Ara passen nou minuts de la una del migdia al llarg del matí de Tarragona Ràdio
hem transitat per diferents territoris, alguns d'ells estretament relacionats amb la festa
que s'està visquent del carnaval des del passat diumenge a la ciutat de Tarragona,
una festa que encara ha d'experimentar els actes centrals
i una festa que d'alguna manera també es viu en altres espais,
més enllà del que són els carrers, per exemple, parlem de les escoles.
Les escoles a la ciutat de Tarragona aquests dies, déu-n'hi-do,
també s'estan assajant les seves coreografies, les seves disfreses,
però hi ha un espai a la ciutat, força conegut de tots,
que també un any més prepara el seu carnaval.
Ens referim a la residència de la Mercè, que organitza activitats
que s'enceten justament aquesta tarda dedicades als mateixos avis i àvies del propi centre.
Ens acompanya l'Anton López, que és el director. Bon dia, Anton.
Bon dia.
Benvingut. Francesc Cobo, que és animador. Francesc, bon dia.
Bon dia.
Us han deixat sortir perquè deu haver uns nervis ara en aquests moments a la residència,
que potser marxem, no? No marxeu, que s'han de preparar encara coses, no?
Deu estar-hi davant un ambient maco avui.
Sí, sí, estem fent els preparatius, ja tenim la residència gairebé engalanada
i bé, mica en mica estem esperant avui a la tarda que començarem amb un ball
i amb tot un seguit d'activitats la resta de la setmana.
Ja ho feu habitualment de les festes, els cicles de l'any festius,
sempre també tenen la seva rèplica, podríem dir-ho, a la residència de la Mercè.
Nosaltres bàsicament tenim tres cicles festius destacables,
que són les festes de la Mercè, que és la patrona del centre,
les festes de Nadal i les festes de Carnestoltes,
són les més destacades, les que tenen un programa propi,
i després tenim altres celebracions puntuals que es fan al llarg de l'any a la residència.
I als avis i les àvies la del Carnaval els agrada particularment?
Sí.
Més que les altres o què creiem?
Sí, de fet són, com m'ha dit el Francesc, són tres festes molt importants
i que cíclicament anys i granyes es van repetint,
i aquestes les esperen per diversos motius.
Jo penso que no és només el fet de la disfressa,
sinó també dels àpats que es puguin fer,
ja sigui el dia de dijous gras o el dia de l'enterrament de la sardina.
Però controlats.
Sí.
No oblidem que són persones grans,
algunes d'elles delicades de salut, no?
Sí, però això no vol dir que se'ls hagi de restringir i en excés, no?
Penso que tots tenim dret un cop a l'any a fer una caneta a l'aire.
Un excés controlat.
Un excés controlat, sobretot.
Comentàveu abans amb el micròfon tancat
que a la residència hi ha més de 100 avis i àvies,
amb edats ben diverses,
des dels 65-66 anys fins als 103.
Fins als 103.
Que hi ha un avi de 103 anys
que està en notícia alguna que altra vegada
justament pel fet de ser una persona amb una longevitat tan notable.
Em deia a més a més que aquesta persona està estupendament bé,
tenint en compte l'edat que té, no?
Com es diu, si es pot...?
El senyor Lluís.
El senyor Lluís.
Si mil coses ens estigués escoltant
o algun company seu,
doncs una abraçada ben fort.
Amb ell hi ha la resta d'avis i àvies de la residència.
El senyor Lluís és una excel·lent persona,
com tots els àvies que tenim allí,
i que bé,
una persona que cada dia passa per davant del despatx
i em ve a donar les notícies
i explicar les coses que hagin pogut succeir.
Està al dia.
Sí, sí, sí, de moltes coses.
Ell em ve i m'explica les seves cosetes,
vol fer petar la xerradeta,
i bé, penso que és molt de...
I em deies, Anton,
que quan parla dels seus companys de 80 anys
es refereix a aquell xiquet o aquella xiqueta, no?
Sí, sí, sí.
Imagineu-vos a mi com em veu dir, no?
No, no, et veu veure com un nadó, pràcticament,
i el francès també, no?
No, no.
Déu ser el nen,
Déu ser el nen per ell, no?
El nen, sí.
Sempre em crida nen.
Escolteu una cosa,
com es prepara el carnaval a la residència?
Bé, a la residència hi ha un treball previ,
perquè sempre s'ha de motivar la participació.
I ja us pregunten prèviament
quan comencem a preparar el carnaval, o no?
I alguns pregunten
i els que no pregunten els hi diem nosaltres.
Llavors el que fem és crear una sèrie de tallers
anteriors
que s'ha de preparar en part de les disfresses.
Molta col·laboració també per part de les cuidadores,
de les auxiliars,
de les infermeres,
de la gent de recepció.
Una miqueta,
el carnaval és la festa de la participació.
I llavors una miqueta ja s'aboca
tots els avis,
tots els treballadors,
els familiars també hi participen molt,
un grup de voluntaris que tenim allà.
