.
Entre somnis de futbol i il·lusions descents,
la temporada que s'havia anomenat com a tercer projecte Andreu
començava amb la primera raresa de l'any,
la incorporació de dos entrenadors al lloc d'un,
un tàndem format per Jordi Vinyals i Alfons Muñoz
que va resultar un èxit esportiu,
tot i que el duet punxés alguna roda
durant el llarg trajecte junts.
Jo crec que és un tema que ho tenim clar des de fa temps.
Jo fa anys que treballo
i sempre he vist que m'he trobat molt sol treballant,
moltes deficiències.
Els segons entrenadors a vegades són importants,
però el més important és que s'han de canviar uns conceptes.
jo crec que el futbol estava massa estereotipat, no?
Però la veritat és que no...
almenys jo no tinc aquesta sensació que tothom estigui parlant d'això.
Suposo que ja tothom ho dona una mica per fet
i ja ha passat la primera fase de sorpresa
i ara no li fan gaire cas, almenys de moment.
Després de la decepció de l'any anterior
on ni Granero I ni Pepe Balaguer més tard
van ser capaços d'aixecar el rumb del nàstic,
es va optar per la solució dràstica
i es va fer una plantilla pràcticament nova,
dissenyada pels tècnics.
Van arribar fins a 15 fitxatges
per refer de dalt-baix la columna vertebral de l'equip.
Tant sols jugadors com Felip, Pinilla, Baqueriza, Codina o Serrano
es van salvar del pla Renove del nàstic.
L'escenari del debut de tots aquests noms
va ser el nou estadi un 31 d'agost del 2003 davant el Sabadell.
El resultat final 3 a 0 pels Grana,
amb el primer gol de l'any marcat pel Pablo Lussarreta,
encara que les moltes cares noves podien portar a la confusió.
Atenció al córner, de les darreres jugades del nàstic
a aquesta primera part, el gol, el gol, el gol, el gol.
GOOOOOOOL!
De l'nàstic ha marcat Sukiya.
La centrada del corne de Lluís Codina, el punt de penal.
Allí l'ha tocat algú, la pilota que li ha anat.
El cap de Sukiya i el gol fregant el punt del descans.
El 46 de la primera, el cop de cap de Sukiya,
confirmant una vegada més que pot ser el davanter del nàstic
i el gol de Sukiya.
al 46 de la primera, el nou estadi,
Sabadell 0-1, nàstic 1 ha marcat Sukiya.
Mirem d'apropar-nos a l'Usarreta,
el jugador del nàstic de Tarragona,
bien, victòria 1-0,
en el últim moment se ha marcat el gol.
Sí, ha estat un minuto 44, me parece,
pero bueno, a ver si aguantamos, ¿no?
A la segona jornada tocava la ja clàssica visita a Can Peixauet.
En un dels millors partits de la temporada,
l'equip del Tandem presentava les seves credencials a play-off
i es posava líder del grup tercer de la segona B.
Aquesta bona línia inicial va arribar al seu punt màxim
en la tercera jornada,
en una matinal de diumenge molt plujosa,
quan es va golejar el Mallorca B per 4-1,
amb hat-trick del que seria Pichichi Diego Torres,
i amb un altre gol, aquest cop sí, Diego Itsukia.
El jugador del Mallorca B l'ha tocat amb les mans
i a l'àrbitre ha assenyalat el penal favorable al nàstic
i a més a més la vermella directa,
el jugador del Mallorca B,
concretament crec que ha estat a Campos,
el número 2, el capità,
que és l'home que ha vist la targeta vermella.
Atenció al llançament del penal,
Pinilla al costat de la pilota,
veurem si el nàstic ho ha tensat aquí al marcador,
atenció al llançament de Pinilla,
parant, molt ja, el xuta de...
Diego Torres!
Y al pernando...
Gol, gol, gol, gol!
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
De l'àstic!
El minut 8 d'aquesta segona part.
El xuc al llançament del penal de Pinilla.
La pilota que l'ha aturat boia s'ha llançat a la dreta, l'ha deixat morta.
Del darrere venia Diego Torres, ha empès en la pilota
i aquesta, a poc a poc, finalment s'ha acabat colant
per la banda esquerra de la porteria del Mallorca.
I fins a 22 cops més sentiríem cantar gol de Diego Torres,
un jugador d'equip que des del primer dia va tenir clar
que el més important era la unió que hi havia al vestidor.
