Núria, molt ben acompanyada de la gent de la Moixiganga, eh?
Doncs sí, però és que no em dones marge de reposar-me.
Acabo de parlar de música així més aviat amb el senyor X
i ara me'n vaig a parlar del mocador de les festes amb la Noemi.
Doncs espera't, que encara queden...
De la Moixiganga.
Exacte.
Sí?
Sí, sí.
M'acido Noemi.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tu estàs més centrada que jo, que ja et dic que vaig d'entrevista a entrevista.
Total, amb l'excusa que tothom partísi passant a tecle,
aquí toquem totes les tecles
i al final acabem una mica ja anats de la bola.
la Noemi Sanz, que ha vingut com a representant de la Moixiganga,
una dels grups del Seguici,
que podrem veure amb les seves actuacions,
amb les seves representacions a aquestes festes de Santa Tecla,
com ja és tradicional,
i que a més aquest any ens presenten al mocador de les festes.
Expliquen-s'hi, en cas, Noemi, primer que tot,
quina part jugueu vosaltres en el Seguici de Santa Tecla?
Bé, doncs en guany juguem com tothom, no?
O sigui, el dia 22 sortim a la tarda, 23 tot el dia,
i el 25 també col·laborem amb la mostra de Folklore Viu,
que va dedicada a les torres.
La colla jove se celebra 25 anys i ens ha convidat a participar.
Nosaltres anem al darrere de tot del Seguici.
Són els últims, els de la cua, diguéssim ja.
Sí, els de la cua.
Bé, no?
Sí, sí.
Anem tocant a la part religiosa i a les colles de Castells.
Molt bé.
I deus que aneu vestits com a florejats?
Bé, anem vestits de color carmesí,
que és el mateix color que el mocador de les festes,
i portem un barret de flors,
forrat de flors de claveix permès i groguencs, una cosa així.
Molt bé.
Sí, quan algú pregunta, i qui sou?
Els dels barrets de flors, no?
Ja, és típic.
De fet, si aquí, que l'estem localitzant,
teniu un punt, doncs, de castellers,
i com deies, participeu en la mostra aquesta de folclore que es fa.
El dia 25.
Què fareu allà, exactament?
Doncs nosaltres no participem en tota la cercavila de la mostra,
però anem a l'exhibició final.
A la plaça de les Cols farem dos misteris,
una mica simbòlics, entre 5 i 7 minuts.
Quins misteris fareu?
Ui, això encara no ho sé.
No es poden donar festes?
No, no ho sabem ni nosaltres, encara.
Però bé, que tinguin algú a veure també amb torres,
amb el que és la mostra.
O sigui, nosaltres tenim misteris que quasi no s'eleven de terra
i ni en què puigen més.
Suposo que triarem els que puigen més.
Molt bé, fareu una mica, sí, llueix més.
Sí, va més relacionat amb el tema de la mostra.
Quants anys fa que la Moxiganga participa?
Doncs celebrem el cinquè aniversari.
Cinquè aniversari.
Sí.
Fareu alguna cosa especial, allò,
com a perquè es noti que és any d'aniversari d'aquests rodons?
Sí.
O us esperareu al desert?
No, no, ja està.
I la qüestió he celebrat coses.
Jo està tot endavant, em penso.
Aquest dissabte, el dia 18 a les 8 del vespre a l'antiga església de Sant Miquel del Pla,
a la part alta, presentem un compact amb llibretó.
O sigui, són 80 pàgines de llibre amb un compact sobre l'evolució castellera,
sobre Moxigangas, valencians i castells, musicalment parlant.
O sigui, amb aquest compact es veu clarament que mitjançant la música es veu clarament l'evolució de les Moxigangas, valencians i castells.
O sigui, com antigament el Vall de Valencians feia l'aleta, o una Moxiganga podia fer l'aleta, no?
Molt bé, suposo que, clar, pels que veiem des de fora, hi ha moltíssima cosa per explicar, no?
Tota una evolució, tota una tradició.
Cinc anys, etsos relativament joves.
Sí, sí, molt joves.
Molt joves, vam estar pensant si fèiem alguna cosa i m'ha de sortir l'opció aquesta de fer el llibretó amb el compact.
Sí que ha suposat un gran esforç per part d'aquesta entitat, perquè és una entitat petita i això molt jove, no?
Però, bueno, hi havia ganes i vam dir, si no ho fem ara, que hi haganes, l'any que ve no sabem si ho podrem fer, no?
I vam decidir tirar-ho endavant.
Una entitat petita, deies. Quants membres sou?
Doncs estem sobre els 30, però no tots aquests surten al seguici, no?
O sigui, nosaltres anem vestits 18 persones només.
