La temporada que s'havia anomenat com a tercer projecte Andreu
començava amb la primera raresa de l'any,
la incorporació de dos entrenadors al lloc d'un,
un tàndem format per Jordi Vinyals i Alfons Muñoz,
que va resultar un èxit esportiu,
tot i que el duet punxés alguna roda durant el llarg trajecte junts.
Jo crec que és un tema que ho tenim clar des de fa temps.
Jo fa anys que treballo i sempre he vist que m'he trobat molt sol treballant,
moltes deficiències.
Els segons entrenadors a vegades són importants,
però el més important és que s'han de canviar uns conceptes.
jo crec que el futbol estava massa estereotipat, no?
Però la veritat és que no...
almenys jo no tinc aquesta sensació que tothom sigui parlant d'això.
Suposo que ja tothom ho dona una mica per fet
i ja ha passat la primera fase de sorpresa
i ara no li fan gaire cas, almenys de moment.
Després de la decepció de l'any anterior
on ni Granero primer ni Pepe Balaguer més tard
van ser capaços d'aixecar el rumb del nàstic,
es va optar per la solució dràstica
i es va fer una plantilla pràcticament nova,
dissenyada pels tècnics.
Van arribar fins a 15 fitxatges
per refer de dalt baix la columna vertebral de l'equip.
Tant sols jugadors com Felip, Pinilla, Baqueriza, Codina o Serrano
es van salvar del pla renove del nàstic.
L'escenari del debut de tots aquests noms
va ser el nou estadi un 31 d'agost del 2003 davant el Sabadell.
El resultat final 3 a 0 pels Grana,
amb el primer gol de l'any marcat pel Pablo Lussarreta,
encara que les moltes cares noves podien portar a la confusió.
Atenció al córner, de les darreres jugades del nàstic,
aquesta primera part...
El gol de l'any marcat, gol, gol, gol...
Gol!
Del nàstic ha marcat Sokia!
La centrada del corne de Lluís Codina,
el punt de penal, allí l'ha tocat algú,
la pilota que li ha anat,
el cap de Sokia,
i el gol fregant el punt del descans,
el 46 de la primera,
el cop de cap de Sokia,
confirmant una vegada més
que pot ser el davanter del nàstic,
i el gol de Sokia.
El 46 de la primera,
el nou estadi,
Sabadell 0,
nàstic 1 ha marcat Sokia!
Mirem d'apropar-nos a Lussarreta,
el jugador del nàstic de Tarragona,
bien, victòria 1-0,
en el últim momento se ha marcat el gol.
Sí, ha sido el minuto 44, me parece,
pero bueno, a ver si aguantamos, ¿no?
A la segona jornada tocava la ja clàssica visita a Can Peixauet.
En un dels millors partits de la temporada,
l'equip del Tandem presentava les seves credencials a playoff
i es posava líder del grup tercer de la segona B.
Aquesta bona línia inicial va arribar al seu punt màxim
a la tercera jornada,
en una matinal de diumenge molt plujosa,
quan es va golejar el Mallorca B per 4-1,
amb hat-trick del que seria Pichichi, Diego Torres,
i amb un altre gol, aquest cop sí, de Goizuquia.
El jugador del Mallorca B l'ha tocat amb les mans
i l'àrbitre ha assenyalat el penal favorable al nàstic
i a més a més la vermella directa,
el jugador del Mallorca B,
concretament crec que ha estat a Campos,
el número 2, el capità,
que és l'home que ha vist la targeta vermella.
Atenció al llançament del penal,
Pinilla al costat de la pilota,
veurem si el nàstic ho ha tensat aquí al marcador,
atenció al llançament de Pinilla,
ha parat, molt ja, el xuta de...
Diego Torres y CIA Fernando, gol, gol, gol, gol.
Goool check!
Namen àstic!
El minut 8 d'aquesta, segona part,
el xuta al llançament del penal de Pinilla.
La pilota que l'ha aturatボia,
s'ha llançat a la dreta, l'ha deixat morta,
Del darrere venia Diego Torres, amb pels en la pilota,
i aquesta, a poc a poc, finalment s'ha acabat colant
per la banda esquerra de la porteria del Mallorca.
I fins a 22 cops més sentiríem cantar gol de Diego Torres,
un jugador d'equip que des del primer dia va tenir clar
que el més important era la unió que hi havia al vestidor.
Lo importante de lo que tiene el Nasti este año es, sobre todo,
que somos un monte de capiña, nos llevamos todos fenomenal
y yo creo que lo que mejor puede tener un equipo es eso,
que haya amistad en el equipo y con estas cosas son fundamentales
para luego saberlas disponer en el campo y eso es lo fundamental.
At first I was afraid, I was petrified
I kept thinking I could never live without you by my side
but then I spent so many nights