logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passa un minut d'un quart d'onze del matí, matí de divendres.
Us ho dèiem fa un moment.
Saludem aquest matí en directe el president del Port de Tarragona,
Josep Anton Burgassé, per repassar algunes de les notícies,
algunes de les qüestions d'actualitat
que afecten a l'autoritat portuària de Tarragona.
Senyor Burgassé, bon dia.
Bon dia.
Comencem parlant de l'actualitat i de previsions.
La setmana vinent tornarà a les aigües del Port de Tarragona
el portaavions nord-americà JFK.
Aquesta no és la primera vegada que ve al port,
és ja la quarta, però sí la primera, sota la seva presidència.
Però no crec que ho facin per mi,
perquè vinguin especialment perquè jo soc el president.
Sí, és un vaixell de guerra,
com un altre serà més gran en tot cas els que han vingut fins ara,
però ho veig des de l'assoluta normalitat
dels vaixells de guerra que han entrat al Port de Tarragona
durant aquest any.
Han atracat, han fet les seves reparacions,
han visitat la ciutat alguna part de la seva tripulació
i res més.
I en aquest cas concret el que puc garantir és que continuarà a siguin així.
O sigui, ja sé que és una exageració el que vaig a dir,
però aquest barco de la Marina Americana,
doncs per al port serà tractat igual que un barco de cereals,
per entendre's no, no farem res diferent, per entendre'ns.
Ho dic perquè en algun moment,
parlant amb determinats col·lectius ciutadans
que estan molt preocupats per aquest tema de la presència
de vaixells de guerra al nostre Port,
jo sempre l'he decidit que jo no comparteixo
algun dels seus plantejaments.
El Port Catalunya-Espanya té unes obligacions contretes
a base dels seus convenis internacionals
i per tant cal veure aquest fet amb absoluta normalitat.
El que no ho farem tampoc és un festival.
I no ho farem perquè crec que no cal fer-ho,
perquè no toca.
I per tant, un barco més, entrarà, estarà uns dies,
sortirà i esperar el següent,
si volen venir bé i si no volen venir, doncs també.
Què li reporta el Port de Tarragona
a tenir de totes maneres un vaixell d'aquestes característiques?
Pel que fa als diners a l'autoritat portuària de Tarragona, res.
Més una escala més d'un barco,
en tot cas és millor un barco de cereals
que no un barco de guerra de qualsevol país
perquè els tratats internacionals
precisament el que fan és que no paguen.
El que sí que genera,
i això ho diu tothom,
cal fer reparacions d'uns tagers mecànics,
cal fer neteja a les empreses
que es dediquen a fer sanejaments, etc.
però a nosaltres al Port,
res de diners, d'euros, cap.
Deia que no faran cap festival,
se suposa, per tant, que no hi haurà ni visites,
ni es podrà anar a veure el JFK,
segurament a més no crearà l'expectació que va crear la primera vegada,
ni l'expectació a favor,
ni tampoc l'expectació en contra,
és a dir, segurament acabarà sent una qüestió normal
que un vaixell d'aquestes característiques
vingui al Port de Tarraona.
Com crec que ha de ser.
O sigui, cal veure l'entrada d'aquest vaixell
amb absoluta normalitat i absoluta tranquil·litat.
Quan entra un vaixell d'aquestes característiques,
pots prendre dues decisions, no?
O sigui, primer, consultar amb els interessats,
amb la flota americana,
potser pots estar interessada o no,
o sigui, pots estar interessada o no,
en admetre visites.
Però el que el port no té cap interès
és en gestionar, com s'ha fet altres vegades,
des de la pròpia autoritat portuària,
tot un seguit de posar el barc en un lloc que es pugui veure,
o sigui, com una espècie d'atracció por aventura,
per entendre's, no?
Home, no vull lligar por aventura amb el tema bèl·lic, no?
Però per entendre's, una espècie d'atracció turística.
Jo crec que això no s'ha de fer.
O sigui, jo crec, però a més ho crec sincerament.
