Falten 20 minuts i seran ja les 6 de la tarda i ens han fet patir, eh?
Els convidats d'avui és que, clar, són bohemis.
Es dediquen amb això del teatre i, clar, és el que passa.
Fan teatre, es diuen absents, grup de teatre absents,
i l'excusa que els tinguem entre nosaltres,
primera és que el seu director ens és una miqueta conegut, eh?
I jo per aquí, de fet, ja he començat a veure cares conegudes.
El Miquel Fernández els porta, i l'excusa principal, això sí,
de que hagin vingut avui a l'entrevista és que aquest dissabte, dia 13,
representen al Teatre Metropol una obra que es diu Després de la pluja
i que ja els ha portat per diferents escenaris, no només de la demarcació,
que deia jo abans, sinó de tot Catalunya, eh? Fem-ho gran, això.
Miquel, bona tarda. Hola, bona tarda.
Jo em feia l'efecte que fes un grup de teatre, doncs, jove.
I jove, en qüestió que fa poquet que aneu, sí, però vaja, esteu granedats tots, eh?
Teniu una certa edat.
Home, qui més, qui més, ja porta uns quants anys a dalt l'escenari.
Te'ls presento, te'ls presento.
Vinga, va, sí, que ha anat tot tan ràpid.
Li presento al productor, director de la companyia, el senyor Jean-Marie Pinyol.
Bona tarda.
Un d'aquests actors que et tromba per aquí, el Jordi Salvador.
Bona tarda.
I el Ferran Cascón.
Bona tarda.
Sou només vosaltres quatre, no? Hi ha més gent.
Hi ha més gent, però...
Els absents, qui són els absents?
Els absents estan fora. A veure, comencem, direm amb cada un.
A veure, qui hi ha?
La Imma, hi ha la Montse, la Eli, la Clara...
Us heu deixat totes les dones?
És que les dones treballen.
I la Mariona.
Estan castigades, les dones.
Molt bé.
Són tots d'aquí a Tarragona?
No, no, no. Hi ha una que és a Constantí, hi ha l'Eli, que és de Tona, i baixa fins a Tarragona per fer aquesta obra.
O sigui que Déu-n'hi-do.
I els altres sí, que em sembla que tots som d'aquí, no?
Sí, més o menys tots d'aquí, sí.
I quant de temps fa que funciona el grup de teatre absents?
Doncs va néixer l'any 95, fruit d'un grup de gent jove que es va ajuntar i van proposar fer un grup.
I mira, va sortir la idea del teatre.
I llavors ja el 99 ja es van constituir com a entitat i fins al dia d'avui que hem anat ja fent cosetes.
Home, des del 95 deveu haver fet bastantes cosetes.
Unes quantes, ja portem unes quantes.
Quant de temps porteu, però, amb aquesta obra que es diu Després de la pluja i que comentàvem a micro tancat, que és del Sergi Balbel?
La portem ensajant des de, suposo, vam començar cap al gener o al març i al juny ja la vam fer a la preestrena.
Preestrena, que la vau fer aquí a la ciutat?
Sí, la preestrena la vam fer a Sant Salvador i la primera en públic a Bràfim.
Molt bé. Sant Salvador, Bràfim, i aquest estiu ho heu tingut fanyeta, eh?
I al Cuber...
Heu tingut uns quants bolos, explica, explica.
Al Cuber, Bot...
Vespella.
Vespella de Gallà.
Tona, a la Pobla de Mofomet, torna a Sant Salvador.
I va haver una setmana que em tindré tres bolos seguits, dimarts, dijous i dissabte.
Diumenge.
I diumenge, no? Sí.
Quan teníem la formada carregada era a pèl tur d'absents.
I com s'aconsegueix això? Perquè sí que porteu molts anys, però a veure, hi ha molta gent que fa teatre,
a nivell com vosaltres, a matèria aficionat per passar-s'ho bé i tal, tot i que la certa professionalitat amb les ganes que hi poseu jo hi deu ser,
però hi ha molta gent que es dedica a això i que, bueno, estrenen a la ciutat, com a molt fan dues representacions i ja està,
i han de canviar d'obra per tornar a estrenar, no?
Com heu pogut rodar tant la mateixa obra?
Una de les claus potser seria el que és el catàleg de la Diputació.