És una miqueta un treball previ que es realitza
per al fet de dir, bueno,
anem a la casa,
arriba el carnaval,
començarem tal dia
i així la gent a poc a poc es va picant
i va entrant en la dinàmica de la festa.
Parlem dels temes
i les disfresses que es trien generalment.
Marqueu una miqueta
o marquen una mica tematitzar
cada any al carnaval?
Parlàveu de guarnir tota la casa
i tot això
amb algun motiu en particular
que decidiu prèviament
o és allò només que hi hagi un bon ambient de festa
i unes banderoles
i així com funciona el tema?
El que procurem és donar l'iniciativa als avis
i el que procurem és
preguntar-los què és, el que volen fer,
quines disfresses es volen realitzar
i després nosaltres recolzar-los
i ajudar-los a realitzar-les.
Aquest any, per exemple,
diguem una miqueta el tema estrella
serà el que és a l'oeste.
Llavors, un grup de treballadors
estan fent-se unes disfresses d'indies,
els avis estan també conjuntament
amb els treballadors realitzant uns com de vaquers
i hi haurà una miqueta aquest ambient.
El saló.
Exacte, exacte.
Música country.
Sí, sí, naturalment, per la presentació.
Perquè el tema del ball,
la gent gran hi és molt aficionada, no?
El tema de la música i el ball
agrada molt en general,
no només en aquest període.
Sí, a veure,
hem de saber que la música
ens dona companyia,
ens pot portar certs records
i que per tant això ens ajuda
a viure molt més intensament
fets passats i també el present.
Doncs repassem una miqueta
els actes que heu preparat
perquè així els nostres estauients
es facin una idea, no?
Molt bé.
Aquesta tarda comencem amb un ball a les 5
en el qual totes les persones
que vinguin disfressades
tindran un ossequi
que és l'ossequi del Baranà.
Aquest ball se fa al Casal
i és d'entrada lliure.
Després, el dijous,
demà tenim una festa molt important
perquè és una festa
de relacions intergeneracionals.
Nosaltres hi tenim uns convenis
amb el Col·legi Sant Pau
i amb el Col·legi L'Estonac
i durant les festes de Carnestoltes
cada any venen un grup
d'alumnes del Col·legi Sant Pau
conjuntament amb una coral que tenen
i realitzen un festival
amb els nostres avis.
Aquest acte és molt bonic
perquè un cop acabada
dones una miqueta l'actuació
doncs també hi ha un temps
de conversa,
de compartir inquietuds,
de fer-se fotografies junts
i nosaltres hi valorem moltíssim això
el poder fer aquesta trobada
entre la quitxalla
i la gent gran.
No hi ha dubte que la gent gran
deu acollir
d'una manera extraordinària
la presència dels nens i les nenes.
Els nens i les nenes
que avui en dia ja sabem
que l'estructura familiar
ha canviat molt,
ja no hi ha...
viuen els avis i les àvies a casa
en bona part.
Com veieu vosaltres
els nens i nenes
quan es troben els avis
no individualment
sinó com un col·lectiu
de persones que tenen més edat?
Perquè jo m'imagino
que vosaltres observeu
i mireu el que passa.
El que passa per la cara
dels avis i les àvies
ho teníeu molt assumit
però el que passa
per la cara dels més petits
quines actituds veieu
que estan com estranyats
de trobar-se
davant de les persones grans?
No, no, no.
Pot semblar curiós
però ells mostren
per ells és un dia de festa.
Es troben còmodes
aquests nois i noies?
Sí, sí, sí.
Penso que per ells
per ells és un dia de festa
quan venen
podia semblar
que tinguessin
aquella actitud prohibida.
No és així, no és així.
Venen,
van al saló d'actes,
allà es fan
les diferents cantades
fan passejades
amb les disfresses
i realment
els veus
els nens
satisfets
de poder mostrar
allò que ells
han treballat
amb aquelles disfresses
i poder-ho ensenyar
als més grans.
Per tant,
és una cosa
que és realment
molt i molt maca.
I és el dijous
que feu aquesta
festa intergeneracional,
no?
El mateix dijous,
el dijous gras,
que és el dia aquell
que ja comencem
a castigar una miqueta
a l'estómac.
Una miqueta.
El menú
els pot explicar?
El menú
que heu preparat
de carnaval?
Aviam,
què menjaran
els avis i àvies
de la Mercè?
El dijous gras
tindrem
en primer lloc
una torrada
escalivada
amb enxobes.
Bé,
cuina mediterrània,
mediterrània,
brasa,
per tant saludable.
Bé.
Després,
xai,
que també és
cap.
Prudència com tot.
És cap.
I després,
crema catalana,
que si se fa
amb llet d'escremada,
doncs també...
No,
re,
no engreixa això,
re,
re,
cap problema.
No,
no,
però no serà
la llet d'escremada,
serà autèntica
crema catalana.
Molt re,
bé.
