.
Una mica més d'un quart d'hora per arribar a les 6 de la tarda,
minuts, moments, que dediquem a una nova secció que ens acompanyarà
si tot va bé i toquem fusta i creuem els dits cada dijous en aquesta mateixa hora.
Una secció que es diu No tenim criteri i que l'assignen el Javi Jussà i l'Albert Punyet.
Bona tarda, nois.
Bona tarda, com estàs?
Jo bé, vosaltres nerviosos, no?
Una miqueta.
Entarda aquí tremolant, dona'ns aigua, dona'ns aigua.
Tocant fusta, tocant fusta, com has dit?
El que fan l'Albert i el Javi és sortir al carrer i en plan caiga qui en caiga,
em sembla, d'haver fet una miqueta de por un micròfon en mà,
aneu gravant a la gent preguntant-li coses d'actualitat i d'actualitat d'aquesta molt popular.
Afirmativo.
Sí, sí. O sigui, que si algú ens veu pel carrer, que no s'espantin, eh?
Que no fem mal, no m'ho seguem.
Hi ha molta gent que fugia de n'altres. Són bona gent, de veritat.
Són bona gent, espanten una mica del veure'ls, però vaja.
No.
Tot sigui per una bona causa.
I heu enganxat a un munt de declaracions, no?
Expliqueu com ha sigut el procés.
Heu sortit al carrer aquest cap de setmana en plena Diada Castellera,
concurs de castells, per tant, ningú devia veure al carrer.
Ningú? Bé, a la plaça de Toros, estaven tots.
Tota Tarragona estava allà, a la plaça de Toros.
Però vau anar allà a gravar?
Sí, sí.
Muita'ls, ells, els espavilats, eh?
Molt bé.
Nosaltres tenim criteri.
Vosaltres sí.
Escolta, i la gent us ha responit amablement? Cap problema?
Sí, la veritat és que d'això no s'ha tingut cap queixa,
i la gent ha sigut bastant maca.
Quins temes escoltarem avui? Quines preguntes heu fet?
El nostre procés és seleccionar una notícia o dues,
d'actualitat a Podència Tarragonina,
i llavors sortir al carrer i preguntar-vos a Valtros, als oients,
alguna pregunta relacionada amb aquest tema.
I a veure, la pregunta, la primera pregunta,
el primer tema d'aquesta setmana és, a veure,
Núria, tu et consideres una persona despistada o no?
Ja comencem, que us he dit que a mi no em pregunteu res.
Bueno, hem preguntat a molta gent, a tu no podria ser menys.
No, no, no, que va, tens bona memòria.
Tot sota control, eh?
Ui, doncs aquí a Tarragona sembla que la gent va una miqueta amb el cap,
no se sap on.
Però de què va això del despistat?
Notícia.
Suspenen un judici a l'Audiència Nacional de Tarragona
perquè s'obliden del pres.
El judici estava assenyalat per dos quarts de deu del matí,
el jutge i el fiscal i els advocats encarregats d'exercir la defensa
i l'acusació particular estaven preparats,
però l'acusat, que estava pres al centre penitenciari de Ponent
i havia de ser traslladat fins a l'Audiència Provincial de Tarragona
per ser enjudiciat,
no va venir perquè els encarregats de realitzar el trasllat
no se'n van enrecordar.
Estaven jugant a cartes o alguna cosa,
ja feia el cafetó.
No ho sabem.
La gent està molt entretinguda, es veu?
Que fort.
Hi ha altres coses en què pensar que la seva feina.
Sabem de quan és la notícia, més o menys?
A veure, això crec que va ser el dimecres
i el judici finalment es va fer aquest divendres passat.
Molt bé.
I aquell pobroma esperant-se allà a la presó.
Bueno, vienen o no?
Hi ha tot dutxadet, tot preparadet de dienal.
Arreglat, amb la corbata, engominat, però bueno.
I van deixar allà tirat.