El fet que la Diputació publiqui un catàleg que entregui a tots els ajuntaments de la província,
fa que el teu nom el vegin molts ajuntaments i que et truquin.
A mi em fa l'efecte que en això ja has tingut tu part de culpa, que ets el productor, no?
Una mica, una mica.
Sí. A més, trobo que estàs ben organitzats.
El Miquel fa de director, sí?
Tu ets el productor, tampoc ja no és normal que una companyia de teatre estigui tan ben estructurada.
És una manera de distribuir la feina.
Molt bé, i trobo que us ha anat bé perquè ha funcionat des del 95 i anar fent cosetes.
Entrem ja directament cap al que seria l'obra, eh?
Després de la pluja, per què l'hem d'anar a veure?
Sí que parli algun actor, per favor.
Ara sereu tímids.
Perquè sí.
Escoetamente.
Ai, que no s'hi cabrà al metropol, tot ple de gent.
Sobretot perquè és un gran guió.
que crec que va ser Premi Nacional de Literatura fa uns anys.
Un guió molt compromès, ple d'idees,
i que qui el segueix des del principi realment pot quedar bastant sorprès
dels girs argumentals que té i de la situació tan quotidiana que planteja.
Jo vull que us mulleu més, eh?
Que m'expliqueu una miqueta l'argument fins on es pugui explicar.
Doncs l'argument és molt senzill.
Són vuit personatges que es troben al terrat d'un gratacels d'oficines i es troben allí bàsicament
per fumar perquè a dintre no es pot fumar.
Està prohibidíssim.
I llavors doncs es van trobant allí dalt i van passant coses.
I aquestes coses doncs és el que és l'obra en si.
A nivell d'escenificació, és únicament aquest escenari,
el terrat del Gratacels, o anem canviant d'escenes?
No, és un escenari que hem fet expressament per aquesta obra.
S'ha invertit uns cèntims en fer una escenografia una vegada en un grup amateur.
I és molt senzilla, neta i em sembla que era molt maca.
Simplement un terrat.
I tota l'estona és el terrat?
Sí, sí, és el terrat.
A nivell de vestuari, molta feinada tampoc heu tingut, no?
Perquè és contemporània.
És super quotidiana.
O sigui, és el que passaria avui mateix aquí a Avinguda de Roma
si pujéssim de la Fumà.
Saps que no hi ha pujant mai?
No sé si tenim terrat o que tenim.
Mira, després ho provaré.
Escolta, suposo però que a nivell de personatges, no?
Aquí ve la feinada que he tingut,
perquè els personatges del Sergi Balbel, m'imagino jo,
que plans plans no ho deuen ser.
Són vuit personatges totalment diferents
per un mateix objectiu comú.
Però el que m'ha quedat és que són vuit personatges molt marcats.
Per exemple, tenim algun personatge d'aquests per aquí?
Sortiu tots quatre en escena?
No, jo no.
Els tres.
El vosaltres tres?
El Miquel no el deixem sortir.
No.
Clar, ja té prou feina també, des de baix pagant crits.
Ens deixaríem ridículs si surtis ell.
Que fas d'apuntador, Miquel, per quan es descuiden una frase?
No, jo quan aixec el teló me'n vaig al Viena a fer una cervesa i ja està.
I ja deixes de patir allò que facin.
Doncs expliqueu-me cadascú una miqueta dels vostres personatges, Ferran.
Bé, jo soc el programador informàtic
i el meu personatge té una característica molt maca
de duent escena perquè evoluciona d'estat d'ànim molt...
Té una evolució molt brusca i realment és molt...
D'això se'n diu inestabilitat emocional, eh?
Jo no sé si diria que és molt maca aquesta característica.
Home, per un actor sí que ha de ser...
És un repte, és un repte i val la pena assolir-lo
i jo estic disfrutant molt amb aquest personatge.
Alguna cosa a veure amb tu?
Ets programador informàtic?
No.
No ho seria.
I alguna cosa a veure amb mi?
Poca cosa, poca cosa.
Més personatges?
Bé, el meu és un missatger,
un missatger que porta paquets, cartes, amunt i avall
i potser el meu és el personatge més senzill o més simple, no?
