Jo crec que parla d'una generació molt propera d'ara i de fa un temps.
L'autor té uns 40 anys i hi ha una part d'una generació,
en siguem justos, no tota la generació,
però hi ha una part d'una generació que als anys 80 tenia 20 anys,
individualista, egoista, egocèntrica,
i que amb una incapacitat d'estimar, si entenem,
per estimar la generositat i el donar.
I que frivolitza molt, que el que importa és la conquesta
i s'anar al llit i després ja m'avorreix això,
i ara una altra cosa, i el que passa és que d'aquesta manera
no crec que sigui possible assolir la felicitat,
i estàs condemnat a la soledat, i això és el que els passa una mica a aquests personatges.
Tot això tractat amb un...
amb un...
gaire, doncs, amb humor, però amb un humor...
un humor càustic, un humor feridor,
que fa mal de rius al mateix temps que dius, ostres,
veia tocada, no?
Vaja, els quarantons i quarantones, com se'n diuen,
seran els que probablement alguns d'ells
se sentin una miqueta com a retratats en aquesta obra.
Sí, jo crec que és...
al final a vegades en parlem,
perquè jo crec que és una obra que el que et deixa
és que surts del teatre pensant, plan i comentant, no?
A veure, jo crec que són quarantons
que s'han quedat en una fase de 14 anys,
que això és el que fas als 14 anys.
Ara m'agrada aquest, però ara m'agrada l'altre,
i tot això.
El patètic és quan els 40 i els 50 segueixen el mateix.
Viuen en una mena d'adolescència permanent?
Sí, d'una immaduresa absoluta, jo crec.
Els hi costa relacionar-se amb els homes
i les dones que els envolten?
Els hi costa tenir unes relacions sexuals
normalitzades, entre cometes, també?
Sí, sí, sí.
Ui, té un panorama, eh?
Sí, sí, però és molt extès, està molt extès, eh?
Crec que ens costa que les generacions que hem viscut,
doncs, la llibertat, entre cometes,
la possibilitat del divorci, etcètera,
no sé si hem sabut massa manegar-ho, això.
No sé si ho hem sabut manegar
i quan se'ns dona llibertat,
potser l'hem confós i som una mica papallones, no?
Això em recorda una mica, alguna vegada en aquest programa,
aquesta setmana parlàvem del tema de divorci,
separacions i sortir allò tan clàssic
que moltes vegades diu la gent
és que avui en dia la gent no aguanta res.
Una mica la falta de compromís, també,
en quant a les relacions personals,
probablement, quedin reflectides, no?, en aquest test?
Sí, jo crec que hi ha, sí,
hi ha la manca de capacitat de compromís
i de la capacitat de sacrifici,
de donar, de dir, bueno, ara li toca
aquesta persona, la meva parella,
i jo passo un segon pla per, doncs,
o menjo això, o m'aguanto, o em quedo aquí
per aquesta persona.
Jo crec que sí, que és la manca de la incapacitat
pel compromís i pel sacrifici.
Per explicar tot això,
es creen quatre personatges
que tenen uns perfils molt ben dibuixats, no?
Ens els pots explicar una miqueta
fins allà on es pugui explicar, eh?
Que volem anar al teatre
i que tots ens agafi una mica de sorpresa.
Sí, bueno, ja es creen, en principi,
dues parelles, doncs, una parella
que seria amb el Ramon Madaula,
el Ramon Madaula que fa el personatge
de l'Arri, que és un metge
que estima i estima la seva dona,
però no hi ha jovenetes,
i aleshores es perd per aquí,
aleshores, bueno, l'estima, estima,
estima una dona, està enamoradíssim d'una dona,
però li perd això, aleshores,
no té una gran capacitat de sacrifici.
Hi ha la Anne, que és la fotògrafa,
que és la meva, que és una dona, doncs,
de casa bona, que tot li ha estat fàcil,
una dona que ha tingut diners,
que ha tingut talent,
que no ha hagut de lluitar ni ho ha passat malament,
llavors es pateix una insatisfacció,
una persona depressiva,
i sobretot aquesta insatisfacció
hi va buscant, va buscant,
i també...
i moltes vegades no hi ha hagut de lluitar ni ho ha passat malament,
no?
És una dona immadura.
És el Dan, un escriptor,
l'heroi romàntic,
aquell que encara va de, bueno,
doncs conquistador,
però que ja és grandet per anar d'aquest pal.
Aleshores, hi ha l'Anna Icobalseta,
que és la stripper,
una noia joveneta,
que aparentment té una vida més frívola,
però potser, en el fons,
és l'única que està realment disposada a estimar, no?
I, aleshores, aquests quatre personatges...
...alguna en comú
i, bueno, les conseqüències que té
la incapacitat d'estimar, no?
Déu-n'hi-do.
Però tot això ja et dic amb molt sentit de l'humor,
amb sentit de l'humor i amb...
Però amb un llenguatge contundent, tinc entès, no?
Sí, exacte, és el que anava a dir ara,
i a més a més hi ha uns moments donats
que es parla molt clarament de sexe
i pots dir, bueno, això hi ha mil vegades, no.
No perquè notem que sorprèn
i fins i tot a nosaltres mateixos a l'hora de sejar
es violentava,
era una mica com ficar-te en la intimitat d'una parella
i com parlen de certes coses
que, a més, la majoria de la gent se s'ha identificat.
En el sentit que,
algun cop a la vida,
o t'han dit alguna cosa així,
o l'has dit tu,
una cosa semblant,
ja es passen en situacions que, malauradament,
a tots ens sona d'alguna cosa.