3 anys i 4 mesos, 870 dies, 20.880 hores i 1.252.800 minuts,
i potser algun segon que ens hem descomptat,
van ser suficients perquè Clos Gómez tornés al nou estadi.
Un retorn que ja van escalfar motors durant tota la setmana.
Des que es va saber que l'Aragonès xiulava,
la gent ja feia els seus càlculs de com aniria el partit
i, sobretot, de quina seria la tàctica a seguir.
Jo crec que no és bo revivir mai el passat,
no és bo, en el deporte ni en la vida.
No és bo revivir el passat,
és bo acordar-se del passat i no revivir-lo,
aunque hagués sido algo bonito, no és bo revivir-lo,
aunque hagués sido algo frustrante, no és bo revivir-lo.
I viene Clos Gómez i estoy seguro que va a tratar de hacerlo lo mejor que sea.
Per l'efició no n'hi ha prou a m'oblidar
i volien que la festa encara fos més grossa.
Ho veig normal, no?
Perquè un dia o altre tenia de vindre aquí a l'estadi.
Doncs, el que passa és que haguéssim pogut esperar 15 dies més
i pogués fer-ho el dia del Polideportiu Aguidor.
Llavors ja, doncs, véssit ja a la guinda,
a la cil·lera del pastís, no?
Home, la gent està a compte, no?
I el cas aquest no s'oblida fàcilment perquè va ser un cas molt dur
per tothom, pel club, per l'afició, per la ciutat.
Vam tindre a desplaçar uns quants partits fora de l'estadi
i esperem, doncs, que no li passi factura.
Esperem, doncs, que faci un bon arbitratge per ell
i que el més important que guanyi el Nast i es quedi els tres punts a casa.
El nucli d'1, però, ja pensava més en el comportament del públic
i l'actitud de l'equip, que no pas en què tornés a xular Clos Gómez.
Segons veus altament qualificades,
qui no tingui cap culpa que llenci la primera pedra.
Véss, el meu punt de vista, és un gran àrbit de futbol.
L'home, eh? Véss, el meu punt de vista, el torno a repetir,
a mi no me va defraudar.
La culpa no la va tindre ell.
La culpa va tindre ell.
Los forofros que hi ha al camp del Nast, que n'hi ha més d'un,
que hi ha més d'un,
i l'evasió de camp.
Ara, quina culpa té l'arbit?
Que el senyor Cuellas, per dir alguna cosa, per dir un nom,
fa una pena.
Quina culpa té el Nast i que tinguin nens deporters
que no va portar segona?
L'arbit no té culpa.
La culpa la va tindre la directiva.
Parla en clai castellà.
Què coño és aquí, home? Tant de tapujos.
Perdoneu, eh?
Però la culpa la teniu vosaltres,
els de la premsa,
que apreteu massa.
Sense saber ben bé encara qui és el culpable de tot
i just abans de començar l'encontre,
alguns amb la filosofia semblant a la de l'oblit del míster
se'n recorden de l'àrbitre i d'aquell fatídic dia,
d'aquell 5 de maig,
on es va fer de nit molt tard per massa gent.
De l'àrbitre jo no...
De l'àrbitre no hi ha comentari, no?
Això se té que oblidar, no?
Comprède, no?
Si té que jugar,
el que ha passat, ha passat.
No...
Digo jo que se té que oblidar, no?
No tenim que pensar l'àrbitre, no?
Té que pensar el partit,
concentrar-hi en el partit,
hacer tu juego, eh?
Tranquilo,
sin nervios,
y després se verà lo que passa, no?
Después es culpa de l'àrbitre,
otra cosa, no?
Yo creo que no.
Yo no he visto que l'ha pegat nadie, no?
Yo para mí, lo vi,
que yo estaba allí,
me han tirado una botella de agua a la espalda, eh?
Yo vi lo que vi yo,
que se pegó con el micrófono de la prensa, no?
Cuando se va caer por abajo de la escalera.
Otra cosa, no...
No tengo...
Comprènt.
Clos Gómez va arribar a dos quarts de sis,
davant la indiferència de la majoria
i alguns esporadits xiulets del públic.
Un públic que continuava amb el dubte
de com s'havia de rebre l'àrbitre.
Depende como sea,
si le aguchamos mucho,
yo creo que sí,
que puede arbitrar un poco en contra.
Yo creo que sí.
Pero yo sé,
le veo un poquillo chulo,
que han pasado antes por aquí,
le veo un poco así...
Pero no sé,
es que yo no lo voy a pitar,
a mí no es mi estilo,
no sé.
Depende de lo que haga la gente,
pero yo paso de que pita ni nada.
No vamos a conseguir nada, no?
Pues le han dicho que vaya con cuidado,
que va a ver lo que dice y bueno...
Y se ha ido un poco riendo el árbitro.
Pero bueno.
A la mitja part l'arbitratge passava força per al
i una veu de tertúlia deia que tot i els esporádics errors
de moment era correcte.
Clos Gómez ni bé ni malament.
Vull dir,
fins ara correcte.
Podia haver pitat un penal a favor nostre,
no l'ha pitat,
però el resto de moment correcte.
Entenc que no ha influït en el resultat.
el córner on ha marcat el Màlaga
diuen que per la tela es veu claríssim que no és córner,
però bueno, vull dir,
ens piten un córner en contra,
tampoc és cap cosa de l'altre món
i no ens poden marcar dos gols com ens han marcat.
Clos Gómez, normal,
fins ara correcte.
Després d'un 0-2 i d'una esperpèndica imatge,
qui pensa encara en Clos Gómez?
A l'arbitre se le ha puesto el partido muy fácil desde el principio.
Ha empezado con ganas de hacerse notar,
pero no ha tenido ocasión.
Nuestros jugadores se han encargado de no darle ocasión al lucimiento,
entre comillas.
Parece ser, incluso por la televisión,
le han dicho que el segundo gol,
que no era córner,
pero bueno,
eso es más bien cosa del linear.
Yo creo que ha habido otros culpables
y bueno,
no quiero cargar las tintas,
pero creo que habría que dar un toque
que el partido se ha empezado a perder
en el momento...
Bueno,
y voy a ser claro,
en el momento de conocer la alineación.
I al final vam tenir l'exclusiva,
com si d'una revista del Corc les tractés.
Vam perseguir l'àrbitre,
el vam acusar,
li vam ficar un microcul,
vam tirar de contactes
i en vam treure aquest tall.
però no ha pogut ser.
El que passa és que després,
molt amablement,
suposo que per allò d'anar
llimant esperesses amb el nàstic,
s'ha apropat al delegat federatiu
o al nostre company,
Quim Pons,
dient-li que no és una descortesia,
però que, lògicament,
després dels partits
tenen prohibit de parlar.
Per tant,
ens quedem sense tall de veu
de Clos Gómez,
que acaba d'abandonar
ara mateix el nou estadi.
El resum de Dodes
que Clos Gómez
ja ha xiulat 61 partits
a la segona,
dels quals 23
continuen sent victòries locals.
22 són empats
i ara ja 16 són
victòries visitants.
I que el nàstic
amb Clos Gómez
ha sumat
un punt
de nou possibles.
Clos Gómez
que la lucha
por ser el más fuerte
no creo en el dolor
y en la suerte.
Ando entre la gente
preguntando
¿dónde estás?
Ando entre la gente
y me pregunto
si vendrás.
Busco tu piel,
vuelvo a querer,
a tener fe,
a sentirme viva
por primera vez.
Quiero correr,
volverte a ver,
tener fe cerca
y no volverte.