Avui hem marxat lluny de Tarragona
per buscar la darrera opinió dels amics per sempre
que van col·laborar en l'ascens de l'equip a la segona A.
Molts d'ells van marxar per la porta de servei
per intentar ara, en algun nou projecte,
tornar a rellençar la seva carrera esportiva.
Dos dels exdevanters, Egoi Tsukia i Jonathan Torres,
han tornat molt a prop de casa
i segueixen recordant els temps passats a Tarragona.
La verdad que vivir un ascenso en tan poco tiempo
és de agradecer.
Mi intenció sempre ha sido intentar quedarme en el nazi,
no pudo ser, y bueno,
ahora hay que intentar mirar hacia el alto
e intentar ascender lo que es.
Ahora mismo estoy jugando en la Unión Deportiva de Las Palmas
y bueno, otro proyecto más de ascenso
y a ver si este año podemos meternos en liguilla
e intentar ascender a un histórico del fútbol
como es la Unión Deportiva de Las Palmas.
El recuerdo es agradable, ¿no?, normal,
porque un equipo que hice una apuesta para ir,
o sea, me costó salir de casa,
hice una apuesta para ir a Nastic
y encima que subimos el equipo a segunda, pues,
pues, un recuerdo que creo que mi vida
no se me ha olvidado, nunca, ¿no?,
porque es una cosa que me ha pasado,
una cosa bonita que me ha pasado en la vida,
subir a un equipo a segunda,
y encima he participado mucho y, mira, pues,
y luego hacer amistades, hacer amigos y así
y, mira, pues, me quedo con eso, ¿no?
Pues ahora en este momento estoy jugando en casa,
o en casa, en el equipo que estuve jugando antes de ir a Nastic
y estoy a la Unión.
Y ahora, pues, estamos ahí jugando en segunda vez.
Els records de l'ascens i del bloc que es va fer l'última temporada
són segurament el que molts d'aquests jugadors mai podran oblidar.
Ego Itzukuya, però, a més de tot això,
es queda amb la seva aposta personal
abans del partit de la Villajoyosa.
Pues eso, una letra de eso de que entre semana
pues nos hicieron una entrevista,
en la semana del partit de Villajoyosa,
nos hicieron una entrevista a Diego,
a David Medina y a mí.
Y ese día, pues, la gente estaba un poco,
estaba un poco desanimado, ¿no?,
diciendo que la cosa estaba muy fastidiada
y no sé qué y así.
Y yo dije de que ese día, pues,
dije de que aquí, pues, ganando dos partidos,
que, como todo el mundo, consiga algo positivo.
Y dije eso y, mira, pues, entre semana y así,
pues, luego, pues, cuando llegó el día del partido,
pues, mira, pues, todo el mundo igual
pensaba de que la cosa que estaba muy difícil,
no sé qué, estaba difícil,
pero que era imposible, no sé qué, y así.
Y, mira, pues, ganamos el partido 0-1
y ese día ya la gente ya estaba ya
celebrando como que ya habíamos sentado
en el play-off, de que ya como el último partido
jugamos en el Herida y eso.
Y, mira, pues, me quedo con eso también, ¿no?,
que es una anécdota de que, pues,
en una semana, en cinco días ya la gente decía
de que el play-off que estaba ya jodido
y, mira, pues, ganas un partido fuera,
un partido no, un partido jodido,
ganas un partido a cinco días
y la gente ya se veía ya eufórico
de que el equipo que iba a entrar en el play-off.
Y yo creo que me quedo con eso, ¿no?,
porque eso creo que más coa el equipo
va a subir al segundo.
David Morales, después de dues temporades al Nafti,
prova sort ara al Jerez de los Cavalleros.
El que més sorprèn a l'Andalus
és que molts dels seus amics
ara no juguin de grana.
Hombre, estoy más o menos enterado así,
pero lo que noto raro es que jueguen tan pocos
de los del año pasado, ¿no?,
que jueguen a lo mejor tres o cuatro, ¿no?
Pues eso es lo que a mí me ha extrañado más
y que a lo mejor Pinilla que tampoco esté jugando
y después de la temporada que hizo
y uno un jugador, pues, que es muy necesario
en el campo de juego, ¿no?, para un equipo, ¿no?
y la verdad que me ha extrañado, ¿no?
Pero bueno, ahí el entrenador es el que decide
y era como yo el año pasado,
el que decidía era Piñáez,
yo no jugaba y, bueno,
ahí son ellos los que deciden y ya está, ¿no?
Y gente importante que estamos jugando, pues,
hay algunos que por lesión, mira, pues,
que no pueden estar ahí para disputar
lo que es un puesto, ¿no?, de titular, ¿no?,
pero hay otros como a lo mejor Pinilla,
pues, que sí, me extraña que no jueguen, ¿no?
