Com cada dimarts, passat el punt de la cinc de la tarda,
de fet ens falten dos minutets ja per arribar a quarts de sis,
donem la benvinguda als membres que ens acompanyen
de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona.
Avui tenim amb nosaltres la Joana Maria Rueda,
ella és la secretària de la Protectora.
Joana, bona tarda.
Ens acompanya també el nostre veterinari particular, l'Esteve Vessora.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Recordem també que a l'Esteve li podeu fer tota mena de preguntes
sobre els vostres animals domèstics,
qualsevol consulta veterinària que necessiteu,
trucant a partir d'allà al 977-24-4767.
I avui estrenem a col·laboradora, podríem dir-ho així.
Es diu Ainara Mateu i és voluntària de la Protectora.
Ainara, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com està la Protectora?
Bé?
Bé.
Sí, que la setmana passada no ens vam veure, però bé, no?
Sí.
M'ha dit que continuem.
El que passa, com sempre, una miqueta arriben molts gossos abandonats,
això ara l'Ainara ens ho comentarà una miqueta,
i les sortides no són del tot lo desitjades, no?
Entren més dels que surten,
però bé, esperem que la cosa vagi mica en mica canviant i millorant.
Molt bé, doncs Ainara, comencem parlant amb tu.
Explica'ns una mica quant de temps fa que fas de voluntària
i com és que et vas a involucrar amb la Protectora?
Bé, jo és que des de pequeña ja era una amante de los animales
i no sé, sempre había querido ayudar de alguna manera
i mira, hace unos tres años creo que empecé
y ahora es algo, cada vez te enganchas más a ello.
Quieres ayudar a todas horas, yo, las horas que puedo voy.
Ara t'he anava a dir perquè, a més que res, per fer una mica de promoció,
per si hi ha gent que està pensant, ostres, a mi també m'agradaria,
però què en demanaran, no?
Quina mena d'obligacions tens de cara a la Protectora?
Hombre, ir a l'horario, que és los lunes, miércoles i viernes
de 6 a 8, y los horas y domingo de 12 a 2.
Que ja has d'anar sempre, tots els dies, tots els dies o no?
A veure, tots els dies no, quan pots, però si dices ese dia,
tienes que ir, per si acaso falta una altra persona
o quan viene molta gent, que suele ser los viernes i sábado.
I quines tasques fas?
Bueno, jo ara hi hago de tot un poco.
No sé, els miércoles ayudo al veterinari Esteban
i els viernes i sábados, pues, atenció a la gent que viene,
les explicas un poco cómo funciona la Protectora,
me meto en las jaulas, pues, a mirar si todos los perros están bien
o algunos si están fermos, entonces lo apunto en una libreta
para que Esteban luego lo mire,
que eso es de comer a los animales,
miro a los pequeñitos que comen,
aparte también porque la madre a veces es un poco así,
y los gatos también, controlarlos un poco.
Quina satisfacció et dona,
què reps a canvi, vaja, d'aquesta col·laboració?
Bueno, jo no sé, verlos felices
i además te agradece mucho que les ayudes,
que les mimes,
en las jaulas pasas alrededor
y es que todos están ahí esperando que entres para comerte.
Todos muy majos, eh?
Escolta, aina, ara què tens animals a casa, doncs?
Ai!
En mi casa no, en casa del novio sí.
Ah, molt bé, els has deixat allà.
Sí, ja l'he metido un gato y un hámster chino.
Oh, quin morro, però a tu casa no en tens, doncs?
No me dejan, los padres aún no.
Ai, llàstima.
Bueno, per això tens tots els de la Protectora.
Siempre digo lo mismo, yo tengo 200 perros.
Venga.
Lo que pasa es que es muy joven
y todavía a medida que van pasando los años
vas cogiendo y cogiendo y cogiendo
hasta que al final te sacan de casa.
Porque si no, si traes uno más,
ya dicen tú y todos fuera.
Pero bueno, cuando tenga su casa ella propia, ya verás ya.
Voy trayendo los de la Protectora de vez en cuando.
Si hay alguna operación, pues el día anterior
tienen que estar aparte ya,
entonces sí que me los llevo a casa.
o algunos gatitos que tienen alguna enfermedad infecciosa,
pues los tengo yo en casa cuidándolos.
Eso sí.
Molt bé.
Has conegut, coneixes, vaya,
altres voluntaris o voluntàries de la Protectora.