Entre tots, clar, són els executius, secretaris, secretàries d'una gran empresa,
el meu és el més simple, el més barrio bajero, com si diguéssim, no?
Però bé, també té les seves aspiracions, els seus anells
i cap allò molt aspirar.
I també té els seus problemes, com tots, a un altre nivell, però també els té.
T'identifiques amb el personatge també, com li preguntàvem al Ferran?
No, no, seria bastant diferent a la meva persona.
Bé, doncs el tercer personatge que tenim aquí a l'estudi?
Doncs el meu personatge és el de cap administratiu
i bé, doncs es tracta d'un alex executiu d'una empresa financera
que malgrat tenir una bona feina, tenir un bon sou i tot,
doncs la vida personal no és que li funcioni gaire bé.
especialment la part matrimonial està a punt de divorciar-se,
té una criatura que segurament perd de la custòdia
i tot això, doncs l'afecta.
El teu és un drama, quasi que no et pregunto si tens punts en contacte,
no hi vull entrar.
Un drama, un drama de personatge.
Per cert, quin ton ens deixa aquesta obra després de la pluja?
Comèdia, drama, riurem, plorarem...
Riureu, la gent ja a la comèdia és per riure,
més que res per escoltar, és per escoltar i veure coses que passen
que són el més normal del món.
Hi ha tons de comèdia, hi ha tons de drama,
hi ha tons durs, de moments tensos...
El regust és dolç, però al darrere queda molt amargó.
Que hi ha moralina al final de l'obra?
Moralina? No, la vida té moralina.
És la vida.
Ai, que filosòfics, Miquel, que són les 6 de la tarda.
Ja, ja veig per on vas, ja veig per on vas.
Cadascú que s'ho agafi per on vulgui i anar fent.
Com és que vau triar aquesta obra després de la pluja?
Doncs, bàsicament, això va començar fa dos anys,
que vam tenir la intenció de tirar-la endavant ja.
Però en aquell moment ja, per circumstàncies del grup,
de no disponibilitat dels actors, no vam poder.
però tot va ser perquè me la vaig llegir un dia i vaig quedar captivat amb el text.
És d'aquí les obres que comences, que no saps què et trobaràs
i no pots deixar de llegir-la fins que te l'acabes en un moment.
Què et passa molt sovint a tu, això? Perquè ja has tingut un munt de projectes.
Home, no, no passa sovint, no passa sovint.
A vegades agafes un llibre, una obra i comences a llegir-la i dius
no, no tinc ganes d'arribar al final.
Però mira, aquest cas, no, realment les ganes em van fer acabar-la ràpidament
i començar a pensar, hòstia, com seria una obra així.
Com ha anat aquesta gira?
Recordeu alguna posada en escena de tots aquests llocs on heu anat especialment?
Per algun factor positiu, negatiu, per l'espectador del públic?
A veure, això és molt bo.
Hem treballat des de, amb una il·luminació de dos farols de galliner fins a...
Que no porteu el vostre material propi d'il·luminació.
Sí, però a vegades l'Ajuntament et diu que ho tenen tot.
Sí.
Vostres ja passeu riders, ja, però bueno.
Fins a treballar amb vinilàmbrics, a treballar amb escenaris superpreparats,
com a La Pobla o com a Tona, a treballar al sol com a Vespella,
a treballar de nit, de nit fosca, o sigui, de tardes.
Canvies les noies amb una furgoneta, canvies a vestuaris macos,
és a dir, és de tots els bolos, la il·lusió és sortir, bon dinar, eh?
Això també.
I bons dinars, i cartera i manta.
Perquè, per exemple, anar a vot, tornar, l'altra noia hauria d'anar cap a Tona,
són 400 quilòmetres per fer una hora de teatre, està bé, no?
No està mal.
Què espereu, què espereu d'aquesta representació?
Recordem dissabte, no hem dit l'hora, al Teatre Metropol.
A les 8 de la tarda, 6 únicos euros.
Està bé.
Està bé.
Ah, per cert, que aquesta gent són així de generosos,
i us volen regalar entrades per si voleu anar, eh?
977 24 47 67, acabem d'obrir línies.
977 24 47 67.
Us estalvieu pagar entrada.
Dissabte a les 8 del vespre, al Teatre Metropol,
per veure després de la pluja, amb el grup de teatre abscès.
