Doncs això és el que ens va deixar Clos Gómez aquesta tarda de dissabte al nou estadi,
el que era la seva tornada a un escenari on no ho va fer massa bé un mes de maig del 2002.
Ara sí, ara ja podem parlar de Clos Gómez.
Què dà l'arbitratge de Clos Gómez?
Bé, abans ja escoltàvem el Pachi, que a la primera part ja feia una valoració de l'arbitratge,
però va passar bastant desapercebut, no?
Joaquín?
Afortunadament.
Mejor així, no? O sea, debería ser.
Y bueno, también hay que pensar en lo que puede influir con los goles.
O sea, que si hubiésemos querido sacarle punta a las cosas, también hubiésemos podido tener un partido movido.
Porque ahora estamos viendo las imágenes, en el primer gol parece que se va el balón por fuera de banda, parece.
En el segundo gol, después del tercer córner, en el tercer córner parece que tampoco es córner.
Y después se habla de un penalti a Codina.
O sea, que si quisiéramos sacarle punta a las cosas, también podríamos decir que fue un arbitraje nefasto.
Lo que pasa que nos escaldó tanto los seis partidos que ayer nos conformamos con una pita y, en fin, y desear que venga lo menos posible este señor que tan gratos recuerdos nos tiene.
O sea, mejor que pite otros partidos y que se entretengan otras cosas y cuanto menos nos pita a nosotros.
Ya salvándose ayer lo hizo bien o mal, ¿no?
Ya el sabor de boca que nos dejó hace tres años yo creo que ya nos dura a todos como para pensar que este señor no es bienvenido y que, bueno, que aprenda.
No creíeu també que els jugadors van sortir alliçonats per algú que els havia dit?
Sobretot no protesteu, no alarmeu, no li tireu al públic a sobre.
Ho dic perquè es va protestar potser menys del normal en aquest partit, els jugadors a l'àrbitra.
Mira, ara m'ho has tret del cap perquè jo anava a dir, la jugada del primer gol, que si és fora de banda o no és fora de banda.
Em penso que Serrano, que l'avant aixeca el braç, segueix la jugada i ningú es queixa.
El tercer còrner consecutiu que resulta que no és còrner, no es queixa ningú, ni els jugadors, ni el públic, ni ningú.
El teòric penalti a Codina.
Però aquestes jugades per banda que dieu, aquestes jugades, és el Líner que ha de marcar?
I el Líner no marca fora de banda, el còrner el marca el Líner també?
Tres al Nàstic.
Jaume, i no hi vam anar pel partit, perquè si arribem a anar pel partit t'haguessin posat la cama,
s'haguessin tret tres mitjans i no hi vam anar pel partit.
El problema és que no vam anar pel partit.
Seis tarjetes en un partit que a mi me parece que no fue nada violento, ni hubo cosas feas.
Tres tarjetes se va treure?
No, no, he preguntado y parece ser que...
Al Nàstic lo vas a ver a Tortolero, Serrano y Fernando.
O sea, eso en un partido que no planteo...
En un partido de guante blanco.
O sea, que tú imagínate si se ponen los jugadores a protestar,
si se ponen los jugadores a repartir leña, que también lo he oído, ¿no?
Que a los filiales, por los suyos, darles un par de pataditas y empezar a suavizar las cosas.
Es como picar a los toros, ¿no?
Les picas dos veces bien, los suavizas y después haces una faena en condiciones.
Bien embragados estos filiales.
Sí, no, no, ya lo de filiales flojos ya pocos quedan, sí.
Como dijo un amigo mío, dice, este árbitro venía con muchas ganas, pero lo dejamos sin argumentos.
Yo creo que se veía con el 0-2 y ya...
Yo, para mí, la federación va enviar al árbitro aquello con los Gómez para arreglar una mica la situación.
Hombre, que es un surtecho, hombre.
¿Surtechas?
Sí, sí, sí.
Es un ordinador, es un ordinador.
Pues aquest ordinador no...
Pues ha estado de muy poquito que nos tocase rememorarlo con el poligido, ¿eh?
O sea, dos partidos más y habíamos pillado un partido de remover.
Jo crec que el nivell és el que és i punta.
Jo crec que ahir no...
Així és com jo em puc queixar del dia del Celta.
Jo crec que aquell dia es van passar, i bastant, que dos decisions van ser determinants pel resultat final.
Jo crec que ahir va ser més en demèrits nostros que no pas per errades de l'àrbit.
L'àrbit que vam tenir aquí a casa el dia del ràcing del Ferrol,
m'apenso...
No sé si era el ràcing del Ferrol o el Murcia,
era el paio que ens va pitar a Orense.
Era el mateix que ens va pitar a Orense.
Sí, sí, al camp d'allà.
I era un petardo d'àrbit, però un petardo acollonant.
I quan vam jugar al camp de l'Orense,
ens va pitar un penalti en contra.
Es va estalviar un altre penalti a favor nostre.
Va fer un arbitatge lamentable.
I aquell paio puja a segona.
Si aquell és del millor de segona vell puja a segona...
