Un minut i mig, tres quarts d'una del migdia.
Volem parlar d'un període històric de la ciutat de Tarragona,
però no s'ho prenguin això com una frase molt formal.
Estem parlant del que es va iniciar fa 40 anys
com una aventura en el bon sentit de la paraula
que volia trencar amb l'esquema tradicional de l'educació
que havíem viscut al nostre país ja des dels primers temps, podríem dir.
Estem parlant de la creació del Col·legi PACS,
un centre que va apostar per una altra manera d'educar,
per una altra manera d'afrontar l'ensenyament entre els joves.
Era una experiència que es duia a terme a diferents localitats,
a diferents punts de Catalunya.
Era el moviment de renovació pedagògica
que es traduïa justament a la pràctica quotidiana de l'ensenyament.
Tota aquesta història del Col·legi PACS de Tarragona
es recull en un llibre que es presenta aquest vespre
a la mateixa i flamant escola, podríem dir-ho així,
amb la participació de moltíssimes persones
que han format part d'aquesta comunitat educativa.
Però, de fet, parlar del PACS no és només parlar d'una escola,
sinó que és parlar en definitiva d'una ciutat,
perquè, directa o indirectament,
tota aquesta ciutat s'ha sentit envinculada a aquest centre.
Parlem amb l'actual directora del centre, la Maria Güell.
Bon dia, Maria, benvinguda.
Hola, bon dia.
No he exagerat gens ni mica,
perquè aquí hi ha una part d'emoció molt forta, d'emocionalitat.
Estem parlant de moltes persones que ja tenen una edat
i que van passar el que diuen que és el període més important
de la vida de les persones, la infantesa
i els primers anys de l'adolescència,
però realment va determinar molt una època històrica
i un període de la nostra història, aquesta escola.
Sí, jo penso que sí.
De fet, en el llibre aquest que presentem avui,
a les vuit del vespre,
una de les coses que es pretenia
és que aquestes vivències i aquests records
i tot el que pensen aquestes persones
que ara ja són adultes,
doncs que no es perdés en la memòria
i que quedés recollit aquí en el llibre, no?
I, a veure, el llibre té dues parts,
que una primera part és històrica
i una segona part que és una part de recull d'aportacions
i de vivències personals.
Aquesta segona, que potser és la més agradable a la lectura,
està separada amb les quatre dècades que té l'escola,
separades amb els títols,
amb les diferents etapes d'inici, consolidació,
després el pas a escola pública
i després l'actualitat.
Hi ha reculls d'aquestes persones que han passat
en totes aquestes diferents èpoques i situacions
i expliquen les seves vivències.
I és molt important mantenir, probablement,
aquesta memòria històrica més recent,
perquè abans ho comentàvem, sembla que tot és fàcil, no?
Sí, sembla que això de fer...
A veure, muntem una escola.
Aviam, fa 40 anys, en la circumstància,
socials i polítiques, la mentalitat,
aquesta manera d'educar i de ser educats,
que tots havíem rebut a muntar una escola,
no era una tasca senzilla ni de bon.
A més, una escola laica, plural, catalana.
Uf, això...
Amb una casa que...
Amb una casa, a més a més, a les afores.
Allunyada a Tarragona, amb un bosc, no?
Sí, sí, això és el que la feia diferent, no?
Maria Antonia Ferrer va ser la...
La fundadora.
La fundadora.
Va comptar amb la col·laboració de moltes persones
que també hi van creure.
Començant pels mateixos pares, no?,
que van dir, d'acord,
jo vull que el meu fill i la meva filla
formi part d'aquest gran projecte educatiu
i de formació de persones.
Aquest és el punt de partida del llibre,
perquè aquest és el punt de partida de l'escola, no?
Sí, sí.
De fet, ella diu que...