O sigui, relativament petita l'entitat.
Però, bueno...
Sí, home, 30 no és gaire, però...
Comparat amb altres entitats del seguici, sí, és petiteta.
Ja feu, però, bueno, sou tots jovenets.
La Noem és molt jove, eh?
Quants anys tens, Noemí, si és petita?
26.
Veus, veus?
Tan jove, tan jove.
No, hi ha de totes les edats, eh, allà.
Sí, perquè en aquestes coses així tradicionals, l'important és que hi hagi, doncs, jovent.
Això sí.
Perquè així es manté, no?
Tens assegurat.
Però, bueno, allà tira tothom, eh?
I, bueno, també tenim dos nens, que són els que fan d'enxaneta.
I, bueno, a la mitja anava a entrar als 16 i hi ha més grandets.
I mira, una pregunta que...
Mira que m'ha entrevistat gent que participa a dins del seguici i encara no ho havíem preguntat mai.
Suposo que sou una entitat oberta a noves incorporacions.
Vull dir, si algú us veu, a més, és com una mica l'aparador, no?
Ara és les festes de Santa Tecla.
Si algú veu la Moxiganga i diu, ai, doncs a mi m'agradaria participar, apuntar-me i tal.
És fàcil? Poden contactar fàcilment amb vosaltres i apuntar-vos què han de fer?
Doncs ara, no sé, la primera vegada que m'ho pregunten, no?
Però, normalment, els contactes són un que un eix a l'altre i el boca a boca, no?
No teniu un local social?
No.
Ai, ai, veus, els hi hem de posar un piset en aquesta gent.
Doncs sí, això ja fa anys que ho reclamem, bueno, fa cinc anys ja que ho reclamem, no?
Que l'Ajuntament ens ha de deixar una part d'un local, no?
Poder estar...
Però, bueno, hi ha una entitat, no és del seguici, però hi ha una entitat de Setmana Santa,
és Nazarens, que ens deixen, doncs, una part del seu espai, que és a l'església de Sant Miquel del Pla, no?
A més, a nosaltres ens va bé perquè no tenim sostre i podem fer els pisos que vulguem, no?
O sigui, ahir estem bé, ens han acollit molt bé.
Molt bé. Quina diferència hi hauria entre el que feu vosaltres i els castells, diguéssim, més tradicionals?
De primer, l'alçada, perquè pel que m'estàs dir, eren 30 persones, doncs clar, està limitat, no?
Nosaltres, la màxima seda que tenim és un pilar de 3, que els castells hi ha una cosa de 3, ja no ho consideren ni pilar.
Ja no ho tinc ni s'hi posen, ja.
Ja no es considera pilar, no?
És el més alt que tenim i després nosaltres escenifiquem, o sigui, és una representació plàstica, no?
Una representació alegòrica que representa escenes de la passió i de la mort de Jesucrist.
O sigui, per exemple, facis una idea, doncs, l'oració a l'or, no?
O la coronació, la creu, la pietat, la passió, la verònica...
Tot això amb construccions humanes.
Amb construccions. Pujem uns a sobre dels altres i fem com si fos un misteri de Setmana Santa, doncs, amb formes, amb persones humanes.
Ja ho veureu, també s'haurà la postal de Santa Tecla, també ens l'han dedicat, no?
Vam anar a fer la foto fa dues setmanes, encara no fa dues setmanes vam anar a fer la foto ja i es veu clarament, no?
És un misteri molt bonic, és el misteri ja de la pietat.
I grups com el vostre, que fa aquestes representacions alegòriques amb construccions humanes,
n'hi ha, pel que hem vist, vaja, és una tradició que està viva en el folclore de molts pobles.
Ara, com deies, hi ha una mena de representació aquí a Tarragona, amb alguns grups convidats de fora, no?
I suposo es fan alguna mena de festival o... dedicat a això? Amb algun poble de Catalunya?
A veure, a Catalunya de Moixigangas n'hi ha molt poques.
A veure si me'n deixo alguna, eh?
Hi ha Vilafranca, Vilanova, Sitges, Valls i nosaltres.
Potser els llocs on tenen també tradició castellera, no?
Sí, sí, sí, es nota molt. Es nota molt.
Llavors, com a màxim, doncs es pot fer una mostra, no? De totes les Moixigangas.
Quan una Moixiganga celebra l'aniversari, per exemple, a Sitges l'any passat va celebrar una mostra així, no?
Hi vau anar?
No, per qüestions de calendari, no? Perquè a Sitges celebren també Sant Retecle.
És que s'hi copien tot, eh?
Sí.
Bé, i és la festa petita.
Bé.
Però bé, està molt bé.
