.
Qui ha dit que no tenim jugadors galàctics?
Qui creu que qualsevol temps passat pot ser millor?
La veritat és que per alguns jugadors del nàftig, potser sí.
Són els que algú va anomenar un dia les vaques sagrades,
aquells que han lluït equip i tipus per camps europeus.
El primer a fer-ho va ser Antoni Pinilla, l'avi de l'equip.
Va ser a la recopa de la temporada 90-91, jugant amb el Barça Pre-Dream Team de Johan Cruyff.
El de Santa Coloma es va estrenar marcant davant el Frank Reijevich en els quarts de final,
3 a 0 pels blaugranes, amb gols d'Ocedio Begrifstein i Pinilla.
Aquella edició, el Barça va arribar a la final davant del Manchester United,
un 15 de maig del 2001, a l'antic estadi de Quick a Rotterdam,
d'on Pinilla guarda encara avui un record a gradols.
Home, el record que tinc d'aquella final no és massa bo,
perquè va ser una final que nosaltres veníem de guanyar la Lliga.
Havíem jugat, em sembla, diumenge al Camp del Cádiz,
em sembla recordar, i no sé si s'havia empatat o tal,
i no s'havia aconseguit encara la Lliga,
però els resultats del diumenge sí que em va fer que la guanyéssim.
I el dimecres tenint un partit contra el Manchester United a Rotterdam,
em recordo perfectament,
i jo crec que entre celebracions i tot això,
jo crec que va ser una final una mica estranya,
perquè tot i no voler centrar-te una mica en una final molt important,
acabes de guanyar la Lliga,
que el Barça no la guanyava feia, penso que 6 o 7 anys,
de l'85-86, no, 84-85 amb el Beneibos,
llavors va ser una gran alegria guanyar la Lliga,
i després una decepció, no?,
el perdre la final contra un equip, jo crec que molt bo,
dos gols em sembla recordar de Mark Hughes,
i després vam tindre la sort de fer el 2-1 de falta de Ronald Koeman,
i després jo vaig sortir amb 2-0,
vam fer el gol i vam tenir una jugada que va ser el gol,
que em va anul·lar per fora del joc posicional,
però que no em terminia la jugada del Julio Salinas,
i va ser una decepció,
però per mi ja està oblidada,
tot una mica perquè es va perdre,
suposo que en el cas que el gol hagués estat vàlid
i haguessin guanyat final-me la final,
doncs hauria estat molt important per mi,
però no es va adonar,
i mira, tinc un bon record de jugar una final,
però una mica a gruïdols, no?
El 21 Granat també va tastar la Copa de la UEFA,
les temporades 93-94 i 96-97 jugant amb el Tenerife.
En la primera participació,
Pinilla va marcar un gol davant l'Oixer,
després aquell partit acabaria 2-2,
i el seu company golejador va ser l'ara tècnic del Salamanca,
Felipe Minyambres.
En aquesta edició,
el Tenerife va caure eliminat als vuitemps de final per la Juve,
i el campió al final va ser l'Inter.
En la darrera aparició d'Antoni Pinilla per Europa,
el Tenerife va arribar a les semifinals,
i va caure eliminat pel Schalke 04,
que seria el campió guanyant a la final a l'Inter de Milà de Ronaldo.
Pinilla va fer dos gols,
un davant del Copenhague en el Parc Endanès,
i l'altre contra el Maccabi a Tenerife,
els que el van acompanyar van ser Codro i Vibar Dorado
en la golejada dels Illencs.
Un any més tard,
s'estrenava el primer a la Champions,
Juanjo Valencia,
de la mà de Luis Fernández
i a la porteria de l'Atlètic de Bilbao.
Va jugar a camps com l'Elisa Millen,
l'Erkendal o un clàssic de l'Alpi.
Bé, és molt bonit.
Estar a aquests nivells,
jugar aquest tipus de competicions,
jo crec que per a qualsevol futbolista és molt bonit.
Jugar en aquests campos,
ante aquests clubs,
quines o no,
és bonit.
Hombre, sí,
canvia.
