El tema de moda de la setmana, aquell que a ningú se li ha escapat aquests darrers dies,
és l'intent del reconeixement internacional de la selecció catalana d'hoquei patins.
Lluny del món de l'hoquei, però a prop dels que un dia han gaudit de la internacionalitat amb alguna selecció,
hem volgut buscar l'opinió dels jugadors del Nàstic, dels autèntics protagonistes en qüestió dels esportistes,
dels que acaben representant els equips al terreny de joc.
Sí, clar, és una il·lusió jugar a la selecció catalana, però a la gent que som de Catalunya és una gran il·lusió.
Sí, a Sub-20, Submitiu i a l'Olímpica sí que he jugat, però el que passa és que és això,
que també t'ha fet il·lusió anar a una selecció espanyola perquè és un reconeixement al teu treball.
És un ambient diferent perquè venen jugadors de tots els equips i potser t'has enfrontat durant tot l'any
i es coneixes i són experiències que agafes molt positives i jo crec que anar a la selecció per a un jugador t'hi doni molt de crèdit.
El primer internacional grana va ser en Toni Pinilla.
El de Santa Coloma, component d'aquella lleva del COVID, es va penjar la medalla d'or al 92
amb els Toni, Ferrer, Sergi, Guardiola o Quico.
A més a més, Pinilla, qüestió del destí, va debutar també amb la samarreta de la catalana
un 25 de juny del 95 al nou estadi, en el retorn de la selecció, després de molts anys de travessa pel desert.
Home, la selecció és diferent perquè jo portava ja des dels 15 anys sempre hi anàvem
i era un grup que ja estava fet, ja ens coneixia més o menys tots i s'anava incorporant gent
però jo crec que és una experiència molt bona i sobretot tenir en compte el final,
que va ser la consecució de l'or olímpic a Barcelona, a la teva ciutat, a la ciutat en aquest cas
i amb el que es va viure, va ser un dels millors records de la carrera i és especial.
I el tema de la selecció catalana jo crec que és un tema també molt emocionant.
Jo vaig debutar pràcticament en un partit de Tarragona contra el Barça, recordo fa molts anys,
no sé si era el 94 o el 95, després de molts anys que la selecció no jugava
i després vaig tenir l'oportunitat de jugar partits en l'estadi olímpic ple,
amb una rauja, amb una emoció molt gran per tornar a portar gent a veure la selecció catalana
i també va ser una experiència molt bona per mi.
Home, hi ha una mica de tot, no?
És a dir, el que està molt clar és que hi ha un component també, no sé si era polític, no?
Però hi ha una mica de tot, no?
És a dir, és una qüestió que és important per aquest país
i és clar que la gent s'identifica molt amb la selecció catalana
i jo crec que és una cosa que anirà cap endavant, no?
Tan sols un altre jugador grana, Lluís Codina,
ha vestit fins ara la samarreta de la selecció catalana.
Ho va fer el 28 de desembre del 2001, al Camp Nou,
en un partit que Catalunya va acabar guanyant a Xile
per 1 a 0, amb gol de l'ara jugador al Liverpool, Lluís García.
No, home, l'ambient del partit és extraordinari, allò tot de festa, no?
I, bueno, sobretot la gent, doncs, disfrutar
i sobretot, doncs, en el camp, doncs, a part del escenari, que és el Camp Nou,
doncs, poder jugar allà, doncs, per un jugador és algo que, sobretot jo, no?
Que estava a segona, és més difícil que pugui jugar
i, bueno, l'experiència va ser molt bona
i, bueno, jo havia viscut també altres partits, doncs, com a espectador, no?
Perquè m'ha agradat veure també aquest partit
i també s'espera molta il·lusió, doncs, perquè és una vegada a l'any o dues
i la gent ho espera amb moltes ganes.
No, es va guanyar i això, però, bueno, vaig sortir jo,
faltaven 20 minuts i això, amb una altra companya, van ser els dos últims canvis, això,
i, bueno, agraït a Pitx, a Alonso i a Toni Cortés, doncs, que, bueno,
em van donar l'oportunitat de poder jugar
i, per una primera vegada, doncs, he pogut jugar amb la Selecció Catalana
i amb les categories inferiors no havia jugat
i, bueno, vaig tenir la sort de compartir aquest partit amb gent, doncs,
que està a primera divisió i del nivell.