Llavors vam sortir al carrer,
a veure, la pregunta que fèiem era
quina és la cosa més important
que alguna vegada s'havien deixat vosaltres els oients.
I bueno, les respostes van ser aquestes.
La nòvia potser.
La nòvia vas deixar?
No, no, no.
I on te la vas deixar?
No ho sé.
Però l'has trobat o no?
Bueno, era una ex, eh?
Era una ex.
Clar, després de deixar-te-la és una ex.
En general, apuntes.
Deixar-me el gas obert i...
Res, res.
Això no és seriós, tio.
Et vas deixar el condó en el medi de l'acte sexual.
Anar de viatge a la platja i deixar-me els biquinis, per exemple.
No és mà, vam arribar a la botiga.
No, no vam arribar, vam arribar a la botiga a comprar.
Jo un dia anava a caminar i em vaig deixar les botes de caminar.
Jo anava, no, anava amb xancles, anava amb xancles i llavors vam començar i jo, mama, les botes i fa.
Si les havies d'agafar tu i jo.
Si vas anar d'expulsió amb xancles.
Sí.
Hombre, les gafes de la nevera las pongo muchos días.
¿Las gafas de la nevera?
Sí.
Las suelto y las meto dentro y luego no las encuentro.
Vale.
¿Y cómo es que ponen las gafas dentro de la nevera?
Hombre, porque no sé, en vez de ponerlas donde las tengo que poner, pues las pongo allí.
¿Para qué te enfrescas?
Porque no me aconseguen de las he puesto.
¿Para refrescar las ideas?
En vez de ponerlas en un sitio que las tenía que poner, las meto en la nevera y cierro.
Y luego las busco y me pongo la otra pa' buscarla.
Ah, no, y dejarme el libro en clase y no estudiar vale examen también.
Pero eso no es importante.
No sé.
No sé, condones, seguro.
¿Qué?
Condones.
Bueno, mi novio he elegido una vez.
¿Te dejaste una vez el novio?
Sí, sí, sí.
En casa.
¿Cómo?
El boli, a mitad de examen de selectividad, por ejemplo.
Un condón.
Eso sí que por siempre que te es gente, no me extraña gaire eso.
¿Qué?
¿Has pasado alguna cosa de estas?
¿Se dejase las gafas?
Ah, las gafas, sí.
Sí, los dientes, ¿eh?
Los dientes se los ha dejado.
Sí, hijo.
¿Cómo fue eso?
Pues que me los quito los de abajo para dormir
y me lavé los de arriba y los de abajo, yo creí que me los había puesto.
Y después sin dientes.
¿Y se fue por la calle sin los de abajo?
Claro, pero luego volví.
Ay, que yo soy un poco coqueta.
Muy bien, muy bien, muy bien.
Sí.
No me marello, ¿sus?
Claro.
Bueno, intenta no contar estas cosas sexuales.
No, pues es que son los condones, tío.
Es que son los condones.
Es que para mí son los condones.
Hijo mío, ¿qué me he dejado?
Pues eso que sé muchas cosas en la vida me he dejado.
Es ser millonaria.
Bueno, eso es lo importante.
No, yo no me he deixado más res.
Tinc mucha memoria.
¿Y las claves?
No, no, tinc molta memoria.
Jo sempre vaig amb agenda.
I llavors no m'oblido mai de les coses.
L'agenda.
Imprescindible l'agenda, no?
Va ser l'única dona que realment no s'havia deixat mai res.
Tothom.
Perquè ho tenia tot apuntat.
Tothom.
Ah, sí, jo les ulleres.
Les ulleres de la nevera.
Jo destacaria aquest tall, eh?
Sí, sí.
Important.
O los dientes.
Sí.
Al final me'l vaig posar, adiós, perquè jo soc molt coqueta.
Clar, molt bé.
Els condons sembla que és molt recurrent, però, eh?
Sí, la gent jove està molt malament, veiem.
