la mateixa paraula, amb anglès i amb català.
El que passa és que normalment s'associa Clown
a el que seria el personatge de Pallasso Blanc,
el que sempre va amb les garlandes així brillants
i va maquillat de blanc amb una ceia,
amb un barret de cucurutxo,
i el Pallasso s'associa més a l'August,
que ja és el de nens vermell, el de robes molt grans o molt petites,
i que és més taupé.
L'altre va de que ho sap tot,
i aquest és el que realment pensa que ho sap tot,
però que no saps res.
I seria això, però en principi Clown és en anglès,
Pallasso en català,
i llavors hi ha diferents tipus de Pallasso.
Però s'associa a aquests noms, sí,
des d'aquí sí, però no passa en lloc més.
I des de Trossos, vaja,
intuïm pel que dius que Trossos és una obra de Pallasso,
no de Clowns.
Totalment, totalment.
El que passa és que no ens veuran amb Pallasso amb nas,
perquè al tractar-se de Clowns d'adults,
no hem volgut ficar-nos...
Només hi ha un número, no?
Igual ens fiquem al nas.
Però el que importa no és el nas postís,
no?
El Pallasso el que importa una mica és l'esperit,
és l'ànima,
és el fet que tot allò que està fent
no ho està interpretant,
sinó que ho està jugant i ho està vivint.
Albert, mira, una pregunta que se m'acaba d'acudir,
que jo potser ja ho havia donat per fet,
però ara aquí penso no ho hem esmentat en tota l'entrevista.
s'associa també a teatre de Clowns o de Pallasso,
a teatre mímic gestual.
La vostra obra obre trossos a...
També té algo, això, també.
Sí?
Però vaja, el text és important, eh?
Sí, sí, sí.
Hi ha text, hi ha parts més mímiques,
hi ha parts que són més coreografia,
i hi ha una mica de tot.
Com que fem trossos de tot,
doncs llavors ens dona per molt, no?
De fet, us l'heu fet vosaltres, l'obra, no?
És una obra escrita.
Sí, és una obra que l'hem feta de creació,
no l'hem escrit nosaltres,
sinó que és fruit de tot un procés de treball,
d'assajos i d'anar canviant cosetes
i de fer presentacions aquí al nostre local amb amics
perquè ens diguessin el que pensaven,
i és un espectacle d'això,
de procés de creació,
que a més a més encara està en ple procés, eh?
Encara, sí, no?
A meta que aneu representant,
deveu anar afegint, traient coses...
Sí, de fet, no és...
Nosaltres creiem que en aquest tipus d'espectacles
no es vol parar mai la creació,
sinó que sempre hi ha alguna coseta a millorar,
alguna coseta que hi ha com que et cansa més
i l'has de variar perquè hi hagi xispa nova, etcètera, no?
I és, sí, una mica viciosos de treballar a nosaltres també.
Bueno, ja està bé.
Sí, sí, bueno, també sempre hi ha la gent que ens diu
i vosaltres no treballeu, només feu teatre, no?
Bueno, això també n'hi ha, sí, és veritat.
Escolta, i amb quina sensació voldríeu
teniu el desig que marxi la gent,
que surti la gent del teatre?
És una obra que ha de fer riure,
que ha de fer reflexionar?
Quines sensacions ha de donar?
Home, aquestes dues coses són vitals.
Nosaltres sempre diem que aquest tipus d'obres
és perquè vinguis i mentre ho veiguis et feies un fart de riure
i quan te'n vas a casa, llavors reflexionis sobre tot allò que ha rigut, no?
i és com endur-se'n la llavor a casa i llavors la vas madurant
i moltes vegades sí que en directe veus, ostres, el que m'estan explicant és molt fort
i ens estem fent un fart de riure,
però a vegades quan arribes a casa dius, carai, tu,
com s'han passat aquesta gent, no?
Una mica, és buscar la reflexió a partir de l'humor,
a partir del bon rotllo, no?
Doncs ja per acabar, Albert, una pregunta que fem a tothom
que passa per Tarragona amb una obra de teatre.
Digue'ns algun punt, algun moment de l'obra o d'un tros de l'obra,
no ho sé, un gag que feu, una escena, un moment concret,
perquè la gent que ens sigui escoltant que vingui al teatre al magatzem
digui, mira, això és el que va dir l'Albert per la ràdio.
Doncs mira, t'explicaria el que ja t'he més o menys explicat abans, no?
El personatge del cap.
El personatge del cap és un senyor que només té un cap,
que està casat amb una senyora, que té tot el que ha de tenir,
i hi ha un moment que ha arribat el seu aniversari,
doncs li demana que li regali un cos, no?
I se'n van al corte cos,
que el corte cos serà la botiga aquesta, serà el públic,
i entre el públic, doncs, triarem un cos per ficar-li en aquest cap, no?
Bé, així que la gent també d'alguna manera serà una mica participativa.
Sí, però que no retinguin ara, perquè aquest és l'únic moment, eh?
És l'únic moment en tot l'espectacle,
no ens passem l'espectacle a traient gent, ni molt menys.
Molt bé, que no s'en espantin.
Que a vegades això talla molt a la gent, eh?
Sí, sí, sí, sí.
No, no seria el cas.
Doncs, Albert Vinyes, de la companyia Clownfish,
us esperem aquest cap de setmana.
A partir de demà mateix ja es pot dir que campareu
tot el cap de setmana aquí a Tarragona, eh?
Sí.
Serà intens.
D'alguna manguera, sí.
Molt bé.
Albert, gràcies.
Molt bé, a reveure vosaltres.
Aigua, bona tarda.
Fins demà, adeu.