Però és que és el que hi ha.
És que, clar, és el que hi ha.
Mira els àrbitres de primera, mira els àrbitres de segona,
mira els àrbitres de segona vell...
El tema dels àrbitres no té massa solucions
mentre les coses continuïn així,
almenys per les que continuïn així.
Aleshores, si abans dèiem que els equips s'equivoquen,
doncs els àrbitres també s'equivoquen.
El que passa que per mi el problema d'un àrbitre
no és que no vegi un penal.
Per molt determinant que sigui,
per molta ràbia que et faci.
Si no...
O sigui, perquè tu pots realment,
en un joc tan ràpid,
no tenir una bona percepció.
Per mi és molt més greu qüestions d'actitud.
I qüestions d'actitud com les que,
sense anar més lluny, es veu un dissabte.
D'ensenyar el xiulet amb una jugada que no té cap sentit,
allò a qui m'en doi jo.
Aquella actitud de funcionari als anys 50
que dius, per l'amor de Déu.
Hi ha una Constitució, hi ha un estatut,
les coses han canviat bastant
i sembla que l'estament arbitral,
doncs, clar, ja no porten el bigotet
i les ulleres de sol de Matías Prats,
però ho podríem portar perfectament.
I és sobretot una qüestió d'actitud,
perquè, a veure, els hàbits anglesos també s'equivoquen.
Però veus una altra actitud.
Diàleg amb el jugador, explicar les decisions si convé.
Ja no cal anar al futbol americà
que expliquen les decisions per micròfon al públic.
No cal anar això, si voleu.
Però és una qüestió d'actitud de dir
tu estàs allà, d'alguna manera, per posar ordre.
Hi ha moltes maneres de posar ordre.
I de la mateixa manera que la policia,
quan ara els fan cursos,
han entès que posar ordre no consisteix
que quan algú et pregunta al carrer
li demanes el carnet i el detens.
Això no és posar ordre,
és crear por amb la gent.
Doncs els hàrbitres de futbol sembla que són els únics
que no ho han entès.
I aquestes actituds
les hem vistes amb Clos Gómez,
però no són només de Clos Gómez.
A veure, nosaltres, perquè ens va tocar aquell dia,
ens podem recordar d'aquest.
Però és que el lamentable del cas
és que hagués pot ser qualsevol altre hàrbitre de la categoria.
és a dir, Clos Gómez jo no crec que sigui un personatge especial.
Jo el que vaig trobar penós,
la jugada que van jugar aquí,
a l'àrbitre s'ha de escena,
no consulta ningú,
l'espanyol li diu, ha sigut aquest.
I va expulsar el Diego Gómez.
Com el col·legit, igual que el col·legit,
igual, ha sigut este maestro, igual.
Jo pateixo pel...
Això no s'entén.
Per exemple, tu, a veure,
un àrbitre pot tindre una precisió,
l'ha tocat, no l'ha tocat,
a veure, d'acord,
però una jugada que no veus,
has d'expulsar un altre,
amb un jugador que no és...
Jo pateixo pels de Gurt.
Perquè ja es va encarregar allò de Quiero,
ara es carregaran Gurt.
No, però, és a dir,
jo he estat crític amb els àrbits,
perquè no tan sols els vic amb el primer equip,
sinó també amb els nanos.
I després, quan parles amb el col·legit d'àrbits,
que nosaltres hem tingut alguna que altra reunió,
que també és entendre els problemes que tenen.
És a dir, avui en dia tots volen ser Ronaldinho,
ningú vol ser àrbit.
És a dir, ells tenen autèntics problemes
per reclutar.
Això és com els jugadors.
Un jugador que comença a jugar als sis anys,
potser no arribarà a primera,
però arribarà a tenir un nivell de tècnica i de tàctica molt bo.
I el problema és que ells no tenen cantera.
Els nanos no es volen dedicar a això.
És a dir, clar, i al final...
Però si tu no tens una bona piràmide,
si no tens una bona base,
al final el que t'arriba a dalt, és molt limitat.
Clar, però tu mateix, amb la mala imatge
que has generat de l'àrbitre,
ets el primer que provoques que ningú vulgui ser.
És a dir, és obvi que...
Ser àrbitre és ser el dolent de la pel·lícula,
però és que aquesta imatge del dolent de la pel·lícula
són molts anys de generar.
Això l'han guanyat a pols.
Jo entenc que a veure que la canalla no vulgui ser àrbitre,
doncs és que és normal.
Però jo crec que els àrbitres, al fin de cuentas,
són una conseqüència.
O sigui, els àrbitres que estan puestos
és una conseqüència de tot això.
De tota una estructura.
Sí, sí, perquè tampoc...
Vamos a veure.
¿Cuántas veces hemos visto jugadas
que un árbitro las ha visto desde un punto de vista
que las ha sancionado con una roja directa
por decir una jugada?
Un jugador se queda solo frente al portero,
le entran, le hacen una falta o lo que sea,
expulsión.
Y hemos visto la misma jugada en otros campos
y ha sacado una amarilla,
ha recibido las protestas.
