Com ho veieu, estem aquí a l'Institut Martí Franquès,
un d'aquests 31 centres a Catalunya
on avui es fan aquestes conferències a propòsit del Dia de la Ciència.
D'aquí, concretament, l'encarregat de fer la xerrada que ja ha començat
és l'Antoni Alemany, ella és química diplomata en microbiologia
i fermentació industrial per l'Institut Biològic de Sarrià
i ha estat molts anys treballant com a director tècnic d'Indústries Cerveceres,
concretament 21 anys, i des de fa 15 treballa delegat de la petroquímica a Cepsa.
Antoni Alemany, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que explicarà? Per on versarà aquesta conferència?
Que porta un títol que ja més o menys indica per on tenirà la cosa,
la vida del petroli, des de la Terra a la Lluna, no?
Sí, el que passa és que jo voldria més que parlar,
perquè són nanos entre 15 i 17 anys que comencen amb el món de la química,
voldria parlar més que de la química, del petroli,
que evidentment en parlarem, parlar una mica de la ciència.
Què considerem que és ciència? La ciència, per mi, és tot.
És la mateixa ciència.
El concepte de ciència ja el tenien fa 3.000 anys i potser fa 6.000 també, no?
Aleshores, fer-los veure que la ciència és una cosa de la vida de cada dia, natural,
i que ha anat evolucionant amb el temps gràcies a les persones.
A la història del pensament, per mi és la ciència.
Quan veiem les estrelles al començament, quan som petits,
doncs aquesta és la primera imatge que jo tinc d'una ciència.
Llavors, jo els vull fer veure això.
La ciència és després, vull dir, quan anem avançant amb el coneixement,
doncs anem acumulant coneixements d'uns als altres,
i al llarg de 2.000 anys hem arribat avui a l'internet, a l'email,
però ja existia l'electricitat fa 3.000 anys, el que no la coneixíem.
Això és la ciència, pensar, avançar, relacionar-nos-a.
Jo he estat veient aquí els postres dels nanos,
i hi ha hagut una cosa que m'ha farpat bastant,
i és que han enganxat diferents fotografies,
i quan parlen de guerres posen química,
quan parlen del mar, en fotografies del mar, de les platges, natura.
La química no fa les guerres, la fan les persones, les guerres.
Per mi això és important, i aquest serà bàsicament,
indiscutiblement que parlarem del petroli,
no en surt perquè a alguna cosa hem de tocar d'aquest tema,
però per mi el concepte principal és aquest que acabo de dir.
I com s'explicarà això?
Perquè clar, a nivell de pensaments es pot entendre,
però a nivell pràctic com s'ha...
Doncs mira, explicant-ho com t'ho he dit a tu.
O sigui, explicant vivències meves de quan jo era petit,
evidentment, doncs ara ja tinc uns quants anys,
però com vaig començar jo a entrar en el món de la ciència?
I com hi entrem tots?
Doncs observant la natura.
La natura és la ciència.
Hi ha les ciències naturals.
És després que els homes hem fet les ciències sociològiques.
Per què? Perquè els homes, doncs, hem entrat, ens coneixem,
hem anat profunditzant en la nostra manera de ser
i llavors hem entrat a les ciències sociològiques.
Però la natura és la ciència.
I és explicant i veient la natura que es va començar.
Els primers grecs, els primers...
Parlem del món occidental, no?
Que per nosaltres la base és la Grècia antica.
Doncs els primers grecs eren filòsofs, abans que científics.
I a base del pensar i intentar descobrir què és la natura
van començar amb el món de la ciència.
Però és així, explicant això.
Segurament convindrà amb mi que la ciència no ocupa primeres portades habitualment,
perquè es parla de genètica, no?
Però habitualment no ocupa primeres portades de mitjans de comunicació,
de diaris, de televisions, d'informatius.
Quan hi ha un programa, per exemple, de ciència,
s'acostuma a fer de matinada.
I ve al cap ara un programa que es diu Redes,
que em sembla que es fa a la una de la matinada.
Com és que no...
Si està tan present en el dia a dia, en la vida quotidiana,
com és que no ocupa un interès mediàtic, diguem-ho així?
Bueno, aquí seria fàcil cargar-nos els directors de ràdios,
dels Junts, els periodistes, els polítics, etc.
És així, serà perquè ens mereixem això,
tots tenim el que ens mereixem.
Però, malauradament, és així.
Però, és clar, això no dona índex d'audiència,
i, per tant, suposo que, malauradament,
ens hem de...
