Àngela, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria, bona tarda, Tarragona, Rodalia, Josep Maria...
I la Peixera encara hi és?
Sí, sí.
Doncs el peix més petit.
Avui saludos el peix més petit.
Avui saludos el peix més petit.
Doncs el nemo.
Vale.
Àngela, què ha l'experiència de programar en diumenge?
Doncs va anar molt bé.
Aquesta hora excepcional, sí?
Va anar molt bé.
Vam pensar que algun diumenge a la tarda, a partir de la primavera, farem alguna cosa, perquè...
Clar, perquè esteu ja com a mig pensant en la temporada que ve, no?
Sí.
S'està acabant la temporada de teatre.
Aquesta, l'obra que presentem aquest divendres 28, a les 9 i mitja, com sempre, tu ho has dit, dia i horari habitual,
és l'última de la temporada.
Ja no has de tornar més?
No.
És l'últim dia?
Sí, sí.
Ai, que fort.
Ai, que fort.
Clar, és veritat, mira, se m'acaben els fulls, tinc aquí el programa i ja està.
Ja està, sí, sí.
Però vaja, ja esteu...
Vaja, no tenim aire condicionat i no li volem fer passar un mal rato a la gent aquí dintre.
és una sala petita, cap... no és per molta gent, però la humanitat ens impediria veure bé les obres.
Doncs ja ho sabeu, eh?
òltima opció aquesta temporada, almenys, per anar a la Salatrona, que val la pena, que potser l'any que ve ja tenen aire condicionat i ja és una altra cosa.
No, no tindrem, no tindrem, refiem del calor humà.
Doncs per parlar d'aquesta obra, la que tanca la temporada, que arriba divendres a dos quarts de 10, El Cazador de Leones, tenim a l'altre costat del fet telefònic un dels membres de la companyia Menudos,
és el Javier Serrano. Javier, bona tarda.
Hola, bona tarda.
M'han dit que ets el director.
Doncs sí, sí, sí.
Té alçada per ser el director. Hola, Javier, sóc Àngela.
Hola, Àngela.
Ens coneixeu personalment vosaltres dos?
Sí.
Sí, perquè Javier Serrano ha sigut un dels membres de la veu del món.
Oh, aquell espectacle que feia el Trono Villegas?
Que vam matar el dia 10, sí.
Ell sap com.
Sí, però sí, centrem-se en divendres, centrem-se.
A veure, a veure, la companyia Menudos, què és, Javier?
A veure, la companyia Menudos és una companyia així de teatre alternatiu, no?
Que va néixer fa uns quants anys i que la va crear un noi que es diu Pau Miró,
que és un actor i director i també escriu, no?
Sí, que se'l podrà veure...
Un home de teatre.
Sí, se'l podrà veure el dissabte 29 de maig al Metropol amb l'obra de la Sardà, Wilt.
Exacte, feia el personatge, està ara mateix el muntatge d'en Pasqual, no?
Del Wilt.
Sí, Wilt, això Wilt.
Exacte, doncs la va crear ell i, bueno, i tota aquesta companyia ha anat fent obres que ha escrit ell i ha dirigit ell.
El que passa que, bueno, llavors, doncs, bueno, jo havia participat en les seves obres com a actor
i va sortir una mica, doncs, el projecte aquest de muntar el Caçador de Leones per la meva banda,
així com una cosa una mica a part de tot el que s'havia fet.
I el Pau també coneixia el text i l'agradava molt i, bueno, doncs, així, doncs, m'ha brindat una mica l'oportunitat,
m'ha produït l'obra, per dir-ho així, i gràcies a això, a aquesta possibilitat, doncs, hem pogut fer el Caçador de Leones.
Molt bé. Tu dirigeixes, no actues, en aquesta obra?
Aquesta obra, exacte, només la dirigeixo. Diguéssim que seria el meu debut com a director, així, amb un actor professional.
I perquè ja havia dirigit alguna cosa a nivell amateur, no?, però així, a nivell professional, doncs, és la primera vegada.
I quants actors dirigeixes, Javier?
És un monòleg.
Bé, és fàcil, eh?
És un monòleg. Ui, què va!
