Ja sabem que hem jugat més de 100 partits a la Copa,
que aquesta serà la 34a edició que apareixem pel torneig de Su Majestat.
Però tots encara recordem aquella eliminatòria
amb l'imperi pregalàctic blanc l'any del centenari.
Va ser inoblidable.
La veritat és que aquí contra el Madrid va ser un dels partits
que tinc més bon record de la meva carrera,
perquè va ser contra el Madrid a l'estadi ple de gom a gom
i la veritat és que va ser fantàstic.
Vam poder guanyar el Madrid aquí a casa,
que va ser una cosa impressionant.
I després el Bernabeu també vam estar a punt de fer una gesta gran
i va ser una cosa fantàstica.
Aquella, de fet, va ser la 32a participació del Nàstic
i abans de jugar als vuitens de final contra els blancs,
encara que a Pinilla li falli un xic la memòria,
ja s'havia eliminat a l'Eivar i al Lleida.
Recordo l'eliminatòria de Lleida.
Vam passar allà.
Un partit que vam fer un gol al principi,
es van empatar i a la segona part,
em sembla que va ser el Castillejo que va fer el segon gol.
I després, penso que va ser el Madrid ja, directament.
És a dir, no sé l'eliminatòria abans del Lleida,
quina va ser, no tinc tanta memòria,
però sí que puc recordar que l'eliminatòria de Madrid va ser,
bueno, jo crec que importantíssima,
per una ciutat com la Tarragona, pel club, per tothom.
A Lleida, com explica el 21 gran,
el protagonista va tenir nom i cognom, Santi Castillejo.
Sí, sí, fueron dos goles, ganamos uno o dos.
El primero fue una jugada de Antonio Pinilla,
la verdad que muy buena,
que solo tuve que empujar a la red, ¿no?
Y el segundo también fue un centro de...
em sembla que fue de Rondeler,
que también lo desvíe y eso significó uno o dos.
La verdad es que sí, fue un partido importante
porque sin ese partido no hubiera llegado el Real Madrid, ¿no?
El Santiago Bernabéu, el davanter de Baltierra,
també va tenir la classificació als seus peus,
amb el marcador 4-2 pel Madrid.
Hombre, pues el recuerdo máximo
es el Real Madrid, ¿no?
Que estuvimos a punto de eliminarlo,
en el año su centenario,
y que fue una pena en el último minuto
aquella entrada de Casillas,
que fue su expulsión,
que podía haber marcado a puerta vacía.
Fue un balón que estaba controlando el Real Madrid,
llegó a la banda izquierda,
a Munitis,
Munitis no vio pase y le pasó atrás a Casillas.
Yo intuí que iba a hacer eso,
entonces llegué antes que Jerry Caranca,
entonces justamente salí a Casillas,
y le drible,
y metí el pie muy acertadamente
que el Guardelaria,
porque si no, pues nada,
metí a gola,
pero la vacía, ¿no?
A més a més de l'última jugada a Castillejo,
que Marcelo va enviar als núvols,
i dels dos gols de Manolo Herrero i Cuellar,
del partit del Bernabéu també van quedar per la història,
el canvi de botes d'Àngel Cuellar a la mitja part,
i la poca paciència de Carmona Méndez
a l'hora d'iniciar,
als segons 45 minuts.
Sí, això va ser molt curiós,
perquè estàvem tots al camp,
faltava el Cuellar,
i la veritat que l'àrbit va adonar
que havien de començar,
i ell estava dins del camp.
Va ser curiós,
perquè després del partit vam comentar
que si arribés a algú del Madrid,
aviam si hagués permès que el partit ho hagués començat,
la veritat que li va treure la targeta,
va començar el partit,
va sortir i li va treure la targeta,
però bueno, va ser una anècdota.
Abans de viatjar a la capital de la galàxia,
un dimecres 12 de desembre,
els Florentino Boys ja havien perdut el nou estadi
per 1 a 0 amb gol de Codina,
amb la col·laboració d'un amic per sempre,
Itor Caranca.
Que va significar part de marcar el gol,
que guanyes el partit,
i que amb un rival com és el Madrid,
que els posis entre les cordes,
i aquí gol guanyis,
i després hagin de treure totes les estrelles,
perquè eliminen el nàstic,
doncs vol dir que,
bueno,
llàstima de la temporada que vam fer,
però va ser un èxit de tots.
juntes les dues.
El somni el va viure des de la banqueta Jaume Bonet,
l'entrenador pont entre el destituït Noguès
i el que vindria més tard,
el Lobo Diarte.
Home, jo crec que el mateix record
que li pot quedar a l'afició del nàstic,
una eliminatòria que va fer història,
que vam posar contra les cordes
amb un Real Madrid
que era l'actual campió d'Europa
i que vam fer disfrutar, jo crec,
a la majoria dels aficionats,
no solament del nàstic,
sinó del futbol en general.
La veritat és que molt tranquil,
molt confiat,
molt segur del que fèiem
i del que volíem demostrar
i la llàstima és que a la Lliga
no estàvem ben classificats
i al cap,
en alguns moments,
ens anava que l'objectiu
d'aquella temporada
era aguantar la categoria.
que, de totes maneres,
jo crec que vam fer partits sèrius,
entretinguts
i que tothom jo crec que recorda
amb el seu cor,
perquè jo dic que per mi
va ser el millor que va passar
en aquella temporada
no bona
pel descens de la segona.
L'última participació
en el torneix del cau
va ser la temporada 2002-2003,
quan després d'un partit
a l'estil granero
vam caure eliminats
de banal València
a la tanda penals
amb un penal fallat
per Manolo Herrero.
va ser un partit
contra València
en el que se decidió
desde el punto de penalti,
le planteamos cara
y bueno,
nos ganaron también,
creo que los penaltis
nos ganaron también justamente.
Pues bueno,
la verdad que fue bonito,
sobre todo en los dos últimos,
el Madrid y el Madrid
tanto también
como el Madrid del València,
creo que hicimos
dos eliminatorias muy buenas
y espero que, bueno,
que lo que hicimos
aquellos años
porque el Nástil
contra el Zaragoza
se paga lo mismo
y se ve si tiene la suerte de pasar.
Ara, però,
és moment d'oblidar
temps passats
i pensar que dimecres
toca eliminar
el campió de Copa.
Bueno,
sempre ha estat
el torneo del cau
i, a més,
perquè jugues a un partit,
un equip
en superior categoria,
en aquest cas el Zaragoza,
i és lògic
que en aquest cas
jo crec que ells
vindran amb tot
perquè són els campions
i voldran
defensar
el seu títol
i suposo que serà
un partit,
jo crec,
espero,
un partit molt igualat.
Su majestad
el pueblo
va a servir al rey
Su majestad
el pueblo
va a cumplir
tu ley
El rey
saltando por encima
de la ley
simpático el gatán
El rey
saltando por encima
de la ley
simpático el gatán