Són els que donen el color més gran al nou estadi.
Els que amagats normalment darrere una gran pancarta amb un cridaner nom
no paren d'animar durant els 90 minuts.
Els que vagi on vagi l'equip sempre són allí.
Un penyista jo crec que és un sentiment que ha de tindre per al club.
Està abocat amb ell i està per tot, per tot el que doni el club i darrere del club.
Senzillament tindrà ganes d'animar, que és el que ens fa falta,
que la gent vingui, sigui jove, sigui gran, és igual.
Llavors una petita quota per poder...
Nosaltres sempre tenim la nostra gran bandera,
que és la bandera de tota la vida que nosaltres estirem aquí.
Els paperets, que és l'ut tradicional de la nostra penya,
tot això va als diners i això ho traiem de les quotes.
El penyista és ser una persona que a vegades
que en vez de posar el cap, posa el cor i posa el sentiment.
I aleshores quan poses el cor i poses el sentiment del gnàstic,
hi ha vegades que perds una miqueta, diríem, el rumbo.
I jo no haig de negar que vaig ser una de les persones
que el dia de l'EF do vaig saltar al camp
i quan me'n vaig donar compte em vaig trobar al mig del camp.
Jo no vaig saltar ni per anar a pagar l'àrbitre,
ni per anar a pagar ningú, ni molt menys,
sinó a expressar una injustícia i em vaig trobar sincerament.
i a vegades jo mateix dic com te pots haver trobat al mig del camp davant de la gent
sense ser piguer i el moment de saltar.
I això és una cosa que a vegades aquest sentiment no pots evitar-ho.
De penyes n'hi ha unes setze o com a mínim són les que tenim controlades
i darrere de totes elles una història que explicar o un moment que recordar.
La penya nàstic joventut ja fa molts anys que hi és,
és una de les penyes, és la més reconeguda dintre del club.
L'únic que passa és que va tindre un daltabaix
i es va tornar a refundar juntament amb la gran penya nàstic,
que era una penya que també hi havia aleshores,
i tenim socis tant a tribuna com a Gold Sud.
I estem en un procés d'adaptació,
el que seria conformar d'una manera ben feta la penya.
Estem en aquest sentit.
La gent que sap tota la història de la penya està en aquests moments a tribuna,
que són la gent que en certa manera ens podria dir
ets i uig sobre la penya.
Però nosaltres aquí a Gold Sud individualment ja fa anys que estem,
però com a penya potser fa uns quatre anys o així.
Al costat de la penya nàstic joventut, una de les més veteranes,
hi trobem els pelacanyes que recorden dia, any i gairebé hora de la seva fundació.
Som menys els que voldríem, però som un grupet de gent, un grupet d'amics,
que vam néixer com a penya el dia 18 de juliol de l'any 2000,
i no res, doncs el típic, el que fa qualsevol altra penya,
ens reunim amb els dos partits, tenim potser el costum d'anar a dinar,
de fer una miqueta d'ambientillo prepartit,
i no res, com deia, animar molt l'equip i atirar endavant,
perquè ens considerem tots gent de Tarragona
i el sobrenom que tenim a la gent de Tarragona és el pelacanyes,
per aquesta senzilla raó.
Continuem situats al Gol de Mar,
on des d'aquest any podem trobar les penyes agrupades sota un gran nom.
Aquí estamos todos, la penya esta,
nos hemos reunido todos, las penyas,
y nos llamamos Sentiment Grana,
todas estas penyas.
Aquí hay varias penyas,
y todas juntas el Sentiment Grana,
que es el Gol de Mar, que estamos todas.
Aquest sentiment gran el va impulsar
a una de les penyes més joves i més activa
que va néixer entre trago i trago en algun bar.
La penya se fundó el año pasado.
Éramos cuatro amigos que estuvimos en un bar
y dijimos, como siempre llevamos las petacas de whisky,
y decíamos, coño, vamos a montar una penya.
¿Qué nombre?
Le ponemos petaca grana, y ya está.
Y esto hace un año justo,
cuando estuvimos en segunda vez el año pasado.
Es cara, somos unos 30 socios,
y cada socio ponemos algo de dinero
cada mes o cada año, depende de cómo vaya,
y hacemos cenas, hacemos salidas, y todo eso.
Y cogemos autobuses,
y nos vamos para los partidos por ahí, donde sea.