No, no, fàcil, res, al revés, no, és més difícil, perquè pensa que, clar, llavors és un actor el que ha d'aguantar, doncs, l'hora i 20 minuts que dura l'espectacle.
Un actor i un telèfon, pel que veia, no?
Un actor, un telèfon i un silló, va, ho direm, així ja s'asseurà.
Vinga, clar, perquè una hora i mitja de peu també és lletj, també, pobra, no?
Amb el lletj, el xiquet, a punta guapet.
Sí?
Sí.
Això és un ganxo, Àngela, després ho recordem.
El 6, a punta guapet.
Javier, explica'ns una miqueta de què va l'obra.
Doncs l'obra, a veure, és una trucada telefònica en si mateixa, vull dir, comença, o sigui, dura el que dura una conversa telefònica entre un senyor que es diu Armando Duvalier i una senyora que no arribem a conèixer.
No, no, no, no, no, arribem a intuir durant el monòleg com és aquesta senyora, però no l'escoltem.
No se li sent la veu, eh, ni una veu en off ni res.
No, no, no, no, només sentirem el lector, diguéssim, el Francesc, que interpreta l'Armando Duvalier i que es fa passar, doncs, bueno, diu que és un caçador de leones, no?
És un caçador de leones.
I va vestit així en pla en safari o no? O va més per denys de la percasa?
Doncs no, no, no, no, però dic una així una mica flexible, eh.
Bé.
Perquè...
No, no ho desvetllem tot.
No va en pla en Livingston, supongo, eh.
No va en Livingston, supongo, però, bueno, té algun eco, eh, d'això.
Sí, perquè la situació és àfrica, no?
On, perdona?
Àfrica.
Bueno, bueno.
És una aventura africana.
És que tot això forma part del misteri de l'obra.
Clar, clar, clar, clar.
I on transcorre això i qui és aquest personatge, tot això forma part una mica del misteri de l'obra
que, bueno, que s'anirà descobrint al llarg de l'espectacle, no?
Doncs molt bé.
Vaja, que és un home que truca, a veure, pensant-se que truca a un lloc, truca a un altre.
Exacte.
I en l'hi contesta el telèfon representa una senyoreta.
Exacte.
I ell comença com una mena de flirteig, allò, ai, m'he equivocat, però mira, ja que estàs aquí,
no a veure què entrec, no?
Exacte.
Però vaja, que nosaltres devem tenir la mateixa informació que té la pobra senyoreta
que està a l'altre costat del telèfon.
Exacte.
I que tu no és el mecaduptor.
Exactament.
I a partir d'aquí, doncs, comença una conversa estil Tomeo, no?
Javier Tomeo.
Sí, parlem de...
Que és un autor que a mi m'encanta i que té un estil bo, és molt personal, no?
Molt, molt, molt peculiar, no?
De fet, aquest caçador de lleons, mira, me surt caçador de cocodrils, eh?
Per pel programa...
Jo et dic, quan acabis tu, jo vull fer una entrada.
Ah, vale, vale.
Dic, aquest caçador de lleons, de fet, era una novel·la teatralitzada, podem dir, no?
Exacte.
Però al principi era una novel·la del Javier Tomeo.
L'heu hagut d'adaptar molt o ja estava més o menys...
A veure, no, això és una novel·la de Javier Tomeo, tal com l'has dit.
El que passa que fa... em sembla que va ser l'any 93.
La van adaptar el Josep Maria Pou i l'actor, i Jean-Jacques Prea, que és un director francès de teatre i dramaturg, que ja va morir fa uns anys.
Llavors, nosaltres hem treballat a partir d'aquesta adaptació que van fer aquests senyors, no?
O sigui, nosaltres hem ficat alguna pinzelladeta molt lleugera, eh?
O sigui, hem ficat alguna part, o sigui, de la novel·la, nosaltres, després d'agafant aquesta adaptació,
hem recuperat de la novel·la algun punt, però molt, molt, molt, molt lleuger, molt poca cosa.
Però, bueno, li hem donat una mica un toque diferent, també, no?
Per no fer el mateix espectacle que ja es va fer a Barcelona, doncs ja et dic, l'any 92 o 93, no ho recordo molt bé.
Àngela.
Mira, això que deies, aquest ve Caçador de Cocodrilos, la revista Públic, que s'edita des d'aquí, des de Ràdio Tarragona...