I precisament dic que cal tractar aquest tema
amb absoluta normalitat.
Igual que no fem res
quan ve un barc immens, magnífic, moderníssim,
que porta carbó o porta cereals,
doncs és una escala més d'un barco,
i aquest és una escala més d'un barco
que, a més, és un barco de la Marina Americana.
Però res més, no farem res més.
Parlem d'altres vaixells, doncs.
Deixem aquest port d'avions nord-americà,
el JFK, que vindrà la setmana vinent,
i parlem d'altres vaixells.
Parlem del tràfic de mercaderies,
perquè ja estem a la recta final del 2004.
Serà el primer inpràcticament complet
que Josep Anton,
perquè ser, haurà estat al capdavant
de l'autoritat portòria,
pel que fa al tràfic de mercaderies,
a data d'avui,
quin és el ritme,
quines són també les previsions
a l'hora de tancar aquest 2004?
Anem bé,
quant a número de mercaderies,
de tonelades que portarem fins ara
i portarem a final d'any,
però també cal calir un fet
que és que estem acostumats
a una dinàmica i a una dialèctica,
a la que sembla que el president del port
és el que porta les tonelades,
i per tant,
quan les tonelades superen una xifra
respecte a l'any anterior,
el president del port és magnífic
i quan no s'arriba a aquest número de tonelades,
doncs el president del port
no ha fet les coses ben fetes.
I això ha de servir per a tots els presidents.
Jo dic que no per mi,
que possiblement a un any superem
el número de tonelades de l'any passat,
però inclús superant-les dic
que això no és un mèrit del president.
Això és un mèrit de la comunitat portuària
i és un mèrit dels empresaris
que tenim al nostre port,
és un mèrit dels importadors
i dels exportadors
i a més és un mèrit també
del personal que es dedica
a la càrrega i descarrega dels vaixells,
vol dir els portuaris,
els maquinistes, etcètera.
Perquè hem de treure una mica
aquesta sensació de Superman,
que es vol donar als presidents
de l'autoritat portuària,
en què sembla que són els que
aconsegueixen les mercaderies.
Les mercaderies les aconsegueixen
els sectors econòmics
de les nostres contrades,
aquests empresaris que he dit,
aquests empresaris que es dediquen
a la importació i a l'exportació,
i aquests són els que hem de prestar
la màxima atenció
i el màxim suport,
perquè són, en definitiva,
els que ens porten aquestes tonelades
que fan que el port
tingui un rànquing
o estigui dintre d'un rànquing
dels principals ports espanyols
o no.
Imagineu-se un fet,
ara una empresa important del port
decideix canviar de port o plegar,
doncs aquest seria
possiblement un desgavell
per al port de Tarragona.
Però el president no podria fer res,
per tant, el que hem de fer és cuidar
aquest sector i aquest teixit empresarial.
Jo crec que ho estem fent bé,
crec que estem donant-li el màxim suport possible,
estem intentant en aquest moment
que el port de Tarragona sigui
el més competitiu pel que fa als preus
i el que fa a la productivitat,
que siguin preus
que estiguin assimilables
a la resta dels ports d'Espanya,
ser possible que siguem més baratos.
Jo sempre dic que nosaltres
som capaços de fer el mateix
més ràpid i més barat
que altres ports
i acabo dient que nosaltres
espero que en un any tinguem,
insisteixo,
explicat el tema del mèrit
i el de mèrit del president del port,
crec que tindrem com a mínim
les mateixes
o algunes més tonelades
que l'any passat.
Quantes són?
Perquè l'UGEN se'n faci una idea.
L'any passat van ser
29 milions curts,
29 milions curts
i en un any és possible
que siguin 29 milions llargs
o 28 milions llargs.
Per a vostè això és ara bé?
Jo l'he dit al començament
del meu mandat
a la presidència del port,
vaig dir que
si tenim en lloc
de 30 milions de tonelades,
tenim 28 milions de tonelades
però amb carrega diversa
i consolidada,
estaré encantat.
M'explico?
