Les 9 del vespre i 5 minuts, la música de Diego Torres,
que ens serveix per traspassador.
Fem una pausa per la publicitat, després busquem ja el reportatge.
Tarragona Ràdio et presenta l'equip
que canviarà la decoració de la teva llar.
Mantes.
Adredons.
Draps de cuina.
Tovalloles.
Fundes nòrdiques.
Cortines.
Tot i més en complements per a la teva llar.
A roba de casa, Jaume i Albert,
carrer Sant Francesc, 12, telèfon 977-24-9470.
Roba de casa, sempre amb el nàstic.
Restaurant Bufet Altiberi celebra el seu 25è aniversari.
25 anys de cuina tradicional catalana i casolana.
25 anys amb la família de Tarragona.
L'únic bufet de la ciutat et convida a degustar cada dia
amb més de 40 especialitats de cuina per a tots els gustos i per a tota la família.
I ara, els mesos de setembre i octubre, t'oferim sis tipus de carn a la brasa.
Ja saps on trobar-nos?
Carrer Martí d'Ardanyà, número 5, de Tarragona.
Telèfon 977-23-5403.
Obrim tots els dies de la setmana i tanquem només la nit del diumenge i el dilluns per descans setmanal.
Restaurant Bufet Altiberi.
La qualitat és la nostra garantia.
Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Perí i Sant Pau t'apropen el nàstic a segona A.
Tota l'emoció del futbol en directe al 96.7 i al 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El nàstic es viu a Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Perí i Sant Pau.
Amb el suport de Bayer.
Ciència para una vida mejor.
Sempre nàstic, el reportatge.
Les 9 del vespre i 7 minuts.
Iniciem la segona hora amb el reportatge.
que com cada setmana ens ha elaborat el Quim Pons.
Quim, bona tarda.
Bona nit, Jordi.
Bona nit, millor dit, és veritat.
Bona nit.
Porto tot el programa a dir-me bona tarda.
Dèiem que aquesta setmana el reportatge, tot un clàssic també.
Tot un clàssic, no hem sigut molt originals, tot s'ha de dir,
però li hem volgut també trobar una altra part, el gran clàssic dels partits,
el Barça-Madrid, que es va jugar al Camp Nou aquest passat dissabte
i ho hem fet parlant amb els jugadors del nàstic de com veien aquest partit
i parlant sobretot amb aquells que van passar per la Masia
o per la ciutat esportiva en la seva formació i que han acabat fent cap al nàstic.
Si et sembla, l'escoltem i després hi hem d'anar l'opinió.
dissabte la Galàxia del Florentino Boys i els Lúni Tunes de la Porta
van jugar al derbi de derbis, al partit de partits, al gran clàssic de la Lliga,
el Barça-Rei al Madrid. Un encontre diferent per tots aquells que en algun moment
l'han viscut des de molt a prop de l'estadi.
La verdad que sí, que era una semana que había bastante movimiento
y venía bastante la prensa a hacer entrevistas, a preguntarnos
quién quieres que gane, bueno, todas estas cosas, ¿no?
Hacían reportaje en la Masia y hacían reportaje también en la Escuela del Madrid.
Y bueno, a medida que se va acercando, pues ves que es un fenómeno mediático
y que, bueno, que repercute mucho. Y nada, y luego pues llega el partido
y ya vas a disfrutar de él. Sí, he jugado torneos de cadetes y de juveniles,
creo también alguno. Y bueno, también son un poco partidos especiales
porque, pues bueno, al ser pequeño está la cantidad del Barça, por ejemplo,
te ves reflejado en el primer equipo y bueno, te sientes pues bastante identificado
con ese derbi. Antes de que llegues a jugar contra ellos, conoces perfectamente
quiénes juegan, quiénes no juegan. Bueno, y es un poco un partido, la verdad,
que es muy especial porque se afronta con muchas ilusiones y sí, se vive exactamente
o muy parecido sin tanto medio de comunicación, pero los jugadores lo vivimos mucho.
A més a més a la Schuster Fernando, des de la Masia blaurana han acabat fent cap al Nàstic,
també David García, Dani Tortolero, Pinilla, Carrion i Felip. Tots ells han pogut comprovar
el que és jugar un miniderbi. Home, jo crec que sí, no? Però un cop estàs allà dintre
al Barça tots els partits, no? Jo me'n recordo que he jugat una final de la Copa de Reis
de juvenils contra el Madrid i vam poder guanyar. Després també m'he jugat un playoff
al Ascens amb el Madrid B també i vam poder guanyar i jo crec que allà que el Barça
guanyar el Madrid és molt important. No sé, jo me'n recordo que al Masia se veia
molt, molt moviment i és normal perquè un Barça-Madrid i encara més amb les figures
que tenen cada equip, doncs sembla que es para ver el món. Jo crec que aquestes partits
s'han de disfrutat, no? Pues con emoció, esperando el partit i esperant que salga un
bonit partit. Sí, m'he enfrentat un par de vegades i és un partit, és un miniderbi,
digamos. Con, bueno, hi ha bastant rivalitat i he tingut la sort que les dues vegades hem
ganat. Sí, no és el mateix perquè no hi ha tanta gent que ho vea i tot això, però per
els jugadors és bastant important també.
Des de l'altre costat de l'Ebre també tenim la versió particular. A la capital del
Regne els derbis es viuen intensament, també uns quants dies abans, o com a mínim a la
fantàstica Ciutat Deportiva, d'on han sortit Baqueriza o Alfonso Vera.
Afectar directamente poco no, pero bueno, sí, es verdad que sí había esa
esa rivalidad eterna que yo creo que habrá entre, para mí, los dos grandes de España,
¿no? Entonces, bueno, sí que había un poco de revuelo porque ibas a entrenar y evidentemente
pues esa semana iba mucha gente a ver los entrenamientos, había muchos comentarios
alrededor de toda la ciudad deportiva y bueno, a nosotros ya digo que directamente
nos afectaba poco, pero bueno, que sí había mucho más revuelo, ¿no? Sobre todo Madrid
yo creo que también se involucraba y eran a todas horas programas del partido y durante
todas las semanas. Pues sí, también, también es mucho más impactante, ¿no? Quizás
me encuentro yo en la primera de la fortuna de jugar en alguna final de Copa del Rey
sub-19 contra Barcelona y sí, totalmente distinto. Es quizás un pelín más, ¿no? Un pelín
más de motivación y un pelín más de, aunque siempre se dice que en las finales no hay motivación
ni nada, pero sí que es verdad que según el equipo que tengo que ir siempre, ¿no? Pues
digo que quizás es un poquito más.
que no vuelva a recordar.
Lògicament, durant la setmana la casa d'apostes del Nàstic ha obert als seus
serveis i ni veten win ni en terapostes.com. Aquí els pronòstics eren els més encertats
o, com a mínim, en molts casos, els que deia el Cor.
Sí, jo crec que guanyen el Barça. Bueno, vull que guanyen el Barça. Lo més possible.
Si pots ser un xingallero, un xingallero.
Sí, jo he puesto en la porra un 4-2 a favor del Barça.
No, hombre, es difícil, porque tienen buen equipo los dos, pero yo creo que ganarán el Barça. 2-1.