Sí, sí.
Somos todas muy amigas.
Siempre nos vamos de cenas luego.
Sí, veus, també és un avantatge això, eh?
Sí, sí.
Los miércoles tenemos a, bueno, Montse,
que también ayuda.
Bueno, Montse es que siempre,
está todos los días ahí.
Luego los viernes solo estoy yo
y a veces viene una señora con su hija pequeña
también a ayudarnos a veces
y los sábados es un montón.
Somos como cinco ahí, Bando.
Doncs mira,
una altra recomanació que us fem,
que si disposeu amb el que sigui
de dues hores a la setmana, no?,
com a mínim,
ja és el mínim que es pot demanar,
doncs no us costa res
apuntar-vos a la Protectora
i oferir els vostres serveis com a voluntàries,
que sempre em falten, no, Joana?
Jo també vull dir, doncs,
que al final tampoc és obligació,
o sigui,
no és que tingui de firmar un contracte
que si diu un dia t'he d'anar aquell dia,
sí,
sí,
però si passa alguna cosa
i avises,
mira, demà o així no hi podré anar,
doncs no passa res,
o sigui,
que no s'espantin si hi ha algú
que vulgui li llami el vindre,
doncs que puji allà al refugi,
que vegi com ho tenim
i llavors, doncs,
si decideix quedar-se algun dia,
doncs també,
ja dic,
no cal que s'espantin de dir,
oh, si dic el dimecres,
tots els dimecres de la meva vida,
no,
s'esté de,
sí,
complir,
però si hi ha algun dia
un dia que no hi pugui anar,
doncs s'avisa
i no passa res,
que no s'espantin ara.
Ay, Nara,
diga'm,
no,
no solemos fallar,
la verdad,
que cuando empiezas es algo
ya que no puedes dejarlos.
Te crea com una adicción,
no?
Sí, sí,
es una adicción,
por estar ahí con ellos
y ayudarlos
y yo qué sé,
necesitas verlos.
Doncs, Nara,
tu que estás en contacte
amb els gossos i gats,
amb els animals que teniu allà,
n'hi ha algun de destacable
que diguis,
ai,
és que ara hi ha un gosset
que és una meravella.
Bueno,
el miércoles
nos llegó
un pedazo perro,
un dogo mezcla
con Rottweiler,
és, bueno,
unos 80 kilos,
precioso,
enorme,
enorme.
Más dogo que Rottweiler,
no tiene nada de Rottweiler.
¿Y es manso o qué?
Porque, claro,
que todas las gracias
están una miqueta.
Al principio no sabíamos,
bueno,
nos lo trajo un chico
porque no podía tenerlo,
pasó de chalet a piso
y ese perro no puesta en un piso.
Ostras,
claro, imaginaos.
Y entonces lo primero que hacemos
es probar si se lleva bien
con otros perros,
porque algunos no son muy,
son muy ariscos con los otros.
Y nada,
le metimos en una jaula
y la verdad es que resultó
muy majo,
se llevó muy bien con los otros,
dejó que lo olieran
para identificarlo,
a ver si va bien todo
y no, no,
muy bien.
Mira,
molt bé.
No, no,
y también llegó una perrita
así de caza,
preciosa,
esa es algo,
es que cualquier persona
que ve se tira encima
y todo el rato ahí está
lamiéndote
y esperando que le hagas mimos.
Sí, sí,
una cosa.
Doncs ja sabeu,
com sempre,
recomanem que no costa res
per poca curiositat
que tingueu,
recomanem que us passeu
per la protectora
a veure els animals
que tenen,
simplement que aneu a fer
un tomet,
que vireu les instal·lacions,
els animals,
clar que hi ha el risc també
que hi vagis
i te n'enamoris d'alguna,
vull dir que clar,
nosaltres diem
aneu-hi per si acas,
però jo crec que mínimament
si t'agraden,
algun te n'emportaràs a casa,
eh?
No ho sé.
Recordem, doncs,
Joana,
com poden arribar
a la protectora
que no està mai de més
recordar la dreixa.
Sí,
això és el més difícil
perquè, bueno,
nosaltres estem
al polígono industrial
de Riu Clà,
que no és el barri de Riu Clà
perquè hi ha gent
que es confon,
estem abans d'arribar
a Constantí
i estem al carrer Sofre
al costat
del que és
la Disselleria Municipal
i el carrer Sofre
sense número,
però, bueno,
estem a la mateixa serra,
diguéssim,
la Disselleria Facantonada,
doncs,
a la mateixa serra,
avall a avall,
allí ens trobaran
perquè ja es veu,
hi ha el lletre que posa
Societat Protectora d'Animals
i allí estem
a les hores aquestes
recordem l'horari
perquè sí.
