Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda, i tornem-hi?
I hem tornat, eh?
Perquè ja estàvem amb dubtes.
Perquè dèiem, ai, que demà no veurem a l'Andrés.
Ai, ai, ai.
El tenim aquí, el tenim aquí.
Andrés, què ens portes avui?
Mireu, no estem parlant de contes aquesta setmana.
Aquests dies va dedicat a molt d'això.
Però, ja sabem que el programa és de cinema clàssic.
Però, en fi, també estem a la setmana dels nens, els infantons,
encara que dels grans també, però els infantons estan a casa
i per almenys són uns minutets que poden deixar tranquils el papa, la mama, la iaia, el iaio, qui sigui.
I mirem a dir, gràcies a nosaltres, es poden distreure 10 minutets.
Llavors, ens basem també en uns contes clàssics que també han sigut portats al cinema.
Per això són també 13 de pel·lícules de cursmetratges que s'han fet pel cinema.
I vam pensar que el millor seria apropiat per aquests dies portar coses clàssiques en quant a contes.
Molt bé.
I avui portem un altre conte molt conegut, jo suposo que el deus conèixer, que es diu la Caputxeta Vermella.
La Caputxeta Vermella?
Exacte.
Doncs sentim la que no me'n recordo massa, eh?
Anem-hi, anem-hi.
Què és això? Això no és, la Caputxeta Vermella, eh?
Escolta, això la Caputxeta Vermella, no ho sents, que ho diu? La Caputxeta Vermella no ho és?
No, no, no, espera, que m'he tocat de cara, espera, que havia canviat la cara.
Ah.
Això?
Això? Tampoc?
Andrés, què m'has fet?
Sí, això és com ve el llop.
Que, clar, com avui és el dia 28, ja estàs de broma, eh? Estàs de guassa avui.
Bueno, ja m'has descobert, jo pensava que picaries i vaig que no, home.
Jo he pensat...
Hola, què m'has...
Marvin, sempre aquí.
Què és això? Andrés, per l'amor de Déu, què m'has fet avui?
Escolta, escolta, l'inocentada, dona, l'inocentada.
Oh, va, però a veure...
Va, que els nens no tenen cap culpa de l'inocentada, tens raó, veus?
Bé, sentim el compte, no, caputxeta?
Anem a sentir la caputxeta de debò, ara sí que va de debò.
Una vegada, hi havia una nena tan simpàtica que tenia tots els gos robats.
Pel seu sant, la seva àvia li va regalar una caputxeta vermella.
Té, ja saps que jo no tinc molts sentiments, però amb aquesta caputxeta no passaràs fred a l'hivern.
Gràcies, jaiona. T'estimo molt, molt.
Tant i tant li va agradar aquella caputxeta, que no se la treia mai,
i el veïnat li va posar el motiu de caputxeta vermella, oblidant-se del seu propi nom.
Però això no la va molestar, perquè la caputxeta era un regal de la seva àvia a qui estimava molt.
Un matí, la mare de la caputxeta li va demanar que anés a casa de la seva àvia.
He fet un pastís de poma tal com li agraden a la teva iaia.
Per això he pensat que n'hi portis un bon tros i una botella de debò perquè se'l prengui.
Sí, mare. Fa dies que no vaig a veure-la.
Bé, ha endut en un cistellet que ho portaràs millor, però vés molt amb compte.
Ja saps que l'àvia viu en una caseta al mig del bosc i per allà es passeja el llop dolent que mossega totes les nenes maques.
No pateixis. Aniré pel caminet del bosc per on van sempre els caçadors i tornaré abans que no es faci fosc.
La seva mare la va acomiadar tot fent-li un petó i una bona abraçada.
I la caputxeta se'n va anar camí del bosc mentre ella, des de la porta de casa seva, va anar mirant-la fins que va desaparèixer entre el buscatge.
La caputxeta vermella va penetrar al bosc.
Molt a prop del caminet que seguia la nena, dormia el llop lleig pelut que roncava en el millor dels seus sons.
De sobte, el seu nas li va descobrir la presència d'un cos humà.
Tot movent el morro, va anar ensumant l'aire.
Sento una mena de pudor de persona.
Les persones fan una pudor que se'ls nota de lluny.
Tan bona olor que fem als llops.
Ep, ep, desperta't tu.
Sembla que s'apropa a un tiberi.
Calla, calla.
