Passen dos minuts de dos quarts d'onze del matí
i estem dedicant aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
d'avui dilluns a qüestions relacionades amb el món de la política.
Ara parlem de l'inici de la legislatura al Congrés dels Diputats
i ara volem dedicar uns minuts a les eleccions europees del 13 de juny.
D'aquestes eleccions i amb alguns dels candidats que es presenten per Tarragona
ja vam començar a parlar la setmana passada.
Avui hem volgut convidar una de les persones que forma part de la candidatura de Convergència i Unió
una de les persones, una de les candidates d'aquí de Tarragona
que forma part de la candidatura de Convergència i Unió
que recordem forma part d'una llista anomenada genèricament Galeusca
en la que participen altres formacions nacionalistes.
Avui volem parlar amb aquesta Tarragona que és Maria Josepa Lóz
empresària nascuda a Brussel·les fa 48 anys
i presidenta de l'Associació Catalana de Bíduos Orfes i Pensionistes.
Senyora Maria Josepa Lóz, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Com és que està formant part d'una de les candidatures
que es presenta a les eleccions europees?
Bé, estic formant part perquè gràcies als companys del partit
han votat per mi per unanimitat
per representar Tarragona en aquesta candidatura.
Però tenia ganes, m'imagino.
Va ser una iniciativa seva també de poder estar present a la llista.
Home, clar, sempre és d'agrair.
Bé, jo considero que Europa, per molt que la gent encara
no estigui molt conscient de la importància que té,
arriba a ser, potser, una de les eleccions més importantes
que tenim aquí.
Clar, és un any molt dur, són moltes eleccions,
la gent potser s'en cansa una mica,
però tenen d'agafar consciència
que Europa té poder legislatiu.
És a dir, que Europa fa leis que ens poden tocar nosaltres
amb bé o amb mal.
i per això nosaltres hi tenim de ser.
Conversència i Unió,
que ja té una història molt marcada, molt europeïsta,
que ens va obrir moltes portes el president Pujol,
que és un europeïsta convençut.
Jo també, jo també per el fet d'haver nascut a Bèlgica.
El nacionalisme també per circumstàncies familiars.
soc d'una família tan nacionalista flamenca com nacionalista catalana
i, bé, a nosaltres és imprescindible ser-hi.
Convergència i Unió, com deia, forma part d'una candidatura més àmplia,
que es diu Galeuska, on hi ha formacions nacionalistes de Galícia i Euskadi,
perquè recordem que a les eleccions europees,
en aquestes eleccions, en aquests comissos,
hi ha una circunscripció única de l'estat espanyol
i, en aquest sentit, els partits nacionalistes busquen aliances
per formar una única llista.
Quines són les seves inquietuds personals
que voldria portar vostè a les institucions europees?
Bé, els que em coneixen ja saben
que jo estic més dirigida al benestar social.
Llavors, clar, nosaltres encara tenim moltes i moltes mancances
a nivell de benestar social.
La gent sap que presideixo una associació
en defensa de les viudes, viudes, òrfans i pensionistes.
Són casos molt greus,
que no són dignes del segle XXI,
i, bé, portar el meu granet de sorra
a que moltes d'aquestes injustícies
ja siguin històries.
Perquè en aquest àmbit social
hi ha molta part de la legislatura,
de la legislació, perdó,
que es fa o que es pot decidir a Brussel·les
a nivell europeu?
Sí, sí, i tant, i tant.
Jo crec que en un futur
tindrem més i més leis conjuntes.
La prova és que fa poc
va sortir a Bombos i Platillo
que s'anava a rebaixar l'IVA de la cultura,
que era llibres, CDs, etcètera, etcètera.
Això és demagòsia.
O que la persona que ho ha dit
està molt poc enterada.
L'alegria va durar tres dies.
I Europa va dir,
ni parlant-ne,
l'IVA de la cultura
és tant i punt a la ratlla.
I aquí és això la importància
que la gent ha de comprendre.
Que totes les decisions
que es prenen a Europa
directe o indirectament
ens marca unes pautes de vida.
I nosaltres,
doncs, Convergència i Unió,
optem per el benestar.
Convergència i Unió
sempre,
sempre ha mirat
dins de les possibilitats,
perquè, clar,
és com una casa, no?