I per això trobo bé aquesta diada de la ciència,
perquè, mira, si se'n fessin unes quantes més,
potser podríem introduir en el món del jovent,
que també hi ha altres coses, a més de la música.
Jo, quan tenia els 15 anys,
escolta l'Eulis i el Barça,
com tots els d'ara,
però cada un a la seva edat.
Però després et trobes el món de fora de l'escola,
el món de fora de la família,
i allà és on has de guanyar la vida.
I en allò, doncs, mira,
segons la percepció que cada un té,
el que ha estudiat i els coneixements,
i la casualitat, moltes vegades,
et porta per un camí o un altre.
Malauradament, tens raó,
doncs, la ciència no és portada de diari, normalment.
Això té altres lectures,
que ara tampoc no aprofunditzarem,
en el fet que, bé,
ens puguin fer pensar, a vegades,
en coses banals, no?,
en coses superficials.
També, doncs, hi ha molts personatges
que surten als mitjans,
doncs, que no han fet res important,
en aquesta vida,
i en canvi, científics,
que han fet coses molt importants,
tampoc surten, no?
No parlem d'això,
però sovint es diu que els químics
tenen un enfoc especial
de la vida, de l'entorn.
És a dir,
vostè, quan mira una taula,
per exemple,
què hi veu?
Hi veu una taula com tothom?
O va més enllà?
Bé, jo em dedico a vendre
productes derivats del petrol.
i està en aquesta sala que estem,
doncs, podríem dir que tot el que veiem
ho és, perquè inclús la fusta
està vernissada,
i el vernís prové d'uns productes químics.
Es coneixen més d'un milió
de productes derivats
on la font és el petroli, no?
Després ve la química orgànica,
que és la que, a base de síntesis,
avui en dia podem parlar
de més d'un milió de productes químics
que venen,
i aquests productes químics
els tenim tots a casa constantment,
des de les sabates,
els cordons,
el plastificat,
la jaqueta,
vull dir,
la fibra de polièster,
la fibra artificial,
vull dir,
l'ampolla de l'aigua,
vull dir...
Els cosmètics.
Els cosmètics,
tot,
amb tot hi entra la química,
no?
I això és el que hem de potser fer veure,
no?
Que no la química és,
a més,
les armes nuclears,
o l'energia nuclear,
etcètera,
no?
És tot és química,
som els homes que enfoquem
cap a un costat encertat
o no encertat,
no?
Creu que ja,
evidentment no el sabem tot,
de la química,
no?
Queda molt de camí per recórrer,
però què és el que,
en els propers anys,
vostè que està,
doncs,
en aquest món,
des de fa uns quants anys,
i no haurà vist,
haurà vist molts canvis,
haurà vist moltes descobertes,
què creu que pot passar
en els propers,
posem per cas,
deu anys?
Quin seria el gran paradigma?
Mira,
jo vaig néixer als anys 40,
i als anys 40
la química orgànica
pràcticament no existia,
es coneixia el petroli
només com a font d'energia,
és després que neix,
i malauradament,
normalment,
neix a través de les guerres
i de les investigacions
que es fan,
és quan neix la química orgànica,
no?
I això ha desenvolupat.
És increïble
i és impredecible
el poder dir
què és el que arribarem
des del món genètic
com parles,
de la bioquímica.
No ho sé,
la veritat,
perquè si a mi m'haguessin dit
fa 15 anys,
que llavors,
el fax era
el nou invent del dia
i a ruta cara,
tenim els e-mails,
enviem arxius,
és impredecible,
vull dir,
estem en una fase
de creixement
brutal,
no sabem
el que es pot arribar,
perquè potser
no hem arribat
ni el 10%
del que es pot aconseguir,
del que la natura
ens pot oferir.
No ho s'hauria de dir, això.
Algun dia s'esgotarà el petroli?
Bé,
aquesta és una de les preguntes
que també esperava.
Sí, sí,
evidentment,
sembla que sí,
és un dels temes
que segurament
em preguntaran
i tocaré.
També amb això
hi ha moltes diferents versions.
Ahir, concretament,
encara em vaig trobar
amb retalls de premsa.
Hi ha països
que tenen reserves
a nivell del consum
de fa 5 anys,
per exemple,
de 100 i pico d'anys,
però n'hi ha altres països
importantíssims
on el petroli
no els pot durar
més de 7 o 8 anys.
El creixement del petroli
es calcula
que l'any 2030
haurà crescut
un 60%,
es consumirà un 60%
més del petroli
del que s'està consumint
avui en dia.
Aleshores,
el petroli,
evidentment,
s'esgotarà
un dia o altre.