O sigui, per què ho dic això?
Perquè si no estem
supeditats
a les fluctuacions del mercat.
Mira,
l'hi explicaré una anècdota.
En Guany,
nosaltres,
a final d'any,
es preveia portar
molt de blat
d'Ucrània.
Tenia que venir
gairebé un milió
de tonelades d'Ucrània.
A Ucrània,
els importadors i exportadors
van decidir en últim moment
canviar
i ja no era un milió,
era no sé quant menys.
A nosaltres ens ha arribat,
jo crec que en aquell moment
han hagut arribar
300 o 400 mil tonelades.
Però la inestabilitat
que s'està produint
en aquests dies a Ucrània
fa que potser
el blat s'ha acabat.
No vingui res més.
Sí,
que no vingui res més.
Escolta,
aquestes fluctuacions
no són bones
perquè tindrem
29 o 30 milions
de tonelades
depenent
si d'un fet
extraordinari
que res té a veure
amb el port de Tarragona
que és un conflicte
polític a Ucrània.
Però si tinguéssim
allò un milió
de tonelades
en contenedors,
encara que tinguéssim
28 milions
de tonelades
com a resultat general,
seria magnífic.
O sigui,
val més 28 milions
de tonelades
consolidades
amb molta més
càrrega general
que no 30 milions
fluctuant en el mercat.
Al fil del que s'ha dient,
hi ha alguns sectors
en els que vulgui treballar
la presidència
de l'autoritat portuària
especialment
de cara al futur
perquè cregui justament
que s'han de millorar?
Nosaltres tenim
un repte pendent
que no li amagaré
ni a vostè
ni als uïdors
que és el tema
dels contenedors.
Avui el tràfic internacional
es velluga amb contenedors.
No podem donar-li...
A veure,
nosaltres som un port
importantíssim
en petroli,
importantíssim en cereals,
en carbó,
en vehicles,
en ferro.
i hem de continuar sent-lo.
A més,
hem de potenciar
encara més aquest trànsit.
Però no som un port
pioner
en tràfic de contenedors.
El tràfic internacional,
com li deia,
es velluga avui
en grans barcos
i grans contenedors.
I nosaltres tenim
una magnífica terminal
de contenedors,
però no tenim línies
estabilitzades
al nostre port
de contenedors.
Això fa que la nostra
xifra de contenedors
que haurem vellugat
en guany
serà més aviat
minsa.
Molt minsa.
i per això dic
que aquesta és una
assignatura pendent,
que és una assignatura
que no és fàcil
aprovar-la
perquè tenim
dos grans
monstros
del transport
de contenedors
al voltant nostre,
que és Barcelona i València,
que aquí estan
consolidades
en aquests dos ports
les grans línies
marítimes,
les que van
al sud-est asiàtic,
les que van
als Estats Units,
les que van
a la resta del món.
i aleshores aquest tema
és un tema difícil
que, com vostè sap,
jo he fet alguna crida
a la indústria química
perquè, a més de fer
la importació,
que la fan
per al port de Tarragona
també facin l'exportació
perquè el tema
també
tampoc és fàcil
i no és fàcil
perquè
ho entengui.
Un de la indústria química,
una determinada
indústria química,
que no diré el nom,
una que exporta molt,
fa 200 contenedors
a l'any.
200 contenedors
a l'any
són dos contenedors
per setmana,
per entendre'ns.
Quatre contenedors
per setmana.
Escolta,
quatre contenedors
per setmana
no tindrem
un barco
que entri aquí
a recollir
quatre contenedors
per setmana.
És més fàcil
agafar aquests
quatre contenedors
i portar-los
a un altre port.
I aquest és una empresa
de les que més
es porta.
Com pot veure,
això és per explicar-li
una mica la complexitat.
Si pensem
que un barco
dels que hi ha a Barcelona
en aquest moment
porten entre 3.000,
4.000 o 5.000
contenedors,
si cal agafar
4 de Tarragona
els porten cap a Barcelona
sense cap augment
de cost.
