Benvinguts al No en vinguis amb històries.
El programa de Tarragona Ràdio que et convida a fer una passejada per la història.
Quan passen pocs minuts de dos quarts de nou del vespre, bona tarda o bona nit, Manel.
Bona nit, Jordi.
Amb tots vostès, el senyor Jordi Ximeno.
Amb tots vostès, el senyor Manel.
I els comandaments d'aquesta nau, la Núria Cartanyà, avui.
Bé, comencem un espai que us acompanyarà cada dimarts de dos quarts de nou fins a les nou,
on pretenem aproximar la història a tothom que ens vulgui escoltar.
I en el nostre primer programa tenim preparades les següents seccions.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Primer que tot, recordarem un parell d'efemèrides que van succeir un dia com avui.
Després, tot seguit, el nostre monogràfic, dedicat avui a uns guerrers molt coneguts avui en dia.
A més a més, tindrem unes quantes notícies relacionades amb aquest fascinant món de la història.
I gairebé, gairebé per acabar, una petita curiositat sobre la història de la música, en aquest cas.
Bé, tal dia com avui, un 28 de setembre de fa molt de temps, de l'any 48 abans de Cris, sabeu què va passar?
Doncs bé, que un esclau anomenat Folinus va assassinar Agneau Pompei a la ciutat egípcia de Pelússium.
Pompei s'havia refugiat allí després de ser derrotat per Juli César a la batalla de Farsàlia.
I l'esclau, per cobrar la recompensa, va enviar el cap de l'ex cònsul romà a Juli César,
que es va posar molt content de veure el seu contrincant ben mort.
I qui era este tal Pompei?
Doncs bé, va ser un brillant polític i militar romà, que va conquerir Celtiberia entre els anys 74 i 73 abans de Cris.
Més endavant va derrotar a Mitrídates, el rei del Pontus, l'any 63 abans de Cris.
I tres anys després va formar el primer triom virat amb Juli César i Cris.
Anys després lluitaria contra Juli César per impedir que aquest es fes amb tot el poder.
I un altre 28 de setembre, en este cas de fa 140 anys, si no m'he descomptat,
de l'any 1864 es va fundar a Londres l'Associació Internacional de Treballadors,
també coneguda per les sigles, AIT.
Aquesta organització supranacional es va constituir per la defensa i representació del moviment obrer.
El programa de l'Associació es basava en les tesis de Carlos Marx
per aconseguir arribar a una nova societat,
organització del proletariat, solidaritat internacional de la classe obrera
i lluita per l'evolució de classes.
La nova associació es basava en federacions locals i regionals,
totes elles dirigides per un Consell General amb seu a Londres
i que s'eligia cada any.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
El monogràfic d'aquesta setmana, aquí al No envinguis amb històries,
està dedicat als guerrers de Xi'an,
aquelles fantàstiques figures que aquest any hem tingut a la ciutat de Barcelona,
no, Manel?
Sí, no?
Sembla ser que el fòrum no va triomfar massa,
però una de les coses que més va sonar
va ser la famosa exposició dels guerrers de Xi'an,
que s'han fet molt famosos arreu, no?
Doncs bé, avui coneixerem algunes coses d'aquests personatges,
d'aquests guerrers del món en què foren creats
i també del personatge històric que els manà a construir.
Molt bé, situem-los per començar geogràficament.
On es troba la Xina?
Per qui no ho sàpiga.
Molt lluny.
Està molt lluny.
En quin context?
Tindríem que anar cap a Irak,
potser una mica més lluny encara.
Passar Afganistan, moltes muntanyes
i més allà una zona de valls i de grans rius
arribaríem a la Xina.
Pregunta de compromís, eh?
M'has agafat, sí.
Molt bé.
Contextualitza una mica el que seria.
Molts hem de remuntar l'any 300 abans de Cris.
En aquella època la Xina no existia com a tal.
Fins aleshores havia sigut un munt de regnes
que lluitaven entre si.