Para mí, te digo que, hombre, me gustaría que sacaran el Madrid un buen resultado. No me atrevo a decir ningún resultado porque no se sabe nunca, pero sí, por simpatía quizás a lo mejor pues más que al Madrid.
Un cop acabat el partit i vist el recital del Ronaldinho, Eto'n company, els blaugrana estaven eufòrics.
Bueno, i content. Jo crec que només va haver-hi un equip i jo crec que si el Barça jugués pressionant com està fent, jo crec que sempre és la lliga de carrera.
Bueno, diferent sí, però jo crec que ara el Barça està canviant, ¿no? Y pressiones des de dalt.
Y si un Barça amb els estrelles que te pressione com està fent, doncs jo crec que ja no es pot demanar més, no?
Jo crec que a casa, no? Perquè ja el següent tenim partit i millor sopa a casa, tranqui.
Jo, con mi pesa, mi calma en derruï, i mi camisa que antes era gris.
Els imparcials de l'altre costat de la Diagonal reconeixen també la superioritat culer, potser també pel seu passat a la Camp Barça.
Jo no, diferente porque fue un buen partido y el Barça juega muy bien.
Pero ya te dije el otro día que yo soy del español, ¿eh? Me preguntas mal.
Bueno, veo bastante diferencia en estos momentos.
Para empezar siete puntos y luego de juego ya se vio que el Barça está por un nivel encima del Madrid.
Pues lo vi con mi novia, ya ves aguantando.
Me gustaría siempre pienso.
Els que tenen més sentiment blanc pensaven en altres coses i prefereixen recordar com van veure el partit,
amb qui, a on i quants litres de Coca-Cola van caure.
Merecidamente, ¿no? Creo que el Barça hizo todo para ganar y bueno, pues el resultado refleja lo que hizo cada equipo.
Bien, yo creo que, bueno, mucha intensidad, mucho, pero bueno, las ocasiones, el juego y tal, pues lo puso el Barça, ¿no?
La actitud y eso, yo creo que lo puso el Barça. Mi casa, con Diego Torres. Muy a gusto.
Superior el Barcelona. No creo que no hay nada más que decir.
Hoy por hoy es para mí bastante mejor equipo que el Madrid.
¿Dónde? En casa, con la novia.
Cuacola like, cuacola like sin cafeína para dormir luego.
Hombre, el fútbol está montado de tal forma que es...
Bueno, no es que sea un problema, pero sí es un tema social, ¿no?
La verdad que para mí es triste que preocupa más que muchas otras cosas.
Al final, però, el que em va treure més pessic de tot plegat va ser un del barri de l'Heliópolis,
que amb la seva faceta de repel de cap de setmana es va acabar emportant els calés de la porra grana.
No, yo soy del Betis, ¿no? Soy seguidor del Betis, pero me considero más forofo del Barcelona que del Madrid, ¿no?
Tengo que elegir entre los dos el Barcelona.
Y la verdad que el resultado me tocó al azar porque era de los pocos resultados que quedaba por escoger.
Y la verdad que, mira, he tenido la suerte de que ha salido el resultado.
Yo iba a haber puesto un 2-2, pero las circunstancias me hicieron coger el 3-0 y al final me ha dado la suerte.
Sí, con la familia, ¿no? Tengo aquí a los padres de mi mujer y con mi mujer.
Y, nada, en casa los cuatro tranquilos hasta que marcó Ronaldinho el tercer gol en el que ya quería que pitase el árbitro en el final, ¿no?
Un pellequito bueno, pero nada, para disfrutarlo y nada, y eso hay que gastar rápido.
La conclusió de tot és que ja ha passat d'un altre partit del segle, de la setmana o del dia,
i que potser ara algú pensarà en altres equips, en altres esports o fins i tot en altres coses que ens envolten.
Hombre, el futbol está montado de tal forma que, bueno, no es que sea un problema, pero sí es un tema social, ¿no?
Para mí es triste que preocupe más que muchas otras cosas.
Bueno, el reportatge tot un clàssic, eh?, d'aquest partit.
Un clàssic de clàssics que repetirà d'aquí una volta i que cada any serà el partit del segle, de l'any,
i com hem dit, vaja, un partit que paralitza l'Estat i, bé, es veu moltíssima, moltíssima gent arreu del món.
Qui s'ha portat la porra, per cert?
Se l'han portat Marco, ell ho deia, se l'han portat un pàssic important i m'han dit que també gent d'oficines del Nàftig s'han portat aquesta porra,
que ara em sapigut que hi anaven 20 euros per cap, imagina't el que s'han portat Marco.
Marco, ara entiendo por qué no me lo querías decir sabiendo lo que te has llevado, pero supongo que una cena vas a invitar o algo.
A veure si s'estira una mica el Marco i ens convida a alguna cosa.
Un quart i dos minuts de deu del vespre, arriba la secció del Pablo Lussarreta.
Per cert, no s'espantin, eh?
Si vostès ara posen més TV, veuran el Pablo Lussarreta.
Si posen el Canal 33 de la Televisió de Catalunya, veuran el Pablo Lussarreta i la seva mare.
I si escolten Tarragona Ràdio, ara es sentiran el Pablo Lussarreta.
Pablo, di'l'hora, porque si no, no se van a creer que estàs aquí.
Las 9 y cuarto pasadas.
Vale.
De la PM, eh?
Está aquí, está aquí, está aquí en directa.
Está aquí en directa.
Bueno Pablo, por fin tu invitado ha accedido a venir, eh?
Sí, la verdad que llevo dos semanas dándole el peñazo y yo creo que un poco por vergüenza...
Ojo chicos, me estoy viendo en la tele y...
¿Qué estabais comiendo, por cierto?
Qué guapa está mi madre.
Pues lo que hace siempre, ensalada y pasta.
No, pues sí.
Lleva dos semanas dándole el peñazo a Juana, el conductor del autobús, para que viniera
y hacer unas preguntitas y mira, por fin ha accedido.
Tiene un poquito de prisa porque luego tiene partido de fulbito.
Pero bueno, la verdad que se ha dignado a acompañarnos.
Si te parece, empiezo.
Sí, sí, ya puedes empezar.
Espera, espera, que la Silvia tiene que tirarte alguna cosa, creo.
Siempre Nástic, el rincón del trucha o la sección de Luzarreta.
Ah, ya. Bueno.
Bueno, Juana, trócate el micrófono. Hola, buenas noches.
Buenas noches.
Bueno, tú además de conductor, creo que eres gran aficionado al Nástic.
No eres de esos conductores que está deseando que se acabe el partido,
sino que te gusta saborearlo y bueno.
Muchas veces el deseo que se acabe cuando vamos ganando, eso sí.
Pero vamos, que disfrutas el fútbol y bueno, a la vez, tú sueles jugar habitualmente.
Sí, sí. A ver, dime.
A ver, si cuento la pregunta.
Es que se ha distraído una mica, se está mirando por la televisión, se está distraído una mica.
Estoy viendo bien.
Ya se acabó, ¿eh?
Bueno, ahora sí.
Vamos.
Vamos allá.
A ver, yo hace poco te voy a comentar que tú te has perdido muy pocos partidos desde hace varios años en Nástic.