Ai, que ara en serà una crítica.
...des de l'Ajuntament. No, no, no, no.
Posa a la fitxa el Caçador de Leones, l'adaptació de la novel·la, i apunten el titular.
Caçador de dames?
Què?
Doncs, qui ho ha posat, això?
Aquí, la revista Públic.
Una revista municipal.
Us ho tinc guardat, us ho tinc guardat, no us preocupeu, obreu físicament divendres,
quan ens veiem, però titula, el titular que destaca, a part de la fitxa tècnica o la fitxa artística,
el que vulguis dir, i de les sinopsis que a Valtos mateixos ens veu passar i que han fet un extret,
el titular és aquest, Caçador de dames?
Doncs, han encertat moltíssim, eh?
Ja.
Sembla que coneixen la novel·la o coneixen l'adaptació, eh?
Sí.
Perquè va per aquí, va per aquí, el tema va per aquí, eh?
Ja, no és una crítica, sinó que em va semblar un assert que es titulés així.
Sí, sí.
Molt bé.
Javier, estrena mundial divendres a la Sala Trono.
Mundial i universal.
I no única, esperem, no?
I no única, no?
No, no.
Esperem que la cosa, doncs...
Bé, tenim intenció d'anar-la venent a poc a poc, no?
És un espectacle que, bueno, també l'hem d'aprovar, i vull dir, ara ja està a punt, no?, per estrenar-se.
i, a mica en mica, doncs, aviam si ho podem anar venent una mica, sí.
Sí, sí, encantats, encantats de tenir aquesta estrena mundial, universal, intergalàctica.
Passa que sempre hi ha el puntet de a veure si la gent reaccionarà com nosaltres volem.
Jo, allò per intuïció, m'he fet la idea que és una comèdia.
Tu diràs, Javier, què hem de fer? Riure? Pensar? Reflexionar?
Doncs, el bo és que hi ha una mica de tot.
Hi ha una mica de tot en aquest monòleg.
i hi ha riure, hi ha riure, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, vull dir, l'humor és present, és present.
Però també hi ha l'altre extrem, eh? També hi ha unes quantes gotetes de tragèdia, eh?
Vull dir que és com una, bueno, una tràgicomèdia, eh? Una tràgicomèdia seria.
Però l'humor és molt present, eh? Vull dir, a veure.
Quin és el punt fort?
Es riurà mai que es podrà arribar a plorar, eh?
Quin és el punt fort del monòleg? Perquè, clar, per fer un monòleg d'una hora i alguna cosa,
vull dir, hi ha d'haver, o bé el personatge és molt carismàtic
o bé potser és això que deies, que sap aguantar una tensió, una intriga
que t'afasta. Quin diries que és el punt fort d'aquest monòleg?
Jo crec que el punt fort del monòleg és el text.
Vull dir, realment és...
Bé, a mi és que jo sóc un fan del Javier Tomeo i és un autor molt bo i jo crec que el text és la base
que farà que aquest muntatge de teatre tira endavant i manté unes expectatives, manté un interès i un misteri.
Llavors, a partir d'aquest text, llavors el treball que hàgim pogut fer nosaltres.
Però com a base sòlida està el text, que és, diguéssim, és immutable, no?
Vull dir, que va avançant i que en si sol ja manté l'interès, no?
I bé, has fet el comentari que el personatge és estrambòtic, no? Has comentat?
Carismàtic, sí. Pensava que, clar, per fer un monòleg, això, doncs, el personatge ha de tenir alguna cosa que enganxi, no?
Totalment.
Estrambòtic, tu dius, no?
Totalment.
I quedarà cura en estrambotisme.
Això pot quedar claríssim.
Crec que aquí el senyala com... Bé, s'assenyala com la conversa que és de l'Iran, no?
Sí, sí, sí.
Una conversa de l'Iran, per tant, té que està sustentada per un personatge...
Si no, estrambòtic, molt peculiar, vull dir.
Algo que va amb ell, que va amb ell, sí.
Ha escoltat, ja veia, és la primera representació i amb això dels monòlegs jo crec que sempre hi ha d'haver com molta por.
Si el lector en un moment determinat s'oblida d'una part del text, què fem?