Per cert, per cert, per cert, per cert.
Tots els que estigueu sentint i us hagi passat alguna cosa semblant, truqueu.
977-2447-67.
Us estem esperant, eh?
Que no ho havíem dit, però...
Que ens truquin per explicar-nos què és el que s'han deixat.
Si us plau.
El més important que s'han deixat a la vida.
I vosaltres, no us mulleu en les respostes, eh?
Vosaltres què us ho he deixat, no?
No, no, nosaltres només podem preguntar, nosaltres.
Vale.
Ja ho anirem canviant, això, eh?
Al llarg dels programes, no patiu, que els farem xerrar.
Doncs, després d'aquestes preguntes,
aquestes respostes una miqueta més curtes,
vam seleccionar les anècdotes més llargues
i potser una miqueta més divertides,
més elaborades, potser.
que no fossin només això de les ulleres,
ni les dents, ni...
O sigui, serioses.
Serioses, o no?
Bueno, sí, més anècdota.
Ai.
Jo les claus una vegada me les vaig deixar sobre el cotxe
i vaig anar de Torrenembarra a Vendrell amb els claus a dalt.
Quan vaig arribar a Vendrell,
uns crios deia,
eh, eh, eh,
les claus de casa, eh,
diem-me així, què passa?
I els crios, què passa?
Amb una roda punxada o alguna cosa.
paro i diuen,
tens les claus del cotxe?
Sí, home.
Vaig així,
17 quilòmetres amb les claus del sostre.
No sé com collons van aguantar aquelles claus allà dalt.
Avui, avui fa 40 anys que em vaig casar.
Ah, mira, d'acord.
Avui mateix.
Però no, no...
Doncs tens raó, sí, senyor.
L'Anell la va tindre d'anar a buscar a ma germà.
Sí?
Com va ser, com va ser això?
No, res, que el canvíem de roba,
la portava al damunt i el posàvem al traje,
doncs me va quedar amb els pantalons normals.
I quan era a l'iglès ja me'n vaig adonar,
vaig quedar amb el germà i aquell,
doncs, va anar cap a casa a buscar-la.
Sí, sí.
Ara, per exemple, al concurs.
Ahir per la nit vaig sortir,
me vaig deixar la roba preparada,
he arribat aquí,
m'he adonat que no tenia ni la camisa
ni el mocador dels xiquets.
Vull dir, clar,
per mi el que m'he deixat.
I ara estic trucant a casa
perquè me baixin la camisa
per poder entrar a plaça.
Les claus dins de casa.
Les claus dins de casa.
Hi havia algú dint la casa?
No.
I els meus pares estaven de viatge
i ma germana Pamplona.
I què ho sé?
Vaig tenir que anar a casa al veí,
saltar pel balcó de casa meva,
no, en un primer,
en un primer,
era la del costat.
Saltar pel balcó de casa meva
i llavors havíem deixat la porta oberta.
El que passa és que em van veure els veïns
i es pensaven que era un lladre
i van trucar la policia.
I què vas fer?
Res,
demostrar que era a casa meva,
amb el DNI,
us hi vaig explicar
que m'havia deixat les claus
i ja està,
no va passar res.
Em vaig deixar el bosset meu,
que és molt important.
Me'l vaig deixar fora
que teníem convidats a casa.
i a l'estona,
allà a l'hora,
una hora,
potser una hora,
vam des del Pol,
que és el Pol,
es diu Pol,
Pol McCartney.
Allà vas.
Espera,
ens atropellen.
La competència.
I llavors,
què vam fer?
Buscant el Pol,
buscant el Pol
i se'm va vindre
i dic,
perquè l'han deixat al carrer,
efectivament,
està a la porta,
pobret.
A la porta,
a la porta.
Sol,
esperant obrir.
Sí,
perquè saps què passa?
Que era molta gent,
feia molt sarong
i ell de llavors,
ja,
a l'obrera.
