És una idea que ja alguna vegada em sembla que en aquesta mateixa misura
ja us hem explicat, que és aquesta idea, aquest interès que tenim
d'oferir una programació cultural diferent a la que s'està fent ja a la ciutat de Tarragona,
és a dir, fer una oferta complementària a l'existent, enriquir-la
i, si pot ser, implicar també a les entitats, a les societats civils de l'entorn.
En aquest cas, hi ha un creixent interès per al medi ambient,
per a la natura, per a l'excursionisme,
i tenim la sort que Catalunya es realitza des de fa 20 anys, 21 exactament,
el millor festival del gènere del cinema de muntanya, que és a Toralló, a l'Osona,
i des de fa un temps hi havia aquest interès de portar els millors treballs
en forma de cicle, com ja vam fer amb aquell cicle de viatges,
vam fer també amb cicle de cinema d'animació,
ho farem ara al març amb un cicle de dones realitzadores,
i amb això vam tenir la sort de fer una jugada mestra
o fer una doble jugada,
en el sentit que portàvem aquest cine, aquest nou gènere,
emergent, coincidint amb aquesta nova demanda que hi ha des de la població,
però al mateix temps, amb la coincidència que una expedició tarragonina
havia fet un 8.000 i, a més a més, havia fet tot un treball de documentació
que després s'ha editat i s'ha fet en format de documental
amb una gran qualitat i, per tant, arrencarem aquest cicle,
amb l'estrena d'aquest audiovisual, aquest documental,
amb una expedició d'integrament de Tarragona
i complementar-ho després amb els millors treballs del Festival de Cinema de Toralló,
que va ser el novembre i, per tant, són molt recents.
Potser sortiran pràcticament des del Festival de Cinema de Toralló
que ara surten d'allà.
Això ho fareu en tres setmanes consecutives?
Sí, els dimecres a les 8 del vespre.
Per tant, demà hi ha la projecció d'aquesta pel·lícula de l'expedició tarragonina,
però els dimecres següents, què hi haurà?
Els dimecres següents hi ha dos films.
Normalment fem un llarg d'uns 40-50 minuts
i després un curs de 15 minuts.
En concret, el primer dia, doncs, és muntanya,
és a dir, ensenyem més la muntanya a través d'una pel·lícula
que és el de Fi de Gemí, que és el repte James,
que és una persona que ha anat al Montblanc,
doncs ha tingut, ha perdut les mans i els peus per congelació l'any 99
i ho torna, i una mica narre aquesta experiència prèvia i posterior
de retorn al Montblanc després del seu accident
i ho complementem amb un curt de 15 minuts
fet a Osona amb clau d'humor i que bé és un complement
i aquest primer dia, en definitiva, aquest primer dia dels dos de Torelló,
el que volem fer és muntanya.
Mentre que l'última projecció, la del tercer,
hi haurà el de Big White i que el que volem,
de Big White, que és un llarg de 50 minuts i un curt de 13 minuts,
que és un timeless, que és un freerider,
el que volem fer és ensenyar més l'aspecte d'aventura,
paisagístic, és a dir, no tant muntanya,
sinó més l'aspecte aventura i natura.
Veig que, en alguns casos, la majoria d'aquestes projeccions
a les que estem parlant han estat premiades,
per tant, a més, tenen un punt de qualitat excepcional.
La selecció ens l'ha fet el mateix director
del Fistel de Torelló, que el trobarem el segon dia,
el segon dia dels tres dies del cicle,
que és el primer dia que ensenyem els treballs de Torelló.
I el que hem fet és això, buscar una selecció dels treballs premiats.
El cicle, dedicat a aquest món de l'excursionisme,
de la natura i de la muntanya,
és una prova, és un experiment,
o té voluntat de continuïtat?
Home, nosaltres ja li hem dit muntany amunt
i la idea és que es consolidi.
Potser no podrem fer això que, no ho sé,
no sé si ens tenen una sorpresa amb Aixia i companyia,
que tornen a fer una expedició,
tornen a fer un documental,
i l'any que ve puguem fer el mateix format, no?