Fa dos dies que estàs a règim de glans, com si fossis un porc.
I la fam et fa somiar amb nena tendreta de carns fines.
No, no, res de somnis de tiberi.
Se'n sumo, nena petitosa.
Ai, ai, ai, ai.
Ai, em mareja i tot aquesta bona olor.
La boca se'm fa aigua.
Més espavilat que un bailet, el llop va anar ensumant la pols i les fulles de terra.
Sempre que ensumo tan de pressa i tan seguit, se'm fica una fulleta al forat del nas que em fa, em fa...
Jesús.
Bufa, quina estornudas.
El nas no m'enganya pas, no?
I pel caminat del bosc s'apropa una noieta formosa tan dreta.
Li sortiré el pas per guanyar-me la seva confiança.
i enslinam, mossegada.
Somriuré com si fos un be.
Beee.
El llop, afamat, somrient com un be, va sortir al caminet dissimulant de seves males intencions.
La caputxeta vermella, al veure'l, es va parar un xic esproguida.
Oh!
Tu ets el llop del bosc?
Ep, ep, ep, ep, no comencem a posar renoms a la gent, eh?
Res del llop del bosc es menja, les nenes, gracetes com tu.
No, no, no, jo sóc el llop bo, el llop que vella, perquè el llop ganàpia, el llop menja nenes, no vingui.
Si el llop dolent treu el nas, jo, ep, apa, a casa a menjar glans, i m'ho veixeré.
Els faig por a tots.
Sí, i tu, on vas?
Vaig a casa l'àvia.
Caram, tens una àvia i tot, no t'estàs de res.
La meva me la vaig menjar.
Ai, ai, ai, colla, colla, colla, de vegades no sé el que em dic.
I portes menjar en aquesta cistelleta?
Li porto un pastisset a la meva àvia.
Vostè la deu conèixer, viu a la caseta del bosc, prop de la font.
A la caseta, prop de...
Sóc un brètol, cinc dies passant fam, i tenia una àvia a quatre passes.
T'acompanyaré una estona perquè no vingui el llop dolent.
Moltes gràcies.
Sóc un tros de pa, jo.
Mentre anaven caminant un al costat de l'altre, el llop pensava... i no pensava res de bo.
Que graceta està, eh? Quins bracets més molçudats.
Pensem, pensem.
aquí som massa prop del poble. I els del poble els ha agafat la mania que no mengi els seus nens.
En canvi, ells es mengen els nens de les gallines i se'ls mengen amb salseta i tot ves.
Però si jo em vull menjar un nensel...
Bim, bam! Els caçadors em persegueixen pels camins.
Quina tarda més maca que fa.
Oi, senyor llop bo?
Tarda? Ah, sí, sí, sí. Oh, quina tarda, sí. Feia tardes que no feia una tarda tan tarda com aquesta tarda.
Em penso que he fet tard amb tanta tarda. Estava pensant...
He, he, he, he. Quina mala idea se m'ha acudit. Podria anar a casa de l'àvia, menjar-me-la i després, per postres, em crospiria la nena.
Mare meva, quin dia. Menjaré tant que ja estic tip de pensar-hi.
Escolta, caputxeta.
Digui, digui, senyor llop bo.
Pensava que a la teva àvia li agradaria molt, però molt que li portessis unes floretes del bosc.
Mira-te-les, que bonic que fan.
Jo me les temo molt, a l'àvia. I si les floretes li agradessin, jo en collaria unes quantes.
Esclar que li agradaran.
Mira, mentre tu colls un pomell ben formós, jo faré camí per espantar el llop i ets i dolent.
Què et sembla?
Gràcies, gràcies.
Res, no s'ho val pas.
El llop se'n va anar tot content.
Ai, quin tiberi. Primer em menjaré l'àvia. A poc a poc, sense presses, que després se m'indigesta.
I quan arribi la caputxeta...
Ai, avui m'atiparé per vuit dies.
Mentre la caputxeta vermella collia floretes, el llop, per una dracera, arribava a casa de la seva àvia.
Para, para, para.
Vaig tan de pressa que passo de llarg.
Aquesta correguda m'ha obert la gana.
em posaré com el Quico.
Qui és?
Sóc jo, la caputxeta.
Ai, ai, ai, ai.
Sóc jo, la teva neta, la neteta. Et porto un pastisset de poma que ha fet la mare.