A veure, perquè li preguntes, no?
que les persones que no van viure aquella època
és com és que t'atreveixes, no?,
amb aquest entorn a l'any 63 a fer una escola com aquesta
i ella diu que va ser una necessitat, no?,
de fer una escola diferent,
perquè l'alternativa que oferia Tarragona en aquell moment
no la satisfeia.
I llavors, juntament amb un grup de pares
que li van fer molt de costat,
amb un grup de mestres, no?,
doncs es van llançar a buscar una escola totalment diferent.
Van buscar...
Ella pensava que l'espai era un lloc molt important.
Llavors van trobar el Mas Mallol,
que és on hem estat, doncs, fins fa dos anys.
I, a més a més, l'entorn que té de tenir un bosc,
perquè pensava que, doncs,
el fet del contacte amb la natura,
de tenir un espai on els alumnes s'hi sentissin bé,
també era molt important.
I, doncs, es van llançant a aquesta aventura,
que una de les altres coses que també es recullen al llibre
és que aquests principis pedagògics, no?,
que no fan res més que obeir el sentit comú de les persones, no?,
bàsicament segueixen sent vàlids després de 40 anys, no?
Clar, un concepte tan diferent d'aquests macrocentres
que, de vegades, doncs, amb moltes línies que es creen per fer.
Aquest és un tema que ja en parlaríem en un altre moment,
del tema de l'educació
i pels moments que està passant en aquests moments.
Avui volem parlar d'un motiu de celebració
i és que l'escola es manté,
i això es reflecteix en un llibre.
Ho ha fet Arola Editors
i la veritat és que és un llibre fet amb molt bon gust
i és un llibre que jo crec que crida l'atenció
a les persones que no han anat a l'escola,
podem dir-ho així.
Direct o indirectament,
tothom té o un conegut o un familiar
o un parent que ha passat pel PACS.
Per tant, aquí podem veure cares conegudes.
Sí, sí, a més el llibre va il·lustrat
amb moltes fotografies.
És un llibre molt ben delimitat,
com bé deies,
hi ha una part que és la història,
que parla del marc històric de l'escola,
de com es va crear,
que també contempla fotografies,
i aquí alterna fotografies més antigues
amb una miqueta de color sèpia
a fotografies més d'ara també.
Sí, el que passa és que tot el que és el tema d'imatges
no n'hi ha massa dels anys 60 i dels anys 70
per un tema que la qualitat no és bona.
I, a veure, s'ha intentat que les fotografies
il·lustressin el llibre,
malgrat que d'aquesta primera dècada
no hi ha totes les que hi haurien de ser, segurament.
Veient el llibre, es justifica
que heu estat gairebé dos anys per fer-lo.
Sí, sí.
Però s'entén, eh?
Perquè Déu n'hi do la feina que hi ha aquí.
De fet, el llibre sorgeix no pels 40 anys,
no sorgeix perquè fa dos anys
que ens vam haver de canviar d'edifici.
El Mas Mallol s'havia fet vell,
és un edifici que està catalogat històricament,
els metres quadrats doncs eren insuficients, etcètera.
L'entorn també, els anys 60 allí,
a la zona on estem nosaltres,
allí no hi havia gairebé ni carreteres ni llum
i ara doncs és una urbanització molt gran
i per tant les necessitats també han augmentat.
I doncs fa dos anys,
quan vam haver de canviar d'edifici,
va ser el moment de dir
si no es recullen un llibre,
de totes les vivències,
tota la història de l'escola PACS
en un document,
segurament això es perdrà, no?
I doncs va sortir la idea de fer-ho
amb una comissió amb pares i mestres
i llavors vam demanar a Maria Antonia Ferrer
si volia apuntar en aquesta comissió, no?
I ella va dir que sí, entusiasmada i il·lusionada
i al llarg de dos anys...
Una part de la seva vida, eh?
Sí, sí.
Per tant, és...
I doncs al llarg de dos anys
hem tingut diferents reunions
i l'únic que teníem era la idea de fer un llibre.
El decidir com havia de ser i tot,
bueno, doncs ha anat sorgint, no?