I està bé,
i la porteta,
en pegadeta,
la porteta,
de més es molt peru.
Bueno,
una anécdota,
quan fostes a Marruecos
que cogiste el pasaporte mío
en vez del tuyo.
Bueno,
pues me fui a Marruecos
y en vez de llamarme mi pasaporte
me llevé el suyo.
Cuando fui allà a la aduana,
en vez de dar el mío,
le di el suyo.
¿Hizo travestirse
o cómo lo hicimos para entrar?
No,
como yo soy un tío influente,
cogí el teléfono,
llamé a la comisaría,
se puso el amigo mío
que es el jefe,
llamó al jefe d'allí
y me dieron en dos horas
un pasaporte nuevo.
Jo no m'he deixat mai res.
¿Las ulleres?
Mai.
Bueno,
les ulleres...
Les ulleres sí que me les he deixat.
I una vegada me'n recordo.
Bueno,
no me'ls he deixat.
El que passa
que les havia d'agafar,
me les havia de posar,
havia de llegir
i vaig sortir a llegir
sense ulleres.
A la iglesia.
A la iglesia.
Ai,
si diré que tornar al banc
a buscar les ulleres.
No hi ha res
i em quedo amb aquesta apreciació
com aquell home que deia
jo soy un tío influente.
Evidentment.
Clar,
és que et pot passar
tot el que passi a la vida,
el que vulguis,
que si tens influència
tu tens sort de totes.
I el del gos
que es diu Paul McCartney també.
Ai,
sí,
sí,
molt bonic,
allí amarrat a la porta.
Pobre,
deixa'm sortir.
Però que no saps
a qui ens vam trobar
a la viada castellera.
Amb un casteller,
eh?
Poso?
Sí.
Que em farà por?
No.
Home,
més important,
no ho sé,
però sí que recordo
que la primera vegada
que al Parlament de Catalunya
vaig sortir
a defensar
un esmena
als pressupostos,
vaig anar fins a la tribuna
i alhora
em vaig adonar
que no havia agafat
la carpeta
amb els papers
del discurs que havia de fer
i alhora
em va agafar
com una mena
de pànic escènic
perquè és clar
que no podia dir
allò de
he perdut els papers
o senyor president
esperis el moment
que vaig fins a l'escó
agafa els papers
i torno a venir.
I alhora
vaig llevar
a improvisar tot
i em vaig quedar molt content
perquè com que sabia
el que havia de dir
però en canvi
no tenia el detall
de les xifres
vaig passar del detall
de les xifres
i vaig veure
que no passava res
i ja està
però en els primers moments
vaig tenir
una mica de sensació
de pànic.
i diuen
diuen que els polítics
són espontanis
i tal
no és això
el que passa
que es deixen els papers
i clar
han d'improvisar
Josep Lluís Caron Rovira
es va trobar allà
al concurs de castells
sí
amb la jove
molt bé
i es va contestar amablement
no va posar cap impediment
canviem de tema
canviem de tema
matrícules
la polèmica està servida
ara amb el canvi aquest
de les matrícules
de les matrícules
que volen fer
el distintiu
autonòmic
per cadascuna
de les matrícules
clar
a nosaltres
em semblava
que això de ficar un cat
és com una miqueta
soso
saps
vull dir
si hem de veure
aquest cotxe català
doncs
fiquem-hi alguna coseta
amb més conya
amb més gràcia
com el RUC català
com el RUC català
però hi va
llavors
el problema del RUC
bueno
ja veuràs
ja veuràs
tenim tant a favor
com en contra
bueno
la gent
indignada
és que
ara és un burro
han posat un burro
un burro
home el burro no
el burro no
segur
ja que ens ho diuen
un burro
encara menys
jo llevo el burro
el burro
un burro
home ara es porta molt
el burrito aquest
no però
jo no me el ficaria
és com
no sé
a part que un burro
és com tirar-te pedres
al sostre
no sé
un burro
el burro ficaria
el burro
el burro català
sí