Esa falta de cohesión en las decisiones de los árbitros,
alguien tiene que haber por encima de ellos.
Se tienen que reunir cada mes, cada dos meses, cada...
Jo entenc, i a més a mi és una cosa que personalment
també m'angoixa una mica,
però que crec que és inevitable.
Perquè això que estàs dient tu dels àrbitres
és exactament el que passa als tribunals.
És a dir, depèn de quin jutge te toqui,
una cosa és una cosa o un altre.
Però, con la diferencia de que un juicio en un momento dado
va a afectar a una serie de personas pocas.
I un partido de fútbol,
la decisió d'un payo,
puede
enervar a 8.000,
a 10.000, a 20.000, a 100.000 personas.
O sea, no puede sancionar a un equipo
con 6 partidos,
a otro equipo con 2 partidos...
Els 6 partidos no te los posa l'àrbitre, eh, al tanto.
No, no te los ponen...
Sí que es cierto,
pero ayuda.
Ayuda rellenando un informe
y que probablemente en ese informe dijo verdades.
Y probablemente...
No hay que olvidar porque se nos sancionó tampoco, eh.
O sea, no vamos a hacernos ahora aquí las monjitas
ni vamos a decir que aquello fue...
porque aquello fue un reflejo
de un mal humor de toda una temporada,
de un mal arbitraje,
de lo que queráis.
Pero hubo una serie de hechos
que todo el mundo estábamos esperando una sanción.
Colos Gómez no va pujar a la grada,
això ho vam veure clar.
No va ser ell qui va pujar a la grada.
No, però que sí que el que és cert és dir,
mentre...
Sembla ser que hi hagi un cert esforç
per part dels clubs a través de la Lliga
de crear una institució més professionalitzada,
és a dir, els estaments futbolístics i arbitrals
segueixen com sempre.
és a dir, aquí s'estan movent molts milions.
És a dir, tu estàs...
És a dir, parlem d'esport i de futbol...
En fi, al cap estem parlant d'un espectacle
que mou molta gent,
no solament la gent que va al camp,
sinó la gent que ho veu per televisió i tot.
És a dir, hi ha molts diners en joc
i aquests diners en joc depenen d'uns resultats
i moltes vegades aquests resultats,
independentment que un jugador falli o no falli,
són desigions arbitrals.
És a dir, no pot ser que una mica el que comentaves tu,
és a dir, que les estructures arbitrals o federatives
segueixin com 50 anys enrere.
És a dir, això ha canviat, el món canvia.
El bàsquet ha sigut capaç de modernitzar-se,
movent a molta menys gent que no pas al futbol.
Potser li ha estat més fàcil per això mateix.
Jo crec que aquí la gent encara vol agafar unes parcel·les de poder
que potser ja han de començar a desfer-se.
Jo tinc la sensació que tot el que és l'estructura pública del futbol,
o sigui, federació i tot el que penja la federació,
és probablement un dels sectors, si no el que més,
que menys ha canviat administrativament en tota l'administració de l'Estat.
Des del punt de vista d'actituds, de pràctiques,
de cultura administrativa de tot.
I això és un problema.
És un problema perquè tens un negoci en què es mou molts diners,
però a més, estructures molt professionalitzades
que dintre l'esport espanyol són les estructures, diguem-ne,
que més s'aproximen a les estructures de les lligues professionals americanes, etc.
És l'esport, d'alguna manera, que mou més diners
i per tant que té unes estructures empresarials més potents.
I això ho tens amb, diguem-ne, el policia,
que té l'estructura de policia de 50 anys enrere.
Vull dir, això jo crec que és un tema fonamental
que després explica moltes coses
i que també explica l'actitud de la gent al final
que passa amb els àrbitres.
El que jo em pregunto, i de fet porto anys demanant-m'ho,
és per què en altres llocs de l'administració,
que els canvis eren molt més difícils,
aquests canvis s'han produït,
i en canvi en el futbol,
en què hi ha unes estructures professionals
que podríem pressionar amb el sentit
que, diguem-ne, no només l'estament arbitral,
sinó tot, o sigui, comitès de competició, federació, tot,
funcionés d'una manera, diguem-ne, homologable,
i això no ha passat.
Aleshores, dius, com és que a la lliga anglès
aquestes coses funcionen
i a la lliga espanyola o a la lliga italiana
no funcionen?
És qüestió que som llatins,
però per què altres sectors de l'administració
sí que funcionen?
I em faig la pregunta, i no sé quina és la resposta,
però crec que el que veiem cada diumenge
als terrenys de joc no és un arbitratge dolent.
És que, clar, la sorpresa és que em vegis un de bo.
Tu te'n recordes en Dujar Oliver?
En Dujar Oliver, quan arbitrava,
posava a parir el Sergi Albert
perquè sortia corregint el que estava...
Quan va deixar d'arbitrar,
el primer que va fer va ser fitxar pel Canal Sur
per fer el mateix que ell estava criticant
fins que en xiulava.