Y por eso, y que siempre, hombre,
cuando yo me he enterado que...
pues que a Dulzarreta lleva dos o tres jornadas
también cambiándolo, pues, yo qué sé, ¿no?,
es extraño, ¿no?
Per Terres Extremenyes
també hi busca el seu lloc Juanito Alfaro,
que tot i anirà els temps viscuts de grana.
Ara s'intenta acostumar a la tercera
i al joc del seu nou equip, el Cacereño.
Pues, nada más que momentos buenos
que voy a recordar de este momento.
Fue un año muy bueno, a nivel colectivo,
aunque a nivel individual no fuera tan fructífero,
pero fue un año en el que se aprendió mucho,
tuve mucha vivencia buena,
todos recuerdos positivos,
tanto de la ciudad, del club, como de la afición.
Y la verdad que el momento más emotivo,
la verdad, quizás sea cuando estábamos ahí, ¿no?,
en el balcón de la plaza, ¿no?
Pues ahora estoy en el Cacereño,
en la tercera tremeña, ¿no?
La verdad que estuve esperando
a que me saliese algo de segunda vez,
no salió la cosa bien, se cerró el plazo,
entonces, pues, me llamaron del Cacereño
y acerté, ¿no?, las condiciones.
La verdad que el que llega ha confiado mucho en mí, ¿no?,
me ha dado siempre todos los minutos
y la verdad que las cosas están saliendo muy bien,
sobre todo a nivel individual, ¿no?,
a nivel colectivo, quizás,
nos ha faltado un par de partidos,
que los resultados tanto no nos han acompañado.
Hombre, la diferencia con la segunda vez
es que hay mucho menos fútbol, ¿no?,
los equipos van más a asegurar atrás a su portería
y al posible fallo del rival, ¿no?
Es un poco calca la segunda vez,
pero quizás se juegue menos,
sea el juego más brusco,
un juego más directo, ¿no?
Pero bueno, si quieres tirar para arriba,
tienes que acostumbrarte a todo, ¿no?,
como hemos dicho antes, ¿no?
Y entonces, pues,
te tienes que acostumbrar a un juego más directo,
a un juego más fluido como el del año pasado,
o a cualquier tipo de juego.
Casos a part són els d'Alejandro Talavera
i el cantarà Álvaro.
Els dos encara sense equip
i esperan poder tornar a jugar al futbol
després del seu viacrucis particular.
Tot va començar, no?,
pues, va parlar amb el José Sicari
i vam parlar de quedar-me de tercer porter,
però, bueno, a mi...
a mi no convencía, no?,
més que res per l'aspecte esportiu,
perquè tercer porter encara tenia
menys possibilitats de jugar que aquest any,
i llavors vaig sortir del Nàstic
i vaig començar a fer, pues,
uns entrenaments amb l'Espanyol.
Vaig estar una setmana allà,
després volien un porter més jove
i un altre tipus de porter.
Després d'això, bueno,
pues, em van trucar diferents equips,
no?, em van trucar a la Géziras,
però l'aspecte econòmic i la distància
i una mica tot, doncs,
no me convença tan poc.
i de moment, pues,
esperant, esperant,
pues, ja m'he organitzat una mica,
m'he organitzat una mica la vida aquí a Barcelona.
M'he matriculat a la universitat
i de moment, pues, ara estic esperant
a veure si em surt algun equipet per aquí,
per aquí a prop,
perquè continuo els meus hostilis.
L'any passat,
el que més recordo és
la pinya, no?,
que fèiem al vestuari,
que jo crec que va ser
el principal,
va ser el principal
perquè aconseguim
l'aspecte d'ascens, no?
Després,
després de tot això,
doncs,
va continuar,
doncs,
van venir les victòries
i tot va ser
arrel del bon rotllo
que vivia al vestuari,
no?,
és que ens portàvem molt bé,
ens portàvem tots molt bé,
ens apoyàvem,
i jo crec que això va ser
el que ens portà l'aspecte
l'any passat.
Doncs mira,
des que vaig deixar el Nàstic,
doncs,
el que vaig fer l'estió
de Busca Equip,
vaig acabar a Mèrida,
i, bueno,
a Mèrida estava molt bé,
vaig jugar sin partit,
però, bueno,
per tipus personals
vaig tindre que tornar.
O sigui,
jo el que volia
és posar a tornar a començar,
perquè la segona ve,
si no m'has sortit a l'estió,
no em sortirà,
i anar en tercera
per aquí a Catalunya
i intentar pujar un altre cop
a segona ve
i tirar cap a dalt
tot l'avui.
Doncs me quedo
amb els dos ascensos,
amb els entrenadors
que m'han tractat molt bé
i amb els meus companys,
no?