Els que venen de més lluny cada diumenge van néixer fa dos anys al Baix Penedès
i gràcies al seu esperit comercial financien els seus desplaçaments.
Es va fundar, just després de baixar del segona,
vam pensar que el Nàstic necessitava un suport una mica més fort de l'afició.
I des del Vendrell vam decidir, veient una mica l'ambient d'aquell que hi havia a l'estadi,
fundant a penya, de tot el Baix Penedès, no només del Vendrell,
de tot el Baix Penedès, per venir a animar l'estadi.
I socis de la penya, doncs som, en teoria, 70 inscrits,
però a l'estadi solem ser uns 25-20 repartits entre preferent, el Gold Sud i tribuna.
Fa dos anys que ens vam decidir de formar part de l'antimostre del Vendrell,
que és just després, una setmana després de la fira,
i nosaltres, doncs, encantats, no?,
venem productes del Nàstic, del nostre penya,
i ens serveix per a autofinanciar-nos a nosaltres mateixos.
Continuant el recorregut pel nou estadi,
trobem una de les penyes més atípiques, com a mínim, a la seva situació en el camp.
Bueno, la penya a mires del camp la vam fundar l'any 99,
som uns 17 membres, no?,
i, bueno, ara fa temps que no fem massa cosa,
perquè hi ha una miqueta d'això,
però, bueno, que nosaltres anem a tots els desplaçaments,
a algun membre, i seguim l'equip a tot arreu.
Som l'única penya que està ficada aquí a la part de preferent,
ho van tindre la idea aquesta,
i, bueno, més que res per intentar donar una miqueta d'inversió
a aquesta part que és una miqueta la més apagada del camp.
Fem el salt i viatgem cap al gol de muntanya,
on també han sorgit noves penyes en els darrers temps.
Ya n'estic a Torreforta, hace aproximadamente dos años,
o sea, somos de los más, somos casi unos bebés,
aunque creo que, por lo que trabajamos,
modestia aparte, pues casi no podemos considerar veteranos.
Fundamentalmente, pues es mirar de hacer el máximo apoyo al equipo.
El año pasado, en mayor o menor medida,
fuimos a quizás a un 80% de desplazamientos,
a Gerona, a Gramanet,
a la parte ya más lejana,
de Cartagena, Lorca,
todo aquello,
que yo creo que el jugador
lo agradece, porque,
no es agradecer, solo es que incluso se ve
un poco obligado a dar algo más,
porque si van a un campo
a 500, 600 kilómetros
y no ven a ningún seguidor,
parece que siempre el que no,
aquel día no está muy fino,
dice, bueno, ahora,
nada más que vea 20, 30, 40 personas,
dice, eh, que estos se chivan.
A prop dels de Torreforta i dels d'Alsarrallo,
la furia de Carlitos abre el bar,
continua fent su roll.
La Peña fue fundada en el año 1994,
fue inaugurada el 25 de noviembre,
que ahora dentro de 10 días o así
haremos la fiesta al día del Pontevedra,
¿vale?
Y nada, todo comenzó,
nos reuniamos en un bar,
el bar Mitos,
y ahí decimos,
vamos a hacer la Peña de Nasti,
y el nombre va,
la Peña Furia,
Furia, Furia Escarana,
y nada, y así vino.
Como somos gente joven
y somos muy furiosos,
pues de ahí vino Furia,
y como en Nasti que es crana,
pues fuimos Furia, crana.
Pues de viajes,
en segunda vez,
cuando era la Peña más nombrosa que ahora,
que antes éramos más socios,
íbamos a casi todos.
Yo he ido,
todos,
yo he ido a un 90%,
el pasamiento.
Estamos situados,
siempre hemos estado en Gol Norte,
claro,
antes no había ninguna Peña,
solo existía la Peña de Juventud,
la Peña Uribe,
que ya no existe,
la del Serrallo,
que se sitúan en Gol Norte,
y la Furia Gran,
se sitúan en medio de Gol Norte.
When you walk
through a storm...
D'acord que no hi són totes les que hi ha,
i demanem disculpes a tots els que no s'hagin pogut sentir identificats
en aquesta pinzellada de la grada al nou estadi,
però el que avui ens ha quedat clar
és que sigui on sigui el nàstic,
mai caminarà sol.
i demanem disculpes a tots els que hi ha,
i demanem disculpes a tots els que hi ha.
Bona nit
Bona nit
Bona nit