Jo avui,
precisament aquest matí,
estava parlant
amb un responsable
directe o indirecte
de la terminal
i ells també estan fent
una gran campanya
de promoció comercial,
però no és fàcil.
Una cosa és intentar
vendre un producte
i altres que en el mercat
te'l vulguin comprar.
i en aquest moment
el mercat està saturat.
Per tant,
és difícil
anar a vendre
no els productes.
Haurem de reflexionar
durant el 2005,
si les dades
continuen així,
haurem de reflexionar
la part
de l'iniciativa privada
que està involucrada
a nivell d'inversió
en aquesta aventura
i nosaltres,
per veure
com veiem el futur,
si per el camí
que anem
és el correcte
o no.
el 2004,
el 2003,
ja va ser un any
en què es va perdre
la línia
de contenedors
que teníem
de la línia
de la companyia Merz.
Crec que va ser
el desembre del 2003
que es va perdre
aquesta línia,
eren 40.000 contenedors,
no eren molts,
però,
bueno,
en guany
no recuperarem
aquest nivell
de 40.000 contenedors,
això vol dir
que les coses
en contenedors
continuen,
el repte
continua pendent
i el 2004
doncs
no ha anat bé
respecte a aquest trànsit.
2005
haurem de recapacitar
al final de 2005
sobre quina és
la direcció
que hem de prendre.
Parlava
de futur
i d'aquests sectors
que es planteja
com a prioritaris
l'autoritat portuària
pel que fa
a nous mercats
o a la projecció exterior
de l'autoritat portuària
en què volen treballar
especialment.
Jo el que vull
és que la promoció
exterior
del Port de Tarragona
no tingui tanta
pòlvora
i tingui
més realitat.
O sigui,
a què em refereixo
hem gastat
molts
moltes quilos
de pòlvora
però
no hem aconseguit
els resultats
que al final
esperats
que al final
són
mercaderies
en un sentit
o en un altre.
Nosaltres
teníem
dos tipus
de relacions
amb dos
projeccions
internacionals
una era cap
al Japó
per entendre'ns
el Japó
nosaltres
no hem aconseguit
aquesta experiència
no ha sortit

no hem aconseguit
trànsits
i després
tenim una altra
experiència
internacional
que és la
de
Porto Rosario
la ciutat de Rosario
en Argentina
que
aquesta experiència
pel que fa
a la terminal
concreta
en què el Port de Tarragona
d'alguna manera
estava involucrada
encara que fos teòrica
doncs no s'han donat
tampoc els resultats
esperats
sempre que parlo
dels resultats
esperats
estic parlant
de si s'han produït
intercanvies
de mercaderies
perquè els ports
al final
el que volem
és mercaderies
no fer viatges
per sortir
abraçats
amb l'alcalde
ni amb l'alcalde
de Rosario
per entendre's
ni
cal diferenciar
la promoció política
de la promoció comercial
i en quant a la promoció comercial
no s'han tingut
els resultats
esperats
jo en aquest sentit
crec que hem de reconduir
tot el tema
de
quin és el nostre paper
a Rosario
però
reconduir
no vol dir
abandonar
sinó vol dir
clarificar
quina és la nostra posició
i intentar aprofundir
en la realitat
del mercat
d'Argentina
i el Mercosur
de la zona
suramericana
per entendre's
no
perquè és un mercat
que els nostres inversors
i els nostres empresaris
poden estar interessats
no
l'economia d'Argentina
sembla que prospera
i
crec que va llegir
ahir
bueno
va llegir que estem
parlant de creixements
del 5%
doncs
hi ha altres elements
o sigui
és la estabilitat
també
institucional
amb els negocis
a Argentina
la seriositat
i el rigor
si això s'acaba instal·lant
doncs és un àmbit geogràfic
en el que podem tenir futur
però
fins ara
les nostres relacions