De primer un treball fet aquí,
que estarem aquí i després una mostra del cinema de Torelló,
però la idea és que es consolidi,
és a dir, que una vegada a l'any
puguem tenir una cita amb el cinema d'excursionisme,
natura i aventura i muntanya.
Josep Maria Maixer, agafant les paroles del Ramon Puig,
que prepareu alguna hora nova o no?
Nosaltres no cal que ens mutideu gaire,
tot és una qüestió de pressupost i de temps,
no és fàcil, no.
No tenim res amb mena així immediat, gros,
anem fent muntanya cada cap de setmana
i fent plans de cara a l'estiu,
però suposo, jo ho sabeu,
això és cíclic,
després d'una aventura d'aquesta ens quedem tranquils,
durant un any,
al cap de l'any ens posem neguitosos,
i de dos o tres anyets no passem,
llavors necessitem allò que ens toqui l'aire.
Molt bé.
Del cicle de cinema,
en fi, què et sembla com a alpinista,
com a muntanying tarragoní,
doncs que hi hagi una entitat
com la Fundació Caixa Tarragona,
que s'aventuri a fer un cicle d'aquestes característiques?
Home, estem parlant, com dieu ara,
de pel·lícules de qualitat,
premiades del cinema de Torelló,
de muntanya,
per tant, a veure,
qualitat i que serà interessant,
seguríssim.
La resposta de la gent,
doncs no ho sé,
tampoc ara no et podria dir,
nosaltres estem molt il·lusionats,
jo penso que és una molt bona idea,
i vaja,
que esperem que tingui continuïtat.
Com fareu la presentació de demà?
Com voleu fer l'acte de demà?
Perquè per vosaltres m'imagino que és molt especial.
Sí, sí, home,
nosaltres estem allò,
sobretot el David i jo,
sobretot ell,
doncs allò molt neguitosos,
amb ganes de...
És la nostra estrena,
escolta,
és la nostra...
El primer passe,
no l'ha vist ningú,
però ni els companys de l'expedició,
només el David i jo,
jo sóc un afortunat,
sóc l'ajudant de producció,
m'ha deixat posar alguna cullerada,
poques, però bueno.
I no sé,
em fa il·lusió també,
sobretot,
per veure les cares
dels companys,
sinó que no hem vist res
i com que és la nostra pel·lícula,
al cap i a la fi,
no pretén ser més que això,
sinó el nostre recull,
la nostra manera d'entendre la muntanya,
doncs a veure les cares.
David,
quines cares tindran els companys,
creus tu,
demà quan vagin la pel·lícula?
No ho sé,
jo crec que els agradarà molt,
a tots ens ha fet molta il·lusió
fer aquesta pel·lícula
i l'hem fet amb moltes ganes,
amb molta il·lusió,
és una pel·lícula de senzilleta,
dins de les nostres possibilitats,
jo crec que els agradarà a ells,
sobretot perquè ells tenen moltes ganes,
ja m'ho han dit,
de veure's
i ells no han vist cap imatge
des que vam tornar de l'expedició.
Quines característiques té aquest documental?
La pel·lícula narra tal qual va anar la nostra aventura,
des que vàrem sortir d'aquí d'Arragona,
passant pel trekking,
l'arribada al camp base,
com es muntat el camp base,
com es munten els diferents camps d'alçada
i fins a l'assolir el cim,
i tot el que ens va costar,
perquè el mal temps que vàrem tenir
es va acompanyar durant molts dies.
i la pel·lícula està narrada
en primera persona
i acompanyada d'unes petites entrevistes
que es van fer als companys
i ells van explicar una mica
com va anant el dia a dia,
i amb aquestes entrevistes i la narració
et va introduir la pel·lícula.
Qui és el narrador, per curiositat?
Bé, hi ha una veu que...
No me'n recordo com es diu...
És a dir, és una veu de fora de l'expedició.
Exactament, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, una tercera persona.
Quina durada té la...?
Dura, tan sols dura 28 minuts.
Teníem un recull,
teníem 12 o 13 hores d'imatges
i hem fet un recull de només de 28 minuts.
Hem volgut que durés molt
perquè no es fes molt pesada,
no hem volgut abusar d'això.
