El Pau del Motoclub, tot un personatge conegut de tu.
Ho has sentit, Teresa? Diu que la gent ja no demana
aquells licors del Piper Mint, del Calissai, del Mari Brissart...
La copeta...
Ara ja la cosa del licor ha evolucionat.
Aviam, no ens mirin amb aquesta cara,
però un programa que parles d'un 150 aniversari
òbviament ha d'estar basat en la nostàlgia i els records col·lectius i particulars.
I parlant de records, qui no se'n recorda del Nino Bravo?
En aquella època del Calissai i el Piper Mint
era probablement un dels cantants més populars que hi havia, no, Teresa?
Segurament, és possible, perquè totes les seves cançons, a més a més,
han quedat coses d'ara.
Tota aquesta canellada que hi ha per aquí, tothom les coneix.
I, evidentment, no havien nascut ni era en el mapa.
Clar, perquè es continuen cantant, es continuen emetent per la ràdio,
s'han fet versions així com a més modernetes, de grupets joves, vull dir que la cosa...
I aquí tenim el Putiner, o millor dit, en propietat, el Joan Manel, en Brunet.
Joan Manel, dic això del Putiner perquè és el que has de representar aquesta nit al magatzem, no?
Sí, sí, sí.
Una mica capta com a cluenda del curs de teatre musical.
Sí.
Continuaràs aquest estiu amb més cursos i més coses o descansaràs una mica?
No ho sé, potser treballaré una mica aquest estiu.
Ja toca, toca treballar una mica.
Home, el que fa anar a l'estudi també és treballar, les coses com siguin.
El cas és que heu triat aquesta cançó del Nino Bravo, que és una de les més famoses, no?
Sí, bueno, hi ha un reportatge, de fet, totes que quedem ara, no?
Totes són conegudes, n'hi ha una colla, però aquesta sí, és molt coneguda.
Aquella del Beso i la Flor?
El Beso i la Flor.
Doncs l'escoltem, el Joan Manel Ambrunet i José Álvaro Davi, els teclats.
No, com no.
Dejaré mi tierra por ti, dejaré mis campos y me iré lejos de aquí.
Dejaré llorando el jardín, y con tus recuerdos partiré, en lejos de aquí.
De día viviré, pensando en tu sonrisa, de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz, serás como una luz que alumbre mi camino, me voy, pero te juro que mañana volveré.
Al partir un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje para tan largo viaje, las penas pesan en el corazón.
Más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más.
Porjarán mi destino, las piedras del camino, lo que nos es querido siempre queda atrás.
Buscaré un hogar para ti, donde el cielo se une con el mar, lejos de aquí.
Con mis manos y con tu amor, lograré encontrar otra ilusión, lejos de aquí.
De día viviré, pensando en tu sonrisa, de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz, que alumbre mi camino, me voy, pero te juro que mañana volveré.
Al partir un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje para tan largo viaje, las penas pesan en el corazón.
Más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino, las piedras del camino, lo que nos es querido siempre queda atrás.
Bravo, bravo, bravo.
I a més, em permetran que digui una cosa,
haurien de veure la cara d'orgull de la Teresa Valls quan sent cantar els seus alumnes.
Posa cara d'orgullosa, sí senyora, que a mi està ficant.
Clauvis, li cau la baba?
Anda ya.
Com ha de ser, clar que sí.
Aviam, ara s'ha de preparar el supercoro, com dius tu,
però que és que els supercores són un supercoro realment.
No sé, 15 o 20.
15 o 20, per tant, farem una cosa.
Continuarem, continuem des d'aquí, des de la Rambla en directe,
per tornar-me un altre cop als estudis de l'Avinguda Roma
per recollir un altre dels reportatges del Josep Sunyer.
En aquest cas, un altre establiment d'aquells que tots tenim al cap
quan parlem de la Rambla, és l'administració de l'Uteria del Pere Sanz.
Sí, Miri, ara, pensa.
Marta, passa aquí.