Sí.
Ves con nosotros y ves los de casa.
Exacto.
¿Cuántos puedes decir que te has perdido en estos últimos años?
En estos últimos años, no sé.
Como mucho, 15.
Como mucho, en 10 años, ¿eh?
Ha llegado incluso a viajar en avión, me parece.
Sí.
Suelo viajar en avión también con el equipo.
Menos este año que en Vigo.
En Vigo.
Me parece que lo tenías apalabrado y no pudiste.
Sí, hubo un jugador que me hizo la jugada, que por eso no he venido yo aquí.
Sí.
Sí, bueno.
Sí, era yo.
Vale.
Bueno, ¿cuántos años ibas siendo el conductor del autobús del Nástic?
Esta es la décima temporada, si no me equivoco, sí.
Diez años.
Diez años, ya.
Y, bueno, este año más ha habido novedades, ¿no?
¿Novedades, por?
Has cambiado en el autobús, digo.
Ah, sí.
Sí.
Explícanos un poquito qué has puesto de nuevo.
No, el año pasado me presionaron mucho, que a ver si subíamos a ver el autocar,
si iba a ser con más condiciones para hacer más kilómetros.
Y yo, bueno, pues si subís, lo haré, y así, pues...
¿Y no puedes decir un poco así por encima cuáles han sido los cambios?
¿Los cambios? Pues bueno, hemos quitado asientos, hemos puesto asientos de lujo,
asientos de pie, de pie...
Así de cuero.
Vale.
Con reposapiernas, bueno, su mesita, su...
Bueno, Diego Torres dice que solo hay dos asientos con reposapiernas.
No, hombre, en la parte de delante todo, sí.
Bueno, este quiere entrar en tu sección, no lo dejes.
Venga, sigue, sigue.
¿Y cuánto ha costado, se puede decir, o mejor eso se mantiene?
No, así va.
Un detalle.
Por ejemplo, el viaje a Salamanca, ¿cuántas horas fueron?
Son nueve horas, ¿no? Fuera.
¿Cómo preparas un viaje de esos...?
Bueno, preparo.
Sí.
Llego al campo, os cargo y paso a Salamanca.
Pero llevas un ayudante o no.
Bueno, sí, a este viaje sí que hemos ido dos choferes.
Cuéntanos eso.
¿Qué te voy a contar?
Que hay unas horas, ¿no?
Hay unas horas que tenéis que...
Hay unas horas que son cuatro horas y media de conducción
como máxima seguida de cada chofer.
Y en sí, por el día no pasa nada, pero la noche a la vuelta es más duro
y tampoco queréis parar vosotros, o sea que tengo que llevar dos choferes
para no hacer el intervalo o el descanso necesario.
Para no perder una hora, hora y media de descanso.
Bueno, ahora te tienes que mojar un poco, Juana.
Después de diez años de conductor, me imagino que en autobús se ven cosas muy raras,
me tienes que decir que eres el entrenador con el que mejor te has llevado.
No.
¿No puedes hablar?
Yo.
Pues entonces dime el peor.
Tampoco.
Alguno que sea muy pesado, que te diga vete por allí, aparca allá.
No, no.
Coges la rotonda, pero ¿qué haces?
No, no, porque tampoco le doy yo la alineación.
O sea que ellos no me dicen a mí por dónde tengo que ir.
Bueno, pues esto seguro que te apetece más.
A ver, este año ¿cuál es el jugador más pesado que tienes en el autobús?
¿Más pesado?
Sí, el que te dice siempre pone el aire, acelera, que hace calor.
Es que si van 18 son 17, me parece a mí, los que siempre están igual.
Sí, pero ¿no hay uno que siempre reconoces la voz?
Que le tienes más maníaca a los demás.
No.
No.
Porque vas por algún…
A todos por igual, ¿no?
Sí.
Vale.
Todos igual de pesados, ¿eh?
Sí, de mucho.
Sí, de mucho.
Bien.
Y de los campos a los que has ido por instalaciones, para dejar el autobús y tal, ¿cuál es el
que más te ha gustado?
El que más me ha gustado, el Bernabéu.
El Bernabéu.
¿Qué, el partido de Copa?
Sí, claro.
¿Y el campo al que te gustaría ir?
¿Al que me gustaría ir?
Sí.
Pero, a jugar no, con autobús.
Sí, sí.
Qué bueno.
No sé.
A los de primera, el año que viene, a ver si puede ser.
El año que viene.
A ver si es verdad.
A ver si es verdad.
Bueno, ¿alguna vez has pasado miedo?
¿Han roto alguna luna o ha habido problemas con la afición contraria?
Sí, la zona de Levante suele ser peligrosa para esta cuestión.
Con el Castellón, ¿no?
¿Hubo algún problema hace dos años?
Castellón, Levante y el Elche.
¿Elche?
Y elche.
¿Y qué llegaron a hacer?
Pues rompieron cristales de los autocares.
Y bueno, y en Castellón a los aficionados le abrieron la cabeza y todo con piedras.
¿Pero llegó a peligrar tu integridad?
No, la mía no.
Gracias a Dios.
Vale.
¿Y te han puesto alguna multa alguna vez?
No.
Gracias a Dios, no.
¿No te duermes ni nada?
No, no.
¿Con quién sueles hablar para no salir por las noches en los autobuses?
No, viene Chus delante por las noches.
Y comemos pipas.
Dejamos todo el otro lado lleno de pipas, pero bueno, al día siguiente le paso la aspiradora
y ya está.
Pero ya empezamos a hablar y cuando nos viene a ver o van viniendo, sí.
O el delegado, quien sea, ¿no? Vamos pasando.
Delegado, vale.
¿Y la gente te suele preguntar cómo son los jugadores?
No.
No.
No, no.
No te pregunta.
No, no.
Muy bien.
Bueno, ya para acabar, Juanan, te agradezco que hayas venido a este espacio tan fantástico
y te dejo hacer un llamamiento desde aquí a toda la plantilla de que no pueden comer pipas
o lo que quieras decirles hasta que acabas todos los viajes invitando.
Pues que lo hagas desde aquí.
Si ganan, pueden comer pipas.
Y si no, nada.
Y si no, nada.
Bueno, Jordi.
Lo tenéis duro, ¿eh?
De momento, este año.
Porque fuera de casa, lo que se dice ganar, ganar mucho, no se ha ganado.
Salamanca.
Hemos comido pipas una vez nada más.
Viniendo de Salamanca.
¿Y volviendo de Murcia?
¿Y volviendo de Murcia?
Ahí se empató, no sé.
Hay un intermedio de...
Es que no estaba yo ahí.
No sé, ¿nos puede contar Juana?
¿El viaje de Murcia?
Pipas, patatas, de todo.
Sí, verdad, que ha hecho una mierda.
Bueno, pues esperemos que el sábado volviendo de Terrassa se puedan comer pipas.
Eso será que el nazi que habrá ganado.
A ver si es verdad.
Muy bien, Juana.
Gracias por habernos acompañado también.
A vosotros.
Pablo, hasta la semana que viene.
Venga, hasta la siguiente.
Doncs 5 minutos serán dos quarts de doble vespre.