Sí,
les hores i els dies
són dilluns,
dimecres i divendres
de 18 a 20,
o sigui,
de 6 a 8 de la tarda
i els dissabtes
i els diumenges
de 12 a 14,
o sigui,
de 12 a 2
i a aquestes hores
allí sempre
hi ha d'haver
alguna voluntària
per atendre el públic.
Molt bé,
doncs,
ara continuem parlant,
ens centrem ara potser
en el que seria
el tema veterinari.
Mira,
jo és que no sé
si tindré de marxar,
m'agradaria,
jo el deixo
a l'Esteve Pobret
cap a l'últim.
El Pobret,
ja s'espavila ja.
Sí,
i només
perquè voldríem
començar aquest mes de juny
a parlar una mica
del que són
els abandonos,
l'abandonament,
perquè encara que
la gent es pensa
que el tema
més numerós
d'abandonos
és ara
per les vacances,
ja no és així,
ja ho vam dir
un altre dia,
que és tot l'any
que s'abandonen,
però sempre hi ha
potser una mica més
ara
i la gent
que vulguin marxar
doncs donar-los
també una mica
d'orientació
del que poden fer
si tenen mascotes
o si tenen animals
de companyia,
doncs orientar-los
una mica
del que es pot fer
i que sobretot
que no els abandonin.
Comencem
doncs una mica així
doncs de parlar
que els animals
sembla mentida
aquí a Catalunya
segons l'Affinity
que és el que era
abans
la Purina
ens diu
que Catalunya
és la segona
autonomia
amb més abandonaments
d'Espanya
i aleshores
això
es tindria
de mirar
que no tinguéssim
aquesta
aquesta lacra
aquí a Catalunya
i ells van fer
com un estudi
i llavors
com una radiografia
de l'abandono
i
el pitjor de tot
són aquestes camades
senceres
a les portes
dels refugis
i a les bosseres
on tiren també
els contenidors
d'escombraries
les zones urbanes
i boscos
tot això
és vergonyós
és purament
demostrar
que som
una societat
molt
molt
molt malaltissa
encara
i que no tenim
idea
del que és ser
persones
què és el problema
el problema
és
doncs
que
aquests
naixements
no desitjats
i
aquests
maltractaments
perquè al final
pel gos
és un maltractament
el que l'abandonin
sigui més gran
sigui més petit
la
la Fundació Purina
va fer
una declaració
universal
dels drets
del gos
i hi ha
molts articles
i jo
ara
en recordaré
només
3 o 4
que diu
l'article 1
ni cap gos
pot sobreviure
sense l'ajuda
sense ajuda
ells per si
són animals
que els hem tret
els hem tret
del seu medi ambient
i llavors
al domesticar-los
depenen
completament
de nosaltres
i abandonar
un gos
és una acció
denigrant
i cruel
abandonar
no vol dir
deixar-lo
tampoc
al mig del carrer
o en un puesto
sinó que també
pel gos
és portar-lo
amb una protectora
o amb una gossera
per ell
és un abandono
això que estigui clar
ja sé que hi ha problemes
a les famílies
però
no poden sortir
els gossos de casa
així com
el primer problema
que hi ha
no que no es
no sé
no es llença
al marit
o no es llença
a la filla
doncs
el gos
és un membre
més de la família
i sigui
el que passi
i el problema
que sigui
i si no es poden
anar de vacances
no es va
d'acabar
però jo crec
que hi ha
moltes solucions
i hi ha
molts camins
en què
es pot
mirar
que tothom
pugui fer
el que
li sembli
en l'estiu
si volen
anar
de vacances
hi ha guarderies
hi ha hotels
hi ha hotels
que tots
emeteixen
molts
hi ha un llibre
que s'edita
a les llibreries
es pot trobar
que ha dit
a tots els hotels
d'Espanya
i pensions
i així
que emeteixen
animals
això
un altre punt
doncs
que
no
si no estàs preparat
i no coneixes
els animals
val més
que no
o et preparis
i estudis una mica
i preguntis
i te sabentis
de lo que és
tindre animals
a casa
perquè alegrement
agafar un animal
no
tens de saber
què és el que agafes
quin agafes
com l'agafes
i en quin post
ho he d'anar
un altre article
és que el gos
té dret a ser respectat
a viure amb la seva mare
i ser criat per ella
en un mínim
de vuit setmanes
estar integrat
i a bellugar-se
amb llibertat
i fer exercici
això és una de les coses
que sempre ens truquen
hi ha un gos allà