Si no hi ha molts diners,
no pots fer tot el que ambiciones.
Però sempre,
i això n'he tingut la prova,
és d'agafar
les persones per persones,
no com números.
Quan parlem de formacions polítiques
ja a nivell molt més ampli,
tenim la impressió
que no parlen de persones.
Les persones ja no existeixen.
Només són números.
I aquest terrenar,
doncs,
el tenim de cuidar.
No es fa nacionalisme
si no és
per al benestar de les persones.
En aquesta campanya,
imagino que tots els partits,
totes les candidatures
i tots els candidats
hauran de fer un esforç
especial per motivar
la participació de la gent.
Ja ho dèiem al principi
de l'entrevista
que després,
a més d'un any
de tantes eleccions,
aquestes,
els ciutadans
les perceben
com una mena de comissis
de segona categoria.
Sí.
Hi ha una falta de consciència.
Hi ha una falta d'informació,
també,
que trobo que,
per exemple,
a altres països
les informacions europees
són dia a dia.
que la gent
la rep
dia a dia
i estan molt més involucrats
que nosaltres.
Després,
no sé,
hi ha molta demagòsia,
hi ha moltes batalletes
entre els partits
i nosaltres,
clar,
el que volem fer
arribar a la gent
és que és sumament important
anar a votar,
que nosaltres,
hi tenim de ser,
que se'ns té
de reconèixer
tant l'idioma
que o si no
ens trobarem
vinculats
però no integrats.
Clar,
el que no es pot
tan ben comprendre
és, per exemple,
un país com Malta
que acaba d'integrar,
d'integrar-se
a la comunitat europea,
té un idioma
que és una barreja
de
sicilià,
ingles,
llengua árabe,
etcètera,
que parla
un milió
i mig
de persones
i el Malta
és reconegut
com a idioma
europeu.
Nosaltres
som més
de 10 milions
de persones
que parlem
el català
i que no
ens reconeguin
l'idioma,
doncs,
seria un agravi
comparatiu,
no?
I fins i tot,
doncs,
la democràcia
té
haver
d'incloure
les minories.
Només
en el principi
de democràcia,
doncs,
el català
té de ser
lengua europea.
Estàvem parlant
de motivar
els ciutadans,
els electors,
faran
molta campanya
des de Convergència
i Unió
aquí a les comarques
de Tarragona.
Sí,
hi ha diversos actes
que estan preparats,
aquesta tarda
estarem al Vendrell,
al vespre
estarem a Reus,
demà estarem
a Cambrils,
etcètera,
etcètera,
perquè som molt
coneix de memòria.
Però en qualsevol cas
sí que els candidats,
una candidata com vostè
el que ha de fer
bàsicament és explicar
a la gent
la importància
d'anar a votar
fins i tot més enllà
de les propostes
electorals estrictes,
no?
Sí,
a veure,
la gent té d'anar a votar,
té de veure
que és sumament important
ser-hi,
ser-hi integrats
i que
les decisions
que es prendran
a Europa,
doncs,
en la seva vida
té molta transcendència.
no és el mateix
que diguin
que hi hagi
un salari
mínim
i terc professional
de 700 i escaig euros
quan el resta d'Europa
ja rebassen
el 1.100.
El que ho necessita,
doncs,
si li diuen
rebre els 1.100
perquè a Europa
ho hem decidit
i Convergència i Unió
ha apujat
aquest tema
com un altre,
doncs clar,
sí que
la seva vida
se'n sentirà
millor
i això
té de comprendre
la gent
que tot el que es fa
a Europa
directament
i indirectament
fins i tot
quan dormi
influeix
la seva vida
pròpia.
Potser aquestes eleccions
el 13 de juny
significaran no això
un canvi
en la consciència
dels ciutadans.
Maria Josep Palós,
moltes gràcies
per venir aquest matí
uns minuts
a Terraona Ràdio
per explicar-nos
les seves inquietuds
personals
i també polítiques
de cara a aquestes eleccions
i que aquesta experiència
que em sembla
que és la primera
que té en una campanya,
no?
Sí.
Doncs esperem
que aquesta experiència
sigui prou positiva,
no?
Doncs li agraeixo molt
i fins una altra.
Gràcies, senyora Lóz
i fins una altra.
Bon dia.
Adeu.