no han estat fructíferes
per entendre's
no
jo crec que això
com vostè deia
menys coets
i
menys soroll
i més feina
i crec que
ens hem de posar
treballant en aquest sentit
però per nosaltres
el nostre mercat
en aquest moment
jo crec que hem de centrar-nos
molt i especialment
en tot el Mediterrani
amb tota la profunditat
del Mediterrani
i dir que el Mediterrani
la seva profunditat
vol dir fins al Mar Negre
o sigui
fins a
tots els països
que surten
pel Mar Negre
de la nova incorporació
a Europa
aquí ja sabem
que hi ha diferents mars
però ja ens entenem
perquè la gent ens entengui
el Mediterrani
amb la seva profunditat
i tant la seva orilla
vessant nord com sur
en aquest sentit
doncs
nosaltres
aquí hi ha el mercat
aquí hi ha el mercat
que és principal
pel nostre port
però sense abandonar
altres
com he dit
tema de Sud-amèrica
i perquè entengui
nosaltres en aquest moment
al Port de Tarragona
el carbó
que importem
doncs ve de Sud-àfrica
per tant
les relacions comercials
de vegades
venen donades
per una realitat
que és
escolti'm
el carbó
més bo
i més ve de preu
per les nostres
tèrmiques
espanyoles
doncs ve de Sud-àfrica
i per tant
no ha calgut
jo no hi he anat mai
a Sud-àfrica
perquè no cal anar
a Sud-àfrica
perquè el carbó
i els empresaris
que es dediquen
a l'exportació
i importació
ja el porten ells
però el Mediterrani
per nosaltres
és una font
ha de ser
la nostra font
de creixement
encara més
en el futur
perquè és el mercat
més proper que tenim
en aquesta línia
un viatge la setmana
vinent a Tunísia
és per aquestes raons
que vol
buscar justament
intercanvi de mercaderies
amb el nord d'Àfrica

jo
igual que dic
que hi ha coses
que possiblement
s'haguessin
pogut fer millor
jo crec que
cal reconèixer també
aquelles que han donat
resultat
l'anterior
president
de l'autoritat portuària
amb altres presidents
d'altres autoritats portuàries
espanyoles
com són
les Balears
i de Cartagena
van crear un grup
de treball
amb altres autoritats portuàries
franceses
italianes
que van
constituir
una espècie de lobby
davant de la Unió Europea
que és uns
de ports
intermitjos a Europa
com són aquests ports
que estem parlant
per intentar
aprofitar al màxim
el que dona de si
la Unió Europea
respecte a les
ajudes i subvencions
per al source shipping
el tràfic de cabotatge
i si estem parlant
en aquesta línia
com vostè deia
intra-mediterrània
doncs
tot el nord d'Àfrica
per nosaltres
és un mercat potencial
aquesta associació
que es diu
Medport Community
el que intenta
és
tenir
unes bones
magnífiques
relacions
comercials
amb tots aquests països
avui per avui
un dels països
més estables
econòmica
i socialment
és Tune
i per tant
nosaltres hem d'anar
a explorar
aquest mercat
el que anem
és a presentar
els beneficis
que pot significar
també
pels països
del nord d'Àfrica
aquesta associació
del Medport Community
perquè
la facin servir
també
els seus empresaris
els empresaris
d'aquesta zona
d'Àfrica
del nord d'Àfrica
doncs
per poder
tenir una representació
a la Unió Europea
nosaltres busquem socis
per entendre's
i socis
que puguin aprofitar-se
del que
dels fons de desenvolupament
té la Unió Europea
per aquests països
Canviem de tema
senyor Burgessé
parlem d'altres qüestions
segurament més properes
als ciutadans
s'estan fent
les obres
de l'aparcament
del moll de costa
amb el tall de trànsit
inclòs
com van les obres
com va el ritme
del projecte?