I, bueno,
i l'esperança que he tingut
d'estar al millor club d'aquí,
de la segona ve
i ara de segona,
no?,
de Tarragona,
i, bueno,
ha sigut un orgull.
La correria seria la sortida
perquè a mi el que m'agradaria,
el que m'hagués agradat
era trompar aquí a Tarragona
i si m'haguéssim cedit
o algú,
doncs ho hauria pogut
tornar a intentar,
però el sortiria definitivament,
doncs clar,
és una cosa que avorraria
perquè no em deixen
trompar aquí a Tarragona.
El mestre de cerimònies
d'aquella plantilla
guarda records oposats
de la seva tapagrana.
Bé,
n'hi ha molts,
jo crec que en una temporada
tan positiva
com la de la Sèndra
són
amb un equip com el Nàstic
amb la qual
doncs tothom
està recolzant l'equip
i es viu en situacions
molt intenses,
no?,
perquè la ciutat
i l'afició
viu amb molta intensitat
el que és el Nàstic
i tot el que li passa
a voltant seu.
Doncs,
bé,
el podíem quedar
amb la imatge
de l'Ajuntament
quan sortim al balcó,
no?,
i veus tota aquella plaça plena
i la gent
vibrant
i emocionada
i,
i que ho serà tot
molt contenta
i feliç
de poder celebrar
aquelles cènes
que ara havien desitjat
i que,
i que tant els,
tantes suors
han de costar de tot,
no?
Bé,
per sort
no n'hi ha tantes
però,
però sí que està clar
que,
que sobretot,
doncs,
el comportament
de,
bueno,
del que era
tenia de ser
el meu ajudant
en aquest cas
i del secretari tècnic
i després,
bueno,
l'adversió
tant del president
com de la seva directiva
amb uns arguments
que,
que, bueno,
que no tenen,
no tenen cap tipus de valor
i que fan que un projecte
que havia costat tant
tirant endavant
i que s'havien aconseguit
els resultats
com,
com tothom
esperava
i, bueno,
que s'acabés d'aquesta manera,
no?
perquè la meva il·lusió
era seguir
no un any,
sinó molts anys
més al front del Nàstic
i intentar,
doncs,
aconseguir
un cita
és molt més important,
no?
Des de la llunyania
la situació de l'equip espanta,
però tots desitgen
que el Nàstic
pugui mantenir
la categoria
que ells van assolir.
És que,
en definitiva,
és una cursa
molt llarga,
la segona
són moltes jornades
i ni perquè vagi
molt malament al principi
ni perquè vagi
molt bé
al principi
o que vagi
molt bé
o molt malament
a la meitat
de lliga
té molt de significat,
sinó que
l'important és
com la barató,
no?
Sàpiga aguantar
i sàpiga
que el to
acaba
molt tard
i que tothom
ha de estar
molt tranquil,
que és el que sempre
els vaig comentar
jo en el Nàstic,
no?
A veure,
la trajectòria
del Nàstic
no,
no,
jo no la comprenc,
no?
Perquè ja té un equipàs
tan individualment
com col·lectivament,
però,
bueno,
suposo que
encara
estan rodant,
no,
encara que
ja porten bastant
de temps junts
i s'espera
per part del públic
i per part de tothom
una reacció
el més aviat possible
millor.
Supongo que sí,
no,
pero vamos,
yo creo que tiene equipo
o plantilla suficiente
como para sacar
las cosas adelante,
que la cosa
no haya empezado bien,
bueno,
lo importante no es
como se empieza,
como se acaba,
pero yo creo que hay
jugadores,
hay calidad,
hay plantilla,
hay afición y hay todo
para sacar las cosas adelante,
vamos,
que no es que haya un equipo
que vaya a sufrir,
creo yo.
Tenir sol
més
per seguir
vivint
els carrers
ha sortit
doncs aquells jugadors
que la passada temporada
formaven part
d'aquell bloc
que va pujar
de nou l'equip
a segona divisió A,
al igual que ho van fer
un bloc el 2000-2001,
el 2003-2004,
també té uns protagonistes,
aquests ja no estan
a Tarragona,
però el Quim Pons
s'han encarregat
d'apropar-nos-los
una miqueta més
dintre
les seves possibilitats.
Com a mínim
alguns dels que hem
pogut trobar,
ja et dic
hi ha hagut
alguns altres
que no han pogut localitzar
per culpa
d'això
de tanta modernor
dels telèfons mòbils,
i aquest ha sigut
com a mínim
un extracte
força gran avui,
el reportatge
potser una mica més
com us hauré fixat,
però hem cregut
que valia la pena
recordar
els protagonistes
de la temporada passada
que van portar
el Nàstic al cap i la fi
on es troba ara
gaudint
d'aquesta segona divisió.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.