Mínima pausa para la publicidad.
Tots seguint ens atén con la tertulia, que están ya aquí los tertulianos también esperan.
Bar Petit Tarracó presenta una història d'amor.
Des del primer cop que et vaig veure no he deixat de pensar en tu.
Només somio en el moment de sortir de la feina i estar només en tu.
T'estimo.
T'estimo.
Et menjaria tota, però...
vols menjar-te-la ja pesat?
T'han d'enrenou per una croqueta?
Bar Petit Tarracó t'ofereix les millors tapes de Tarragona i els millors menús del dia.
Amb productes de primera qualitat i el millor preu de la ciutat.
T'esperem al Petit Tarracó, baró de les quatre torres, primer baixos.
Telèfon 977 22 81 98.
A Promociones José Luis, Societat Anònima, fem ciutat.
A Promociones José Luis ens posem al seu servei des del primer moment
i li donem tota la informació que necessita.
Mostrem, estudiem i construïm amb vostè el seu futur habitatge
perquè el gaudeixi en plena garantia.
A Promociones José Luis ens tindrà sempre al seu servei, amb la màxima qualitat.
Avinguda Roma, número 6 i Vall de la Rebessada, carrer Josep Carné, número 3.
Promociones José Luis, fem ciutat.
Promociones José Luis, Societat Anònima, sempre amb el Nàstic.
Tarragona Ràdio i Ràdio Sant París i Sant Pau t'apropen al Nàstic a Segona A.
Tota l'emoció del futbol en directe, el 96.7 i el 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El Nàstic es viu a Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Amb el suport de Bayer.
La ciència per a una vida millor.
El municipal mixta d'Aigües de Tarragona li ofereix la veu del soci del Nàstic.
E-Matsa, qualitat de vida.
Sempre Nàstic, la veu del soci.
Dos minuts seran dos quarts de deu del vespre.
Nàstic, sintonia de Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Des de fa una bona estona estan esperant ja els tertulians d'aquest vespre.
Aquí els agraeixo el fet que ens hagin acompanyat durant aquesta estona.
Saludem ja el Joaquim Royula. Joaquim, bona tarda, bona nit.
Bona nit.
I el Josep Maria Riera. Josep Maria, bona nit.
A més dos farem petar la xerrada al llarg d'aquesta propera mitja hora
i també amb tots aquells que vulgueu afegir trucant al 977 24 47 67.
El dia després, quina lectura en fem del partit?
Parecida a la del partit contra el Murcia.
Muy aburrido y con una falta absoluta de oportunidades.
Bueno, absoluta no, no vamos a ser tampoco tan críticos,
pero sí con mucho desacierto de cara a puerta.
Un partit aburrido.
hace falta que empecemos a poner unas pilas y a volver a tener el nivel
que se tuvo en partidos contra el Elche, contra el Tenerife
y partidos que habíamos visto anteriormente.
Volver a coger el nivel, creo yo.
Josep Maria, ¿cómo vas a ver?
Al començament, veient com jugaba el Pontevedra,
pensàvem que tots esperàvem guanyar i guanyar bé, no?
I a mesura que anàvem avançant el partit,
anaves caient una niqueta amb l'avorriment que deia ell.
Doncs t'avorries tu, era avorrit el partit
i veies que no hi havia manera de fer-li un gol al Pontevedra.
Ens va sorprendre una mica aquest joc del Pontevedra,
almenys pels referents que tenien durant la setmana, no?
Un equip que normalment toca la pilota,
deix jugar al rival i que, bueno,
les coses potser no li havien anat massa bé per aquest sentit, no?
Perquè es llançava massa l'atac en els darrers partits.
A més, vam veure el partit contra el Terrassa per TV3,
vull dir que teníem una mica de referents, no?
Un partido, un equipo que sí que es verdad que ha recibido muchos goles,
pero que también los hacía.
O sea, un equipo que se volcaba con un ataque.
Sinceramente, a mí no me sorprendió porque, si no estoy equivocado,
creo que llevaba ya cuatro partidos consecutivos perdiendo.
Sí, sí, sí.
Y eso, quieras que no, a los jugadores también les tiene que decir que,
bueno, que igual la forma de jugar tiene que variar un poco
y jugar más mirando de cara de defensa.
O sea, que sorpresa no.
Un equipo que ya venía escaldado.
O sea, que lo suyo era intentar amarrar.
Además, lo dejaron desde el principio bien claro de qué iban a jugar de esa manera.
La presión hacía en el medio del campo y siempre tenían que anablar
atento a si llegaba algún balón largo.
O sea, presión desde el medio, nada más.
Y nosotros una semana más sorpresos
porque se nos ha travessado una mica l'equip en teoria
más débil o l'equip de la nuestra Lliga.
Lo que decía Luis César esta semana, que no sabía exactamente
quién eran los equipos de la su Lliga.
Yo creo que es tan fácil como ver los partidos que el Nastic no acababa traiendo a casa.
A mí me dan más respeto estos equipos que vienen necesitados de puntos.
Porque la necesidad siempre apreta
y porque si tienes que correr más eso te da un plus para correr un poco más.
Y además el Nastic yo creo que nos tiene bastante acostumbrados a dar vidilla,
equipos que vienen ya con el agua al cuello, muy acostumbrados.
Aquest matí a la tertúlia que feia a Tarragona Rádio, com tots els dilluns,
i hi havia un dels convidats que deia que aquest potser és un mal endèmic del Nastic,
però no d'aquest any i de la temporada passada, sinó dels darrers anys,
que sempre li anem donant aire una mica a l'equip més fluix, l'equip més dèbil.
Aquest any, per exemple, si miris la classificació,
em sembla que té un partit guanyat i és el que va guanyar el Nastic.
I després la Ciutad de Múrcia, que jo aquell dia esperava la victòria del Nastic.
Igual que aquest diumenge, perquè això que deies abans del Pontevedra,
més que esperar com jugui el rival, jo pensava que el gimnàstic
aquest diumenge faria un partit com el dia de l'Elche, per exemple,
amb tots contentíssims, amb un 2 o un 3 a 0.
No sé, és el que jo esperava.
I al final et trobes amb l'empat, que és bastant trist.
I això m'ha saludat el Carlos Mora, que està ja a l'altre costat del fil telefònic.
Carlos, bona nit.
Hola, bona nit.
Quina reflexió tens el dia després d'aquest empat davant del Pontevedra?
Home, jo penso que és el mèrit també el Pontevedra, no?
Venia de quatre partits perduts i tampoc podia fer un bon tonto, no?
Moltes vegades solament pensem amb el Nàstic, però bé, també el rival va vindre aquí
a jugar una mica més l'Elche i el Tenerife i mira, no va endurre cap punt, no?
O sigui que possiblement va fer el partit que faria el Nàstic fora de casa.
Per tant, doncs...
I, escolta, sense fer res de l'altre món no es podia haver guanyat tranquil·lament, eh?
Tienes dos oportunitats, o a últim hora molt caras, també, eh?
També el penseu, mèrit, és un equip que està a sota...
I bé, clar, té que anar així, jo penso, no?
Però bé, que el Nàstic no pot.