Seran,
ara,
la teoria més reconeguda,
es calcula
que d'uns 40 anys
i que d'aquí uns 10 anys,
cap al 2010-2015,
s'haurà arribat
al màxim de la producció.
A partir d'allavors,
ja anirà decreixent.
De tots modus,
n'hem de descartar,
de tota manera,
que es poden trobar
encara altres reserves
que potser
la tecnologia apropiada
no s'ha trobat encara.
Aquest és un dels creixements
que s'espera,
la tecnologia
per trobar nous fons de petroli,
però jo crec
que no s'hauria de començar.
Hi ha gent
que ja ho està pensant,
però no crec
que se'n faci massa cas
del tema aquest,
de lo greu
que pot arribar a ser,
perquè tot el nostre món
està basat
en l'energia aeropetrolica
que en aquests moments
es calcula
que és sobre el 80%,
sobre el 90%,
diria jo.
Estem, per tant,
sobreexplotant
aquesta reserva,
no?
I això només té una lectura
que és que l'on dia s'acaba
i...
I que d'aquí 20 anys
es calcula
que el 80%,
potser,
no tant,
potser una mica més
de les reserves de cru
estaran concentrades
en tres o quatre països
i no...
I mencionant els països
doncs podem anar més enllun,
no?
Vull dir,
Irak,
Kuwait,
Arabia Saudita,
Iran.
I,
sí,
el gas natural de Rússia
és el que és molt important,
però és que això
quedarà concentrat
en aquesta zona,
eh?
Aleshores,
si fem anar una mica
l'ament,
doncs veurem
el problema
que pot arribar
a succeir.
Vostès,
que es ho miren des de dins,
quines alternatives
es plantegen?
no sé,
com a font de combustible,
per exemple,
de cara a fabricar
aquests productes
que he dit abans,
que s'envolten
en el dia a dia,
suposo que ja serien
altres elements,
però de cara
a una font de combustible
per als cotxes,
per exemple,
en què s'està pensant?
Mira,
des del punt de vista energètic,
electricitat,
per exemple,
ahir estava llegint
concretament
que a França,
sembla,
no sé si m'equivoco,
però jo vaig interpretar això,
el 80% de la seva energia
és energia nuclear,
sense cap problema.
jo personalment
i com a persona
del carrer
en sou el contrari,
perquè a més cal pensar
en Txernòbil
i per exemple
quan una central
s'ha de pagar
els cent i escaig d'anys
que es necessiten,
en principi
això és una cosa
que em fa por.
de tota manera
hi ha que pensar
que la Mania i la França
estan,
en aquests moments,
tenen poca dependència
relativament
del cru
i del petroli.
De cara
a el que tu em preguntes
sobre l'energia
per als cotxes,
per al moviment,
es parla molt
de l'hidrogen.
L'hidrogen
existeix en la naturalesa,
és immens,
però és clar,
l'hidrogen
s'ha de convertir
en electricitat
i aquest és el tema.
Hi ha un perill,
hi ha uns costos
i hem de transformar
tot el que veiem
per canviar
l'energia petrolífer.
l'energia del petroli
s'hauria de guardar
per la química
i tot el que és energia
per consum,
per fer funcionar,
per l'electricitat,
per les cotxes,
això hauria de tenir
una altra font
perquè si no,
si esgotem el petroli
també esgotarem
la química del petroli
i això sí que és greu.
Una darrera consideració,
què és el més estrany
que he vist mai
en química?
Que recordo,
això sí que és estrany,
això sí que ha sigut estrany.
Doncs no ho sé,
m'hauries de donar
uns quants minuts
per pensar
aquesta pregunta
no ho sé,
la primera vegada
que fent proves
d'anàlisi
de química inorgànica,
d'anàlisi
de seguiment
dels elements
em va explotar
un Erlenmeyer,
no?
Vull dir,
aquella vegada sí que
vaig pensar això,
això està que anava molt
en compte,
no?
Vull dir,
però jo el que parlaré
sobretot és de química orgànica
que a mi sempre
és el que m'ha agradat més.
La inorgànica
és una cosa
que no és que se'm donés
massa bé
i potser per això
no em va funcionar
aquella reacció,
no ho sé.
vull dir,
és que m'han sorprès
moltes altres coses
més que en el món
de la química.
La química,
al fi o al cap
és una matemàtica
diguéssim,
reacciona element a element,
vull dir,
no hi pot haver
massa sorpreses,
no?
Més malauradament
les sorpreses
estan en l'àmbit
del pensament humà,
no?
Que pot anar
per moltes altres direccions.
Amb aquesta mateixa línia
per les sorpreses
ens pot sorprendre
negativament
el blat transgènic,
per exemple?