les coses
mai van
com un voldria
del tot
jo considero
que les obres
del pàrquing
van bé
però jo voldria
un altre ritme
i així
l'he manifestat
a l'empresari
l'aparcament
que s'està fent
a l'entrada
al Serrallo
i al moll de costa
perquè ens està causant
doncs molts problemes
pensin que
tot el tràfic
del moll de costa
s'ha vist tallat
des de fa dos mesos
ja crec
final de setembre
i octubre
però final de setembre
a veure
l'obra s'està fent
dintre dels plaços previstos
però
quan un veu
els caus de trànsit
que es produeixen
sobretot
al cap de setmana
doncs
no he de negar
que em poso molt nerviós
i
intento que l'obra
avanci
el màxim possible
i si en lloc
de la màquina
podem posar dos
millor
però encara així
anem dintre de termini
jo el que
he d'agrair públicament
i a més
no crec
que he de fer-ho
és la paciència
i el saber
estar dels veïns
del Serrallo
i de la part baixa
de la ciutat
perquè aquesta obra
es fa gràcies
a ells
perquè ells han entès
d'un primer moment
que tallar un dels accessos
principals
al barri del Serrallo
doncs
és un tema dificultós
però que calia fer-ho
jo recordo que
l'amiga Carme Pedrol
crec que va ser
la que em va dir
per fer una truita
cal trencar
per tant si el barri del Serrallo
ha de millorar
doncs
millorarà amb el pàrquing
i per tant si hem d'aguantar uns mesos patint
doncs patim una mica
perquè el resultat serà molt millor
i jo en aquest sentit
insisteixo que he d'agrair-li
la seva col·laboració
i la seva paciència
i quan s'obrirà el trànsit
el moll de costa
això no li diré
perquè si no
si m'equivoco
o quan estarà a punt
el pàrquing
si m'equivoco
però deixi'm veure
no li diré la data
perquè no estic en condicions
d'equivocar-me
no vull equivocar-me
però sí que li diré
que l'altre dia
vam presentar
els veïns del Serrallo
i també ho vam fer
a l'Ajuntament
què volem
com volem
que acabi
sent tot el Serrallo
el moll de costa
l'escala reial
i en aquest sentit
el que estem treballant
junt amb els veïns
del Serrallo
de la part baixa
de la ciutat
és amb un projecte
que la idea nostra
quina seria
que quan estigués acabat
el pàrquing
i quan estigués acabada
la Marina Tàraco
o sigui la Marina Internacional
aquesta d'allòs de luxe
el moll de costa
també haguéssim pogut
remodelar
tot el que és
la façana del Serrallo
per tant
jo intentaria
que tot acabés l'hora
o sigui
que acabés la remodelació
de la façana del Serrallo
l'acabament de l'aparcament
i l'acabament
de la Marina Tàraco
perquè independentment
de què es resolgui
o no el problema
de la façana marítima
de la ciutat
per entendre'ns
com a mínim
nosaltres
des del port
arregléssim
el que és
la façana litoral
o sigui
la de l'aigua
i en aquest sentit
estem molt esperançats
que amb aquests estudis
que estem fent
junt amb els veïns
i l'Ajuntament
doncs puguem
presentar un bon projecte
però això no m'atreveixo
a donar-li les dates
perquè potser resulta
que li dic
a l'estiu
i resulta que és a l'octubre
perquè serà difícil
fer tota l'obra
a la vegada
però jo intentaria
que quan acabem
estigui acabat tot
i que quan un entri
al Serrallo
quan estiguem acabant
aquests projectes
la gent tingui sensació
que mantenint
la tradició
del que és el Serrallo
però que la gent digui
home
això és una altra cosa
anys queden qüestions
pendents
però avui no tenim temps
per més
així que li emplaço
per d'aquí pocs dies
per continuar portant
altres qüestions
d'actualitat
altres projectes
i altres obres de futur
que s'han de fer
al Port de Tarragona
així que gràcies
per acceptar aquest matí
la invitació
al matí de Tarragona Ràdio
i en fi
d'aquí poques setmanes
el tornem a convidar
per continuar parlant
d'altres aspectes
de l'actualitat
jo tinc la tendència
a allargar-me molt
en les meves respostes
i per tant
el temps se'n s'ha menjat
no hi ha problema
a la seva disposició
fins la propera
bon dia
gràcies