I també ens hem de fer una mica d'autocrítica
tots plegats.
És a dir, estem parlant d'espectacle,
estem parlant de professionalització.
I el 80% dels equips
que estan a la Lliga Professional
viuen d'ajudes públiques,
siguin caixes d'estalvis,
siguin ajuntaments, siguin diputacions,
siguin cabildo, sigui el que sigui.
És a dir, nosaltres com a socis
volem que l'espectacle continuï,
però som els que menys aportem.
És a dir, sempre estem pensant
que no podem arribar a no ser que les administracions entri.
O sigui, per un costat estem demanant
una professionalització,
però per l'altre seguim depenent.
És a dir, tu la pregunta que feies,
és a dir, per què,
en un món que ha canviat molt,
aquí a Espanya,
és a dir, per què els estaments federatius
i arbitrals segueixen sent com són?
I per què els clubs no són privats-privats?
És a dir, per què al final
han de venir les administracions públiques
a mantenir aquest espectacle?
És a dir, que no em queixo,
i escolta'm, i que ara continuï,
però que de fet...
És un tema filosòfic quasi.
No, però penso una cosa,
és a dir, nosaltres anem al camp cada diumenge
i volem espectacle, i volem els millors jugadors,
i volem pressupostos importants.
És a dir, ens estem queixant de la federació,
però mirem d'on surten els pressupostos
del 80 o 90% dels equips
que hi ha en la Lliga Professional,
i veurà darrere diners
que provenen d'administracions.
Jo no dic que no hi hagi,
perquè el fi al cap,
és a dir, tenir un club a primera
o tenir un club a segona
genera una certa riquesa a cada ciutat.
És a dir, jo crec que les administracions
hi han d'apostar,
però que si demanem professionalització,
és a dir, el sector privat
s'ha d'implicar en aquestes coses.
És a dir, com...
És a dir, una mica l'exemple que posaves,
per què a Anglaterra són autèntiques empreses
i per què aquí no ho són autèntiques empreses.
Aquí estem més acostumats a veure els pirates
que no pas els clubs seriosos
que són societats anònimes
que funcionen com a tal.
Jo crec que el replantejament
en el món del futbol
ha de ser una mica global.
Desgraciadament, moltes vegades
ens tanquem amb el tema arbitral,
i els àrbits no es modernitzen,
però és que és una mica tot.
Jo crec que tots ens hem de fer
una reflexió seriosa
per dir, escolta'm,
si volem la professionalització
de tot aquest esport o espectacle,
siguem conscients que ha de ser per tot.
D'altra banda,
jo crec que un també pot arribar a ser dolent
i dir que els àrbitres han salvat molts caps.
Sí, clar.
Dos quarts i mig de 10 del vespre,
continuem endavant a la tertúlia,
però també hi podeu participar
tots aquells que vulgueu
amb les vostres trucades
al 977-24-4767.
Tornant una mica,
altra vegada reconduint una mica
cap a l'actualitat del Nàstic,
havíem parlat abans
i hem parlat al llarg
de les darreres setmanes molt
de les serrades del Nàstic,
però abans jo no sé
si heu tingut l'oportunitat
d'escoltar Diego Rivera
i ha fet una reflexió en veu alta
dient que potser el Nàstic
tampoc no sap aprofitar
les serrades dels rivals,
que de ben segur que hi són.
No sé com...
Sí, ja manca de gol.
És una mica...
em sembla que ja ho comentaves tu,
o tu no sé qui...
no solament és la teva errada,
sinó que la teva errada
et surt molt car
i la del demés
li surt baratíssima
perquè tu no la saps aprofitar, no?
Jo crec que ha estat
una mica un cúmul
de...
de...
nosaltres hem tingut més errades
que els altres equips.
Nosaltres hem tingut errades
molt clares
que els altres equips
no les hem tingut tan clares
per mi,
perquè he vist jo,
errades,
errades com el Cádiz,
com el dia del Ferrol,
com l'altre dia,
el dissabte,
i no he vist tantes errades
tan clares a favor.
La del dia del Ferrol
és...
No hem tingut errades
a favor tan clares.
És una cosa increïble.
Jo estic segur
que en tota la lliga
a cap equip
li faran un gol
com ens va fent altres
el Racing de Ferrol.
Xutant el seu porter
des de la frontal de l'àrea
un bunyol que baixava en neu
que vota,
se la mira...
Una cosa,
jo allò sí que és...
Allò és de la dimensió
des de la bulla.
El dia que ell al davant
es entra el negre que ell
estorba una mica
el tortolero
que vol posar el cap
i no l'emprengui una mica.
Nosaltres hem sabut
que aprofitar una vegada
del Murcia el primer dia
amb el gol de Codina
i després, és a dir,
jo ni el partit de Cádiz
ni...
Jo crec que el problema
ha estat
que els dos punts
del dia del Ferrol
i els tres punts d'ahir
ens han costat massa cars.
A Cádiz,
doncs, bueno,
és una mica el que parlàveu.
Sempre hi han d'haver...
Sempre hi han d'haver errades,
no?
