2, 1, 2, 3, 4!
Tal dia com avui, 22 de març, però de l'any 1969,
John Lennon i Yoko Ono comencen acció Betting for Pace.
Betting for Pace va ser la manera de passar la lluna de mel
de John Lennon i la seva dona, Yoko Ono,
en l'habitació 902 de l'hotel Hilton d'Amsterdam, el 1969.
L'eslògan en la cama a Port-la-Paz serà recordat en aquest hotel
des del 25 de març fins al 5 d'abril,
en un homenatge després de 30 anys
que inclourà litografies de la parella,
escenes íntimes i quadres realitzats per ells mateixos.
Després de la inolvidable lluna de mel,
l'habitació que va ocupar la parella, la 902,
va ser anomenada Johnny Yoko.
Yoko, en presència de la mort del seu marit,
va participar a l'ambientació del dormitori,
ficant en el sostre portades dels discos dels Beatles
que més agradaven a John.
Actualment, allí disfruten de la seva lluna de mel
els fans més predilectes.
Betting for Pace va aconseguir tal fama
en els mitjans de comunicació
que es va propagar com un dels retrats
més característics de la parella.
L'iniciativa, feta dies després de la seva boda,
el 20 de març de 1969 a Gibraltar,
va originar la emblemàtica cançó
Keith Face a Change,
junt amb una multitud de gent
que es va reunir a l'habitació 1742
de l'hotel La Reina Elisabet,
al Montreal, Canadà.
Realment, aquest fet emblemàtic era tot un reclam per la Pau,
i va ser un producte més de les múltiples campanyes per la Pau,
amb decenes de lemes com Pace, Love, Words Over i Begings.
Ells deien que potser no estaven actuant
ni fent res a veure amb la Pau,
però deien que ells van donar la seva lluna de mel.
A més, preferien estar agitats al llit per la Pau
que està anant per tot el món donant conferències de premsa.
El fet d'estar agitats representava
que estaven cansats de tant d'odi.
En la mateixa ata d'avui, però de l'any 1943,
neix George Benson.
George Benson va començar molt jove en el món de la música.
Ja als 17 anys va conèixer el jazz i el famós guitarrista Montgomery,
del qual va imitar la seva tècnica que encara avui segueix exercint.
Així va anar guanyant fama i va treballar amb grans músics
com Hubbard, Gordon, Jimmy Smith,
Hubert Lowe, Herbie Hancock i Miles Davis, entre d'altres.
Va gravar discos amb la seva discogràfica anomenada CTI,
convertint-se en un guitarrista de gran prestigi.
La bona època va arribar al seu pas al segell Warner i amb l'àlbum Bresin,
l'any 1976.
Va ser reconegut definitivament pel gran públic.
En aquesta etapa, musicalment, no es va allunyar del jazz,
però tampoc va renunciar a un èxit comercial
que va vindre de la mà de magnífiques cançons.
Es va consolidar com a vocalista de gran talent,
amb multitud de matisos i una gran capacitat interpretativa.
Alguns dels seus èxits van sent a Chirboi,
on Broadway, Love is Love, Give Me the Night, entre altres hits.
El primer single, Dismascarei, del disc Breson,
va aconseguir arribar al número 1 de les llistes pop, jazz i soul,
perquè, tot i que sempre va mantenir el seu nivell de composició,
va entrar també en el món del pop.
Actualment, el mestre consagrat del jazz contemporani
i curiós i inesgotable, George Benson,
ha realitzat un disc austé però sensible,
basat en mig temps cantats
i acompanyat per talent de la talla de Richard Bona,
Joshua Thompson o Ollie Jackson.
Benson demostra el seu interès per fer música contemporània,
amb aquest nou disc ja a la venda.
Aquest es diu Irreplicable
i incorpora el primer single, Six Play.
I fins aquí les efemèrides d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
That's what the people say
Don't they know
They're not there
When you love me
And hold me
And say you care
And what we have
Is much more than they can see
Yes, what we have
Is much more than they can see
And what we have
Is much more than they can see
Oh, oh, oh
Oh, yeah