Passa. Passa. Passa. La porta és oberta.
Oh, jo trucant-hi, la porta oberta, que bèstia sóc. Llop, a la teva salut. Bon profit.
Va obrir la porta d'una empenta.
I quan l'àvia va veure que no era la seva neta, va tenir un eslai.
Ai, ai, tu no ets la meva neta. Ets el llop, dolent i lleig.
Sí, sóc el llop que se't menjarà amb còpia i tot.
L'àvia, molt espantada, va saltar del llit per amagar-se, esporoguida, a l'armari de la roba.
El llop, afamat, es va llançar de cap vers ella, però va ensopegar amb les sabates de l'àvia i...
...va anar de cap contra la tauleta de nit.
Ui, ui, ui, ui. M'he aixafat el morro.
Tinc el rellotge despertador incorustat al nas.
Tic-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac-tac.
Cada vegada que respiro...
...sona el despertador.
Calla, calla, calla...
Ai, ai...
On s'ha amagat aquesta dona?
M'és ben igual.
Si no m'he pogut menjar l'àvia, en menjaré la neta.
Es va ficar pel cap una camisa de dormir de l'àvia de la caputxeta.
es va encasquetar una còfia que li depés les orelles
i es va ficar al llit.
Tot després, arribava la Caputxeta
amb el seu pomell de flors i el cistellet.
Àvia! Sóc jo, la Caputxeta.
Puc entrar?
Passa, passa, bonica.
Ai, ai, quin tiberi que m'espera.
La Caputxeta va entrar sense sospitar res de dolent.
Estava a trucar al llit, pensant que en ell l'esperava l'àvia,
però l'esperava el llop.
Ui, àvia! Quines orelles més grans que tens!
Són per...
Són per sentir-te millor.
Ui, àvia!
Quines mans més grans que tens!
Són per acariciar-te millor.
Ui, àvia!
Quines dents més grans que tens!
Són per...
Per...
Per menjar-te millor!
Ai!
Van veure que el llop es treia la còfia,
la Caputxeta va deixar anar al cistell de l'esglai
i va caure a terra el pastisset de poma.
No fugis, que et menjaré!
Que trepitjo!
Ai, ai, si trepitjo el pastiss de poma i és relliscós!
Ai!
Pareu-me!
Pareu-me!
Aaaaaaah!
El llop va anar de cap contra la paret.
Ui, ui, quin cop m'he donat el nas!
M'he quedat xato!
Ai, quina ensopegada!
Mentre el llop tractava d'aixecar-se,
l'àvia va obrir l'armari.
Caputxeta!
Vine!
Vine!
Corre!
Amaga-te amb mi a l'armari!
Àvia!
Ai, ai, que se m'escapa!
Haig d'arribar a l'armari abans que elles!
Obridant-se que portava la camisola de dormir de l'àvia,
va anar a saltar i es va trepitjar la camisa
i en lloc d'anar cap a l'armari,
va anar contra de la paret.
Oh!
No!
Aparteu la paret!
Camín!
Aaaaaah!
El llop dolent i ganàpia
va anar a parar de cap a la paret
i de rebot
contra de l'armari que va caure al damunt.
Oh!
El llop ha quedat mig estabornit!
Sortim! Corre!
Corre!
A mi n'he vist un grup de caçadors!
Els cridaré!
Caçadors!
Caçadors!
Uuuuuh!
Vull menjar i no que se'm mengin!
Uuuuuh!
El llop va fugir tant de pressa
dels gossos i dels caçadors
que quan es va parar a descansar
estava tan lluny
que mai més no va saber tornar al bosc.
I la caputxeta
va poder anar cada dia a veure la seva àvia
sense que li sortís el llop a mig camí.
Bé, i fins aquí la nostra caputxeta vermella particular, no?
Sí, és molt especial.
Que ha sigut molt especial, sí, sí.
Més modernitzada.
Diguem que diferent, eh?
No l'havies sentit mai tu aquesta, eh?
És diferent, és diferent.
Ja m'he pensat, dic, portaré aquesta que a la Sílvia li agradarà
i si li agraden bé ella li agraden a tots els nens.
Espero, espero que sí, és que sóc una nena.
Està malament que jo ho digui.
Fins demà que portarem un altre conte.
Gràcies, Andrés.
Adéu, bona tarda.
Adéu.
Bé, bona tarda.