Que lo importante de lo que tiene el Nasti este año es, sobre todo,
que somos un monte de pinja, nos llevemos todos fenomenal
y yo creo que lo que mejor puede tener un equipo es eso,
que haya amistad en el equipo y con estas cosas son fundamentales
para luego haberlas disponer en el campo y eso es lo fundamental.
Tot, però, no podien ser alegries
i la primera derrota va arribar a la quarta jornada,
el Francisco Artés Carrasco de l'Orca,
on un gol de Jaime va deixar el 1-0 definitiu.
Sí, bueno, sabíem que havia d'arribar la derrota,
però havia d'arribar el més tard possible.
Nosaltres el que volem sempre és guanyar
i ens fa molt de greu i no és el que volíem.
que hem vingut aquí i hem fet 700 quilòmetres
per vindre a guanyar i ens dèiem amb el sabor de boca.
Ho tenia tot per fer un bon futbol i no ho vam saber,
perquè la primera part,
tres dels primers cinc minuts,
que vam arribar un parell de vegades amb molt perill,
la resta de la primera part
va donar la iniciativa a l'Orca
i això va fer que no vam trobar mai
el camí per arribar a la seva àrea
i la veritat és que sobretot la primera part
no vam fer un bon joc.
La segona part vam fer un esforç suplementari
per intentar remuntar aquest gol
i el fet de jugar amb un home menys
i jo crec que ho vam fer tot el que calia,
però al final no mantenim la sort.
La derrota va servir per corregir errors
i l'equip no va tornar a perdre fins la jornada 10
en la seva visita al mini-estadi
amb gol de l'ara jugador el Nàstic, David García.
Abans, però, tres empats consecutius
amb Figueres, Castelló i Hércules
feien que Vinyals es convertís en el Mister X del Nàstic.
El 9 de novembre el Nàstic va tocar fons,
baixant fins a la novena plaça,
un lloc que no es tornaria a ocupar en tota la lliga
i perdent per 5 a 2 el Carles Pedrós de Mataró
en un d'aquells partits
per esborrar de la memòria col·lectiva grana.
El Mataró és ara mateix
que intenta fer aquest llançament llarg.
Atenció a aquesta pilota
que està compromesa dins l'àrea del gimnàstic de Tarragona.
Atenció al sud de Jordi Martínez i el gol.
El cinquè, el cinquè de Jordi Martínez.
Altra vegada ens hem guanyat l'esquena.
Com dèiem abans, el partit està trencat
i el 24 de la segona
Jordi Martínez acaba d'aconseguir
a les 5 a 1.
Per tant, doncs, com dèiem,
el partit molt trencat.
El resultat és ben clar.
Mataró 5, nàstic 1.
Jo penso una derrota massa severa, vam dir.
Es podia haver perdut,
però 5 a 2 penso que va ser un càstig massa dur.
I després, analitzant el partit,
com analitzem tots,
ens vam adonar que es van fer errors,
que van costar gols,
però també que es van fer coses molt positives,
que igual quan perds 5 a 2 penses tot un negatiu
i també has de mirar el que vas fer bé.
I es van fer moltes ocasions de gols.
Els Nadals van ser d'aquells Nadals per oblidar,
amb l'equip situat a 7 punts de la zona descents,
el cos tecnic qüestionat
i un joc que no acabava de convèncer ningú.
La situació límit arribava, però, en forma de revalida,
i els Reis es van avançar per la plantilla grana
amb la victòria aconseguida al camp d'esports de Lleida
en l'últim partit de la primera volta per 0 a 3,
tornant així a donar un marge d'error
a l'equip d'un Jordi Vinyals,
que per aquells moments ja començava a fer evident
les desevinències amb el seu company de cursa.
Avui s'ha guanyat i l'equip, sobretot,
jo crec que s'ha de felicitar els jugadors
perquè són els que estan demostrant
que amb aquesta actitud, amb aquesta implicació,
amb aquest compromís que tenen amb el projecte,
és impossible que ells fallin.
Independentment que després sigui l'entrenador,
perquè ja sabem com va tot això,
però, en definitiva, felicitar els jugadors
que han demostrat que ells sols, pràcticament,
portaran l'equip on es veneix.
No, estic emprenyat, estic amb molta ràbia
i estic trist perquè sé que avui hi haurà gent del Nàstic
que no estarà content per la nostra victòria.