Ui, Carlos, et... et... et perdem... perdem la trucada.
Estem perdent la... la trucada, ho tornarem a intentar a veure si...
Podem acabar d'escoltar el que ens... el que ens volia dir el Carlos Mora.
Sembla que ja... que ara sí.
Carlos, és que t'estan perdent el sol de la trucada, eh?
No era culpa meva, eh? No...
No, tranquil·lament.
No, tranquil·lament.
No, dic això, no?
Que està a la zona de baix i, bueno, i...
Tenc que...
Tenc que fer-lo possible per puntuar, no?
I, clar, a lo millor...
Vam començar la temporada jugant millor futbol, però, clar...
ens volen veure baix i tindran que jugar d'una altra manera, no?
Però, bueno, que cada setmana no pot ser el Nàstic tampoc plejant a casa.
Clar, que...
Això és el de cada any.
Sempre que ve un QE o dos últims, no sé per què, no sabem...
Tenim més problemes, no?
Amb els de sota.
Sí, sí, és una mica el que...
El que ara estàvem comentant, que potser és una mica un mal endemic que té...
Sí, sí, sí, però no menys a les darreres temporades.
Sí, ja no...
De fa un any ni dos, ja fa bastant temps, sí.
Molt bé, Carlos, les teves votacions?
Sí, pel València.
Sí.
L'Usarreta.
Sí?
Perdó, no, L'Usarreta no pot ser que no va jugar, eh?
Jo solament pel reportatge que li he dit al 33, ja el votava.
Bueno, guarda-ho per una altra setmana, que segurament que diumenge que ve jugarà.
Vale, doncs, Luz, Bolo, València i Cudina.
Doncs per Bolo, València i Cudina, tens el número un al sorteig, d'acord, Carlos?
D'acord, Carlos? Vinga, gràcies, bona nit.
Doncs el Carlos Mora, la primera trucada al 977, 24, 47, 67, el d'Elefan que està obert.
Dèiem abans, comentàvem amb el Diego Torres, que potser el millor d'aquesta jornada
va ser el fet que per la zona baixa, a excepció del Salamán que acaba guanyant,
els de més tots van empatar, i més o menys, ha passat una jornada més,
s'ha sumat un puntet més, aquest famós puntet que ell deia Luis César que tenim al sac,
i doncs que es cursa una mica més aquesta distància que tenim encara els 50 punts.
Sí, però també parlava amb la setmana passada de que haríem bé el punt contra el Ciutat de Murcia
i aquesta semana asseguràvem els tres punts.
Jo crec que són oportunitats que estem deixant passar.
Jo crec que són...
No vull dir que amb això de que el Pontevera sigui un equip al que hubiese sido
fàcil guanyar, ni mucho menys, però són oportunitats de equipos
amb els que sí que te estàs jugando a les habichueles
i amb els que a final de temporada igual, a esos punts,
tots ens recordem de fa tres anys en què punt s'ha perdut la categoria.
O sigui, tots recordem jugades concretes i partits concretes
en què s'ha perdut la categoria.
Per tant, el que estic viendo és que estem deixant passar ja treze jornades
i que sin estar con motivo de alarmarnos,
perquè estem en una posició més o menys, més o menys cómoda,
estem a quatre punts del descenso, no s'ha perdut posicions
con respecto a la jornada anterior
i és una jornada més que ha passat.
Però crec que estem perdonant molt.
Crec que estem deixant passar moltes oportunitats de cara al gol
i deixant passar partits de manera insulsa,
sin presentar casi nada.
Tu ara deies que no s'han d'engegar encara alarmes,
però les jornades van passant.
En aquest cas, ara el Nàstic el que no va aconseguir ahir a casa
ho haurà de fer fora de casa,
on el Nàstic tampoc no ens ha demostrat de moment res.
Va aconseguir una victòria a Salamanca,
però hem de recordar que aquell gol va ser un refús
que encertadament pel Nàstic va acabar al fons de la xarxa i poca cosa més.
Es que ese es otro de los problemas que hemos tenido durante este año,
que no hemos visto al gimnàstic tampoco funcionar bien fuera de casa.
O sea, si ha presentado alguna cosa ha sido en nuestro campo,
que ya está bien, porque al fin de cuentas es donde realmente tienen que sudar la camiseta.
No quiero decir con esto que en los demás campos sea un paseo ni mucho menos,
pero en esto sí que estamos careciendo bastante de suerte en los partidos fuera.
Y si después recordamos partidos...
Yo, por ejemplo, este año solo he podido desplazarme a uno
y fue un partido aburridísimo.
Fue contra Ciudad de Murcia, pero fue por parte de los equipos.
Tampoco quiero decir que el gimnàstic...
Lo que pasa es que estás viendo que si un equipo no te ofrece nada,
parece hasta extraño que no aprovechemos las oportunidades
y que no seamos nosotros los que tomemos la dirección del partido
y digamos, bueno, pues vamos a llevarnos los tres puntos,
si el equipo rival no está planteando nada.
Ayer fue una cosa así, ¿no?
O sea, el Ponte Verat desde muy pronto dijo lo que quería hacer,
a rebañar el puntito y si nos pillaban un contragolpe y nos hacían un gol,
afortunadamente estamos bastante bien en defensa
y estamos viendo con David García que para mí creo que está muy acertado.
Lleva unos partidos, está siendo muy...
un hombre muy determinante en los resultados.
Ayer salvo un gol y después estamos viendo cómo está salvando bastantes situaciones.
Es un hombre que no tiene mucha altura, pero que el juego,
ahora yo parece que lo domina bastante bien y...
En fin, que no nos falte la suerte en defensa y que empecemos a hacer goles
con los delanteros que tenemos.
Josep Maria, ¿han d'engegar las alarmas o encara no?
Aquest oyen que abans ens ha trucat ha dit que el gimnàstic potser faria el mateix
quan anava a jugar fora de casa, no?
I penso que...
Jo aquesta és la miqueta de por que tinc, no?
Veient els resultats, potser penso que sí que realment es va buscar això fora de casa
i els resultats ja s'està veient quins són.
Jo no he vist cap partit fora de casa, no m'he desplaçat,
però no sabien els resultats i llegeixes les cròniques i tal
i tampoc veus que el gimnàstic fora de casa doncs vaja a buscar res més que l'empat,
potser té raó, no?
Alarma en aquest aspecte potser sí, potser som poc ambiciosos
i després a casa si no surten les coses per pocs, els pocs punts que treguis a fora a casa no et serviran de res.
I sí que volia dir respecte als 50 punts aquests famosos, no?
Que sembla que s'ha creat la cosa dels 50 punts.
A mi m'està creant una miqueta de paranoia.
Jo el que faig cada dilluns és fer una regla de tres, no?
Amb els punts que tenim ara quan ens en tindríem a final de Lliga si la cosa va com fins ara, no?
I ara estaríem sobre els 48 punts.
Però si és que si haguéssim guanyat el Pontevedra estaríem en una, segons la regla de tres, segons les matemàtiques, sobre el 54, no?
És a dir, això és molt variant, fluctua molt i un partit amunt, un partit amunt a ballar et suposa estar en 48 a final de temporada o en 54.