en un balcó
que no es pot ni bellugar
doncs
tenen els seus drets
els animals
un altre
per exemple
que la
té de tindre
un espai
d'esbarjo
de treure'l
una alimentació
adequada
i un
i si necessita
doncs
un veterinari
doncs que
tinguis una economia
per poder-li portar
una altra cosa
que aquí
és un punt
de molta batalla
és que el gos
o que cap gos
pot ser explotat
per una diversió
humana
eh
això de què
totes aquestes
d'això
cusses que hi ha
de gossos
de pelees
com se diu en català
no ho sé
baralles
baralles
baralles de gossos
tot això
doncs està prohibit
però com que es fa d'amagat
però hi ha gent que ho saben
i que guanyen molts calés
doncs això
és una mica
difícil de treure
però
està
està contemplat
amb aquests drets
dels animals
i bueno
podria estendre molt més
ja no vull dir res més
però que
se sàpiga
que
el gos
tot el que li fem
a nosaltres
els gossos i els gats
ells mai ho farien
que és aquesta campanya
que va fer la fundació
aquells cartells tan bonics
que posava
ell no ho faria
mai
no l'abandonis
i
que es tingui en consideració
que ho seguirem
seguirem parlant
de quines menes
d'abandonos hi ha
però jo ja
només també vull dir
que els animals
segons la llei de protecció
dels animals
aprovada pel Parlament
de Catalunya
del mes de juliol passat
va dir que els animals
són sers
vius
que estan dotats
de sensibilitat física
i psíquica
o sigui
això que hi ha gent
ah és un gos
no pateix
no
no
això ho diu
el Parlament
de Catalunya
la nova llei
de protecció
dels animals
doncs continuarem
parlant
acabarem de llegir
els punts
d'aquesta mena
de declaració
de dret
dels gossos
i malauradament
ens haurà d'ocupar
en gran part
d'aquest mes de juny
el que són
el tema dels abandonaments
malauradament
perquè és el que toca
és allò que dèiem
i ara parlem de temes
tampoc no gaire
més alegres
de la malaltia
Esteve
de la malaltia
la malaltia
aquesta més dura
que pot afectar
en aquest cas
els gossos
i els gats
em sembla que també
de tota manera
abans que l'Esteve
comenci
amb el tema aquest
us recordem
que tenim el telèfon
de Tarragona Ràdio
a la vostra disposició
per si li voleu
fer alguna pregunta
a l'Esteve
com a veterinari
sobre qualsevol tema
alguna consulta
que tingueu
respecte als vostres animals
domèstics
és el 977
24 47 67
24 47 67
podeu trucar
a partir d'allà
Esteve
com es deia
aquesta malaltia
no me'n recordo mai
costa una miqueta
Lismània
el que passa
la gent no coneix més
com la malaltia
el mosquit
això sí
quan dius això
la gent diu
ah sí
perquè és una mica
el nom més comú
o freqüent
que la gent coneix
doncs avui
tancarem ja
el tema
de l'Esteve
avui tancarem
sí
hem anat parlant
una miqueta
llavors
simplement recordar
un altre cop
que és una malaltia
parasitària
que és transmesa
per la picada
d'un mosquit
llavors avui
el que hauria
una miqueta
comentar és
com es diagnostica
aquesta malaltia
la veritat és que
d'uns anys cap aquí
s'ha anat una miqueta
si es pot dir
d'alguna manera
perfeccionant
el que és el mètode
de diagnòstic
d'aquesta malaltia
perquè moltes vegades
ens donà en compte
els veterinaris
que fins que no estava
molt avançada
la malaltia
doncs passava
desapercebuda
no era clara
fins que arribàvem
a estadis
bastant finals
però
últimament
doncs disposem
de més eines
per diagnosticar-la
llavors
el que freqüentment
es fa
és
a través d'una mostra
de sang
doncs es fan
uns tests
específics
que se'n diuen
serològics
amb la qual
podem diagnosticar
si aquell animal
té una
el que es diu
una titulació
alta
contra anticossos
per aquesta malaltia
per tant
perquè clar
això sí que ho vam comentar
que és també molt curiós
és allò que deies
que poden portar la malaltia
i en canvi
desenvolupar-la
en qüestió d'una setmana
l'última setmana
representa de vida
per tant
si algú
veu els símptomes
de la malaltia
l'únic que han de fer