I aquesta és la pena del Nàstic,
que ho tenim tot,
tenim una afició excel·lent,
tenim una directiva que treballa,
sobretot el president,
que treballa per postar, potser, per l'equip,
i tenim uns jugadors que es mereixen
tota la confiança del món,
i hi ha gent que no li és prou tot això
i vol altres coses.
Sí, però això sempre és el mateix compte de sempre, no?
Pensem que és a l'hora que estarem a 9 punts
i si paguem el pròxim d'anar a 12
i si la meva àvia tingui sou,
seria la meva àvia, el meu avi, no?
La primera volta es tancava amb uns números discrets,
sobretot a casa,
on l'equip va arribar a estar 3 mesos
sense conèixer la victòria des de la jornada 9,
on es va guanyar el Cartagena per 1 a 0
fins a la jornada 23,
ja entrada la segona volta,
on es va aconseguir doblegar a un complicadíssim Lorca.
Bueno, son partidos que se dan así,
lógicamente, si quieres estar en playo,
tienes que ser muy regular,
de todas maneras quedan muchísimos partidos
para acabar la segona vuelta,
la acaba de empezar ahora
y todavía los equipos que están ahí metidos en playo
pueden bajar y quedarse fuera del playo
y subir los que están por debajo.
Ahora verdaderamente es cuando va a ser muy difícil
y aunque el equipo esté en las últimas posiciones
va a ser bastante difícil ganar en campos
que están ahora mismo en descenso directo.
La veritat és que durant tota aquesta primera volta
s'ha hagut de cohesionar tot aquest equip,
han vingut molts jugadors,
s'han incorporat molts jugadors
durant aquesta temporada
i per tant s'ha hagut de fer una labor també
de conjunció d'aquest equip
i la veritat és que a mesura que anaven passant
els partits a casa,
la pressió es notava amb els propis jugadors
i la pròpia por a perdre,
la pròpia por moltes vegades a perdre,
te fa perdre.
Que hi ha hagut coses bones
i hi ha hagut coses no tan bones,
però efectivament el que sí que podem donar a fer
és que l'equip fora de casa
ha jugat molt bé,
ha tret, jo crec que ha fet un bon futbol.
Tan sols la famosa cohesió aconseguida per la plantilla
va poder tirar endavant les exigències del guió
que marcaven directiva i afició.
Sí, sí, per suport.
Jo crec que inclús dins encara
és més forta la unió que n'hi ha entre futbolistes
i jo crec que, bueno,
que dins del vestuari és tot
com si fórem una família
i inclús sempre estem gastant moltes bromes
que això demostra la confiança
que n'hi ha entre la gent
perquè si entre nosaltres no n'hi haguera
confiança,
i aquestes bromes no es podrien gastar.
Va ser casualment guanyant 1 a 0 al mateix Mataró,
que ens n'havia fet 5,
que els graners van ficar tercers
i ja no van sortir de les places de Lligueta de Sens.
Punyapart va mereixer el partit que es va jugar a Castàlia,
el partit on Mejía Dávila es va quedar sol
amb els jugadors del Castelló
i on l'èpica del nàstic es va fer encara més gran.
I ara la targeta la pot veure Antoni Pinilla
per aturar el joc.
Vermella directa Antoni Pinilla!
Vermella directa Antoni Pinilla!
Vermella directa Antoni Pinilla!
Que poca vergonya que és Mejía Dávila!
Que poca vergonya que és!
Que poca vergonya que és!
És lamentable!
Patètic!
Tots els adjectius
que vostès li vulguin posar,
per favor.
Targeta vermella a Pinilla
per una falta al cercle central.
Per favor!
S'ha carregat el partit.
Si ja estava carregat aquest partit
encara se l'acaba de carregar més
perquè ara tenim per davant 20 minuts
i tenim que jugar amb 8 homes.
Després de la gesta de Castàlia,
d'una espectacular golejada al camp del Palamós
per 1 a 6
i de guanyar la Constitució en Deiecle
per la mínima,
el camí cap al play-off
semblava tallar-se de cop
amb dues derrotes consecutives
a les jornades 35 i 36,
a la Magdalena de Novelda
per 3 a 2
i a casa contra el nou Alacant
de Pepe Bordalàs
per 0 a 1.
Tot i això,
el futuròleg Jordi Vinyals
després de la derrota amb l'Alacant
treia la vareta i feia números.
Aquest equip també,
quan pitjor ha estat
és quan més ha tret les coses endavant.
Està clar que el nostre objectiu
segueix sent fer 6 punts,
fer-se'n a 67
i a partir d'aquí veure
quins resultats hi ha.