Fins avui, però, el més internacional de tots, sense cap mena dubte,
és el Fisio Grana, Ernest Canete.
L'ambient és una mica diferent, simplement,
per la magnitud que se genera aquests dies.
I el fet és que, bueno, doncs, el marco és,
se triplica o quadriplica, doncs, el tipus d'estadi
que jo, en aquest cas, estic acostumat, no?
És a dir, ja has de pensar que el darrer partit,
i el punt d'estadi penso que eren quasi 90.000 persones.
Si això, vulguis o no vulgui,
la magnitud de quan surtes d'allà impacta.
Bueno, no, és a dir, a mi els partits són quatre anys
que penso que han sigut sis partits.
Dos vegades a Brasil, que han sigut a Brasil,
no han sigut de forma consecutiva,
i aquest any és a Argentina.
Jugadors, jugadors, doncs, tots els que van,
però, indolament, el que a mi m'ha marcat
o m'ha impactat ha sigut a Guardiola, no?
La Guardiola, per la seva humanitat,
pel seu tracte, per el que ell suposa
pel futbol català, és un jugador
que genera molta expectació
i que, bueno, és diferent.
Bueno, doncs això, més o menys,
és perquè la gent et coneix
i més aviat o més tard,
doncs, se parla d'un moment determinat
per una o diverses persones
i, bueno, doncs, la convocatoria
se formalitza mitjançant carta escrita al club,
requerint-te, després una trucada telefònica,
que normalment és ben bé del seleccionador,
o, a més a més, la via administrativa, no?,
que és la trucada des de l'administració
de la Federació Nacional del Futbol.
Bueno, sempre et pregunten,
sempre et pregunten,
i el primer any que jo vaig a debutar
va debutar també Lluís Codina,
i sí que és veritat que et pregunten,
però, bueno, jo penso que és una opinió més
i no crec que s'hi tinguin gaire en compte,
no per res, no?,
però, simplement, que és una persona més
que se pregunta i, bueno,
Chavolora, no ho sé.
La selecció d'Euskadi
també compta amb internacionals del Nàstic,
el porter Juanjo Valencia,
que també va arribar a anar convocat
amb l'estatal de Clemente,
i Jon Pérez Bolo,
un dels jugadors que s'ha convertit
en un dels fixes a les convocatòries d'Iribar
per jugar amb la samarreta verda.
Jo crec que és una fiesta,
per un futbolista crec que és com un premio
a una trajectòria, a un treball,
i, bueno, jo, des de llavors,
quan he tingut la oportunitat
de jugar tant amb l'Euskadi
com amb la selecció espanyola,
la verdad és que han sigut moments
molt bonits en la carrera,
en la carrera,
i els guardo com un bon record.
Hombre, sí, jo crec que és un sueig,
per a qualsevol lligar un dia
a jugar en la selecció,
pues, joder, sí, por supuesto,
yo creo que primero tu sueño es
llegar a jugar en profesional
en primera división
y luego pues ir a la selecció.
Yo creo que es un poco
el sueño de todo el mundo, ¿no?
Joder, es que ya hace unos años de esto, ¿no?
Pero, bueno,
con la selección de Euskadi, pues,
he jugado tres veces.
Con España jugué una,
contra Alemania,
bueno, esto con la absoluta,
y luego con la sub-21,
pues, jugué de muchos partidos, ¿no?
Entonces, a la misma tampoco
te sé decir exactamente los equipos,
pero, bueno,
he tenido la suerte en mi carrera
de estar bastantes veces
con la selección y, bueno,
pues, la verdad es que
se disfruta mucho, ¿no?
Hombre, es una fiesta, ¿no?,
del fútbol vasco, ¿no?