és portar-lo al veterinari
i amb una simple mostra de sang
ja s'acaba
molts cops
el que passa és que
no sé que estigui
molt avançada
que llavors
clar
s'han de fer moltes proves
a vegades s'han de fer proves
que és el que comentaré
una miqueta
a vegades
doncs també
a part de la mostra de sang
el que es fa
és una punció
que és a nivell de moll 2
o punció de ganglis linfàtics
en aquestes mostres
visualitzem directament
el que és
amb el microscopi
les formes d'aquests paràsits
amb la qual cosa
ja és totalment
diagnòstic
que aquest animal
té la malaltia
després
inclús molts cops
fent aquestes dues proves
que he comentat
anteriorment
un animal
que et ve
amb unes lesions
a la pell
i que ens surt
negativa
a vegades les biòpsies
són d'aquestes lesions de pell
que sospitem que ho pugui ser
moltes vegades
se'ns dona un resultat positiu
i també el patòleg
en aquest cas
que mira les mostres
se'ns ho diagnostica
i últimament
han sortit
tècniques
ja més
nomadoses
que són tècniques genètiques
que se'n diuen
de PCR
per si algú
doncs ho ha llegit
que
amb el qual
es determina
el codi genètic
d'aquest paràsit
les mostres
generalment
pot ser
de qualsevol
òrgan
o inclús
a través de sang
de l'animal
i inclús
detecta
el que és la malaltia
abans
de les anteriors
potser és la que
ens dona més
un resultat
més fiable
i ens ho agafa
més d'hora
de totes maneres
cal indicar
que també és una prova
que econòmicament
és molt més cara
que les altres
i
d'altra banda
hi ha algunes altres proves
que a vegades
són aquells
casos més atípics
per dir-ho d'alguna manera
que podem diagnosticar
la malaltia
a través del que és
el líquid cefalorraquidi
de l'animal
o a través del que és
el líquid articular
és a dir
el típic animal
que potser et ve
amb una coixera
i són coixeres
que no remeten
amb el tractament simptomàtic
i al final
descobrim que
la lismània
és la que està fent
la guitza allí
de totes maneres
tots aquests anàlisis
que he comentat
sempre han d'anar
acompanyats
d'una analítica
més complerta
ja sigui
mirant el fetge
el ronyó
d'aquests animals
perquè com vaig comentar
en altres programes
és una malaltia
que malauradament
afecta òrgans interns
sobretot a nivell
del ronyó
hem animals
que els pot provocar
un fallos renal
i que malauradament
són els que
no voldríem
que veure
amb tanta freqüència
a les consultes
veterinàries
són els que
moltes vegades
els provocaran
una resposta
dolenta
al tractament
o inclús
amb un poc temps
la mort del mateix
llavors una mica
això era
en quant a les èines
és el diagnòstic
d'aquesta malaltia
també l'altre dia
amb una trucada
que vam tenir
ens preguntaven
els tractaments
no
aviam
els tractaments
una miqueta
no serviran
per erradicar
la malaltia
eliminar-la totalment
el que sí servirà
és per controlar
la malaltia
i millorar
l'estat
de l'animal
i totes aquelles lesions
que pugui tenir
evidentment
al iniciar el tractament
al cap d'unes setmanes
inclús en un parell
de mesos
doncs solen millorar
en un percentatge
molt alt
sempre i quan repeteixo
no afecti
òrgans interns
que llavors
ens canvia una miqueta
el pronòstic
de tractament
aviam
n'hi ha diversos
cada veterinari
una mica
utilitza
el
el que ell creu
més apropiat
però sempre
la majoria
utilitzem
dos tipus
de productes
inicialment
per combatre
la malaltia
inicial
es fan servir
unes injeccions
en un període
que pot variar
entre 20
a 40 injeccions
aplicades
podríem dir
de forma diària
d'un producte
que bueno
en principi
és l'anomenat
glucantime
i associat
molts cops
ja en el tractament
inicial
amb unes
pastilles
de quesalopurinol
amb la qual cosa
aquest tractament
associat
combat d'una forma
bastant efectiva
la malaltia
si l'animal
respon inicialment
al tractament
com ho veurem
això
doncs
evidentment
en que
se'ls fa unes
analítiques
de sang
i veiem