S'han costat punts
pel part del tema arbitral.
El dia del Celta,
doncs, mira,
vas estallar...
S'han costat punts
pel part del tema arbitral
i errades.
El tema arbitral
pel que ja hi havia
de l'any fulbert
del Celta
i a Cádiz
també tenia que anar expulsat
el que marcava el Codina
que era una talleta
descaradíssima,
la vam parlar de...
Groga directa,
groga i vermella directa
i d'això, vull dir,
que hem tingut també...
No ha sigut errors
també nosaltres,
també els arbres
també hem posat
una miqueta de la seva.
Tenim una...
Perdó, Jordi,
tenim una primera trucada.
Saludem el Guillermo Mateo.
Guillermo, bona nit.
Bona nit.
Què dius, Guillermo?
Ara ja no em perdrem
cap partit.
Ja no em perdrem
cap més?
Ningú més.
Ara...
Tant de bo sigui així.
Perquè jo...
jo sempre estic animant
perquè el nàstic puig
a primera divisió
amb 90 punts.
Si guanya tots els punts,
tindrà 90 punts, eh?
I serà equip de primera divisió.
Sí.
Molt bé, Guillermo,
tens el número 1 al sorteig, d'acord?
Sí.
Gràcies.
Adéu.
Bona nit.
Jordi, que devíem tallar, perdona.
No, que el que dèiem abans
és que els àrbitres s'equivoquen,
però com deia l'altre dia
el mateix entrenador del nàstic,
com amb aquests errors
tu no es controles,
millor que no te'n preocupis, no?
Vull dir que sí que hi són,
però tu no hi pots fer massa res.
Per tant, en principi,
és un factor del joc
del qual l'equip
no s'ha de preocupar, no?
I no entren al contraresultats,
entenem-nos.
Tenim més trucades
al 977 24 47 67.
Saludem una nova trucada.
Albert Ciordea.
Bona tarda, bona nit, millor dit.
Hola, bona nit, senyors.
Què ens explica?
Ah, mira, bé.
Bé, però no tan bé.
Ja comencem.
Digues.
Escolta, quines sensacions tens
després de...
Ja no et vaig a preguntar
després d'aquest partit,
perquè si no ja sé el que em diràs,
però després d'aquest mes de competició.
A veure, vam...
A veure, no vull...
No vull tirar baix.
No vull tirar baix,
però, a veure,
vam començar molt bé
la pretemporada
i vam començar molt bé
la...
el campionat,
però...
No entraré,
no vull entrar si àrdits,
si alineacions,
si vam jugar bé,
si no vam jugar bé.
A veure,
ens vam fer dos gols
amb dos errades.
I, bueno,
són dos errades
i dos gols,
però tenim un altre problema
que és que no estem fent gols.
Vull dir,
que també s'ha de mirar això.
Vull dir,
ja no només
amb unes errades
se les han fotut,
sinó que no
no estem ficant gols.
Si...
Si aquest partit,
últim partit,
amb les dues errades
i els dos gols
en contra,
nosaltres,
havíem acertat
porteria,
potser estaríem parlant
d'una altra cosa.
Això per una banda.
I per una altra banda,
doncs que...
Sí,
som quatre partits,
queda molta lliga,
tot el que vulgui,
però...
Hem de començar
a pensar
que en segona A
no és tan fàcil
recuperar
una mala posició
com a segona B.
Vull dir,
hem de fer una mica
al tanto amb aixòs.
Més que res,
a aixòs.
Molt bé,
Albert,
les teves votacions?
Doncs no em faré.
No em faràs.
Perfecte, Albert.
Tens el número dos
en els sorters,
d'acord?
Perfecte,
bona nit a tothom.
Gràcies,
bona nit.
Doncs el 9-7-24-47-67
que està obert
per més trucades
és el tram final
pràcticament
d'aquest
sempre nàstic.
Diumenge,
el nàstic visita
Salamanca
amb un rival
també que està
en aquesta zona
baixa
de la classificació.
Serà un partit
d'aquests
que comencem
a parlar
de...
de partits claus,
partits...
o un partit
normal.
Com que a diumenge.
És a dir,
el que no podem fer
és començar
a parlar de finals.
És a dir,
hi ha totes les finals
des del primer partit
fins a l'últim.
La teva obligació
és guanyar
tots els que puguis.
Però tu,
no creieu vosaltres
que els jugadors
en condicions d'aquesta
surten molt més pressionats?
Perquè no crec que...
Un jugador tingui
la mateixa pressió
aquest diumenge a Salamanca
que dissabte passat aquí
contra el Màlaga.
Sempre és millor
tenir deu punts
que no pas tenir-ne quatre.
Això no t'ho nego.
Jo crec que...
Jo crec que qualsevol jugador
té la suficient capacitat
com per saber
què està jugant,
no?
I que evidentment
ja són tots
prou grandets,
que evidentment
no deixen de ser persones
a banda de futbolistes,
que els pot pesar
la pressió,
però és a dir,
és que aquí a vegades
estem parlant
que si la pressió
perquè començo
una temporada
amb una categoria nova,
que si la pressió
quan perdo dos partits.
