà, clar,
òbviament flagrant,
no hi ha més en països
on la legislació
és molt diferent
de la nostra
i pot haver-hi
més avantatges fiscals
per segons quines empreses,
mal obra més barata,
clar,
també se'n poden fer
diferents lectures,
no?
Miri,
Catalunya,
Espanya,
és un dels països
on les avantatges
fiscals
per a les empreses
és de les més avançades
d'Europa.
Hi ha un país
que ens supera
amb moltes magnituds
que és Irlanda.
El milagre,
el miracle irlandès
no és més
que una bona
política fiscal
aplicada a les empreses
on per crear una empresa
és una cosa
de dos minuts,
per els primers anys
d'una empresa
el tractament fiscal
és insuperable,
no es pot acollir
en cap lloc més
i hi ha una sèrie
de molt
molt vantajoses
condicions
que fan que això
sigui possible.
Espanya en aquests moments
és el segon.
Les polítiques
dels països
de l'ES
estan ara mateix
desordenades,
són polítiques
que intenten
confluir
amb les directives
europees,
però sap la feina
que li va costar
a Espanya
entrar en aquestes
directives europees
i acomodar
aquesta situació?
Crec que Espanya
està en un nivell
de competitivitat
a nivell
de pressió fiscal
que sempre els empresaris
diem que és insuperable,
que és molt alta,
que ens tindrien
que beneficiar,
però el cert
és que som
el segon
país europeu.
Ens supera
Irlanda
amb molta
diferència,
però nosaltres
hi anem darrere.
De totes formes,
el que sí que
es té
que demanar
és que s'apliqui
les directives
amb la mateixa
obligació,
amb la mateixa
tabla
resant
que es van
aplicar
a Espanya
en el seu dia
quan vam entrar
a la Unió Europea
i per tant
demanem això.
Però també demanem
que altres polítiques
que hi ha a Europa
en aquests moments
i que fan
que amb una economia
com la nostra
siguin objectes
que ens plantegem
de perill
en el futur,
com són
el tema
de les emissions
de CO2,
que s'ha,
o bueno,
els oients
se'ls ha d'explicar
que per l'economia
de Tarragona,
que és una economia
on hi ha
empreses energètiques
i empreses químiques,
hi ha altres tipus
d'empreses
que aquest objectiu
els és un problema
però que si estan
aplicant moltes mesures
de sostenibilitat
i medi ambient
són problemes
que hi afegeixen costos,
són problemes
que poden fer
que es deslocalitzin
determinades empreses.
El que hem d'evitar
és que es deslocalitzin
per conseqüència
d'altres tipus
de mesures
i no de mesures fiscals.
Jo crec que la política fiscal
que nosaltres
en aquests moments
tenim és bona,
sempre es pot millorar
però és bona,
però tenim altres polítiques
sobretot
polítiques
medi ambientals
però de costos
perquè les emissions
de CO2
tan sols diu
la normativa
de Kyoto
o la que es va ratificar
després en posterioritat
per la Unió Europea
que es té que pagar
l'emissió de costos
en aquells països
o es tenen que comprar
emissions de costos
en aquells països
que no en produeixen
emissions de CO2
en aquells països
que no en produeixen tantes.
Tampoc voldria entrar
en aquest debat
perquè és un debat complicat
i és un debat difícil
d'entendre
per molts dels nostres
oients
però el que entenc
és que les mesures fiscals
d'acord
però hi ha moltes més mesures
que ens poden beneficiar
i sobretot
el que sí que hem de deixar clar
és que 25 països
ens són més beneficiosos
que 15.
Sebastià Cabré
gràcies per acompanyar-nos
aquesta estona
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i estarem pendents
del que passi
el mes de novembre
i també del que passi
amb l'ampliació
de la Unió Europea.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostès.
Moltes gràcies a vostès.