I clar, es va coincidir i ja no hi vau poder anar.
Ja no. Molt bé.
Quina és d'aquestes figures que ens deies que representeu d'aquesta manera?
Quina és la més difícil de fer? Per coordinació, per alçada...
Perquè, sobretot, mira, la teniu travessada.
Ni deu haver alguna que sigui la més difícil, no?
No, no.
Crec que ni alguna que potser ens agrada més de fer-la, no?
Quina, quina?
Però, a mi m'agrada personalment, m'agrada la pietat, no?
És la Mare de Déu quan té a Jesucrist els braços, no?
Nosaltres la lavem un pis a terra, i la Mare de Déu està una mica més amunt.
No ho sé, a mi m'agrada perquè té una mena de... té cert volum, no?
És la que sortirà a la postal.
Ahà.
Té volum, i després ja la creu, no?
També és molt bonica, que això és un pila de tres i un pila de dos a cada banda.
Sí.
I un pila de dos al davant amb el Crist.
O sigui, són tres pilas de dos i un de tres, no?
Són les més boniques per mi.
Però, claro, qualsevol altra, diria uns altres, no?
Les veurem aquest any, doncs, al Seguici.
Sí, durant el Seguici es poden veure totes.
O sigui, nosaltres anem actuant constantment.
En qualsevol carrer, doncs, muntem, no?
La música no para i nosaltres anem fent.
Feu la paradeta i ho situeu.
Sí, sí, sí, anem fent, un darrere a l'altre.
Llavors, no els fem ordenats, però acostumem a fer-los tots, tots, tots.
O sigui, el Crist és el que canta, no?
El Crist és el que diu, doncs, ara l'oració a l'horto.
El diu en veu alta perquè la gent del públic sàpiga el que van a representar.
Molt bé, molt bé.
I després, el dia 22 a la nit, quan s'acaba el Seguici,
pugem ràpid cap a la plaça a les Cols.
Acostumem a arribar entre les 10 i 10, 10 i 20, normalment.
I representem, allà sí que representem tots els misteris, un seguit, bueno, un darrere a l'altre, tots seguits.
En ordre.
Quants en total?
No sé si m'ho has dit.
12.
Dura uns 20 minuts.
S'ha de ser en bon estat físic perquè això que feu vosaltres o no?
Hi ha de tot.
Hi ha com riu, ai, ai, ai, hi ha de tot.
Se l'està imaginant algú concret de la Moixiganga.
Quan comences els assajos, no sé, comencem, m'acostumem a començar tard, cap al juliol.
Quan comences els assajos, ai, és qui m'ha fet mal aquí, m'ha fet mal allà.
Ara ja no.
Tu no tens quinsos.
Sí, ara ja no. Ara carregues i ja està.
El juliol?
El juliol, sí. Finals de juliol, mitjans de juliol.
Sí, és que hem de buscar els dies que li vagi bé a tothom,
perquè si no hi és tothom, tampoc pots assajar molt, no?
No pots muntar gaire coses.
Llavors, fent pocs assajos, però intensos.
Però aprofitats, allò.
I tant.
Doncs, figures humanes alegòriques, les que presentarà la Moixiganga,
com cada any des de fa cinc, a les festes de Santa Tegla.
Com que em toca, Noemí, a mi, retransmetre el seguici.
Ah.
Li dic a tothom, és que estic molt frustrada perquè necessito informació i pistes i ajuda.
Digue'm algun punt concret del seguici, pel que fa a la Moixiganga,
alguna curiositat de dir, fixa't que amb aquesta figura que fem,
doncs, no ho sé, passa això.
O bé, m'has dit dues figures ja, no?
La Creu i la Pietat.
Per mi són les més boniques.
Sí.
Però n'hi ha d'altres, eh?
La passió també és molt bonica.
I algun element del vostre vestuari, per exemple?
El barret de flors.
Clar, és el més.
I el siri que portem gravat l'antic escut de Tarragona.
Abans els regidors o consellers a la processó portaven el siri amb l'escut gravat
i nosaltres fem el mateix.
Vale, doncs ens fixarem en això i en aquestes figures.
I, Noemí, no volem tancar l'entrevista sense que ens comentis
a veure com ha anat això del mocador de les festes aquest any.
Anireu amb el mocador també, durant el seguici?
Hi ha gent que el porta al peu.
Molt bé.
Potser estorba menys, no?
Sí.
Bé, és que si no trenca una mica el que és el vestuari, no?
Hi ha gent que el porta al turmell.
Doncs mira, el mocador ara fa tres anys que el fem.
Sempre és del mateix color, el color carmesí.
Que és el representatiu vostre, no?