Jugar contra la Juventus en su campo,
pues con ese ambiente,
en esos estadios,
quieras o no,
impresiona más,
¿no?
Y no es igual que ir a jugar al Pacete,
¿no?
Lógicamente.
Pero bueno,
pero está bien.
Yo creo que son experiencias muy bonitas,
que luego con el paso de los años
y cuando acabe mi carrera
recordaré como cosas bonitas,
¿no?
En un año van aparèixer en el futbol continental
dos jugadores gran a més.
El primer amb l'alabés Ibon Begoña,
que va marcar la segona ronda de la UEFA
davant el Lilian Strong noruec,
i el segon,
John Pérez Bolo,
que amb el Rayo Vallecano
va marcar sis gols en dotze partits europeus.
L'alabés d'Ibon Begoña
va arribar a la final d'aquella UEFA
després d'eliminar l'Inter i el Cacerslautern
i va caure al Westphalium Stadium
contra el Liverpool per 5 a 4.
Pues es algo grande,
lo que pasa que también poco a poco
se va mascando
y quizás se valora más,
lo valora más después del tiempo,
pero bueno,
cuando estás inmerso en ello
es una vorágine de partidos
y eliminatorias.
Prácticamente estás jugando
domingo, miércoles,
domingo, miércoles,
pasando eliminatorias muy importantes
y bueno,
poco a poco te plantas una final
que, como dices tú,
pues es algo grandioso,
pero quizás cuando estás metido dentro
pues no le das todo ese valor que tiene
porque veníamos de jugar
con equipos importantes,
con el Inter,
con el Cacerslautern,
con equipos grandes de Europa
que les hemos eliminado
y bueno, pues nos plantamos en la final
un poco, pues casi sin darnos tiempo
a pensar un poco lo que hacíamos.
Pero bueno, pues ahora viéndolo un poco
pues veo la dificultad, ¿no?
que entraña él a llegar a una final europea,
sobre todo con un equipo pequeño
como era la Vest
y bueno, pues creo que es algo irrepetible.
El Rayo Vallecano de Bolo
no va a tenir tanta sort
i tot i els gols de Bolo
contra el Constelación Durrà,
el Molde Norueg
i el Girondins de Bordeus francés
no van servir per caure
contra la Vest
i Bombegoña
als quarts de final.
Sí, fair play.
Fuimos el equipo
con menos tarjetas
en primera división.
Entramos en un sorteo
no sé si eran de 16 equipos
y solo había dos
que se clasificaban
y salió la del Rayo Vallecano.
Además, fue el año que me casaba
que me iba de Luna de Miel
a Estados Unidos
y por esa preliminar
que tuvimos jugador de la UEFA
os adelantaron 15 días las vacaciones
y no me pude ir de viaje de novio
y todavía lo tengo pendiente.
Sí, porque bueno
es como jugar Copa al Rey
porque es a doble partido
y bueno
no puedes cometer
ningún error
porque si cometes un error
en un partido
pues luego
te es muy difícil
remontarlo
así que es muy parecido
a la Copa del Rey Español.
El més jove
i l'últim en debutar
va ser Dani Tortolero.
Encara que ell no se'n recordi
va ser un 29 d'octubre
del 2002
i davant del Brujes.
Tortolero va col·laborar
en que el Barça de Fanjal
fes un rècord històric
guanyant 11 partits consecutius
i caien als quart de final
davant la lluva de Treseguet
del Piero i Celayeta.
La fecha no la sé exactamente
pero fue el partido
contra el Brujas
en su campo
en la época de Van Gaal
y la verdad
pues muy contento
y la verdad
que fue una experiencia
de novedad.
Luego jugué también
otro partido
contra el Galatasar
en casa
de Copa Europa
pero me lesioné
tuve la mala suerte
de lesionarme el partido este.
Hombre,
es diferente
pero bueno
lo bueno que tienes que jugar
contra equipos
de otros países
y la verdad
que fue
una experiencia muy buena
y espero volver a repetirla.
El somni per tots
però és poder sortir
algun dia
sota aquests acords
al nou estadi.