Vull dir, jo penso que els números els hem de deixar de banda i el que hem de fer és partit a partit sumar punts i guanyar els partits de casa,
veient com venen els equips a jugants aquí, no?
És a dir, penso que el Pontevedra se l'havia d'haver guanyat tranquil·lament.
Jugant com hem jugat altres vegades, no?
És que el que et fa ràbia és això, que no veus jugar l'equip de la manera que l'has vist jugar altres vegades.
Deixa'm saludar l'Albert Ciordi, que està a l'altre costat del fil telefònic.
Albert, bona nit.
Hola, bona nit.
Hem d'engegar les alarmes o encara no?
Engegar les alarmes potser no, però posant les piles jo diria que sí, eh?
Jo diria que sí.
A veure, ja em coneixes i saps que sóc del parer que, i ho vaig dir l'altre dilluns,
que amb un Atlètic de Madrid fem un partit de nassos i amb els petits,
amb els petits, perdó, amb els de baix, ens costa.
I això m'assembla que ho estem veient gairebé cada cap de setmana.
Jo diria que en aquest sentit s'haurien de començar a posar les piles.
Per això dic de posar les piles.
Jo diria que s'han de posar al cap que cada partit és un Atlètic de Madrid, no?
o de l'estil.
Jo l'altre...
Ahir va ser horrorós l'avorriment que van patir i jo crec que això no li ve de nou a ningú, no?
Ahir jugàvem tot el pilotazo i...
no sé qui en poden.
Jo crec que tenim categoria per començar a moure el pilota i desbaratar els plats del que vingui, no?
I per què creus que arriba aquest partit?
Per exemple, el nàstic juga...
Ja anem a deixar a banda els partits de Copa del Rei,
el partit contra l'Ells, contra el Tenerife,
veiem un nàstic i en canvi ahir,
si ens remuntem més al darrere,
partit com el Màlaga B, com el Racing del Ferrol,
veiem un partit totalment diferent.
Jo diria que és la confiança,
jo és que diria que és la confiança,
la motivació,
el...
nàstic d'un bon joc
i aquests petits no és que tinguin un joc dolent,
però juguen més que res al tancat i al contratant i a la pilotada
i hem de ser capaços de moure la pilota i buscar els espais
i penjar ballons i no deixes portar,
ens deixem portar més pel joc dels contraris.
Jo crec que tenim aquí la rada.
Som autosuficients per moure la pilota i portar el control
i trenar jugades i jo crec que sí que és això allà.
Molt bé Albert, les teves votacions?
Doncs València va estar molt bé.
i el Codina i el Diego.
Per València, Codina i Diego,
les teves votacions tens el número dos en el sorteig, d'acord?
Molt bé.
Gràcies Albert, bona nit.
L'empresa municipal mixta d'Aigües de Tarragona
i deixa la veu del soci del Nàstic.
E-Matsa, qualitat de vida.
Quatre minuts seran tres quarts de deu en del vespre.
Continuem endavant.
El sempre n'estic sintonia de Tarragona Ràdio i Ràdio San Pere i San Pau.
Albert parlava ara una mica que potser ens deixem portar una mica massa pel joc del rival.
No sé si vosaltres, Joaquín, Josep Maria, penseu el mateix que l'Albert.
Lo he dicho antes, que muchas veces parece que nos falta eso.
Es decir, si el equipo contrario no quiere el partido, vamos...
Y que, al fin de cuentas, ha habido partidos en los que sí que hemos tenido identidad.
Yo me he creído en algunos partidos que lo nuestro era el presionar.
Y presionar con la defensa adelantada y presionar desde el principio de la defensa de ellos.
O sea que sí, creo que sí, que jugamos muchas veces pensando que los demás son mejores.
Y, al fin de cuentas, hemos visto muy buenos partidos de gimnasti esta temporada, ¿no?
Como para empezar a achicarnos con otros equipos.
No quiero decir equipos peores ni débiles ni mucho menos, ¿no?
Pero con equipos que, en fin, todos pensamos que están por debajo nuestro, por lo tanto, lo han hecho peor que nosotros, ¿no?
Hay que, por lo menos, plantear el partido de otra manera.
Yo creo que, mira, muchas veces, eso depende de un solo momento.
Es decir, si a la primera parte, los cinco minutos o no, los diez minutos,
Codina fa el gol que va poder hacer,
seguramente el partido ha sido completamente diferente, ¿no?
Por si el problema, no sé, es una otra lectura, es decir,
lo que abans díamos, ¿no?, que nos faltaba gol.
Si fóssimos capaces de hacer algún gol en mes o a la ocasión de Pinilla,
que en lugar de entrar, potser estaríamos hablando completamente diferente, ¿no?
Estaríamos diciendo cosas diferentes.
No sé, vull dir, sí que el gimnàstic se'l veu que a diumenge li va costar molt jugar,
no veies cap joc, i altres dies el veus molt bé, no t'expliques el per què,
no saps...
Els jugadors jo penso que sempre que surten al camp surten amb la bona intenció de fer-ho,
el millor que saben, ¿no?
I moltes vegades, pues, és això, també, no sé, un cop de sort.
Potser soc poc crític, però, vaja, a vegades també vull pensar que és una miqueta de mala sort
i que ja arribarà, no?
Falta poc gol, perquè els dos davanters que té el gimnàstic de Tarragón,
que casa el Diego Torres i el Bolo, entre els dos només han marcat tres gols,
perquè altres jugadors no arriben tan poc a aportar-hi.
Abans el Quim repassava una estadística que som un dels equips que amb menys gols està fent en aquesta segona divisió.
Una cosa bona que tenim és que els gols els està fent gran part de...
O sea, no ens basem sols en els delanteros, que és del que es tractaria.
Sincerament, jo penso que els delanteros estan per a meter gols
i que sempre és bona l'aportació dels altres, no?
No, estem librando afortunadament de que hi ha jugadors que estan cumplint amb la tarea de goleador
en partidos puntuales.
I també és cert que hi ha una sequía important de cara a gol en els jugadors que tenim arriba.
Ellos ho saben, o sea, viven de eso, viven del gol
i saben que en aquests moments hi ha de criticar-los i tenen que asumir les crítiques.
Me preocupa el pensar que és un problema de rachas, perquè ja és una racha molt larga
i ara ja el que es tracta és de pensar por què tenim tanta poca claritat de cara a gol.
Jo no sé si és la forma de jugar, jo no sé, perquè tampoc mi funció és aquesta,
el hacer de técnico, però penso que hi ha una bona oportunitat.
Si de aquí a dicembre no es arreglan, se abre un mercat
i hi ha de estar atentos a lo que se ofrece por ahí,
perquè el Nasti, per sumar punts, té que fer goles.
I els gols, principalment, en tots els equips que ho estem veient, hi ha un goleador o dos.
I són els que han de fer els gols, els goleadors.
Està molt bé que aporten els altres, però el ideal és això, que els delanteros marquen gols.
Tu ara parlaves del mercat que s'obrirà el proper 15 de desembre.
Aquest tema ha sortit aquest matí ja a la tertúlia de Tarragona Ràdio.
se parlava una mica de les mancances que hi podia haver en aquesta plantilla.