Però a partir de clau
serà el dia del Villajoyosa
si nosaltres som capaços allà de guanyar.
Aquí contra el Geira
jo estic seguríssim
que també el tirarem endavant
i per tant farem 67
i després mirarem
quins resultats hi ha
i veurem si estem a play-off o no.
I la calculadora del Dacard de Déu
no va fallar
i al pla de Villajoyosa
l'equip va guanyar la primera final
i l'afició,
eufòrica,
va celebrar la victòria
damunt la malmesa gespa
del camp Alacantí.
Sempre ha de ser el nasti
però ara més que mai.
El diumenge hem d'omplir el camp
i ho hem de celebrar tots junts,
perquè avui s'ha patit,
no era un dia difícil
hem patit tota la setmana,
ha sigut una setmana molt dura.
El diumenge vam rebre
un revés important,
però avui no ho citàvem
i és que jo estava segur
que ho aconseguiríem
perquè s'ho mereixíem segur,
estava seguríssim.
Només per veure l'ambient
que hi ha aquí al camp
i tot això
ja val la pena fer 8 hores
i 12 i 15,
per veure el nastic on sigui.
Jo no tinc fronteres
en quant a seguir el meu equip
ciutat darrere ciutat,
no hi ha problema.
El darrer partit de la Lliga Regular
s'havia preparat com una gran festa
per celebrar la classificació
per la Lligueta de Sens,
però als 11 minuts
Verde va voler demostrar
que Lleida no havia vingut a Tarragona
de visita cultural
i deixava el nastic
amb un peu fora de la Lligueta.
La pilota que l'està movent a Sergio,
Sergio, banda dreta.
Per aquella banda
intenten habilitar
els jugadors
de la Unió Esportiva Lleida.
Atenció a aquesta jugada,
la passada llarga,
la pilota en darrere,
atenció i el gol!
El gol de la Unió Esportiva Lleida.
El gol de Verde,
el gol de la Unió Esportiva Lleida,
li ha guanyat l'esquena
al jugador de Lleida.
No sé si ha estat
per aquella banda.
Crec que ha estat Sergio,
li ha guanyat l'esquena a Marco,
ha fet la centrada,
venia des del darrere Verde,
ha aconseguit batre Felip.
Pràcticament estem ja
al minut 27
d'aquesta primera meitat,
el Lleida que està guanyant
des del minut 11
amb el gol de Verde
i amb els resultats
que s'estan produint
a hores d'ara el nastic
estaria fora de la Lligueta de Playoff.
Es va patir fins que
a la segona part,
en dues jugades
on va semblar tirar de replay,
el cap de Diego Torres
va rematar dos llançaments
de còrner de Belboades,
i el nastic
va capgirar el marcador,
assegurant-se així
la seva plaça de playoff.
Era normal,
sempre hem de sofrir
i no hi va ser menys.
Hoy no,
nos hemos puesto con 0-1
y hemos tenido la tranquilidad,
hemos tenido,
yo creo que muchas más ocasiones
en la primera parte que ellos,
pero así como otras veces
hemos tenido más efectividad,
pues hoy costaba,
pero bueno,
al final con paciencia,
tranquilidad
y el apoyo de la gente sobre todo,
pues mira,
al final hemos dado la vuelta al marcador.
Sí, bueno,
está claro que el objetivo final
es el ascenso,
pero bueno,
son dos peldaños,
se puede decir,
y hemos dado uno que es lo importante
que es estar ahí en la fase.
Ara només quedava esperar
aquell mateix dilluns
quan a la seu de la Real Federació Espanyola de Futbol
es celebrava el sorteig
de la Lligueta de Sens.
El sorteig no va ser del tot favorable
als Grana
i els de Vinyals van quedant quadrats
en un grup amb Lanzarote,
Real Madrid B i Ourense.
El primer viatge del playoff
ens va portar a les Illes Afortunades
a veure el volcà del Team Anfaia
i a jugar al municipal de Lanzarote
sobre una gesta artificial molt pesada
d'on vam treure un empat
després d'anar guanyant
per 0 a 1
gol de Jonathan Torres.
Bé,
jo penso que és molt bo,
nosaltres sabíem que aquí
el que havíem de fer
era no perdre,
era molt important
començar sumant,
és un camp complicat,
és un camp difícil,
la gent aprita moltíssim
allà a la tribuna,
ha sigut duríssim,
i el camp està molt pesat
i és un camp lent
i això produeix
que ells controli molt més.