És a dir,
jo crec que és qüestió
de sortir i fer la teva feina,
no?
Jo crec que la pressió
per mi no existeix.
La pressió de la pressió,
això ho diuen,
doncs,
mitjans de comunicació,
l'entorn,
la gent.
Si el jugador
sortirà en un partit
a donar tot el que tenen,
pressió no de...
Pressió,
per mi hi ha d'haver pressió,
com moltes vegades ho dic,
és per exemple
que juguem ara
a Nova Içà,
juguem una promoció a Nova Içà,
llavors sí que saps
que si perds aquell partit
te'n vas per avall,
però el dia a dia,
diumenge a diumenge,
no t'acabes de pressió,
pressió,
tant de pressió,
acabem de començar.
Medina a premiar
tenia pressió,
que anava a entrenar
per les tardes
i abans es xupava
10 hores a l'obra o així,
allò sí que és tenir pressió.
No,
que evidentment sí que n'hi ha,
és a dir,
no podem oblidar,
no,
els futbolistes són persones
i que evidentment
tot et pot influir,
en tu,
a la teva feina
també t'influixen
certes situacions,
és a dir,
això tampoc es pot negar,
però que de totes maneres
és el que dius tu,
és a dir,
portem 5 partits,
tampoc hem de dramatitzar
excessivament la situació,
ens hem de preocupar
per no dramatitzar.
Queden 3 o 4 partits de Liga
i la cosa està valdada,
2 o 5 partits,
però ara comencem,
vull dir,
ja parlarem de la pressió.
Deixau-me que saludi el...
Ja tindrem temps
d'anar a veure el Jaume Bonet
que ens doni tranquil·lací
i coses d'aquestes.
Deixau-me que saludi
el Jesús Ramiro.
Jesús, bona nit.
Hola, bona noix.
Què ens expliques?
Pues mira,
no sé si me habéis reconocido
la voz en las entrevistas
que han hecho
y ha sido la última
y la cosa importante
que pensaba decir
pues era por falta de tiempo
pues no se ha oído,
lo han cortado.
Deixemos dir el reportatge.
Exactament.
Vale, vale.
Entonces,
lo importante,
como por la circunstancia que sea,
por tiempo lo han cortado,
me gustaría decir exactamente
lo mismo que dije entonces.
Entonces,
para mí,
el partido el sábado,
para mí,
se empezó a perder
un minuto antes de empezar
cuando vi la alineación
y lo que medianamente funcionaba
era la defensa
a santo de qué
me quita a Luzarreta.
Tenemos cuatro centrales
en la plantilla.
Uno no estaba en condiciones.
A ver,
que me expliquen a mí
cómo teniendo tres para jugar
solo juega uno
y se desbaradan
dos puestos del equipo.
El de central
pasando a Serrano atrás.
Que me lo expliquen,
no lo entiendo.
Esa es una.
Otra.
Bolo va a acabar
pitado y hundido
por la afición
y hundido
por el tipo de juego.
Con el tipo de juego
que el entrenador,
con toda su buena intención,
está haciendo
al equipo
Bolo
a fracasar totalmente
porque el pelotazo largo
Bolo tiene que jugar
por narices
de espaldas
a la portería contraria
porque no sabe
por dónde le vienen.
O sea,
el pobre hombre
va a acabar
quemado,
pitado
y hundido.
Tocado y hundido.
Ya está tocado.
Acabará hundido.
Y otra,
que para mí
esa clama al cielo,
ese párvulos,
es el
AIU
del fútbol.
Vamos a ver.
Cada corne,
cada falta
en contra nuestra,
los once dentro del área.
Hombre,
por el amor de Dios,
si solo falta poner un letrero
y decir al portero
contrario
que vaya a rematar,
todos los rebotes
por narices los andes
y coge a los otros.
Señor mío,
tan difícil de entender
es dejar un señor
en el centro campo
obligas a que se queden dos
a marcarle
y otro a la línea media
y se tiene que quedar
uno o dos más
con el batiburrillo
que se formará
dentro del área nuestra
y es que incluso
hasta es más difícil
de marcar
porque se llama allí
un baile
de cambio de pareja
que aquí
al encargado
de marcar a uno
es que no sabe
a quién marcar
porque hay allí
tal follón.
Claro,
o si de entre todos
de casualidad
se despeja
¿a dónde va?
A la segunda jugada
o a la tercera jugada
porque por narices
la coge uno de ellos.
O sea,
que hay que empezar
a mirar
allí,
en aquel sitio.
Otra cosa,
el banquillo.
Es que este año
ya no sé,
hay cosas que no sé,
a santo de que se ha cambiado
de banquillo,
aunque sea una tontería.
O sea,
toda la vida
en un banquillo
y este año
no sé de quién
habrá sido el inventor
al otro.
en fin,
que se lo empiecen
a hacer mirar,
que había aquellos conejos
que decían
no,
los perros
se oyen lejos,
son galgos,
son podencos,
están lejos.