I ha sigut també difícil
haver d'escollir
les millors imatges,
o si més no, les més representatives
per poder explicar la nostra història.
Sí, perquè de 12 hores de filmació
fins a 28 minuts en què queda la pel·lícula,
deu ser molt complicat, no?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Heu seguit alguns criteris en concret?
Perquè amb això,
i m'imagino que heu estat vosaltres dos, no?
Josep Maria i David,
qui heu seleccionat les imatges?
Hem intentat explicar
tal com va anar l'aventura.
Primer es va fer el recull d'imatges
i a partir d'aquestes imatges
es va fer el guió, no?
I ho s'explica més o menys
tal com va anar a tota l'expedició.
Com es va filmar?
Amb quines característiques tenia la càmera?
Portàvem dues càmeres,
una era una mini-DV,
llavors portàvem una altra,
que era una DVCAM.
Amb aquestes dues càmeres van anar filmant.
La mini-DV, com era més petita,
és la que va anar més amunt,
i la DVCAM,
que és ja una miqueta més gran,
més armatòstia i de més pes,
doncs es va quedar al camp base i al camp 1.
Aquest material estava cedit per TV3.
Sí, era de DVCAM.
És un material molt especialitzat,
m'imagino,
o molt concret, no?
La càmera gran, diguem-ne,
doncs era una semiprofessional o professional,
la petita no,
era buscar més que fos lleugera,
perquè clar,
la portes dins el pit,
i el que val la pena,
i això no ho dirà ell,
però que...
és que filmar amb alçada
i quan fa fred,
és a dir,
buscant les imatges,
no podem repetir les imatges,
no hi ha allà,
escolta, fem una altra toma, no?
I llavors tens el que tens,
i has de ser molt conscient.
Ell deia ara
que el guió es va fer a partir de les imatges,
no és ben bé així.
A veure, perdona,
vull dir un referèixer
que ell abans de marxar
tenia molt clar
les imatges que necessitava, no?
Per muntar una pel·lícula,
perquè si has de parlar de mal temps,
doncs has de filmar el mal temps,
si fa vent,
doncs has de filmar el vent,
i quan realment la muntanya està,
doncs estàs enmig d'una tempesta,
o un temporal,
realment filmar en aquelles condicions,
doncs és dur, no?
I això crec que és el valor.
Ell va treballar moltíssim,
el David,
doncs perquè, doncs,
hi hagués imatges de tot, no?
Una consciència de guió ja la tenia abans.
Perquè com es filma?
A més de 8.000 metres d'alçada
o a més de 7.000 metres d'alçada
i amb condicions meteorològiques adverses?
Es ha de tenir moltes ganes
i jo era molt conscient
de què s'havia de fer
i sí que és veritat
que quan estàs pujant,
ja, a veure,
ja estàs esgotat,
et falta aire per tot arreu,
tens mal de cap
perquè el mal d'alçada encara t'apreta
i l'últim que penses
és treure la càmera, no?
Però era molt conscient
de què s'havia de fer, no?
i m'havia de posar
i així va ser.
La sensació del David
és la de Sasa que veia
quan t'acompanya el gos
que veus que corre amunt i corre avall
i que fa el doble de recorregut
el triple
perquè ara està davant, està enrere,
doncs ve la vesca
que sortia disparat endavant
tots esbofegant,
estem parlant de
posmentes de climates
per tirar una miqueta amunt
pareusa,
fer la nostra passada
i després recuperar-nos
perquè, clar,
estem parlant de
no sé,
una distància de 15 metres
recuperar els companys
és realment dur, eh?
vull dir,
en aquelles alçades
tornar-los a enganxar
però això és el que feia el David
amunt i avall.
Va ser especialment dur, David?
Sí, una mica.
Era la primera vegada
que ho feies
una cosa així
i en tant de alçada?
Sí, exactament.
És que a més
ja va ser dur per mi
el que és tota l'expedició
i a més a més
filmar
encara
ho va ser una miqueta més, no?
I els dies que, evidentment,
encara més a més
feia vent, feia fred
i és dur,
evidentment que sí.
Però a veure,
es va fer amb moltes ganes
i ara valgo la pena, no?
Quan veus les imatges
dius que valgo la pena.