Teniu un bon apuntador? Teniu alguna tècnica?
Ai, déu meu, tens tota la raó.
És que és molt fort, és una hora i pico sense parar, perquè a més no deveu canviar de curat, ni res.
Sí, sí, són 15 fulls de text, amb lletra petita, i el senyor Francesc Casanova, que per cert està per aquí, eh?
Vull dir que...
Díga-li que es posi.
Sí, i tant que sí.
I tant, digue-li, digue-li.
Doncs sí, sí, has fet una feinada d'empolling total, i bueno, jo sempre l'he hagut d'apuntar una miqueta.
Ahir ja vam fer un pacte amb alguns amics i ja va sortir la història molt bé, jo diré que bastant bé.
Però bueno, sí, sí, esperem que divendres ja, amb tot el públic i tot això, la cosa ja, el Francesc es transformi i s'oblidi ja, doncs, inclús de, bueno, s'oblidi d'haver de recordar.
Exacte, clar.
És lo pitjor.
Ens el passes, doncs? El tens per aquí, el Francesc?
I tant!
Sí?
A veure...
Després ens acomiadem, eh, Javier, però tu no marxis.
Vale, vale, perfecte. Us el passo, eh?
Sí, sí, sí.
Vinga.
Cesc Casanovas, no?
Sí, Francesc Casanovas.
Hola.
Hola, Francesc.
Hola, què tal? Com ha sentit?
Que saps qui som?
Eh?
Que saps qui som?
Ui, perdona, que et sento molt malament.
Ai, ja començem, xiqueta.
Sento molt baix.
Et truquem de Tarragona a ràdio?
Sí, molt bé, ja ho sé, ja.
Que ens seduiràs, a l'Àngela i a mi?
Home, espero que sí.
Sí, nosaltres també ho esperem, eh?
Són fàcils de seduir, eh, molt.
Vale, vale.
No, jo no tant.
Escolta'm, Cesc, a part de memòria, com t'ha passat aquest text pel cos? Digues alguna cosa d'això.
Com m'ha passat pel cos?
Sí.
Doncs tot just m'està passant encara.
Sí, i què passa?
I què passa? Corrents elèctriques de tot.
Bueno, almenys no és indiferència.
No, no, no, és impossible, eh?
Et fa sacudides, podria dir-ho així?
Sí, sí, jo crec que això s'acudirà, s'exagerarà a tothom.
Això, això, s'exagerarà.
És el que es tracta, una mica.
D'acord.
Francesc, és un monòleg que fas, de fet, parlant per telèfon.
Tota l'estona vas amb el telèfon enganxat a l'orella?
Sí, sí, tota l'estona, com ara mateix.
Sí?
Això és un interviment.
Escolta, i si et quedes...
Que estic assajant ja.
Exacte.
I si et quedes sense cobertura o sense bateria, què passa?
O això al teatre no passa?
Si em quedes sense bateria, seria fumut, perquè no seria la del telèfon, seria la meva.
I això seria delicat.
Però, no, no, mentre hi hagi imaginació i tot això, la cobertura en aquest monòleg no s'acaba, no?
Escolta, Francesc, perquè ens fem una idea, la gent li agafa carinyo al teu personatge, els hi fas ràbia, els hi fas riure...
Com descriuies el teu personatge?
Jo crec que de tot una mica.
Jo crec que de tot una mica.
fa... és còmic, però també és... és un home que viu una mica una tragèdia, no?
Viu sol i, bueno, és un... bueno, és un personatge tràgic també una mica, no?
I hi ha moments... passa per moments de tot tipus, no?
Hi ha moments on jo crec que el públic s'identificarà i moments on crec que és impossible.
els remers, no? D'alguna manera es rebotaran amb la seva manera de pensar, probablement.
D'acord.
Sí, hi ha de tot, eh? En aquest sentit el text és molt ric, també.
És un molt bon text, el to meu.
Sí, sí, d'això no estem convençuts.
Crec que astecs que ens escolten, perquè ho hem dit fins a la societat.
Portem poc rato, però jo exigero.
perquè si no exigeres no se n'entera ningú de res, però sí, sabem que partim d'un bon text
i sabem que partim d'un bon director i sabem que partim d'un bon actor.