24 47 67, tenim entradetes per donar-vos.
Doncs això, què espereu de la representació al Metropol?
Home, jo espero una bona acollida.
Espero una de les coses que més gràcies ens fan els actors,
que és rebre coses del públic, també.
És a dir, estar actuant i veure que la gent està seguint el guió,
que està sentint amb tu, saps?
Que no us llencen tomàques, no? Com a mínim, això.
Ja no es fa, això, ja no es fa.
No, ja no es fa.
Jugueu a casa, que això també és una bona cosa.
A veure, és que jugar a casa és maco,
però a veure si és veritat que a casa se'ns estimen,
perquè a fora a vegades fem plens i aquí a Tarragona...
A veure...
Doncs sí.
Doncs ho recordem un cop més, tenim entrades per regalar-vos,
trucant ara mateix, però ara mateix, ràpid, ràpid, eh?
El 977 24 47 67.
Acabem de tornar a obrir línies.
Si voleu anar al Metropol a les 8 del vespre, dissabte,
dia 13, aquest dissabte, a veure després de la pluja.
Com aneu de projectes?
L'heu de moure molt més, aquesta obra.
En principi ens queda per aquí alguna cosa,
però bé, de cara a l'estiu no sé com sortirà,
o de cara a festes majors d'hivern,
però la temporada bona, que és de juliol a setembre,
doncs hi ha la dona per acabada,
perquè quan surt més és per festes majors.
I tal, és quan es pot treure més, no?
Ara, gravar-la bé i enviar-la a concursos,
i a veure si hi ha sort.
Enviar-la a concursos?
Clar, però sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé,
perquè de fet que ho agafen un bransí de tot, la cosa.
Home, és prou tícnic per portar-la quan sou a concurs.
Molt bé.
No és una cosa...
Ens ha quedat una cosa, crec, que maca.
No esteu pensant, doncs,
hi ha properes obres?
Teniu alguna cosa embastada més enllà d'això?
Sí, però mai serien uns projectes.
No, ni a la ràdio en primícia, no?
Ni a la ràdio en primícia,
llavors no se cumplen.
Però està, el projecte sigui el que sigui,
el teniu molt avançat, poquet o com va?
La idea és que el grup que últimament,
els amics que s'han juntat,
doncs, potser tenen ganes de continuar fent coses,
i es treballarà més coses.
No teniu...
Vaja, que tenim teatre per estona, no?
El grup de teatre absents continuarà.
Sí, però una banda...
No us avorreu, eh?
No, per què?
No, perquè, a veure, jo us imagino,
vosaltres teniu una certa edat, com ja he dit.
No tanta, no tanta.
Ah, com se piquen.
Miquel sí que és molt gran, ja.
És molt gran, és d'un jaiet, però els altres no.
Però ho porto bé.
Però, bueno, això és relatiu, Miquel.
La qüestió és que cadascú deu treballar en lo seu,
això del teatre és una cosa mater.
I, clar, quan tens 15 anys,
dius, ah, quina il·lusió amb el grup i tal.
Però sorprèn una mica que, doncs, això,
que no hàgiu perdut l'hàbit,
i que esteu donant guerra,
fins i tot amb els telèfons mòbils en directe,
lleig, lleig.
Mira, això t'ho faré jo,
vindre al Metropol el dissabte
i deixar el mòbil engegat i que em truquin.
Us deu haver passat això, també, no?
Sent que heu actuat en galliners i tal?
Algun mòbil sonant?
Algú amb algun atac de tos?
Sí, vam sentir un mòbil, home, sí.
No ho sé.
Bueno, el que podríeu fer, si de cas,
seria un tros d'escena,
ja que tenim dos actors,
que fessin un tros d'escena, no?
Jo crec que sí, eh?
Que seria genial.
Jo no gosava perquè els veia tots cohibits,
però, escolta, que s'ho corrin.
No, que, a veure,
s'ha de fer ensejar a cada moment,
o sigui, seria un moment bo per fer-ho.
Que els fas,
que és el director, Miquel,
els fas ensejar a qualsevol moment,
aneu en cotxe i vinga, va, pim-pam.
Sí, per què no?
Ens apreta moltíssim, s'ha de dir, s'ha de dir.
Quin tros ferà?
