El debat sobre la reforma de l'Estatut és present aquests dies a Tarragona,
com vostès ja saben, a través del Festatut.
Es tracta d'una proposta lúdica i festiva
promoguda per la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana.
De veritat es tracta d'una part d'una campanya que és més extensa,
que es diu L'Estatut és de tothom parla,
una campanya que duu a terme la Generalitat.
En volem parlar i ho fem en conversa amb el director general de Participació Ciutadana,
en Quim Brugué. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Efectivament es tracta d'això, no?
Es tracta d'una part de la campanya que és més extensa
i que, de fet, ja s'ha fet balanç
i, per exemple, una de les conclusions a les que s'ha arribat
des de la Conselleria és que els ciutadans demanen
que el dret a l'autodeterminació
o la promoció, per exemple, al català s'incloguin en el nou Estatut.
Sí, com molt bé deies, és una campanya que té molts elements,
però que jo diria que busca dos objectius fonamentals
i que es complementen mútuament.
un és explicar-li a la gent què és això de l'Estatut,
perquè és important per ell,
i fer-li veure que l'Estatut no és simplement una cosa de debat entre polítics,
sinó que és una eina que ha de servir per resoldre els problemes de la gent.
I, en segon lloc, precisament, volem comunicar aquesta idea.
Després se'ns convé molt entendre quins són els problemes de la gent,
quines són les seves expectatives,
quines són les seves demandes, opinions,
per veure de quina manera després l'Estatut pot convertir-se en una eina
per fer efectiva la resolució d'aquestes demandes.
D'altra banda, és una campanya que s'adreça a gent a títol individual,
que s'adreça a col·lectius organitzats,
que s'adreça als territoris i que de tot el col·lectiu d'iniciatives
anem traient unes conclusions.
Ara, com també comentaves,
em van presentar unes,
que és de l'anàlisi de les primeres aportacions
que hem fet arribar a través de la pàgina web,
i efectivament surten diverses coses,
i una d'elles és la voluntat dels catalans
que l'Estatut reconeixi el dret a autodeterminació,
i sobretot, més en general,
que iniciem un procés que culmini amb un estatut ambiciós
i que ens doti de capacitats d'autogovern.
Justament parlant de capacitats d'autogovern,
també una altra de les conclusions que demanen els ciutadans
és que pel que fa a les competències,
la immigració,
sigui una de les competències que els catalans,
de fet, reclamen ampliar, no?
Sí, hi ha tres o quatre temes
que apareixen de forma molt repetitiva
en l'àmbit de les competències,
i que, de fet, són molt de sentit comú,
i amb això veiem la capacitat de la gent
per entendre de què estem parlant, no?
Que són aquelles competències que tenen a veure
amb fenòmens nous,
amb aspectes de la nostra vida quotidiana,
que no estan contemplats en l'Estatut del 79
perquè no existien en aquell moment.
La immigració no és un, potser, el més evident.
L'any 79 no teníem el repte de la immigració
que tenim avui,
i, per tant, en aquell moment,
l'Estatut ni en parlava i no passava res.
Amb una situació similar,
la gent també ens demana
que tinguem possibilitats o capacitat
de gestionar o de garantir
l'accés a les noves tecnologies,
en un altre aspecte que no existia
en l'any 79,
o ens demanen que tinguem possibilitats
de participar de forma més activa
en la Unió Europea,
un altre espai que no existia
en aquell moment.
Per tant, aquestes són algunes
de les competències que més ens estan reclamant,
efectivament.
Tots aquells ciutadans i ciutadanes
que avui s'acostin a la plaça de la Font
aquí a Tarragona
podran veure, d'una banda, l'espectacle,
el Festatut,
però també, d'altra,
un autocari itinerant que ja ha passat,
que ha passat, em sembla,
que per 63 poblacions,
si no, va xerrat,
ja n'heu recorregut, em sembla,
que 6 municipis catalans,
entre ells Reus,
i en total està previst...
Va xerrat, són 63 poblacions o són...?
Sí, són 63 poblacions,
i ara jo diria que ha passat ja
per més...
per uns 13 o 14 ciutats ha passat ja.
Correcte.
En aquest bus de l'Estatut
es podrà veure, per exemple,
entre altres coses,
una exposició històrica
sobre els Estatuts de Núria i de Sau.
Sí.
L'Estatut...
Ai, l'autobús, perdó,
té una mica la mateixa vocació
que al principi,
de ser una forma itinerant,
d'acostar-nos als territoris
amb el doble objectiu,
per una banda,
d'una informació,
i llavors per un costat
hi ha aquesta petita exposició
que dona una informació
més de tipus històrica,
i després també hi ha uns tríptics,
hi ha uns tècnics
amb participació ciutadana
i que s'han especialitzat
ara en el tema estatutari,
un accés o una pàgina web
amb informació,
i per tant els ciutadans
que s'acostin
poden trobar informació històrica
i present sobre l'Estatut.
I per altra banda,
en el mateix autobús
també participar
a través de deixar per escrit
en una bústia
les seves suggerències,
les seves opinions,
o connectar-se
a través de sis ordinadors
que hi ha en l'interior de l'autobús
i deixar les seves suggerències
o les seves opinions
a través de l'unitxar electrònic.
Això de tota manera
també ho podem fer
des de les seves llars
a través de la pàgina web
www.gencat.net
barra nou estatut.
Quin brugué,
fins ara,
amb els pobles
que han anat visitant
amb aquesta campanya,
quina és la percepció
que han notat
per part dels ciutadans?
La gent veritablement
sap de què estem parlant
quan parlem
de la reforma
a l'Estatut?
Jo crec que la gent
d'entrada,
és incomprensible,
queda una mica
desconcertat
quan hi dius
que vols anar parlant
sobre l'Estatut.
Jo crec que hi ha
una combinació
per una banda
que és un tema
que té una certa
abstracció jurídica
que és una llei
i per altra banda
hi ha una certa...
No hem estat capaços
de presentar
en els darrers anys
tots aquests assumptes
com si fossin coses
que tenen a veure
amb els ciutadans
i jo penso
que hem tingut una certa
percepció
que aquests són
temes de debat
entre elits,
debat entre elits,
polítiques
i per tant
d'entrada
efectivament
hi ha una certa
dificultat
per apropar-se a la gent
en un aspecte com aquest.
Ara bé,
en els...
en els territoris
que són
entrem en un contacte
més directe
amb la gent
i parlant
des d'una reunió
de tres hores
i dic perquè
la vaig conduir
jo personalment
a Arbeca
amb 15 persones
Arbeca
és un poble
de 800 habitants
fins a sessions
més àmplies
amb ciutats més grans
el que t'adones
és que quan els expliques
què és això
de l'Estatut
quins són els
que estem tractant
que el que vols
és la seva opinió
es converteixen
en reunions
molt satisfactòries
jo diria
pels ciutadans
que es veuen
que efectivament
entenen
del que estàs parlant
i molt satisfactòries
per part nostra
que efectivament
veiem com la gent
té coses a dir-nos
Quim Brugué
director general
de Participació Ciutadana
confiem que
acabi d'aprovar
aquesta campanya
l'Estatut
és de tothom
parla
i que la gent
s'acosti
doncs
precisament avui
aquí a Tarragona
a la plaça de la Font
per conèixer de prop
la Festa
Festa Tut
i també
la manera de participar
i dir la seva
a través d'aquesta campanya
moltes gràcies
per explicar-nos-ho
i que vagi bé
moltes gràcies
i així s'ho esperem
i a la vostra disposició
a la vostra disposició