Sense que l'ordre tingui que ser aquest, ni signifiquis res.
L'ordre dels factors no altera el producte, no?
Exacte.
Moltes gràcies, doncs.
Espera, espera, no marxis encara. Última pregunta que li fem a tothom que passa per aquí.
Digue'ns un punt de l'obra, una frase que diguis, o un moment, una escena,
perquè la gent que ens està escoltant i que vagi divendres a la Sala Trono
digui, mira, això és el que ens va dir aquest xic tan eixerit.
Jo diria, d'alguna manera, els dos punts que són els que donen entrada al monòleg,
que és, hola, buenas tardes.
Aquest seria quasi un títol.
Hola, buenas tardes.
En veu de telèfon, eh?
A partir d'aquí, punt suspensiu.
Bueno, jo l'allargaré...
I d'altre el poder.
No, no, jo l'allargaré una mica més i diré, hola, buenas tardes, vengo a cazar una dama.
Eh?
Ja ho dius massa, eh?
No, no estic dient massa.
No estic dient massa.
Però vaja, la rèplica aquella tan típica de, por cazador de leones no me sale nada.
Això no, no?
Això no apareix, em sembla.
No parlem del mateix text.
Francesc, a casa noves, l'actor que estarà mano a mano, ell al telèfon i més d'una hora de monòleg,
dalt de la sala tronó.
Això sí ben assegudet, m'han dit, eh?
Que tens un sofà, un sillonet.
Sí, sí, sí.
M'hi ha sec de tant en tant, només, eh?
Per això.
Bueno, ja és algo.
Però sí, està bé tenir-ho allà, per si de cas.
Francesc, ens veiem divendres, gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Digue-li al Xavier que s'hi posi un momentet, que l'hem deixat així com a penjat.
Molt bé, us el passo.
Adéu.
Així bé, adéu.
És que ara estàvem assajant, Àngela.
Sí, sí, sí.
Hola, Xavier, doncs ja ens acomiadem, eh?
Perfecte.
Fins divendres, guapos.
Doncs molt bé, moltes gràcies, eh?
A d'altres.
Gràcies, Xavier.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Ens acomiadem amb la música que hem encetat a la secció, música dels Balcans.
I abans, però, li demanem a l'Àngela que ens faci la fitxa tècnica.
La fitxa tècnica?
Ai, o el que vulguis, eh?
La fitxa tècnica, que l'han dit, la novel·la és del Xavier Tomeu,
el director és el Xavier Casanovas,
el Xavier Serrano, el lector el Cesc Casanovas,
companyia Menudós de Fons.
I el que sí que direm és que les entrades es troben a la llibreria Cafeteria Los Raconet de la plaça La Font
fins divendres i divendres a les 6 de la tarda aproximadament
es traslladen, si és que en queden,
cap a la taquilla del Teatre Sala Trono,
que dues hores abans, si queden entrades, podeu disposar d'elles allí
i el Teatre Sala Trono està al carrer Missar Sitges 10,
molt a prop de la catedral, molt a prop del carrer Maixó,
i deixa'm-ho dir, les millors coses passen a prop.
Doncs ja ho sabeu, no us perdeu aquesta ocasió,
la darrera de la temporada d'anar a la Sala Trono,
perquè tanquen ja programació fins la temporada que ve.
Àngela, jo no sé si teniu plans com a pervenir la setmana que ve
i explicar una mica el que ens esperarà per la temporada que ve,
o fem sorpresa?
No, però no sorpresa, no, ens hi posem...
Tenim un volum amb tot l'orgull,
amb tot l'orgull, ho he de dir,
d'un munt de gent que ens ha proposat venir
i mirarem, no crec que en una setmana ho tinguem resolt,
ens hi posem ja, perquè és el moment de posar sí,
esperem passar per Tàrrega o com l'any passat
i portar algun espectacle d'allà
i, bueno, amb tot l'entusiasme que ens caracteritza
i esperem seguir sostenint.
Vindrem a explicar alguna cosa,
per això no cal que sigui el setembre,
abans ja et direm.
Núria, tenim algú d'hi?
Doncs vinga, quan vulgueu, de moment, un Fins aviat.
Vinga, fins aviat.
Fins aviat.