el burro català
el burro
el burro
el burro
el burro
això
això del RUC
no ho trobo just bé
però el burro
blanco
el RUC
no
i el RUC
tampoc no
no el veig
no el veig
com a imatge
d'aquí no el veig
no sé
el típic burro
que ara està tan
tan estenaritzat
és el simul
que ara
tu també ja el coneixeries
també
el burro
tampoc m'agrada
què vol dir el burro
que encara no he entès què vol dir
que som rucs
o que som què
el burro és una expressi o una extinció
igual que deiem en català
que és una expressi o una extinció
ai que la gent s'acaba barallant
què dius tia
què dius tia
no entrarem a la polèmica
a mi m'estranya
que sent el concurs de castells
no us diguessin
pots de posar una bona enganxina
d'un castell
per exemple
vas molt ràpid Núria
vas molt ràpid
ah que també
clar
aquest va ser
doncs
la pica baralla
entre burro sí
i burro no
i després
les
les
històries més divertides
els símbols més divertits
ja que hem parlat
de polítics
vull dir
si ens volen sentir
nosaltres tenim propostes
matrícula
de Catalunya
tío
jo li pondria un caganer
tío
un caganer
joder
no sé
no lo pones tu en el pesebre
el caganer
tío
que és català
pues tío
pues con un par
lo pones en la matrícula
pim pam
un caganer
pues también estaría
muy gracioso
un caganer
un caganer
muy bien
la senyera
eh
pues sería
C.A.T.
de Catalunya
extinguir Catalunya
hombre
hoy que es el día
del concurso
es
un pilar
no
una barretina
una barretina
un porró
i unes esperdenyes
sí
senyera
i el xartrés
al costat
les quatre províncies
d'alguna manera
no
perquè
sembla que Catalunya
només sigui Barcelona
la E de España
jo posaria
l'estelada
l'estelada
clar
jo ficaria
el gat
el gat
el gat
el gat
que és
és internacional
i a part
té el doble sentit
i està molt millor
molt millor
una floreta
una floreta
una floreta
els catalans
som floreta
sí
som unes floretes
som topemont
doncs una barretina
o un
un
un amb una barretina
amb un ninot
d'aquests
d'aquests
d'aquests
d'aquests
d'aquests
exactament
uns d'aquestos
precisament
dels dibuixos
o un concret
fet ja
definit
per això
doncs no seria
mala
una mascota
una mascota catalana
justament
justament
jo fotia
una fulla
marihuana
amb els colors
de la bandera
catalana
tio
jo la fei
les tres barres
oh el que gané
això tia
el que gané
floreta
un cargol
un cargol
té raó
un cargol
allà
allà on?
sí
o de les banyes
si volen
o de les banyes
no cal figales
o no
un casteller
o una sardana
jo què sé
que fiquin l'estelada
o jo què sé
l'estelada
per si que és catalana
que fiquin l'estelada
a la floreta
o poder vaig entrar
ah ah ah ah
hi ha mor i floretes
a la matrícula
amb el cargol
no era fresita
no?
no
no
molt bé
déu-n'hi-do
quin personal
quedaria una miqueta
bonic
on es matrícula és aquí a Florides
sí
sí sí
home diferent
nois no ens dona temps de res més
no
bueno doncs ens quedem
per la setmana que ve
us heu quedat amb talls a la butxaca
no?
sí
teniu molt de material
setmana que ve començarem abans
per fi
què hi ficarem a les matrícula tarragonines
si es pogués fer
clar
això és el que preguntareu la setmana que ve
això és com començarem
és com començarem
que és el tall que ens ha quedat
molt bé
doncs mirem aquesta proposta
molt bé
si us sembla
us diem adeu ja
fins la setmana que ve
perfecte
Albert Javi
moltes gràcies
gràcies per la tasca d'investigació
gràcies a tu
fins la setmana que ve
bé
gràcies a tu