que la titulació
d'anticosos
contra la malaltia
ha disminuït
inclús altres
paràmetres
s'han millorat
molt
molts cops
reduïm
la dosi
d'injectables
i mantenim
ja de per vida
el que és
el tractament
per via oral
en pastilles
aquestes
que he comentat
a l'alopurinol
s'han intentat
altres tractaments
amb altres productes
com l'anfotericina
etc
el que passa
és que veiem
que presenta
molts efectes secundaris
tota manera
Esteve
perdona un moment
faig un petit incís
recordem que ens queden
no res
5 minutets
de secció
per tant
si algú té alguna pregunta
per l'Esteve
alguna pregunta
veterinària
ens pot trucar ràpidament
al 977
24 47 67
sigui sobre l'alismania
o sobre qualsevol altra cosa
24 47 67
t'anava a dir
tots aquests tractaments
que ens estàs explicant
han de passar
a través del veterinari
evidentment
ha de ser
amb recepta
i seguint
tot un seguiment
sobretot
perquè aviam
ens hem trobat
que hi ha gent
a vegades
que pren una mica
la iniciativa
i a vegades
comença un tractament
amb aquests injectables
el dic el glucantime
perquè és el
que la gent coneix
què passa
aviam
són productes
que es metabolitzen
al ronyó
si és un animal
que ja té
el ronyó
algú d'habilitat
i algú
el fa servir
pel seu compte
amb unes dosis
que no són
les adequades
ens trobarem
que és un animal
que pot empitjorar
el seu estat
en qüestió de dies
per tant
els tractaments
de l'alismania
són molt agressius
són bastant agressius
sobretot
l'animal
ja està tocat
clar
sempre i quan estigui
sobretot
tocat el ronyó
s'ha d'anar molt
amb compte
i sí que llavors
s'ha de fer
una vigilància
bastant estreta
de l'animal
no sé si la Inara
que m'estava fent
alguna senyal
tenia una pregunta
i ja la pot fer
és que a veces
tenemos en la
bueno
algun animal
que ha venido
que tenía todos
los síntomas
de la lismania
pero luego
cuando le hacías
la prueba
daba negativo
¿cómo es eso?
és una mica
pel que comentava
per la
aviam
per la dificultat
diagnòstica
de la malaltia
per motius
per dir-ho així
entre altres
econòmics
tampoc
podem fer
totes les proves
de lismania
els animals
que hi ha allà
diguéssim
totes les que
estan descrites
en
podríem dir
en una medicina
veterinària
llavors
si ens surt
un animal
negatiu
tot i que
ho sospitem
moltes vegades
el que
solem fer
és tornar-la
a repetir
en 15 dies
i malauradament
veiem
molts cops
que acaben
sent positius
amb la qual
confirmem
la nostra
sospita
el que passa
abans de diagnosticar
una malaltia
evidentment
preferim
fer
test analítics
per confirmar-ho
d'una forma
100%
però de totes maneres
repeteixo
inclús
amb animals
que
a nivell de consulta
solen
solen
visitar
moltes vegades
sospitem
sospitem
que tenen
la malaltia
i fem proves
proves
i surten negatives
i naltros
inclús
tenint la sospita
és un moment
moltes vegades
de dir
la medicina
mai és
exacta
al 100%
i al cap
del que comentem
és que
la tornarem
a repetir
i és el que
sol passar
això de fet
passa amb la medicina
també dels humans
podríem dir
sempre hi ha
aquest puntet d'error
per això
sempre
més que d'error
és a dir
una mica
la paciència
que clar
la medicina
moltes vegades
té això
és molt
i recordem
i recordem
també
que no
hi ha
temporades
per la
lesmània
perquè
és el que diguis
mira temporada
d'estiu
hi ha més risc
per allò
que ja
proliferen els mosquits
que són una mica
els portadors
o bueno
això no
no
hi ha més risc
normalment
el que passa
és que
en aquest temps
tan boig que tenim
tot sigui dit
amb el canvi climàtic
que es comenta
clar
l'escalfament
una miqueta
fa que les temperatures
al llarg de l'any
les puguem tenir
molta variabilitat
el mosquit
es mou
per d'alguna manera
entre 17 i 30 graus
és la seva temperatura habitual
el qual
aquí a les comarques
de Tarragona
és
diguem
el seu hàbitat
el Mediterrani
inclús
hi ha zones
com
que tenen molta incidència
que és el priorat
