A l'hospital tenim dues poblacions diferenciades.
Una és el personal, l'altra és els familiars i visitants,
fonamentalment, que venen a veure els malalts que estan ingressats.
I el malalt ingressat, de fet, és una altra població en relació amb el tabac.
Tenim el personal, com a professional de la salut,
doncs compleix, hem fet una enquesta recentment amb aquest programa,
i compleix el patró de l'hàbit a Catalunya, en els centres sanitaris,
vull dir, aproximadament un 30% dels nostres professionals fumen.
Sí que serà en l'enquesta que han manifestat majoritàriament,
tant fumadors com no fumadors, la necessitat de delimitar aquest hàbit.
O sigui, tots estan, però, fer campanyes en aquest sentit.
Tenim els familiars, que en aquest és un punt que hem començat,
en aquest programa, la campanya.
El familiar a l'hospital fuma habitualment,
no hi ha una cultura de respecte.
Per on es fuma? A les escales?
Es fuma a les escales, es fuma a les sales.
Fonamentalment, a l'àrea d'hospitalització,
a les zones on el familiar descansa d'estar atenent els seus.
Més enllà del passadís?
Més enllà del passadís, és a dir,
és que a la zona d'hospitalització no es fuma,
però sí a les zones d'accés.
I això a nosaltres és una cosa que volem modificar.
Al familiar li hem deixat unes zones,
pot sortir al carrer, a Tarragona fa bon temps,
i normalment es pot fumar al carrer.
I a la zona de cafeteria de familiars,
hem respectat l'àrea de fumadors i l'àrea de no fumadors.
Hi ha dos espais delimitats, també.
i l'altra població que tenim és el propi malalt ingressat.
Jo és el que li anava a preguntar als pacients.
Home, hi ha de tot, però hi ha alguns que fumen.
Fumen, fumen, i a vegades tenen dificultats per deixar-ho.
Llavors el que hem fet nosaltres,
que posarem en marxa a partir del 2005,
és un programa d'ajut al pacient que se li recomana
que deixi de fumar i li costa.
Tenim professionals dintre de la institució
que porten molts anys treballant en el tema del tabaquisme,
tenen molta experiència en quant a ajudar fumadors a deixar de fumar,
i volem endegar un programa concret amb pacients ingressats.
És a dir, donar-los un suport, sobretot els primers dies,
i mentre estiguin ingressats, per tal que no consumeixin tabac.
Primer, preservar aquests espais de la presència del fum,
i també, jo imagino que poc o molt i habitualment
no es deuen donar, evitar situacions una miqueta desagradables.
Fins i tot pensem en una habitació
que hi hagi dues o tres persones ingressades,
que una d'elles fumi,
doncs es pot crear un cert conflicte, no?
A veure, el que està clar és que a les habitacions la gent no fuma,
però pensem que...
Bé, això ha sigut un avenç, m'imagino,
jo ja no he viscut hospitals en què els pacients fumessin a les habitacions,
però pot passar.
El que passa és que creiem que hem d'anar avançant, no?
I un malalt a l'hospital és un... no sé,
és que és una qüestió de sentit comú, no?
Si tu estàs malalt, moltes patologies que ingressin a l'hospital
estan relacionades amb el tabac.
A veure, hem d'ajudar aquesta gent a donar-se en compte
que no és bo fumar
i respectar aquestes zones que estan lliures.
Aquest programa que es posa en marxa,
com es materialitza?
Quines són les línies fonamentals?
Bé, la línia fondamental...
El programa d'hospitals lliures de fum
és un programa que està estandaritzat.
De fet, és una xarxa catalana
que està...
que és una subxarxa de l'europea
que l'objectiu principal
és aconseguir espais lliures de fum.
O sigui, el nostre enfoc és ambients saludables,
més que...
més que tractar directament el fumador.
Per tant, el programa està desenvolupat
de tal manera que
per aconseguir aquests espais lliures de fum
es demana...
es fa una enquesta d'opinió
entre els professionals
que hauran de treballar-hi,
en aquest cas els professionals de Joan XXIII.
Els resultats d'aquesta enquesta
ens ajuden d'alguna manera
després a desenvolupar tot el programa.
Es fa una campanya de senyalització,
una senyalització que és estàndard
per tota la xarxa d'hospitals lliures de fum
i es marca un dia
per començar a fer efectiu el programa.
En aquest cas va ser el 16 de desembre.
I a partir d'aquí, doncs,
bueno, hem fet fulletons informatius
pels familiars,
farem un seguiment
a nivell de diferents plantes
i àrees de l'hospital
per si hi ha gent que està fumant,
doncs recordar-li que això no es pot fer.
I, de fet,
continuarem la lluita en aquest sentit,
perquè portem molts anys treballant
amb el tema d'aire lliure de fum.
Han passat quatre dies.
Jo imagino que el primer dia, clar,
es fa un cerre en ressò publicitari
i a través dels mitjans
les reaccions,
la gent de l'hospital,
sobretot els treballadors més.
Els treballadors, sí.
Es van adonar,
van ser sabadors d'aquest programa,
us van fer algun comentari
a les persones que saben
que esteu darrere d'aquest programa.
Comentaris sempre n'hi ha, no?
Jo m'he dit,
inclús vam fer un informatiu
al grup promotor
que hem estat treballant
en aquest tema informatiu
en què demanem als companys,
doncs, bueno,
col·laboració, no?
Perquè el tema del tabaquisme,
doncs,
tant el fumador com el no fumador
pensen que té els seus drets
i que les coses estan molt clares, no?
Quan en realitat no estan gens clares, no?