Quines són les mancances que vosaltres hi veiem?
Si la cosa continua així, està clar que un davant té el primer.
Si d'aquí els partits que falten per acabar la primera volta no es veu una capacitat golejadora més important,
doncs un golejador el primer.
Algú que pugui assegurar uns quants gols més.
Joaquim, comparteixes la precisió de Josep Maria?
Sí, sí, estoy con Josep Maria.
Jo hace un par de semanas tuve la oportunidad de participar en el Coimbra con Nacho en una tertúlia
y también se planteó esta pregunta y hablo ya de hace un par de semanas.
Dos o tres, no estoy muy seguro.
Y estuve en la misma respuesta que ha hecho ahora Josep Maria, de decir,
yo me veo mucho por las carencias de un equipo.
Si afortunadamente en defensa estamos cubiertos en la media del campo,
puede haber sus críticas, sus más o sus menos, pero también está cubierta
y las carencias son de unos goleadores,
lo lógico es pensar que de cara a invierno lo que nos va a hacer más falta quizás es un goleador.
Esperemos todos que de aquí a diciembre los dos que tenemos
que tengan un arrebat de esos de golear y meter goles a punyados
y se nos pase esta manía que estamos cogiendo ahora todos los del gimnástico, ¿no?
Deixeu-me un moment, Josep Maria,
deixa'm saludar el Guillermo Mateu que fa una estoneta que s'està esperant ja el teléfono.
Guillermo?
Fa cinc minuts, ja.
Fa cinc minuts?
Cinc minuts, quatre minuts i cincuenta segons ara.
No ens ho perdonarem.
Guillermo, com estàs?
Molt bé, mergutament bé.
Sí?
Sí.
Sí.
I això que...
que heu dit que...
que un avanter davanter nou.
Més val que sí que hi hagi un davanter nou,
però...
però tots que vagin a l'atac, eh?
Molt més a l'atac, eh?
A tu t'agradaria veure un nasti que vagi més a l'atac.
Sí.
Però tu també fitxaries un davanter nou, sí?
Sí, un davanter nou.
Molt bé, Guillermo.
Sí.
Com ho veus tot plegat?
Mira, mantindre la categoria...
està bé.
És un bon objectiu, no?
i...
per ara...
és...
mantindre la categoria, eh?
Mm-hm.
Perquè està molt baix.
Però no sé el dia de demà el que diré.
Molt bé, Guillermo.
Eh?
Molt bé.
Gràcies per la teva trucada, eh?
De res.
Gràcies, bona nit.
Adéu.
Maria, abans ens volies acabar de dir alguna cosa.
Sí, ja volia dir-te una...
Volia dir que...
Bueno, abans ja t'he comentat que...
quan els jugadors surten al camp,
surten disposats a donar el mateix d'ells mateixos, no?
Però aquest diumenge, no ho sé,
a vegades també penses que...
i jugant a fer una miqueta d'entrenador, no?
Perquè a la grata tothom ens agrada dir la nostra.
Aquest diumenge,
quan van veure que havien de fer un canvi,
que havia d'entrar a Pinilla,
allí on estic jo assentat,
tots tenien molt clar quin jugador
seria el que sortiria del camp, no?
I no va sortir el que nosaltres ens pensàvem.
És a dir, nosaltres veiem un partit,
era un canvi que ja s'havia fet un altre dia,
i que va anar molt bé, no?
Que era deixar a Pinilla i deixar a Diego Torres, no?
I la sorpresa va ser nostra
quan vam veure que es quedava vol al camp.
No perquè volu ser pitjor que el que es va quedar,
o sigui, que el que va marxar,
però, no sé,
veiem un partit per jugar d'una altra manera, no?
Potser volu necessita que li pengin moltíssimes pilotes
i no es falla.
Llavors pensàvem que la solució per aquell partit era una altra.
És a dir, ho comento perquè és el que parlem al camp,
és el que la gent diu, és el que la gent comenta,
i penso que val la pena, doncs, comentar-ho aquí, no?
Sense dir que hi ha ni millors ni pitjors jugadors, evidentment.
Tots volen fer el gol, si està claríssim.
Tenim una nou trucada al 977-244767.
Saludem el Jesús Ramiro.
Jesús, bona nit.
Hola, buenas noches.
Què tal, com estàs?
Pues mira, d'aquella manera.
A los contertulios quiero llevarles un poco la contraria
y los razonaré.
Yo creo que no es problema de un delantero-centro.
Que me den el nombre del mejor delantero-centro del mundo
y con este sistema hasta casar.
Si seguimos jugando al puente aéreo,
o sea, de portero adelante y de adelante a atrás, malament.
Más que un delantero,
yo creo que hace falta un señor en el centro-campo
que sea el dueño y señor, eh?
Rasear balón, jugar por las bandas,
que yo creo que con los dos que hay,
si se juega en condiciones,
no hace falta fichar delantero-centro.
Y esa es mi opinión.
Voy a dar ya las puntuaciones
y dejaré paso a otros aficionados.
Muy bien, digas, Jesús.
Pues mira, Valencia nos salvó un punto,
no, bueno, dos.
García, por la misma razón,
y un señor que, francamente,
a ver si alguien baja del borrico
y sale de entrada, no de salida.
Me refiero a Pinilla, como es lógico.
Muy bien, pues por Juanjo Valencia,
David García y Antonio Pinilla,
a las teves votaciones.
Gracias, Jesús.
Gracias a vosotros.
Bona nit.
Adiós, adiós.
Bueno, aquí Jesús,
veia altres mancances a l'equip,
més que un davantero-centro,
en aquest caso,
us portava una mica la contrària a vosaltres,
que veia més mancances al mig del camp.
Con Jesús nos vemos muy a menudo por allí,
por el campo,
y alguna vez nos entretenemos en hablar de fútbol, sobre todo.
Igual hasta tiene razón.
Lo que pasa que yo ayer también vi un partido en el que facilidades todas,
para sacar el balón por raso.
Y se sacó, pues cada vez que se pudo.
O sea, con más o menor acierto,
pero cada vez que se pudo se intentó sacar por abajo.
y lo de coger un hombre...
Hay cuatro o cinco jugadores en la plantilla de gimnástica
que pueden jugar en esta embarcación en el mediocampo.
Por lo tanto, sí.
Que no sirva como crítica para Jesús, ¿no?
Porque, al fin de cuentas, cada uno lleva un entrenador dentro
y puede ver las carencias del equipo de una u otra manera, ¿no?
Yo sigo en mis trece, ¿no?
Que por carencias es el gol.
Y si el gol lo tienen que hacer los delanteros,
hay que espabilar.
Parlen ja de, si us sembla, de la propera jornada,
perquè estem pràcticament a la recta final del programa.
El Nastic visita l'Olímpic de Terrassa.
Terrassa ara per davant té quatre jornades, si més no, una mica complicades.
Almenys no tan clares com poden haver estat aquestes dues,
tot i que, bueno, en el món del futbol tampoc mai hi ha res clar, no?
En aquest sentit.
Però el Nastic ara té dos derbis davant del Terrassa, davant de Lleida,
i després dos partits davant dos equips que a l'hora d'ara,
ara mateix estan en llocs de sense primera divisió.