A mesura que hem anat rebent material,
perquè aquí hem participat, doncs, 70 persones.
És una petita mostra, eh?
Això també ho he de dir,
perquè no hi ha ni tothom ni els...
No, és lògic.
Perquè és molt difícil, no?
Si no que hi fos tothom
seria gairebé una enciclopèdia, això.
Hi ha anècdotes, hi ha actualitat, evidentment.
Moltes anècdotes, com deia, en les fotografies...
L'esperit de l'escola,
passant els fulls veus,
que vol mantenir-ho també el llibre.
Va tenir aquest esperit, però aquest esperit es manté.
Sí, el tipus d'activitats
i el tipus de treballs que es feia
és un altre de...
O sigui, el que vols és que el llibre,
encara que sigui només fullejant i mirant les pàgines, no?
Que t'adoni una idea del tipus de treball que s'hi feia.
O sigui, aquí apareixen des de festes de final de curs,
des de treballs a l'aula de plàstica,
des d'observant la natura
o organitzant la Fira de Santa Llúcia
o fent la Fira del Llibre Vell
o fent muntanyisme als anys 65, no?
El presenteu aquest vespre,
però m'imagino que ja ha arribat a les mans
d'algunes persones vinculades
amb el que va ser un projecte al començament del llibre.
algunes altres persones del centre.
Algú ha tingut oportunitat de tenir-ho a les mans, de veure-ho?
Doncs te diria que no, eh?
No?
No, que...
Es quedaran una mica parats, eh?
Però és un llibre magnífic.
De fet, el llibre que tens aquí no és encara ben bé el definitiu
i segurament arribarà avui al migdia, allò d'última hora, eh?
Però no, no crec...
Només l'hem vist les persones de la comissió
i espero que la gent...
Esteu contents vosaltres?
Sí, molt, molt satisfets.
No, és que realment és...
Com heu previst l'altre d'aquest vespre?
Perquè jo no sé per què sospito
que serà un acte així com a molt alegre i molt emotiu.
De retrobament, eh?
Sí, perquè no...
Heu convidat molta gent.
Sí, a veure, hem convidat...
A veure, està convidat tothom.
Jo aprofito l'oportunitat de parlar per a ràdio
per convidar tothom que tingui ganes de venir.
Evidentment, a totes les 70 persones
que han escrit en el llibre
doncs se'ls ha fet aquesta convocatòria.
Aquests dies, doncs, en els mitjans de comunicació
doncs surt precisament per això,
perquè pugui arribar a tothom.
Després, a veure, com que Tarragona
no deixa de ser un poble gran, no?
Afortunadament.
Afortunadament, que això és un avantatge.
Doncs, a la gent que ens hem anat trobant
doncs els hem anat convidant.
I, a veure, la resposta que anem tenint
doncs des que sí, que a la gent a més
els fa molta il·lusió venir
perquè no és solament presentar el llibre,
sinó que és una excusa per retrobar-se.
De fet, l'acte està pensat
doncs com una presentació del llibre.
El farem, doncs, com que el temps
i la calor t'impedeix fer-ho
doncs en un lloc tancat
i tenim molt d'espai obert,
el farem doncs en una vinguda nova
que hi ha ara que ens porta directament al bosc
a l'aire lliure
i doncs el vindrà a presentar el llibre
a Maria Àngels Uller
que és professora de la URB
de pedagogia
i que dona classes de literatura infantil i juvenil.
Li vam demanar amb ella
doncs per aquesta persona també vinculada
a tot aquest moviment
i va acceptar.
I a part d'allà també li hem demanat
a Oriol Grau
Que va ser alumna, no?
O no?
No, no.
Li hem demanat a Oriol Grau
que també vingués
a presentar com a actor
i com a persona,
també com a professor universitari
i també hi serà.
I llavors hi haurà
doncs a la presentació
doncs a la taula
també l'Alfred Arola
com a editor
i jo mateixa
com a representant
de tota la comunitat educativa.
