logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, 38 minuts, estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
canviem absolutament de registre, deixem les qüestions de les obres i dels projectes urbanístics
que ara comentàvem fa un moment aquí al matí de Tarragona Ràdio
i ara us proposem dedicar uns minuts a parlar del tabaquisme, del tabac en general,
a propòsit d'una iniciativa que tindrà lloc aquest proper dijous aquí a la ciutat de Tarragona,
concretament a la sala d'actes del Departament de Salut, a l'Avinguda Maria Cristina,
allà davant de les muralles, on hi haurà una jornada per parlar d'experiències pràctiques
en la prevenció i en el tractament del tabaquisme.
El coordinador, el principal promotor d'aquesta jornada, és el doctor Enric Rovira,
el que ja saludem en directe i en aquest programa.
Doctor Rovira, bon dia.
Molt bon dia.
Primer que res, per què d'aquesta jornada? Quin és l'objectiu? Què busquen?
El que busquem és que es trobin una sèrie de gent que fa molt de temps,
per la seva compte, s'ha format per aquest tema, ha començat a desenvolupar la seva experiència
perquè està convençut d'un fet sense cap dubte,
que és que ajudar a deixar de fumar en aquests moments és una de les prioritats més importants
del nostre sistema sanitari i qualsevol centre de salut, centre hospitalari,
hi hauria de dedicar un temps important a fer aquest tipus d'activitats.
Per tant, el que fan en la jornada de dijous és convidar a gent,
a professionals, a experts en la matèria, perquè vinguin a explicar, en fi,
les seves experiències, com ho han pogut portar a la pràctica per mirar que els pacients,
en fi, la gent que fuma, deixi de fumar.
Sí, exactament.
Les experiències i el que es pot fer des de l'àmbit de salut per disminuir el consum de tabac
que centra el que serien les taules de la jornada.
fonamentalment hi ha en tres direccions.
La primera, ajudant, sobretot els educadors, els centres d'ensenyament primari i secundari,
que els joves no comencin a fumar o comencin a fumar el més tard possible.
La segona iniciativa seria ajudar els fumadors que ja han començat a fumar,
a deixar de fumar, a començar aquest procés que tard o d'hora té èxit.
I la tercera línia principal és fer uns deures que els sanitaris havíem de fer
i que penso que en aquests moments n'han fet bona part, que és donar exemple.
Donar exemple com a col·lectiu, col·lectiu mèdic, col·lectiu d'infermeria,
són col·lectius que cada vegada fumen menys.
I en segon lloc, donar exemple com a institució, com a centre, com a hospital,
com a centre d'atenció primària, on no hi ha encendrés, on no hi ha borilles al terra,
on hi ha unes zones específiques per fumar i unes zones, la majoria dels centres,
on no és permès de fumar.
El fill del que estava explicant, doctor Rovira, que és més difícil pels experts,
pels metges, evitar que els joves comencin a fumar o veure, mirar que les persones que fumen deixin el tabac?
El que hauria de ser més fàcil pels professionals sanitaris és ajudar a deixar de fumar.
És una activitat que es fa dins de la consulta, repeteixo, no només dels metges, sinó també d'infermeria.
I l'altra feina és bastant més complicada, no l'han de fer els sanitaris en solitari,
s'ha de comptar amb la col·laboració dels experts en l'educació,
en aquest cas són els mestres dels centres d'ensenyament primari i secundari,
i és una cosa que s'ha d'estructurar molt bé.
S'ha d'estructurar des del parvolari fins al batxillerat,
i s'ha d'estructurar en totes les assignatures, no només les de ciències naturals.
Es pot parlar de salut i de prevenció del tabaquisme, matemàtiques,
calculant, per exemple, que s'estalvia un fumador d'una determinada marca de cigarretes,
quan deixa de fumar, calculant el que costa un paquet,
multiplicant-lo pel seu consum i pels paquets que gastaria un mes sencer.
És especialment preocupant les dades, les estadístiques que indiquen
l'edat tan jove en la que comencen molts nois i noies a fumar.
De tot el panorama en relació al tabaquisme en el nostre país,
aquestes serien les dades més preocupants pels professionals de la sanitat?
Sí, evidentment, és el punt d'entrada.
Les diferents enquestes ens van confirmant que les successives generacions de joves
que s'incorporen a l'hàbit tabàquic ho fan amb el mateix nombre,
i pels dos gèneres, ho fan amb el mateix nombre que amb promocions anteriors.
No s'ha produït la disminució desitjada.
Hi ha un altre fet preocupant, que és que així com amb el sexe masculí
hi ha una tendència a la disminució.
La tendència global del consum de tabac no pateix modificació
perquè, en sentit contrari, s'està manifestant en el gènere femení.
S'estan equiparant els consums dels dos sexes.
De fet, pràcticament són els mateixos.
Per sota dels 45-50 anys, el consum dels dos sexes és pràcticament el mateix.
La jornada de dijous, ja ho deia vostè al principi,
l'han enfocat en diferents taules rodones
i participaran experts, veiem, de diferents hospitals,
de diferents centres sanitaris.
Què es veurà, què s'explicarà en aquestes diferents taules rodones
on es posen damunt de la taula experiències, imaginem, molt diverses?
Sí, fonamentalment, de les quatre taules de la jornada,
n'hi ha dues que estan dedicades als programes d'ajuda fumador
dins de la consulta.
Fonamentalment, amb l'hàbit de l'atenció primària,
però també, i en aquest sentit, la jornada vol demostrar
que és una feina de tots.
hi tenim una intervenció per part d'una farmàcia,
es pot ajudar des d'una farmàcia a ajudar a fumar.
I també com es pot ajudar a fumar des de centres especialitzats
que fan intervencions més enfumadors, més reacis, més resistents,
i que a la vegada tenen projeccions cap a altres àmbits,
com per exemple els pacients que estan hospitalitzats
o els treballadors d'algunes empreses.
La segona taula està centrada en les experiències de centres sense fum,
i aquí comptem amb un centre d'atenció primària.
Dels 16 centres d'atenció primària, que en aquests moments formen part
del programa Atenció Primària Sense Fum de la Regió Sanitària,
hi ha una intervenció compartida pels tres hospitals,
que en aquests moments formen part de la xarxa catalana
d'hospitals lliures de fum de la Regió Sanitària,
i finalment, modestament, acabem donant exemple a l'administració,
perquè l'edifici de sanitat, dic sanitat perquè és com el coneixem aquí a Tarragona,
tothom és l'edifici dels serveis territorials de salut,
és, per donar exemple, és des de l'any 2001 edifici lliure de fum.
I finalment, la jornada, ha anat amb ordre invers,
la jornada començarà per les experiències d'educació sanitària,
dos centres de salut que han fet intervencions als centres d'ensenyament secundari
més propers, tant a nivell d'alumnes, a nivell de concursos,
a nivell d'ajudar els professors a deixar de fumar,
i per cert, amb molt d'èxit, tant de participació en el concurs
com amb deixar de fumar per part dels educadors.
Hi ha algun programa d'ajudar el fumador que sigui realment infal·lible,
que sigui el millor, que els professionals de la sanitat diguin
aquest és el millor, és perfecte?
Tot s'ha de personalitzar, cada persona és diferent,
cada persona ha començat a fumar a una edat diferent,
té unes motivacions diferents, fuma en uns entorns diferents,
la quantitat també és una cosa que influeix.
El que sí que sabem en aquests moments, i s'ha demostrat,
és que en l'àmbit de l'atenció primària,
el metge de capçalera, l'enfermera d'atenció primària,
són les persones més ben situades per ajudar a deixar de fumar,
per donar aquest suport, per empènyer a començar a fer intents.
Evidentment, molts fumadors no ho aconsegueixen a la primera,
però a la segona, a la tercera o a la quarta pot ser la bona.
I en aquests moments comptem també amb dues coses diferents.
Així com una persona que té colesterol o té diabetis es fa una anàlisi,
hi ha un aparell que es diu coxímetre,
que de l'aire que ha aspirat madeix el monòxid de carboni,
és a dir, la impregnació que la cigarreta fa amb els nostres pulmons.
Quan es compara un fumador amb un no fumador,
les xifres que dona aquest aparell són totalment diferents.
Això és un instrument molt important per donar a conèixer al fumador
els efectes que li està produint amb el tabac,
encara que en aquells moments no hagi desenvolupat cap malaltia.
I en segon lloc, l'altre arsenal important que hi ha en aquests moments
és de fàrmacs per ajudar, en uns casos, a substituir la nicotina.
Tenim els pagats, els xiclets, els comprimits,
fins i tot ja en aquests moments està comercialitzat un esparall nasal.
i tenim també medicaments que actuen disminuint l'ansietat,
disminuint els símptomes que pugui donar la síndrome d'abstinència
i així, d'aquesta manera, ajudar en aquest procés que és deixar de fumar.
Tot això ajuda, però fonamentalment el paper principal
correspon al fumador a donar aquest primer pas i a continuar-lo
i a mantenir-se ferm amb l'abstinència.