Un futur una mica complicat, o potser no?
Mira, jo pensava que els tres últims partits els guanyaríem, no?
I deien tres punts del Pontevedra,
nosaltres la ciutat de Múrcia i els tres de casa, nou punts.
Per tant, no ho sé, ara puc pensar que al Terrassa empatarem,
al camp de Lleida...
Ai, hi havia aquí casa contra Lleida...
I després resulta que guanyarem d'aquests punts,
els guanyarem tots, no?
Vull dir, no ho sé.
És...
És que és imprevisible,
perquè una setmana surts del camp molt positiu
i l'altra setmana surts molt xafat, no?
És un Nastic que té aquests alts i baixos,
que jo no m'aventuro a dir cap resultat ni...
No ho sé, ojalà els guanyéssim tots, no?
Això està claríssim.
Joaquim, com ho veus, això, molt breument,
perquè estem ja contra el ratllotge.
El problema està en que no sabem com juega el Nastic este año, no?
O sea, si supiésemos com juega realmente,
pues, diríamos, pues, jugamos contra estos cuatro,
por lo menos dos los ganamos igual y en otro empatamos,
pero el Eibar lo vimos jugar ayer y, joder, con el Eibar.
Y, bueno, pues, después el Lleida,
yo creo que con el Lleida es un equipo que habitualmente nos ha ido bien
y espero que nos siga yendo bien.
Y en Terrassa, pues, yo espero que sea una riada de gente,
la del Nastic, que les llenemos el campo, vaya,
que vean por fin gente en el campo, no?
Esperem que sigui així.
Joaquín Royuela, Josep Maria Riera,
moltes gràcies per haver compartit també aquesta estona amb nosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Arriba a la recta final, és el comiat.
De los cuerpos que antes pierdem un rompen esa unión.
Però la lectura són els 15 puntたges,
la lectura són els 15 punts.
Nuestra casellera ho hem dit moltes vegades.
Segre que cada semana mirar on dels d служis estem,
mirar les qualtes has beachat els altress,
que hi ha qualifinat escenitins,
emชem a quatre punts del després...
Però l'implacable és n'rost nostre saco,
eh, sur desta calfè t子 ho hem deowski
del de chià procura nosaltres
que haga lo que pueda el Ciudad de Murcia, que haga lo que pueda el Pontevedra,
que haga lo que pueda los que están inmediatamente más arriba de nosotros,
pero lo que es implacable es nuestro saco,
debemos encontrarnos en nuestra mochila y nada más.
Sí, bueno, el Pontevedra ha venido a estar bien posicionada en el camp
y a esperar un error de nosotros para ver si a la contra intentaba endurecer el partido.
Sí que el deber es que no ha sido un partido bonito para los espectadores,
pero se ha tenido que trabajar mucho para conseguir el punto.
Más que a veces es la forma de jugar de cada equipo.
Pense que el equipo puede ser grande o pequeño,
pero es el sistema de juego a emplear
y pienso que los equipos que venen y esperan a nosotros costan más.
para abrir esa portería a cero,
pero hoy pensé que han tenido ocasiones para intentar ganar el partido.
No esa materia visada, pero tenía que seguir trabajando.
El rojo del amanecer, el sol de nuevo brillará, se llevará la soledad.
Quiero ver el rojo del amanecer, un nuevo día brillará, se llevará la soledad.
Bueno, no sé, yo qué sé, al final es...
Por una cosa u otra, al final es...
Como tú dices, ha sido el explosivo, pero vamos, al final le he pagado y...
No sé, a veces se da una cara de tonto, ¿no?
Y más jugando las dos tarjetas, ninguna de las dos las has tocado, ¿no?
Se queda una cara de tonto y encima el empate, pues mira, más duele todavía, ¿no?
Sí, bueno, en la primera parte yo creo que hemos tenido ocasiones, ¿no?
Va a haber sentenciado el partido, pero sobre todo en la segunda parte hemos profundizado más.
El bolo ha tocado incluso balones de cabeza y todo, porque le han llegado a centro.
Pero bueno, hoy no lo hemos tenido la suerte de Caragol y, bueno, un empate bueno, ¿no?
Sí, ha sigut una tarda rara, ¿no? Ha faltat ambient des del començament, ha sigut algo raro, ha sigut una tarda empanada, ¿no?
Nosaltres no hem sabut trencar la porteria d'ells i ho hem pagat, no?
Perquè hem tingut dues o tres ocasions clares a la primera part, que penso que mereixíem algo més, no?
I a la segona part, doncs bé, ha sigut una segona part que la pilota no ha volgut entrar, no?
Bé, possiblement, no? Home, els resultats ho estan dient, no?
Nosaltres amb els equips de baix no estem traient bons resultats, però bé, jo crec que no passa res, no?
Jo crec que això solament és una cosa, doncs, d'estadístiques, no?
Perquè si està clar que avui el Nástic no ha fet un bon partit, ha sigut un partit empanat.
Hem tingut ocasions que, possiblement, si haguéssim marcat algun gol,
si haguéssim obert una mica més i si hagués sigut més fàcil,
però bé, jo crec que hem de donar per vol resultat a l'empat, perquè jo crec que això és el més just, no?
En el ojo del amanecer, el sol de nuevo brillarà, se llevará la soledad, que a mí se quiera instalar.
Sí, bueno, yo creo que este equipo así, porque el Pontevedra, durante lo que va de liga,
que tampoco ha estado jugando así, ha sido un equipo ofensivo.
Sí, ha sido rácano, ¿no? Se ha encerrado o solamente ha buscado a Cannaval
que bajase algún balón, intentar hacer alguna contra.
Y la verdad que un equipo no quiere jugar al fútbol,
como ya ha sido el que hace el Pontevedra, es complicado.
Y nosotros hemos estado algo espesos,
que no hemos tenido las ideas muy claras y no hemos sido capaces de hacer ningún gol.
Quiero ver el rojo del amanecer, un nuevo día brillará, se llevará la soledad.
Quiero ser el rojo del amanecer, el sol de nuevo brillará, se llevará la soledad.
El rojo del amanecer, un nuevo día brillará, se llevará la soledad.
La música de Luz Casal ens serveix per acomiadar el sempre nàstic d'aquest dilluns 22 de novembre.
Per cert, que les dues entrades per veure el proper partit del nàstic a casa,
davant del Jerez, se les emporta l'Albert Ciordia.
No tenim temps per més, ho hem de deixar aquí.
Recordin, més actualitat esportiva, demà a partir de les 7 del matí,
a cada informatiu, l'informatiu migdia i també el Tarragona Esportiva,
que tornarà a partir de les 8 del vespre.
Arriba al punt horari pràcticament de les 10 ara mateix.
Després arriba el resum informatiu de la jornada
i la repetició de la tertúlia d'aquest matí
en què ja està present el vicepresident del nàstic, Ferran Sánchez Camins,
i dos socis i aficionats del nàstic com el Carles Gossalvez
i també un altre dels aficionats del nàstic, en aquest cas, l'Antoni Figueroa.
Ho deixem aquí. Gràcies per la seva atenció. Bona nit.
Sempre nàstic, el regust de la jornada, a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Bona nit.