Aquesta és una qüestió
que a mi també
jo aquí he treballat
en el ram,
ja dic,
de les fermentacions industrials
i del ram cerveser
on es transforma
naturalment
es transforma
a l'ordi
de la cibada
en cervesa,
vull dir,
a través d'una fermentació industrial,
a través de microorganismes vius,
doncs és una cosa
que jo no te la puc contestar
perquè no tinc
els suficients
coneixements,
doncs és una cosa
d'aquestes
que com a ciutadà
del món
tenim un dubte,
no?
I aquest dubte
jo la tinc
i potser equivocada,
no?
Però no et puc dir
perquè no hi entenc
amb aquest tema.
És un tema d'estranger
que encara ha de recórrer
molt de camí
i s'ha de perfectar
perfeccionar molt
i en fi
se'n perderà molt.
Jo crec que està
en unes fases...
Home,
als Estats Units
sembla que la cosa
està acceptada
i que funciona,
però com molts medicaments
i com moltes altres coses
a vegades s'han d'esperar,
jo recordaré sempre
el tema de la telidomida,
tu no sé si saps
el que és.
De què per duda?
La telidomida
era un medicament
que va sortir
i que de repente
va fer monstros
en el món,
vull dir,
nanos que van néixer
completament
i era un medicament,
vull dir,
aleshores...
Com va passar això?
Com va ser?
Home,
jo et diria que això va passar
fa uns 20 o 30 anys,
i van néixer autèntics
criatures de formes
per tractaments
d'una medicina
que no estava
prou experimentada
i que prenien les mares
que estaven abraçades.
Es deia telidomida,
això sí que va ser
una cosa
que em va impactar,
va impactar jo crec
a la gent de l'època
d'una manera terrible.
Bueno,
jo no sé
si això pot passar
o no pot passar,
vull dir,
de moment sembla que no
i la investigació
que és una altra
dels temes,
importants
a la xerrada d'avui,
doncs la investigació
avui ha millorat moltíssim,
però el món
és una incògnita.
Fa 2.000 anys
i ara
no et podria dir
res més
en aquest punt.
En Toni Alemany,
agrair molt que s'ha així
atès aquests minuts
explicant-nos aquestes coses
al voltant
del món de la química
que vostè
continuarà explicant
fins a dos quarts
de dotze,
crec?
Sí,
en teoria,
no,
sí, exacte,
en teoria,
l'horari
és una xerrada
de 10 o 11,
més mitja hora
per si la canalla
vol fer preguntes,
els joves,
més que canalla,
això és una expressió catalana,
la jove de tot
que estigui a l'aula
vol fer unes preguntes
i s'està interessada
en aquest tema.
Jo crec que es tracta
de desmitificar una mica
i de fer veure
que som les persones
les que portem al món
i no la química
o la física
o la informàtica,
sinó que som nosaltres
els que hem de controlar
tot això.
I on vostè ja s'espera
preguntes com aquella
que hem fet abans
de si el petroli
s'acabarà o no
aquesta font?
Aquesta pregunta
també me la faig jo,
no?
El que passa
és que jo llegeixo,
tenim a l'empresa
un servei de retall
de diaris
que rebem
quasi cada dia
on es retalla
tota la informació
que pugui moure
el món
del petroli,
el món de la química,
el món de les finances
dintre de les empreses energètiques,
l'energia, etc.
I a través d'això
et vas fent unes idees.
Però jo també,
com ara l'Agència Internacional
de l'Energia
ahir publicava un diari,
vol que aquests estudis
que es fan
i que els governs
que poden tenir aquestes dades
les diguin
perquè com a consumidors
que som de l'energia
100%,
doncs crec que tenim dret
a saber
quant petroli hi ha,
per quants anys n'hi ha
de cara.
doncs escolta,
que moltes nanos
potser que avui
estaran a l'aula
amb 17 anys,
aquí 40 anys,
57 s'haurà acabat
potser el petroli.
Però què passa?
És una incògnita
que no se li està donant
la suficient importància
perquè hi ha datos
la mateixa Agència Internacional
de l'Energia
que és un organisme internacional
està dient
bueno,
publiqueu,
dieu la veritat
sobre les reserves,
sobre quan n'hi haurà,
etc.
Jo,
per una part,
penso que
la poca inversió
o la poca unereixement
que es dona
d'aquest tema
em fa pensar
que és que aniria a veure
per molt temps,
però,
per altra banda,
hi ha especialistes
que diuen això
que d'aquí 40 anys
potser que s'hagi acabat.
Gràcies,
fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.