Yo creo que, bueno, pues,
sobre todo en Cataluña
y en Euskadi,
pues, se viven mucho
estos partidos navideños
y, bueno, pues,
es una fiesta, ¿no?,
como te he dicho,
para que la gente disfrute
de un partido
y, bueno, yo creo que
para nosotros también
es muy importante
jugar este tipo de partidos
por el ambiente que se genera
y, bueno,
si encima juegas en casa,
como en mi caso,
que ahora estoy fuera de casa,
mucho más contento
porque te ve la familia ahí, ¿no?
Y, bueno, yo creo que
son partidos que, bueno,
que no se tenían que acabar nunca, ¿no?
L'últim en gaudir
d'una internacionalitat
va ser la Cebra Lussarreta,
que es va estrenar
amb la navarresa
de Pedro Maris a Balza.
la temporada passada
amb qui va a golejar
a Burkina Faso.
Bueno, pues,
con mucha ilusión
porque era la primera vez
que se juntaba,
que se hacía
la selección de Navarra
y con sorpresa
porque yo estaba en Tarragona
y la verdad que no estaba
al tanto de que se quería
hacer una selección de allá
y, bueno,
muy ilusionado
de encontrarme con gente
con la que había jugado
hace mucho tiempo
y, sobre todo,
con gente de mucha categoría
como son varios jugadores
de los Asuna,
incluso del Atleti.
Sí, bueno,
era un rival
a la que lo ha bajado
un poco,
pero en su momento
era de los gallitos.
Tengo que decirlo,
¿no?
Bueno,
era Burkina Faso.
Ganamos 4-0.
Nos fue bastante bien
y, bueno,
sí,
a la que igual
no era un rival
de categoría,
pero este año
sí que han,
me parece que han,
no sé si han contratado,
no sé cómo será esto,
pero vamos,
que nos enfrentamos
contra Marruecos,
que sí que es un rival
de mucha más entidad.
Juguin amb qui juguin,
el que gairebé
tots tenen clar
és que aquests partits
són alguna cosa més
que simples partits de futbol.
Sabem que és un tema
complicat
perquè serà molt difícil
que algun dia
doncs
se pugui efectuar,
no,
això,
però
si no som nosaltres mateixos
es que fiquen fent força
per això,
jo crec que ningú
no es ayudará,
jo crec que
els jugadors catalans
i l'afició
i tot,
jo crec que
tenen que apoiar
actes d'aquestos
perquè jo crec que
si no apoiuen nosaltres
no apoiarà ningú,
però també
dir que serà molt difícil.
No sé,
no,
jo crec que
això no ens compete
a nosaltres,
los deportistes,
jo crec que
per això estan
los políticos
i a mi no me gusta
la política
ni me gusta opinar
sobre uns
i sobre otros,
no,
a mi lo que me gusta
es disfrutar del futbol,
és un partit muy bonito,
me gusta jugarlo
i ojalá
que este año
pueda jugarlo,
jo crec que
nosotros nos tenemos
que mantener al margen
y el que tenga que decidir
pues que decida.
Me trobo difícil
perquè el calendari
és molt atapaït,
no,
i és difícil
trobar dates
i és difícil
trobar
equips
que puguin vindre,
però
jo crec que
caldria
que l'associació
catalana
jugués
més
que un partit
una festa
anual
i que
pogués
tenir una trajectòria
una mica
més ampla,
però bueno,
trobo que
és difícil
i bueno,
el més important
és que
s'anar
passa a passa
i jo crec
que en aquest sentit
es va veient
que
té molt suport,
té el suport
dels polítics
també
i de la gent,
és a dir,
que és una qüestió
que,
com deia abans,
suposo que
aneren cap endavant.
La conclusió final
de tot
és que els que hem après
geografia
mitjançant l'esport
ja sabem on és
Macau i Fresno,
que massa cop
se'ns agradi o no,
l'esport i la política
s'agafen de la mà
i que el proper test
serà aquest 29 de desembre
al Camp Nou
on Catalunya rebrà
l'Argentina
en una nova oportunitat
per veure
algun jugador
del nàstic
vestint
els colors
de la catalana.
Pisten diren
naiaak
loratzen
loratzen
erraietan
errazgaltzen gara
rutina
goxoetan
tautenak
beste
hitxoiten
dagoz
gortago
bere
durua
jaztadoz
egunero
ez da
berdin
ikusten
zerremateko
prezago zen