I re,
i l'important
és l'ambient festiu
i el riure
i el veure
que estem en carnaval
i que és dijous gràssi
que s'ha de menjar
perquè després ve la quaresma
i s'han de tenir reserves.
Després ve la cosa
de cap a caiguda,
ha d'estar.
Més coses que heu preparat
perquè no acaba aquí la festa.
Els actes m'heu preparat més.
El divendres
és el dia fort nostre.
És el dia de la rua,
és el dia de totes les disfresses,
és el dia
en què participa tothom,
qui participa en els familiars,
els voluntaris,
els treballadors.
Allí,
doncs,
fem unes desfilades
amb la roba
que s'han realitzat
durant aquests dies
en els tallers.
I us toca a tots desfilar
i disfressar-vos.
A tots.
I quan diem a tots,
diem a tots.
El director,
l'animador,
el treballador social,
els auxiliars,
tothom.
Aneu de vaqueros,
vosaltres,
o dindis?
Què us ha tocat?
Jo de xèrif.
Tu de xèrif?
Home,
clar,
no podies ser el director
d'ara de xèrif.
I jo vaig de pres
perquè porti algú.
Ah,
mira,
jo et veia
com algú del salón,
eh?
Per la cosa de l'animador,
però no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
Sí,
a la planta d'entrada
tenim un espai
bastant ampli
i allí,
doncs,
hi podem participar
en aquest carnaval
perquè hem de pensar
que s'atencem
a les 80 disfresses.
Llavors,
ja és un número important
i, clar,
és precisar d'un espai
bastant ampli
i la sala d'actes,
doncs,
el terra no és,
és inclinat,
no és pla,
llavors,
per la seguretat,
per l'espai,
per tot,
aquest és el lloc més de gent
que tenim.
Trobeu bona resposta
en general?
Molt bona.
Hi ha alguns avis o àvia
que costa d'animar-los
perquè participin
de tot i déu a dir.
Bé,
però hi ha dues maneres
de participar,
que és com a la rua de la ciutat
i aquí participa entrant
i aquí participa
també mirant
i disfrutant de la festa
perquè si tots
sortíssim disfressats,
realment,
també aquí estaria
llavors,
doncs,
animant la festa
i mirant i participant
i nosaltres,
clar,
el respecte és el més important.
Si una persona
mai ha tingut costum
de disfressar-se,
tu la respectes
i intentes motivar-la
però si no vol,
respectes la seva actitud
i també està com a espectador
veient-lo
i disfrutant de la festa
com una altra.
És evident que és una festa
que es viu
a l'interior de la residència,
una residència
que d'altra banda
sempre té les portes obertes
a qualsevol persona
de la ciutat
que vulgui atensar-se
en aquests períodes festius
perquè evidentment
en el dia a dia
doncs s'ha de portar
uns horaris
i una rutina
que no es pot trencar
tan fàcilment.
Aquests dies de festa
ja sabem que tothom té feina,
mil coses,
algú que ens has volgut
dir,
escolta,
m'agradaria
doncs atensar-me
fins a la residència
i compartir una estona,
teniu les portes obertes,
no?
Sí, evidentment.
No hi haurà grans multituds
evidentment
que vindran a participar-hi
però algú que digui
m'agradaria
perquè a més heu esmentat
doncs un grup de voluntaris
que treballen
a la residència
i farà una bona oportunitat
per fer referència
a aquests voluntaris
i si algú pot
i vol
d'alguna manera
doncs
dedicar unes hores
de la seva vida
a la gent gran
de la residència,
no?
Seria un bon moment
per explicar-ho.
Estaríem molt satisfets
que així fos
qualsevol persona
que vulgui atensar-se
a la residència
hi ha aquesta associació
de voluntaris
del Tarragonès
que està formada
com a associació
i que presta
els seus serveis
desinteressadament
a la residència.
Només cal acostar-se
a la residència,
presentar-se
al personal
de la residència
i li indicaran
quines són les tasques
que pot fer
i en el moment
que les pot fer.
Les famílies
també venen
a participar de la festa?
Les que poden
evidentment
per compromisos laborals,
sí?
També, també.
Perfecte, doncs
les famílies
també s'impliquen
en aquesta festa
i en totes les que organitzem.
Sí, ens escolten
els avis i les àvies
de la residència
en aquest moment.
No sé perquè són
unes hores de menjador,
m'imagino que és una mica
complicat aquesta hora
que ens escoltin,
que arribi
el desig
que s'ho passin molt bé,
que es facin moltes fotos
i en tot cas
l'any vinent com?
Que segur que tornareu.
A veure si ens porteu
unes fotos
de com ha anat
sobretot del xerif
i del pres aquest,
aviam com quedeu
disfressats.
Anton López,
director
i Francesc Obó,
animador respectivament
de la residència
de la Mercè.
Gràcies per venir aquí
a la ràdio
i per recordar-nos
que també hi ha
un col·lectiu de persones
que tenen una certa edat
i que quan arriba
el carramal
també hi posa interès
i ganes de passar-s'ho bé.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.