Però bé,
jo crec que el resultat
és just,
nosaltres també hem de dir
que amb el 0
hem tingut el 0-2
que han tret ells,
un jugador tret
la pilota sota els pals
i allò hagués sigut la sentència,
però penso que
s'han de donar
per satisfets
amb aquest empat
avui aquí.
A la segona jornada
el Madrid B,
que semblava el rival abatre
a priori,
visitava el nou estadi
on el Nàstic
va aconseguir
la victòria
per 1-0.
Gràcies a la inspiració
del cantó del Loco,
Felip li va aturar
un penal
a Roberto Soldado.
Ara que estem dutxats,
estem més tranquils,
doncs estem més contents,
perquè sabem
que si haguéssim empatat
el partit
estaríem una mica
fastidiats
i ja pensant
que havíem d'anar
a Madrid a guanyar
com sigui
i jo crec que
el penal
s'ha fet subjustícia
amb el partit
que hem fet.
Els Grana
van tornar a la visita
als madrilenys
i van viatjar
fins a una decadent
ciutat deportiva
de Madrid
on es va encaixar
la golejada
de la lligueta
en un partit d'insomni
on es va fregar
el ridícul
i on semblava
escapar-se a l'ascens.
Els filiats galàctics
van guanyar
per 4-0
sense que els tarragonins
s'ho posessin resposta.
El quart del Real Madrid
ha estat Soldado
des de la banda esquerra
de la porteria,
Felip
molt escurat
l'engatillada.
Jo és que
no entenc
com han sortit
avui els jugadors
al terreny de joc.
Estem veient
els jugadors
al nàstic molt apàtics
i no ho sé.
Ara estic
bastant
tocat.
Complicat de tot,
em penso que
tenim ja
mig playoff a fora
perquè
no crec que remuntem.
i no hi ha
que
venen
el
La carambola de resultats i la posterior victòria del Nàstic al nou estadi davant del Lanzarote per 1-0 amb un altre gol de Jonathan
deixava l'equip com a líder del grup, posició que no s'abandonaria fins a aconseguir l'ascens.
Les dues darreres jornades es viatjava a Couto per jugar davant de l'Ourense on es va empatar a dos
i es va rebre l'equip gallec en un últim partit on la festa d'ascens estava ja preparada.
Aquest cop l'equip no va fer patir a l'afició i amb un claríssim 2-0 va assajallar l'ascens a segona A
després de passar dues temporades en el pou de la segona B.
Manolo deixa la pilota al terra perquè sigui Lluís Codina que hi arribi i arriba bé Diego Torres.
Atenció a la passada bona, busquen a Jonathan, és bona, és bona, és bona, és bona!
Dos per un, dos per un, Jonathan amb Diego, Diego!
Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
De Nàstic!
El segon de Diego, Jonathan i Diego, sens dubte, una parella de luxe.
El segon del Nàstic, s'ensorra el nou estadi, el 20 de la segona, el premi pel Nàstic.
Ara sí que quasi xom, ara sí que quasi xom, Nàstic 2, obrem-se 0!
La pilota que la mourà el Nàstic amb una falta que li hem fet a Antonio Pinilla, final, final, final, final, final!
El Nàstic a segona, el Nàstic a segona, el Nàstic a segona, el Nàstic a segona!
El Nàstic ho ha aconseguit, el Nàstic a segona, dos anys, un mes i dos dies després,
el Nàstic torna a la divisió de plata del futbol estatal!
Som molt feliços, home!
Han patit els dos, han patit moltíssim, no?
I ho hem aconseguit, no?
Jo sempre vaig dir que entre tots ho aconseguiríem, i ho hem aconseguit, no?
Per la nostra gent, per la nostra afició, perquè realment la gent del Nàstic s'ho mereix tot,
solament des que veure com està avui la gent entregada completament,
avui hem omplert el camp, l'afició ha estat increïble, no?
Jo sempre vaig dir que aquesta setmana era molt important que la gent del Nàstic estigui al costat del seu equip,
perquè avui hauria de guanyar l'afició, aquest partit la guanya la gent, no?
I realment estic molt content, no?
Nosaltres sí que som més conclú, però segur.
Amb la feina feta i l'ascens a la butxaca, l'eufòria es va desbordar a la balconada de l'Ajuntament,
on pràcticament un per un els components de la plantilla 2003-2004 van anar passant a cantar o a dir les paraules de l'ascens.