Cuando se quisieron dar cuenta
ya sabían dónde estaban,
¿no?
Que se aplique el cuente
que se lo tenga que aplicar,
que estamos a tiempo.
un saludo a todos los
con tertulios.
Molt bé, Jesús.
Anímate.
Anímate, Jesús.
No te vengas de abajo, ¿eh?
No, pero
quien avisa no es traidor, ¿eh?
Bona nit, Jesús.
Venga, hasta luego.
Gràcies per la teva trucada.
Sentim no poder atendre
el Carlos Mora.
Ens havia trucat
i sembla que s'ha perdut
aquesta trucada.
Pràcticament 11 minuts
seran les 10 del vespre.
Ho hem de deixar aquí
perquè arribem al temps final
del Sempranàstic.
Arriba el temps del futbol basé
i com cada dilluns
el comiat.
Agraïm la companyia
avui aquí
del directiu del Nàstic,
de l'Albert Melendo.
Gràcies, Albert.
Bona nit.
Gràcies.
I també dels aficionats
i socis del Nàstic,
el Jordi Jària,
el Jaume Budesca,
el Pat Sigalea
i el Joaquín Royula.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Sempre Nàstic.
El programa de Gà
de la informació del Nàstic
a la ràdio de la ciutat.
I en el futbol basi,
comencem parlant del filial.
La Pobla de Bafumet,
que s'ha retrobat amb la victòria,
ho va fer aquest diumenge
el municipal Poblenc
davant del Guíxols
per quatre gols a dos.
El filial Grana,
que guanyava per 2 a 0
avançada ja la primera meitat,
es va deixar empatar el partit
i va ser al llarg
de la segona meitat
quan de nou Jaime,
que havia marcat
els dos primers gols,
va fer el tercer
i després Canyes
va sentenciar
el 4 a 2 final
que dona tranquil·litat
a l'equip Poblenc.
Una victòria
per part de l'equip
que dirigeix Menchi,
que arriba després
de tres derrotes consecutives.
Per tant,
una victòria important
i a la vegada necessària.
Sí, a veure,
és importantíssima
i sobretot,
com tu dices,
era necessària,
perquè fins ara l'equip
no havia jugat mal,
l'únic que ens faltava
era el resultat positiu.
Hoy, per fi,
ho hem aconseguit.
Nos hem posat un 2-0,
hem tingut un lapsus
d'unos minuts
que l'equip ha perdut
un poc el norte
i no s'han empatat,
però enseguida
hem reaccionat
i al final
tot el treball
que s'està fent
hoy sí que ha dado sus frutos.
L'entrenador de La Pobla
parlava d'una feina
que es feia
al llarg de la setmana
però que els resultats
no acabaven d'arribar.
Espera que amb aquesta victòria
davant del Guíxols
aquests resultats
continuen arribant
i el propera cita
sigui el proper diumenge
davant del Sant Saloni.
Sí,
la setmana...
El trabajo
se estaba haciendo bien,
lo que pasa
que es lo que decimos,
que los resultados
por desgracia
son los que te marcan
un poquito,
¿no?
Y la gente,
es lógico que
en las amistades
y el entorno
que se mueve,
pues es lógico que
tres partidos seguidos perdiendo
pues ya empezaron
todo a inquietarse un poco,
¿no?
Por suerte
hemos conseguido
una victoria
pero bueno,
esto tampoco nos hace...
Tampoco tenemos que creernos
que ya lo hemos conseguido todo,
sabemos que vamos a sufrir mucho
pero poco a poco
ellos van cogiendo
la experiencia necesaria
para saber afrontar
los partidos
y saber plantearlos,
¿no?
I aquest darrer cap de setmana
del mes de setembre
ha estat el cap de setmana
en què tot el futbol base
del Nàstic
s'ha posat ja
en plena competició.
Per tant,
els marcadors
que ens ha deixat
aquesta jornada
són aquests
a la Ví C1,
Cambrils 2,
a la Ví A5,
Canónge 0,
Tancat 1,
Infantil C6,
Infantil B7,
Aturó 1,
Europa 2,
Infantil A4,
Espanyol 2,
Juvenil A2,
la Floresta 2,
Juvenil B2,
Cadet B5,
la Salla Tarragona 3
i el Cadet A6,
Santes Creus 0.
Amb el repàs
al futbol base
encetem ja
el que és la recta final
de la sempre nàstica
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Com cada dilluns,
el comiat especial,
amb música
i precisament avui no
amb els gols
que va marcar el Nàstic,
però sí
amb el que ens ha deixat
aquesta derrota
davant del Màlegave.
i la rematada d'Alberto,
i atenció a la pirata
que li pot quedar a Fininho,
atenció a l'àrea,
la centrada
i el gol.
La centrada de Fininho
i la rematada d'Alberto,
sol com un mussol
al segon pal,
la centrada
de Fininho.