tenen moltíssima lismània
potser de les zones
que tenen més lismània
que penso jo
clar
associem mosquits
amb picadures i tal
potser a mal estat
de les instal·lacions
o sigui
el fet de tenir els animals
en una gàbia
o en un lloc ben net
ben cuidat
que el propi animal
li estigui net
pot afavorir
que no li arribi
a picar aquest mosquit
no
malauradament
el mosquit no respecta res
no és que hi hagi
més proliferació
de mosquits
en els llocs
on hi ha brutícia
per dir alguna cosa
en part
no hi ha una relació
de dir
llocs més bruts
hi haurà més mosquits
perquè aviam
tenim zones
molt pròximes aquí
de
doncs bueno
de Tarragona
urbanitzacions i tal
doncs que bueno
doncs que prolifera bastant
i hi ha molta malaltia
aquest mosquit
el problema és que el mosquit
normalment
que és una mica
per les campanyes
d'erradicació
que a vegades també es comenta
clar
té un
un moviment
que
del voltant de 3 quilòmetres
que es pot moure
aquest mosquit
per petit que sigui
amb la qual
clar
és difícil erradicar-lo
o campanyes d'erradicació
que comentem
perquè degut a la seva mobilitat
no
d'aquí que bueno
moltes vegades
que és també el que volia comentar
la gent
m'ha comentat
bueno
i què podem fer davant
d'aquest mosquit
com podem evitar
que ens piqui el nostre gos
clar serveixen d'alguna cosa
aquells collars típics
anti
sí
a més
actualment
hi ha
diversos productes
al mercat
però el que dona
més efectivitat
per estudis
que s'han fet
inclús
a països asiàtics
són els collars
aquests
d'un principi actiu
que funciona
una miqueta
doncs bueno
com a insecticida
i evitant la picada
de la femella
del mosquit
com funcionen
aquests collars
porten un producte
la majoria d'ells
que el que fan
és
s'absorbeixen a través dels capilars
de la pell
i llavors
ens fan com una pel·lícula
protectora
i fan com d'un
és el mateix
principi
que fan servir
moltes vegades
els collars
o pipetes
bueno
per les paparres
que també és un altre
problema
que tenim molt sovint
aquí
que també transmeten
malalties parasitàries
en llocs que hi ha
doncs bueno
sobretot ara
a partir de l'abril
en veiem moltes
a paparres també
i tenen la mateixa manera
d'actuar
és a dir
com una espècie
repelent
insecticides
d'aquests
que a vegades
la gent diu
ah
doncs faré servir
insecticida
pel mosquit
no
allò que tenen
per casa
l'insecticida típic
de tirar per casa
sí
allò malauradament
no serveix
s'ha de ser un principi
a més cada cop
són més resistents
ja
els insectes
són per nosaltres
pels gossos també
i la veritat
és que els collars
per exemple
tenen una durada
de sis mesos
d'afecte
per tant
de protecció
per l'animal
i contra el mosquit
i després
clar
una miqueta
hi ha gent
doncs que diu
bueno
doncs ficaré
o cobriré
el que és
on està el gos
si està a l'exterior
perquè normalment
els gossos que viuen
a l'exterior
tenen més risc
que els piqui el mosquit
que aquells animals
que viuen dintre de casa
sí
això també es podria pensar
és veritat
i és veritat
és així
per això moltes vegades
la gent ens pregunta
i per què
sols els gossos
de raça petita
no tenen tanta lismània
com els de raça gran
clar
l'explicació
cal donar-la
amb això
o trobar-la
que la majoria
de gossos grans
viuen a fora
a l'exterior
per tant
tenen més risc
de picar
de mosquit
inclús hi ha gent
que a vegades
s'utilitza
teles
d'aquestes
per les mosquiteres
aviam
tot això va bé
el que passa
és que trobem
que el mosquit aquest
és tan petitó
que a vegades
també es cola
per aquestes mosquiteres
en alguns països
inclús fan servir
algun tipus de plantes
que són
això a nivell
d'una miqueta
anecdòtic
sí
que és una mica
repelent
dels mosquits
a Israel
i tal
que també hi ha
i freguen
el gos
no no no
deixen les plantes
allà
i actuen
com a
sí sí
mira
són una miqueta
curiositats
i després
una altra de les coses
també
que volia comentar
que la gent