Sí.
I és el color que portaven a la vestiment també els regidors i els consellers d'abans, no?
Portant, abans per sortir a la processó es posaven un vestit com una túnica,
se'n deia gramalla, i era d'aquest color, de color carmesí.
Per què em dius això de la moxiganga?
Sembla que té un origen bastant polític, eh?
De representació política.
No, però m'he intentat agafar les coses més significatives d'abans, no?
Ja que no vam trobar informació sobre el nostre vestuari,
doncs ens hem basat en altres coses tradicionals de la ciutat.
Molt bé.
El mateix color sempre, color carmesí?
Amb la tinta platjada.
No granate, carmesí, parlem en propietat.
És color tarragoní, el color carmesí.
És un nom que se li diu aquí, no?
Vale, mira.
Sí, sí.
I la tinta del dibuix també sempre és del mateix color,
que és una tinta platejada.
Molt bé.
Que li dona una mica, bueno, la qualitat de la roba també és molt bona,
la tinta també, llavors li dona com una mica d'elegància, no?
Sí, no és un mocador d'aquells de paper de fumar, diguéssim, eh?
No, no, no.
Ja l'hem tocat i és...
Sí, és una mica més gran que els altres mocadors,
perquè es pugui lligar bé al cap o bé de cinturó, com vagi bé.
Sí, de cinturó dona també?
Sí, també.
Molt bé, mira, s'ha de saber-ho.
Depèn, no?
Has de tenir la cinturó una mica proporcionada.
Depèn, no? Però sí, sí, sí.
Molt bé. L'emblema, evidentment, és el de la víbria, aquest any, això.
És sempre el del cartell i no posem l'any al mocador perquè així...
Ah, no m'hi havia fixat en això?
No, doncs no hi posa l'any.
Perquè, per exemple, fa dos anys va ser a la cocafera, no?
Doncs si a mi m'agrada més la cocafera,
doncs me poso el mocador a la cocafera i no estic passada de moda.
Métala!
Ah, motxatge! Molt bé!
És que jo sembla que vaig, és una mica caducat, no?
Si portes el de l'any passat i així no.
Ah, doncs està ben pensat. Molt bé.
Quants bocadors teniu repartits, venuts? A quin preu els veneu?
Els venem a 5 euros.
Molt bé. Que us servirà per recaptar fons per vosaltres, també per l'entitat.
Sí, ens serveix per pagar una part del sopar de l'entitat que fem el dia 22 a la nit, no?
Una mica de pica-pica.
L'any passat em van fer entre 700 i 800.
I en guanyen tenim preparats 1.000.
De totes maneres no els tenim tots impresos, anem imprimint, no?
A vida que us en demanen.
Sí, perquè amb l'empremta tenim molt bon tracte, llavors portem els mocadors i ens diu, mira, demà els tindreu.
I els que no gasteu aquest any, si els teniu sense imprimir, doncs mira, per l'any que ve, com que l'abans és la mateixa.
És la mateixa roba, és la mateixa.
Estan cosides les vores, això sí.
Tots els mocadors tenim les vores cosides, anar portant i ja està.
Molt bé.
I els venem a les bodegues.
A les bodegues, que també és curiós com vengueu a les bodegues.
Bueno, perquè...
Mira, la idea va sortir perquè el vi té el mateix color que el color carmesí.
L'altra vegada amb el color carmesí.
I després perquè buscàvem una mena de botiga que totes les botigues on es venissin fossin del mateix, no?
Les bodegues.
A qualsevol bodega ja el trobes.
De bodegues no n'hi ha gaires a Tarragona.
Per tant, intentem cobrir-les totes.
Molt bé.
També el trobareu, aquest mocador, aquí a l'estat de les festes.
Hi ha molta gent que ja s'ha interessat.
I sobretot volem agrair a la Noemi i per extensió a tota la Moixiganga que ens hagi donat uns quants mocadors.
Molts, molts.
Per repartir entre els nostres oients a través d'un concurs que fem cada dia.
I està, tenim molta acceptació, eh?
A la gent, si tenen sort.
A mi el barret ja m'agrada, però el barret ja és més difícil de portar.
Sí, el barret la gent ha portat el corre a foc, però...
I s'acaben les festes i després fa més nosa que servei tenir-la per casa.
En canvi, el mocador, tu, plegadat i per l'any que ve.
Sí, sí.
I és més portable.
Sí, sí, i tant.
Doncs Noemi, Sants, molta sort amb aquest aniversari, cinquè aniversari de la Moixiganga.
Que us vagi molt bé el seguís, ens veurem allà i amb tots els projectes que engegueu per molts anys.
Gràcies.
Gràcies, eh?