Lluny quedaven els moments difícils, i ara només hi havia temps per a la celebració,
que es va allargar fins a altes hores de la matinada pels carrers de Tarragona.
Nosaltres sí que som més que un club, som els millors!
Visca el Nàstic! Visca Tarragona!
Us estimem! Gràcies!
¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh!
¡Lo, lo, lo, lo!
¡Lo, lo, lo, lo, lo!
¡Lo, lo, lo, lo, lo!
¡Nàstic de Tarragona!
A tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit,
sentim els colors del Nàstic com si fos la nostra pròpia vida.
I així ho seguirem sent la pròxima temporada i tots els anys que tothom defensi el Nàstic.
Visca Tarragona i visca el Nàstic!
¡Viva el Nàstic! ¡Viva Tarragona! ¡Y viva la madre que os pariós!
No éramos nadie, así que el próximo año, primera!
Bueno, la sorpresa que os queríamos dar es una canción que hemos hecho toda la plantilla
para daros las gracias a la afición.
Y creo que será muy bonito que la escuchéis, la letra, porque ha sido trabajada por todo el mundo.
Y gracias por todo el apoyo que habéis tenido todo el año, sin vosotros no somos nadie.
¡Y viva Tarragona y viva Cataluña!
¡Eh!
¡Oh, eh!
¡Viva Tarragona y viva Tarragona y viva Tarragona y viva Tarragona!
Csme.
¡Ahui, parahtacar!
¡Hasta en la近pada y viva Tarragona y viva Tarragona!
Vente el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí.
Uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
¡Vamos!
Por ti llevamos todo tu dolor.
Por ti es ganar nuestro corazón.
Por ti iremos juntos para compartir
la ilusión de un viejo sueño que hoy cumplir.
¡Vamos!
Es la cançó de guerra podríem dir
d'aquest ascens del nàstic a segona divisió A.
I que portin aquest equip a primera divisió.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tothom.
La veritat és que sentim la calor
que heu tingut tot l'any amb nosaltres
i ho hem fet tot en tot el carinyo del món.
Per vosaltres ho mereixeu tot.
Esperem que sigui el començament
d'alguna cosa més important per Tarragona.
Visca el nàstic!
La tothom.
Gléu realment.
Gléu realment.
Gléu.
Gléu.
Gléu que sigui el cans influence.
Gléu reu.
Gléu.
Gléu.
Gléu.
Gléu.
Adiós, a segunda vez, adiós, a segunda vez
El año que viene, Nasti Calaver, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la
Nasti Calaver
¡Hola, Euskadi!
¡Que voten, que voten, que voten, que voten, que voten, que voten!
La plaça de la Font va ser l'últim destí d'un equip que acabava d'omplir una nova pàgina de la història de color grana
Una història que ha deixat un full en blanc perquè a partir d'ara el nou director d'orquestra
amb una filosofia esperançadora segueix els passos que ja pronosticava el seu antecessor
Amb el potencial d'aquesta ciutat i amb aquesta afició crec que no a curt plaç
però a mig plaç és una afició que també mereix estar en primera i quedar-se allà per molts anys
d'un equip de glòria
Jo sé que el currículum no gana partidos
El currículum es buenísimo para recordar y para el pasado
però el presente es el presente
El presente no entiende de currículums
Yo siempre pongo los mejores que pienso que van a defenderlos
Nasti, Nasti, crida l'afició
Nasti, Nasti, ets el millor
Ets la tradició
Nasti, Nasti, ets el millor
Cant de veus petits
Trida veus
Tres clubs a l'esport
Nasti, Nasti, trida l'afició
Nasti, Nasti, ets el millor
Cant de veus petits
Trida veus més grans
Nasti, ho sap tothom
Ho sap tothom
Sobre el blau de la Mediterrània
Sobre surten el gran i el blanc
Competint en la lluita esportiva
Són colors
Que es porten a la sang
Un escut
Escol la nostra història
Un escut
Que n'és un sentiment
Quatre barres
I una corona
Campions
Coronats en llure
Nasti, Nasti, crida l'afició
Nasti, Nasti, ets el millor
Ets la tradició
I l'orgull
En decà d'altres clubs a l'esport
Nasti, Nasti, crida l'afició
Nasti, Nasti, ets el millor
Cantant els petits
Criant els més grans
Nasti, ho sap tothom
Nasti, ho sap tothom
Nasti, ho sap tothom