I el paper clau aquí és del professional mèdic o d'infermeria
en proposar, en ajudar, en acompanyar, en seguir el fumador.
Idealment es poden esperar molt bons resultats.
Igual, ara que parla de resultats, igual que dèiem abans
que era més aviat pessimista, o eren pessimistes les dades que ens donen
a entendre que cada cop els joves comencen més aviat a fumar
i que cada cop són més, fins i tot més noies que nois,
són més aviat optimistes pel que fa als resultats que cada cop
hi ha també més persones que, en fi, amb una edat ja o amb una experiència
en l'hàbit de tabac, doncs deixen de fumar, que els resultats són més positius
ara que fa uns anys?
Així ho hem d'esperar.
Per una banda, l'oferta assistencial i el xip del metge de capçalera,
del professional d'infermeria està posat amb ajudar a deixar de fumar.
Si tenim en compte també que les restriccions a altres àmbits de la lluita de tabaquisme
que no abordem en aquesta jornada, que puguin ser la regulació de la publicitat,
del consum o de la venda del tabac, també cada vegada van,
de mica en mica, van eixamplant àmbits i fent més pressió
i fent alguna cosa que penso que s'assolita en aquests moments,
que és tenir consciència que el fet de fumar, a més de perjudicar el propi fumador,
perjudica en altres persones, sobretot quan això es fa en àmbits tancats,
penso que és un conjunt d'actuacions que ens han de permetre,
amb el temps, d'anar reduint mica en mica, amb tranquil·litat, sense pressions,
carregats de la força que ens dona el fet de tenir la raó,
la raó perquè és la nostra salut la que està en joc
i és d'aquest aspecte del que estem treballant,
doncs tot ens fa ser optimistes que anirem reduint la prevalença de fumadors amb el temps.
La trobada de dijous segur que servirà perquè els propis professionals sanitaris
que hi participin detectin i comentin com veuen justament el panorama
sobre l'hàbit del tabaquisme a la nostra societat, a les nostres comarques,
en l'àmbit geogràfic més proper i en un moment en què a més es prenen decisions,
es prenen iniciatives legislatives que justament pretenen limitar l'ús,
el consum del tabac com a mínim en espais públics i en això hi ha iniciatives
que s'han donat a conèixer fa poc que indiquen que, per exemple,
a partir del 2006 es limitarà i molt el consum de tabac en alguns espais públics.
estem parlant de centres de treball on es prohibirà directament
o en establiments de restauració on hi haurà espais delimitats.
A vostès, als professionals sanitaris, què els semblen aquestes mesures legislatives
que s'anuncien, aquestes que han sorgit ara o d'altres que puguin venir en el futur?
Són ben valorades?
Evidentment, el nostre camp d'actuació està centrat dins de la consulta,
dins de l'hospital, dins del centre d'atenció primària
o dins de l'administració sanitària.
Tot el que sigui ajudar-nos amb aquesta feina,
ja dic, la lluita contra el tabaquisme la podem fer
fent disminuir el nombre de persones que comencen a fumar
o fent sortir els fumadors, fent-los ex-fumadors.
Evidentment, tot el que giri al voltant d'ajudar amb aquesta feina,
que el fet de fumar sigui una cosa socialment no ben considerat
i cada vegada menys valorat, és una cosa que farà acudir més persones,
donar aquest pas de començar a pensar que deixar de fumar és una cosa que pot,
o està començant o pot donar problemes de salut,
i donar aquest pas d'acudir a un centre de salut per demanar ajuda.
Totes les iniciatives són benvingudes
i van totes en la mateixa direcció
i tots hem d'anar a la una en aquest sentit.
Parlen de tabaquisme,
de les experiències pràctiques en la prevenció i el tractament del tabaquisme,
es trobaran els professionals sanitaris de la regió del Camp de Tarragona
aquest proper dijous en una trobada al llarg de tot el matí
que se celebrarà, com dèiem, a la seu dels serveis territorials
del Departament de Salut de Tarragona,
l'edifici de sanitat que coneixem popularment a la nostra ciutat,
el del carrer Maria Cristina.
El coordinador de la jornada és el doctor Enric Rovira,
que ha estat aquest matí en directe amb nosaltres.
Doctor Enric Rovira, que vagi molt bé i que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies.
Tenim un bon nombre d'assistents,
estem contents que gairebé de tot arreu ens venen professionals de la regió
i penso que ara el que cal és aprofitar-lo.
Doncs que vagi molt bé. Gràcies i bon dia.
Molt bé.