Avui a algun tros que hi segueu tots tres,
que tingueu paper tots tres,
un paper seguit i tal?
No, és això,
que la coincidència és que normalment
sempre estan pel mig
les quatre secretàries impertinents
i maques
i l'executiva,
que ha fet canya.
Però, bueno,
tenen escenes ells,
tenen escenes molt macas,
el Jordi i el Ferran,
que, bueno,
podríem fer un troset.
Vinga, tenim quatre minuts, eh?
No cal que esticaturi els quatre minuts,
però vull dir que no us passeu de quatre minuts.
Jordi i Ferran, quan vulgueu.
Avui puc estar-me aquí tota la tarda.
No hi ha feina.
No hi ha feina per mi.
Ja ningú envia cartes,
tothom envia paquets.
i els FACs no s'espatllen mai.
Si algun dia milloren el servei de correus,
em despatxaran.
I si em despatxen,
no sabré què fer.
No sé fer res més.
No sé fer res.
Portar documents i paquets
d'un lloc a un altre d'aquesta ciutat
el més ràpidament possible.
A mi m'agrada la meva feina,
però...
no té futur.
En canvi, vostè...
Per què no em dóna classes d'informàtica?
No tinc temps.
Llàstima.
Escolti,
puc fer-li una pregunta?
Sí.
Com em troba?
Què?
Que com em troba vostè?
Doncs no sé,
simpàtic,
normal...
Vull dir físicament.
Però,
per què m'ho pregunta això?
No ho sé.
Estic preocupat.
Obsessionat.
Amb què?
Amb el meu físic.
Ah,
és que jo d'aquestes coses no hi entenc, eh?
Llàstima.
Si vols vaig a buscar el meu germà.
El seu germà?
Home,
ell és un expert en aquestes coses del físic.
Ah,
no el conec.
Sí,
sí que el coneix.
És el fisonomista del torn de tarda.
Ah,
no s'assemblen en res.
Som germans de mare.
Molt bé.
Vaig a buscar-lo.
No,
no,
no es molesti.
Estàs segur que no em pot dir si em troba guapo o no?
Però per què li preocupa això?
Perquè,
darrerament,
totes les dones em persegueixen.
Sobretot les secretaris de l'empresa.
em reclamen constantment.
Sovint amb consultes idiotes que moltes vegades són falses consultes.
I llavors,
fins i tot,
espatllen programes,
esborren les memòries i bloquegen els teclats.
I aleshores arribo jo i se m'acosten.
I em miren
i em fan sentir molta por.
Saps?
Perquè em despullen amb la mirada.
Sí.
I aleshores jo em poso molt nerviós.
Molt nerviós.
I només que tinc ganes de marxar,
de córrer i de fugir d'allí.
Ja sé que és difícil d'entendre.
Una mica.
Si jo estigués en el seu lloc,
pua,
me les passaria totes per la pedra.
Sobretot,
la pèl roja.
Collons.
Em porta de cul.
Molt lletja.
Sí, ja, ja.
I és una mica pesada
quan t'explica les seves coses
i es pensa que en sap més que tu
de tot,
del món,
de les coses,
de la vida,
quan parla del més enllà
i del més endins.
Però jo
no li faig cas
i no l'escolto
perquè només la miro.
I si estigués en el seu lloc,
desitjaria que se li espatllés l'ordinador
cada dos segons
i jo aniria a arreglar-li
i de passada
li faria algun favor.
Me la follaria viva.
Bé,
el Ferran ha començat
a fer-me una mica de paneta.
Preocupat pel físic
perquè t'ha tocat un papelón, eh?
Molt bé.
Molt divertida, no?
Té molt bona pinta,
té molt bona pinta
i un millor resultat.
Ja ho podeu explicar
però fins que no ho veieu
una mica en escena.
Doncs vinga,
nosaltres anem tancant ja
aquesta hora del Ja Tardes
però vaja
que encara podeu trucar
977 24 47 67
ja fora de micro
si voleu entrades.
Grup de teatre
Absents,
moltes gràcies
que vagi molt bé.
Recordem, eh?
Dissabte, dia 13,
aquest dissabte
a les 8 del vespre
al Metropol
després de la pluja.
Molta merda
que es diuen aquests casos.
Gràcies.