Després d'aquesta
errada defensiva
del Nàstic,
una altra errada
defensiva del Nàstic
que ens acaba
acostant un gol
i esperem,
esperem
que no ens costi cap punt,
però aquí el segon pal
estava lliure de marcatge
i sol com un mussol
d'Alberto
ha aconseguit el gol
a l'11
de la primera,
s'avança el Màlegave
al nou estadi,
Nàstic 0,
Màlegaveu.
Màlegaveu.
Màlegaveu.
Màlegaveu.
Màlegaveu.
Lo cierto
es que
estoy muy feliz
sobre todo
por el oficio
que hemos tenido
hoy
y que nos ha faltado
en otros encuentros.
Hemos visto puertas
y hemos manejado
muy bien
el tiempo del encuentro.
Esto nos ha permitido
en la segunda parte
la renta conseguida
en la primera,
mantenerla y sumar tres puntos
en principio
son muy importantes para nosotros
porque nos va a dar ese puntito
de confianza que los equipos
necesitan para ganar partidos.
Atenció al llançament de Finignol
otra vegada, pilota el segon pal
i el gol.
Quim, estem dormint, ho has dit tu.
Però dormint i ben dormits, estem.
I ha marcat el mateix, Alberto, eh?
Sí, sí, Alberto, el segon pal,
estava sol com un mussol.
A mi m'agradaria que m'expliquessin una mica
qui marca Alberto.
Suposo que és un marcat jasonal
i, per tant, no és el mateix jugador
que l'ha de marcar quan ha marcat el primer pal
que l'altre pal, però seguia sol.
Alberto jo crec que va sol.
Jo, Jordi, el que voldria saber
és què s'ha corregit durant la setmana.
Però bé, ho deixo en l'aire, d'acord?
A més, a més, us vaig a dir una cosa
que aquest nàstic avui em dona
la pitjor cara del nàstic
d'aquestes primeres cinc jornades, eh?
Sincerament.
Sí, potser sí,
hem fet un comentari al principi, no?
De que potser estava l'equip o semblava
o donava la sensació
que com si estigués dormit.
El partit nostre ha sigut patètic.
Hem jugat fatal i no hem estat dins en cap moment.
Aleshores, no m'ha nascut absolutament res.
La prova és que hem tingut una total impotència, no?
No hi ha hagut manera d'arribar a porta en perill en cap moment,
solament al començament del partit.
Hem tingut un parell d'ocacions
que podíem haver fet alguna cosa,
però bé, a nosaltres costa molt marcar
i als altres els hi és molt fàcil.
Un grup esな called spoken to continuity
de genuin tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè like, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè i tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè, tè.
I mi acostumży完成 de poweredge
i改 Classics
long la hace el més fàcil
Backing
I deамен
Aber entrance
Con cap de carrella
Con cap de carrella
inal expension
Pu gan l'amore
pues son los mismos que en los últimos partidos, ¿no?
Detalles puntuales que hacen que el rival paca el gol, ¿sabes?
Pero hoy es un día triste y duro,
pero hoy está la competición y ser competitivos, ¿no?
Yo sé que el fútbol es ganar y perder.
Y sé que mientras esté en este oficio los jugadores y yo
tenemos que ganar y perder.
Y tenemos que salir de esto.
Estaba jugando bien, lo que pasa es que estamos creando ocasiones
y no las estábamos haciendo.
Lo importante es que, bueno, que no hay que hacer un drama, ¿no?
Porque, bueno, estamos en la jornada 5,
no nos estuviéramos en la jornada 37, pues diríamos, hostias.
Pero, bueno, hay que estar tranquilo y seguir haciendo las cosas
como que intento hacer las cosas mejor que hoy.
Capacitar, pensar y intentar de olvidar este partido
y volver a levantarse, ¿no?
Se trata de eso y nada, esperar que llegue el próximo domingo.
Yo creo que aquí, bueno, estamos ya gente, bueno,
veterana que no nos tiene por qué pesar.
Sobre todo, lo que tenemos que hacer es intentar encontrar
la línea de juego que teníamos hasta el día de hoy,
que creo que, como todos vosotros habéis visto,
había sido buena incluso en Cádiz y estar ahí.
Las ocasiones llegarán, los goles llegarán
y, bueno, el día que intentemos no haya errores,
seguramente, pues sí, igual que el primer partido
sacamos los tres puntos porque no vamos a sacar los siguientes tres puntos.
Entonces, con esta música de Carlinhos Brown
arribamos al punto final del Sembranástic.
Pero, un momento, un momento, ¿y Lussarreta?
Per cert, Lussarreta no ha vingut, ¿no?
A mí me ha trucado todo espantado,
porque he sentido que anunciabas a la Bans Información
y me dijo, pero si hoy no tenía que venir, porque me anuncia.
Avui no tenía que venir Pablo Lussarreta
perquè és darrer dilluns, toca Tartulia,
per tant, doncs, la secció del Trutxa
que la deixem per la setmana que ve.
Ell normalment ve els tres primers dilluns de cada mes.
No tenim temps per més, Quim, ho hem de deixar aquí.
Demà hi tornem. Gràcies, bona nit.
Sempre nàstic, el regust de la jornada a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!