una miqueta
els preocupa bastant
no
que si hi ha vacuna
o no hi ha vacuna
per aquesta malaltia
aviam
no fa gaire massa
es va fer un congrés
aquí a Tarragona
pel tema
doncs de
de la lismeniosi
els últims estudis
i en quant a vacunes
sí que s'han aprovat
aviam
una mica
a nivell experimental
en estudis universitaris
i tot això
en facultat
s'han fet
i aviam
una fiabilitat
del 100%
encara no s'ha trobat
s'han provat
doncs vacunes
de
que se'n diuen
genètiques
o amb el paràsit
atenuat
i la veritat
és que no han acabat
encara de resultar
llavors
però està aprovat
ja que es poden
utilitzar
o està en fase de prova
el que passa és que
com tot medicament
o vacuna
doncs passa unes fases
no
primer
doncs animals
al laboratori
després amb animals
una mica
que ja estan destinats
a aquesta fi
i posteriorment
es fa un estudi pilot
no
el definitiu
perquè un medicament
pugui ser
en certa manera
doncs comercialitzat
de totes maneres
creiem que algun laboratori
dintre de poc
jo no
jo crec que en menys d'un any
ja pugui treure la vacuna
per la
per la
lismània
però
com a tota vacuna
evidentment
el resultat
de la mateixa
no ho veurem
fins que ho comencem a aplicar
i ho veurem
en vivo
que es diu
amb els animals
que vinguin
a la nostra consulta
l'Inara va fent que sí
suposo que com que és
en la teva tasca de voluntària
ajudes a l'Esteve
també amb les tasques veterinàries
de les deus haver vist
també de tots colors
i deus haver tingut entre les mans
algun gos que ha patit lismània
lo que he visto yo mucho
es que la gente abandona
los perros
que tienen lismania
nos llegan muchos perros con lismania
i a mi me gustaría
dir a la gente
que la lismania
se puede tratar
sí
sí
no es tan complicado
imponer inyecciones
todos los días
però es que la meitat
de los perros
que llengan a la protectora
representa un sobresforç
per l'amo
però bueno
és que és allò que dèiem
és la cosa de la consciència
però per una persona l'aries
també per un animal
que tinguis en casa
però bueno
aquí hi ha dos factors
no tota la gent
pensa igual que la Inara
ojalá tots facin així
i el segon
és que moltes vegades
clar
també la gent pensa
el cost econòmic
que això suposa
el tractament
quan li pots suposar
amb una persona
més o menys
es pot fer una orientació
del cost econòmic
és que tot depèn també
de la fase que et ve
amb la lismania
hi ha el típic animal
que només
com vaig comentar
té un problema cutani
de lismania
que el seu estat general
és bo
que evidentment
respondrà molt bé
al tractament
i aquest animal
doncs
amb poca
per dir-ho així
gast econòmic
és suficient
després tenim altres casos
d'animals que et venen
amb un fallo renal
que això ja canvia bastant
i evidentment
pot ser
doncs bueno
li pot sortir
amb un cost econòmic
més elevat
però és el que comentem
tot és qüestió
una miqueta
doncs de pensar-s'ho bé
abans potser
d'abandonar un animal
simplement perquè tingui
una malaltia
i més
si la podem tractar
perquè un animal
doncs abandonat
amb lismania
evidentment
poques possibilitats
tindrà
això
pensar-s'ho molt bé
la gent abans d'abandonar
és el que una mica
comentava la Inara
doncs a fi
sobre abandonaments
parlarem la setmana que ve
el tema de la lismania
ja el tanquem
sí
ja el tanquem per avui
i anem pensant
en algun tema complementari
una mica animat
perquè ens estem deprimint
amb això
però és que també
és necessari parlar-ho
perquè si la gent
també ho coneix una mica
clar que sí
doncs Esteve Besora
veterinari
auxiliar que tenim per aquí
ajudant-nos
i a Inara Mateu
voluntària
de la protectora
d'animals
la Joana
ja ens ha deixat
fa una estoneta
i ens ha avisat
que havia de marxar
una mica
una mica abans
us esperem
que ara la setmana que ve
serà dimarts
en el temps de mascotes
molt bé
vinga gràcies
bona tarda
gràcies
hasta luego
gràcies
gràcies
gràcies