Un munt? En concret set, no?
Si no m'equivoco.
Abans eren més.
Però l'any 300 abans de Cris em van consolidar set.
Els capdills d'aquest regne se'n van adoptar el títol de rei
i els noms d'aquest set estats eren, atenció, no t'ho perds,
Han, Cao, Wei, Qi, Yan, Chu i Qin.
Que gairebé sembla l'alineació de la selecció de futbol xinesa, no?
Sí, sí.
I eren tots amics?
Es portaven bé? Es portaven malament?
Sembla que no. Sembla que es portaven bastant malament.
Imagina't que en aquest període de temps,
que va entre l'any 475 abans de Cris i el 221 abans de Cris,
se'l coneix com el període dels regnes combatents,
perquè tots aquests regnes no paraven de lluitar entre si.
I com eren més o menys igual, cap acabava imposant-se als altres
i eren guerres contínues que no portaven a res.
Sí, sí. Molt bé.
I durant aquests anys, has dit entre el 475 i el 221 abans de Cris,
es van produir, si no tinc mal entès,
tota una sèrie de canvis que van anar treballant una mica al futur.
Sí, van ser una sèrie de canvis a nivell econòmic, per una part,
com que, per exemple, es van començar a fer productes d'ús quotidià.
Això va aportar a l'aparició de grans empreses artesanals.
També van començar a proliferar les ciutats
i van començar a circular, atenció, les primeres monedes.
Sí, i tot això abans de Cris.
Abans de Cris. Això durant el segle V, IV i III abans de Cris.
Més o menys la mateixa època que apareixen les monedes a Grècia, també.
Sí, sí. Molt bé. Això parlàvem de canvis a nivell econòmic.
Sí, i també van haver-hi canvis a l'agricultura,
ja que es van començar a fer noves grans returacions,
es van començar a cultivar nous terrenys,
i per tant es va ocupar d'una manera més intensa el territori
i també és que es van introduir per fer eines per a l'agricultura
un nou material, el ferro.
Això permetia, evidentment, avançar molt més en les tasques agrícoles
i van haver-hi altres canvis, com l'utilització de l'Ernest de Tirant
per als cavalls o la rotació de Conreus.
Molt bé.
Tots aquests canvis, qui millor els va aprofitar,
va ser el regne de Quint, d'aquells set regnes que havíem vist abans.
I això va fer que s'enriquís molt més que els altres.
Sí, sí, però només amb agricultura
o amb un desenvolupament més prosper de l'agricultura
i diferents canvis econòmics no es guanya entre aquests regnes rivals.
Evidentment, necessitaven una sèrie més de canvis.
Entre ells va ser la conquesta d'una regió que s'anomenava Sichuan
i on van fer-hi grans obres hidràuliques
que van acabar de...
Evidentment, van poder regar més zones, més agricultura, més diners
i, a més a més, van fer una sèrie de reformes
al sí de l'Estat i al seu funcionament.
Cada cop va ser un poder, el del regne Quint, més centralitzat.
Més centralitzat.
Ja que recordem que la Xina en aquella època era feudal.
Estava el poder molt disgregat
i el feudalisme el que fa precisament és
que no hi hagi un poder fort, únic, o disgrega.
I la dinastia Quint va ser la creadora
del famós exèrcit de Tarracotes.
Sí, aquest petit regne va acabar imposant-se
a tots els demés en una brillant campanya de deu anys.
Sí, en tots els sentits, suposo, militar, econòmic, propagandístic,
encara que segurament les fonts no ens ajudaran.
Sí, va ser una campanya, podríem anomenar-la molt bèstia,
ja que en deu anys el rei Zeng de l'Estat de Quint
va culminar la conquesta de tots els altres estats,
en temps realment rècord.
Va unificar per primer cop Xina
i es va autoproclamar Xi'huangdi,
que vol dir primer sobirà emperador.
En això se'l coneix com a Qin Xi'huangdi,
és el nom de batalla que ha quedat a la història.
Sí, d'aquest monarca.
És a dir, gràcies al cinema,
el gran conegut és l'últim emperador,
però aquí, veritablement important...
Sí, i avui estem parlant del primer.
Molt bé, molt bé.
Aquell últim emperador era un producte,
a través de la història, d'aquest senyor.
Molt bé, molt bé.
Què més és, potser?
Home, era un home que de molt humil no ho devia ser, no?
I devia ser un home de madura.
Molt de madura.
Per a fer tot el que va fer, realment,
per això sí que necessitava madura, no?
L'home dia que el seu imperi duraria 10.000 generacions.
Això són uns 100.000 anys, he calculat.
No va durar tant, va durar 15 anys.
Però, per una altra banda,
els guerres de terracota i la severència cultural, etcètera...
Exacte, tots els canvis que va fer,
inclús a la Xina, canvis polítics,
han arribat fins avui en dia.
I una altra,
que ho parlarem una mica més avant,
una altra obra seva molt important,
que va ser la Gran Muralla,
famosa en el món d'entera.
La va fer tota o als inicis?
Ell el que va fer va ser...
El primer granet de sorra.
Va ser unificar les diferents muralles
que hi havia en exteriors
i els diferents regnes.
Va tirar les muralles interiors,
que les separaven,
però les exteriors les va unir
i no la va dir que fer tota.
El crear, en aquest sentit,
el crear un estat centralitzat
per defensar-se de l'exterior.
De l'exterior, exacte.
Molt bé.
I què més podem dir d'estomar?
Doncs bé,
que en primer lloc
va abolir el feudalisme
i aquell volia instaurar
el seu poder fort
i el feudalisme no li permetia.
Com una monarquia absoluta, no?
Exacte.
I va dividir l'imperi
en 36 províncies.
A cadascuna d'ella
hi va posar un governador,
un comandant militar,
i diferents intendents.
També va ordenar,
i això és molt important,
unificar el sistema
de pesos i mesures,
les monedes i l'escriptura.
Va assegurar també
les comunicacions internes
de l'imperi
ordenant la construcció
d'una gran xarxa
de carreteres,
com farien alguns segles després
els romans.
També va completar-ho
amb grans obres hidràuliques
que garantien la comunicació
tant entre vies fluvials
com entre les vies fluvials
i les terrestres.
Com també he dit,
va ser qui va iniciar
la construcció
de la gran muralla xina,
l'única obra
que es veu des de l'espai,
no?
Sí, sí, això ho diuen.
Això ho diuen, no ho sé.
Molt bé.
I després, per una altra banda,
aquest tipus d'obres,
aquesta creació
de grans imperis,
si em permets el terme,
és una obra faraònica,
faraònica entre cometes,
en aquest cas,
perquè no està fora de context,
per la Xina,
però també porta en si
tot un projecte ideològic,
no?
Sí, evidentment.
De menjar els cocos,
dit vulgarment.
Ell s'ha de presentar
com a màxima autoritat,
tot el anterior no val,
estava prohibit parlar
dels temps anteriors,
que eren temps dolents,
inclús va ordenar,
cremar tots els llibres anteriors.
Aquí volia arribar.
Igual que altres règims centralistes,
inclús de les grans dictadures
del segle XX,
que destrueixen
el llegat anterior,
va cremar llibres.
Volia fer
Tabula Rassa,
començar de zero,
i va cremar
tots els llibres anteriors,
i...
Bueno,
això se l'ha criticat molt,
però va tornar
a començar de zero.
Sí, sí,
i suposo que
com els grans faraons
també deuria tenir
una gran tomba.
Evidentment.
Expliquem.
Jo no sé per què la...
Expliquem.
La mania de la gent
de tindre una gran tomba,
no?
Sí, sí.
Realment,
quan penses que
nosaltres,
si tenim un ninxo
de dos metres quadrats,
ja farem prou,
i veus que es va fer construir
una tomba
de 2,18 quilòmetres quadrats.
Ostres.
Realment,
penses,
no som os nàdia.
Torna a ratir.
No som os nàdia.
De quants quilòmetres?
2,18 quilòmetres quadrats.
Això és més gran
que tota la superfície
de Tarragona.
Sí, sí.
Ah, sí.
Més gran,
i tant.
Molt més gran.
Doncs bé,
aquesta tomba,
més que tomba,
un complex funerari,
va ser construït l'any 200...
Val,
lo va començar a construir
l'any 246.
I no ho va acabar
en quatre dies.
No,
va estar 30...
Ell no.
La gent que treballava,
que ara diré quanta gent,
era 37 anys treballant.
Quan va començar
a construir la tomba,
ell només era rei
del regne de King,
encara no havia unificat.
Sí,
un rei a Cito.
Sí.
No sé si el projecte inicial
era tan ambiciós,
però bé,
la qüestió és que
durant 37 anys
va durar la construcció
i van treballar,
segons les cròniques,
700.000 persones,
evidentment,
presoners.
Presoners,
ja ens ho imaginàvem.
Moltes van morir
i d'això en donen fer
els molts cementiris
que hi ha al costat
de l'estegra en Mausoleu.
És,
juntament amb el
Nintoku Kofun
del Japó
i la gran piràmide
de Keops d'Egipte,
la sepultura
més gran del món.
Molt bé.
I està situada
a l'actual província xinesa
de Shoang.
Sí, sí.
I bé,
parlàvem de tot això
en referència
als famosos guerrers
de Xi'an.
Ara hi arribarem.
Qui són?
O què són?
Los guerrers de Xi'an
és un exèrcit
reproduït
a escala natural
que estava situat
al costat
de la piràmide,
que és una piràmide de terra
que actualment
té uns 76 metres d'alçada,
que és el túmul funerari
on està enterrat,
avui en dia,
encara no s'ha obert,
no s'ha excavat,
on estava enterrat
l'emperador.
Segurament no s'ha obert
perquè el colonialisme
britànic,
francès i tot això
a territori xinès
no ho ha permès.
No, no,
perquè la tumba
jo no sé
si era desconeguda del tot,
però la troballa
dels guerres de Xi'an
és de l'any 1974.
Sí, sí.
Un paget fent un pou.
Feia quatre dies
que havíem nascut nosaltres.
Sí, vull dir
que és una troballa
molt recent.
Suposo que si hagués passat
en temps del colonialisme
britànic
els guerres de Xi'an
estarien al British Museum.
Al British Museum.
Evidentment.
Doncs bé,
era...
Los famosos guerres de Xi'an
era la reproducció
d'un exèrcit
a escala natural
i presentat
en formació militar.
En llargues fileres
hi trobem
fins a 6.400 soldats.
Tot i que el nombre
de figures
arriba, atenció,
a superar les 8.000.
I tots són soldats?
No, no només
hi ha soldats
perquè també trobem
altres càrrecs,
hi ha funcionaris,
servents, etcètera.
També hi ha cavalls,
carruatges,
està representat
l'exèrcit
en tots els seus aspectes.
Molt bé.
Ha estat
tot l'escalafó
de comandament
representat
des dels soldats
rasos
fins als generals
i totes les tipologies
de guerrers,
conductors de carros,
ballesters,
arquers,
cavalleria,
infanteria,
acompanyats
per les seves
respectives armes
i perfectament
acorressats.
I el més sorprenent
de tot,
atenció,
és que cada estàtua
representa una persona
diferent.
Cada estàtua
té els seus rasgos
propis.
Locos no,
Locos
obeix a uns
tres o quatre models,
però...
Podria ser un viu retrat
dels milers
i milers de soldats
que tenien d'aquesta època.
Sí, segurament
van posar
els soldats
per als artistes
que van modelar
les figures
i van aconseguir
crear un exèrcit
realment real,
autèntic,
una reproducció autèntica.
Sí, però per una altra banda,
un exèrcit real
que fes por,
segurament a l'invasor
o a la persona
que volia
perquè un exèrcit
serveix per defensar
o per atacar,
en aquest cas
per defensar,
per l'enemic
que s'apropava a dir
ostres,
no ens apropem
que hi ha un munt
de soldats
defensant aquesta ciutat
o aquesta posició,
però eren de terracota,
eren de color marron,
no?
No,
estaven,
atenció,
la imatge
que se'ls dona
és que estan
nus de color,
estan en el color
del fancuit,
però originalment
estaven policromades,
el problema és que
quan els han extret
els arqueòlegs,
no,
estaven conservats
però a l'entrar
en contacte amb l'aire
la policromia
desapareix,
és el problema
que hi ha,
o sigui que devia
fer molta impressió
a veure aquell
exèrcit format
pintat
amb les seves armes
a punt d'utilitzar,
devia ser realment
un bon engany,
un bon engany,
sí,
un bon engany,
un bon engany,
un bon engany,
i bueno,
acabarem de dir
alguns detalls
que alguns fins i tot
tenen els seus pentinats,
les seves trenes
particulars
al cap,
que les peculiaritats
de cada rostre
és certament
impressionant,
impressionant,
és el que podríem dir
un treball de xines,
no,
allò que es diu
habitualment,
doncs bé,
no es pot negar
aquest home,
que el Qin Shi Huangdi
va ser un home
molt dur,
va ser un home...
Recordem,
el primer emperador
de la Xina,
bonificador
de tots els regnes,
els set regnes.
Va ser un home
molt important,
un home que...
home,
com tots els capdills
al llarg de la història
que han tingut la seva part bona
i la seva part més dura,
vista en els ulls
del segle XXI actuals
mos semblen
personatges molt durs,
bé,
suposo que és el que
tocava per l'època,
no?
Però un personatge
que ha quedat
per a la història.
Molt bé, Manel,
a veure,
tot el que ens has estat
explicant,
doncs ho sabem gràcies
per una banda,
les fonts arqueològiques,
no?,
com el que res et xien,
però també suposo
que a banda
que ell va cremar
tots els llibres
anteriors.
Sí, però
posteriorment
al seu període
del seu període
no s'ha conservat res
perquè una revolució
a l'any 206
va acabar
amb la seva dinastia,
se va destruir
tot el que es va poder
del que havia fet ell,
però
uns cent anys després
van aparèixer
les memòries històriques
de Sima Kian,
que són de
cap a l'any 100
abans de Cris,
on explica
aquest període
i també
una mica posterior
ja durant el segle
primer abans de Cris
va aparèixer
la història
dels Han
de Van Gu,
són els dos fonts
que molts parlen
d'aquest període
i tot seguit
farem una aportació
de les memòries històriques
de Sima Kian
on s'explica
com va ser
la sepultura
que va rebre
l'emperador.
Xiuang
havia iniciat
la perforació
i preparació
del món Li
des de bon principi
del seu regnat
i un cop
va posseir
tot el que hi ha
sota el cel
i va fer venir
més de 700.000
condemnats
a treballs forçats
procedents
de tot l'imperi.
Van perforar
fins a trobar
tres dolls d'aigua
i ho van recobrir
tot de coure.
Un cop col·locat
el sarcòfag
van portar
palaus,
pavellons,
edificis
governamentals,
estris refinats,
joies i objectes rars
i s'hi van enterrar
fins que va quedar
tot ple.
Es va ordenar
als artesans
que fabriquessin
ballestes automàtiques
perquè si algú
perforés
i s'hi acostés
es disparessin
immediatament.
Es va utilitzar
mercuri
per configurar
els 100 rius
el Jiangxi
el Huang Ye
i el mar
disposant
que circulessin
mecànicament
i es comuniquessin
entre ells.
A dalt
s'hi van representar
els signes del cel
i a baix
la configuració geogràfica.
Erxi
va dir
no convé
que es deixi
marxar
les dones
de l'anterior
emperador
que no hagin
tingut fills
i va ordenar
que totes elles
l'acompanyessin
en la mort.
En van morir
un gran nombre.
Quan ja estaven
enterrades
algú va opinar
que els obrers
i artesans
que havien fabricat
les màquines
i les havien colgat
sabien massa coses
i que la gran vàlua
del que hi havia enterrat
no tardarien a escampar-se.
Quan es van haver acabat
la gran cerimònia
i l'enterrament
es va tancar
la via subterrània
central d'accés
al sepulcre.
Es va abaixar
la porta exterior
d'aquesta via
i es va tancar
a dins
tots els obrers
i artesans
que havien treballat
a la tomba.
No en van sortir
mai més.
Al damunt
s'hi va plantar
herba
i arbres
perquè semblés
una muntanya.
No en vinguis
amb històries
curiositats.
Les curiositats
de la història
avui ens porten
a un personatge
austríac
anomenat
Mozart
nascut a Salzburg
l'any 1756
i mort a Viena
l'any 1791.
Però la nostra història
o la nostra curiositat
ens porta
en el primer viatge
del músic
a Itàlia.
Durant el seu primer viatge
a Itàlia
quan tenia només 14 anys
Mozart va anar al Vaticà
amb el seu pare
per escoltar
el miserere
del compositor
Gregorio Aleri.
Aquesta peça musical
era part d'un grup
d'obres molt valorades
la publicació
de les quals
havia estat prohibida
pel papa
perquè només pogués
interpretada i escoltada
al Vaticà
és a dir
una obra exclusiva
per ser escoltada
per l'Església
gairebé.
Després d'escoltar
el miserere
quan ja era
el seu ajutjament
el jove Mozart
va demanar paper
i una ploma
i amb l'astorament
de tota la ciutat
de Roma
que no va trigar
a assabentar-se
de la proessa
va transcriure
completament
nota per nota
i de memòria
l'obra que havia
escoltat
hores abans
a Sant Pere
Fins al 27 de març
de l'any vinent
l'aigua i la Tarragona
romana són protagonistes
d'una exposició
que no us podeu perdre
Una exposició
que parla
de les troballes
relacionades
amb l'aigua
a l'antiga Tàraco
que s'han fet
els darrers set anys
Una exposició
que se centra
sobretot
en la font monumental
que es va descobrir
al carrer
Premartell
l'any 2000
Una font
que tenia
unes peculiaritats
que la feien
pràcticament única
a tota la península
ibèrica
i és que
a part de la seva
monumentalitat
i d'uns caps
de lleó
que feien
de sortidors
al seu interior
encara s'hi va trobar
és una font
que encara funcionava
encara tenia aigua
i molt de fang
i mesclat amb el fang
van sortir
una gran quantitat
de restes orgàniques
i això
quina peculiaritat té
doncs bé
que les restes orgàniques
de fa 2000 anys
al nostre país
no es conserven
la fusta
i altres elements
acaben desapareixent
per això
és molt important
el fet
que s'hagués trobat
una gran quantitat
per exemple
de pinyols
de préssec
d'olivers
de nous
fins i tot
una sandàlia
romana
que és un fet
al nostre país
únic
o alguns
fins i tot
alguns fragments
petits de roba
totes
aquestes troballes
es poden visitar
en aquesta exposició
això com també
referències
a altres descobriments
importants
com la de les termes
grans termes
imperials
que es van descobrir
si no recordo malament
l'any 98
al carrer
Sant Miquel
a la part baixa
de Tarragona
o la galeria
romana
també
que atreveix
el subsol
de la ciutat
i que va permetre
descobrir la cova urbana
o les magnífiques pintures
d'una altra font
trobada
a la vila dels Munts
a Altafulla
és una exposició
com dic
molt interessant
i que cal
que anés-ho a visitar
recorda
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
exposició
l'aigua
i la Tarragona romana
a més de tallers
visites guiades
i conferències
fins al 27 de març
La segona notícia
que tenim
està vinculada
o relacionada
amb la creació
d'un institut
de l'evolució humana
a la ciutat de Tarragona
ens en parla més
en Manel Magí
Doncs bé
aquest institut
de l'evolució
sembla que gira
al voltant
de les grans descobertes
que s'estan fent
a Tapuerca
el centre principal
sembla que estarà
a Burgos
on estarà
el centre
d'investigació
de la prehistòria
més important
de tot el món
i aquí
serà com una mena
d'apèndix
i que comptarà
amb una plantilla
de 15 investigadors
experts en paleontologia
botànica
genètica
geologia
antropologia
i altres diverses
especialitats
que es dedicaran
a investigar
tot el període
conegut com a
Pleistocè
que compren
des de fa
2.500.000 anys
fins a
10.000 anys
aquest institut
el promourà
la generalitat
i tindrà
una estreta relació
amb la Universitat
Rubira i Virgili
possiblement
la creació
d'aquest institut
pugui ajudar
en un futur
que es pugui
excavar
un llaciment
que sembla
que és molt interessant
que està situat
a mig camí
entre Tarragona i Reus
que és el de la
barranc de la Boella
on han aparegut
restes de fauna
i sembla que
indústria
lítica
d'humans
de fa
aproximadament
un milió d'anys
destaca
l'aparició
de diferents
peces dentàries
d'un mamut
que és curiós
t'imagines
Jordi
els mamuts
campant
pel camp de Tarragona
fa un milió d'anys
interessant
interessant
curiós
No em vinguis amb històries
La nostra història
La pinçallada del
No em vinguis amb històries
a la nostra història
més propera
ens du
a una
lectura
d'una font àrab
sobre la ciutat
de Tarragona
Sí, d'una època
que no és
gaire coneguda
que és una època
bastant fosca
perquè de Tarragona
coneixem molt la part romana
coneixem
a partir de la reconquesta
del segle XII
però entre mig
queda un espai
a l'aire
que no se sabe
potser una mica fosc
potser també
conseqüència de l'època
de l'època
Tarragona sembla que va estar
pràcticament
abandonada
de ser un territori
de fronteres
exacte
i d'això en parla
este text
que dona
una visió
aproximada
de com era la ciutat
també hi ha
que dir
que els cronistes
àrabs
a vegades
se n'anaven
de la bola
els àrabs
i no àrabs
i no àrabs
sí
i fanta
se javen
una miqueta
bé
el text en qüestió
diu el següent
quan descriu
la ciutat de Tarragona
dos pots
és a l'Àndalus
i entre
entre ella
i Lleida
hi ha
hi ha 50 millers
és una ciutat
antiga
una de les capitals
dels amalecites
dels amalecites
o sigui
dels romans
Constantí
va situar-la
en la tercera divisió
de l'Àndalus
i li agrega
les ciutats
d'aquesta part
va ser construïda
a la costa
de la mar Mediterrània
els seus monuments
resten d'empeus
sense modificacions
la major part
de les seves muralles
es mantenen
i no se n'esfondrat
és de les regions
on abunda
el marbre treballat
la seva muralla
és de marbre negre
i blanc
n'hi ha poques
de semblants
una
de les curiositats
de Tarragona
són els molins
construïts
pels antics
funcionen
quan el vent bufa
i es paren
quan ho fa el vent
els entesos
en llengua llatina
diuen
que Tarragona
significa
terra semblant
a la morada
dels dimonis
en temps passats
aquesta ciutat
estava deserta
perquè es trobava
en el límit
entre
les possessions
dels musulmans
i dels cristians
i abunden
els serps
els seus edificis
són grans
i tenen
façanes gracioses
ben concebudes
avui en dia
cap constructor
no en sabria
fer de semblants
en aquesta ciutat
es dona l'oportunitat
que els musulmans
sorprenguin
amb atacs
i també
que ho faci l'enemic
amb els musulmans
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
no en vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
i el pèndol de la història
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!