I espereu que vingui gent
que ara en aquests moments
no viu a Tarragona,
algun mestre,
algun alumne,
exalumne en aquest cas.
Estem parlant
de 40 anys d'escola
ja
aquests alumnes
ja tenen una edat
o dues edats
alguns, no?
Si fa o no fa.
Tenia que porten els fills.
Per això han passat.
I us trobeu
amb generacions, no?
Sí, sí.
I ens trobem amb fills.
Sí, sí.
Ja fa temps, però.
Escolta'm una cosa.
Deixem una miqueta
el passat de la història
i parlem del present.
Què tal les noves instal·lacions?
Ja les teniu per la mà
perquè ja heu fet...
Home, ara sí que és el segon any.
El segon any.
El primer any això
de traslladar-te a l'edifici
doncs, bueno, no deixes de...
Passa com els trasllats domèstics, no?
Correcte.
Que portes tres anys
i encara queda
per posar un llum del menjador
o alguna cosa d'aquestes.
Sí, sí, sí.
I t'has de situar
en els nous espais, no?
En les noves instal·lacions.
Jo penso que estem...
A veure, l'edifici
no té res a veure
l'una amb l'altra.
A veure,
el primer edifici,
el Mas Mallol,
doncs allò era una casa, no?
Amb l'encant
que pugui tenir
una casa de començaments
del segle XX.
Aquest és un edifici
concebut ja per ser escola
i té el doble de capacitat
del que tenia l'altre, no?
Tenim instal·lacions
que abans no teníem,
doncs com un gimnàs,
per exemple, no?
O sales, doncs,
per poder treballar
amb alumnes
en grup reduït, etcètera.
Hi ha altres coses
que falten,
però està situat
en el mateix espai,
en la mateixa àrea, no?
I el bosc,
que segurament
tots els exalumnes,
pares i mestres,
és el que més guarden
en els seus records,
no?,
els seguim tenint
i penso que estem
en un lloc molt privilegiats,
no?,
envoltats de natura
i en silenci
i en una zona
molt tranquil·la
i a l'hora
ara també molt propera
allà dins de Tarragona
amb molt bons accessos.
Ara ja no està a les afores
com quan es va crear, no?
No, no,
vull dir,
amb un tres i no res
et plantes
a l'Avinguda de Catalunya,
pots anar a peu
amb unes voreres amples,
que això és d'agrair,
i els arquitectes
als quals se'ls van comandar
el disseny de l'escola,
doncs,
tenien moltes ganes
també d'integrar-lo
dintre del que era
aquest espai, no?,
la qual cosa,
doncs,
també agraeixes
perquè ens van demanar
també el parer
i han intentat,
doncs,
de no trencar
el lli, no?
El Col·legi Paxa,
sens dubte,
té una reputació
com a escola
i també té una història
de 40 anys,
que s'ha recollit
en aquest llibre,
que es presenta
a les 8 del vespre.
Les persones interessades,
com el poden aconseguir
a l'escola,
a les llibreries?
De quina manera
es farà la difusió
del llibre?
El llibre estarà
a la venda
a les llibreries
al preu de 18 euros
i avui mateix
a la presentació,
doncs,
també el podran adquirir.
Sí, sí,
el podran comprar
allí mateix
i si no,
doncs,
en qualsevol llibreria.
Doncs ja han sentit
a la directora
del centre,
Maria Güell,
que aquest acte
està obert a tothom,
que serà a les 8 del vespre,
que no cal ni ser alumna
ni exalumna,
només sentir-se vinculat
o encuriosit
per aquesta història,
doncs,
estan més que convidats.
Enhorabona
per aquesta feina
a tots els que l'heu fet possible
i que tingueu
unes bones vacances
que els mestres,
per molt que us critiquen molt,
les mereixeu,
eh?
Jo crec que sí.
Les coses com siguin.
Gràcies,
molt bon dia.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau.