logo

Arxiu/ARXIU 2004/JA TARDES 2004/


Transcribed podcasts: 493
Time transcribed: 6d 23h 41m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Encara estic ara cantant el dos Gardènies per a ti, eh?
Antonio Màgina, ai, perdón, Andrés, Andrés, bona tarda.
Se'n va anar talçant el cel ara, eh?
He tingut uns lapsos, perdoneu, perdoneu.
A tu et va agradar allò de l'altre dia?
La senyora que t'ho diga, no?
Sí, sí.
Anem per una d'espases, anem per una d'espases abans de fer-ho.
Avui tenim cinemes, vuitat.
Sí, anem per una d'espases abans d'entrar a Antonio Màgina.
Vinga.
I hem de recordar que aquest vespre al Cine Club de l'Antiquari,
a les 10 de la nit i al carrer Santana, número 3,
passem la pel·lícula El prisionero de Zemda,
dirigida per Richard Torpe
i que va ser protagonitzada per Stuart Granger,
Deborah Kerr, Luis Carlin,
Jane Greer, Levis Stone, Robert Douglas i James Mason.
Saps què té la cura i fàcil, no?
Artistes de gran qualitat, d'aquella època que ens deixava tots bocabadats
i sobretot amb les aventures que són fantàstiques.
I a més a més una pel·lícula d'any 52 en colors.
Déu-n'hi-do.
És una pel·lícula recomanable pels bons cinèfils
i per aquells que no siguin, en fi, tècnics en cine,
per lo menys que vinguin a passar un rato agradable i distret.
L'entrada és lliure.
Ens recordem a l'antiguari del carrer Sant Dana de la nostra ciutat?
Número 3.
Perfecte.
I anava a dir-te que saps que l'acudit del director ho té fàcil, no?
Sí.
Sí.
Però t'havia de ser tan torpe.
Ah, és clar.
Si va fer la pel·lícula.
Sí, sí.
Veus?
És que ens ho deixeu.
És que feu cada cosa que Déu-n'hi-do, eh?
Serà ingènit, eh?
Mira, mira.
Bueno, anem a veure la pantalla, la imaginària pantalla de les nostres zones,
el documental que estem fent de Machin toda una vida.
I tant.
Bé, avui ens toca proseguir la projecció que vam parar ahir
i veiem a la pantalla que estem a dins d'un cotxe
i condueix aquest vehicle al conductor que va tindre Machin amb les seves gires,
que és Luis Jiménez.
També està Botafogo, el pianista,
que va estar durant molts anys també amb Antonio Machin.
I els dos mantenen una conversa i havíem quedat els dos té raó.
La primera canció, quan empeçava, quan salia l'escenari,
la primera canció era
Señor, quiero darte yo la gracia
por el bien que tú me has dado
que después de tantos años tú mi voz has conservado
que esa canción era de Raúl del Castillo.
Si no me confundo, no.
Esa canción era al contrario de este que estaba el otro día,
de Gerardo Sanchís.
Es de Sanchís, bueno, entre los dos la escribieron.
Coge el disco.
Es de Sanchís.
Bueno, si coge el disco me parece que pone
música de Sanchís y letra de Raúl del Castillo.
Con esa canción es con la que empezaba Machin a cantar.
Y terminaba con el minicero.
Todo el tiempo que yo he ido, él empezaba con Será por eso.
Y en todos los años que yo he estado con él, habrá cantado la otra
como máximo tres veces en todo el tiempo.
Ahora, que primero, que primero cuando están contigo, que primero la hiciera mucho tiempo, eso es otra cosa.
Pero conmigo era, será por eso.
Y era la que tenía y él decía siempre, era la que me ayuda a abrirlo.
Eso sería cuando yo me quedaba en casa.
No, no, cuando tú te quedabas en casa y todo el tiempo que he estado yo con él.
Era la canción con que habría, no con la otra.
Bueno, ¿y con qué terminaba?
Oye, no me lo vayas a decidir a mí que era el que l'acompanyaba, coño.
No, no, yo también.
Escúchame, Santiago.
¿Y con qué terminaba?
No, no, escucha tú.
El que l'acompanyaba era yo, tú en el coche.
Ah, sí, sí.
Tú en el coche, en la actuación yo.
Déu ni yo, quina baralla, eh?
Sí, sí, sí.
Quina baralla, aquests dos.
Segueix la projecció.
Veiem a la pantalla que Matxín surt en un escenari,
els aplaudiments al públic, dos gardenias
i després la veu de Sara Montiel parlant d'en Matxín.
Dos gardenias para ti, con ellas quiero decir
te quiero, te adoro, mi vida, ponle toda tu atención, porque son tu corazón y el mío.
Dos gardenias para ti, que tenderán todo el calor, de un beso, de esos besos que te di
y que jamás encontrarás.
Y que jamás encontrarás en el calor, de otro querer.
Era pulcrísimo, o sea, salía perfectamente vestido y, bueno, cuando cantaba cualquiera de ellas,
las gardenias, bueno, la gente se ponía de pie y yo también.
y luego sus maraquitas, sus maraquitas, que chichinchín, que las da, se hacía muy bien.
Y era un hombre muy, muy, muy amoroso.
Ahora es cacosenante, quizá que dices.
Todos es conocido, ese dicho de estás más sonado que las maracas de Matxín.
O sea, eso pasa porque Matxín es una leyenda.
Porque existe otro querer.
Bé, tenim ara a Botafogo, que va conèixer molt Antonio Matxín,
i ell segueix explicant com Antonio contestava a les seves admiradores
les cartes anònimes d'amor que rebia.
Simulat d'una manera escènica, aquí a la pantalla,
veiem a una joveneta fumant amagades dels seus pares
mentre està escoltant la ràdio.
Una chiquita que vivía por aquí enfrente, una niña,
le mandaba cartas anónimas de amor.
Fue un disgusto con Angelita por esa razón.
Adficción de Victoria Martín para su madre Pilar,
en el día de su cumpleaños con mucho cariño y sabiendo le gusta.
Desde Taracón Cuenca, Candela Jiménez lo dedica a su tía
y lo escuche también su hermano Fernando en Canadá.
Antonio Matxín.
En aquel tiempo estaba por aquí, por Barcelona.
Con su espectáculo, caras conocidas.
Yo entonces era una niña.
Pero me acostumbré a escuchar la radio.
Así descubrí a Antonio Matxín,
sus boleros.
Y empecé a escribirle cartas.
Cartas de amor.
Y él me contestaba.
Para María.
Con cariño.
Antonio Matxín.
No me dejaron ir nunca a verle.
Ni a la sesión de tarde.
Posdata.
Me encantó la canción.
Un compromiso.
Es la canción perfecta.
No hace falta que digas
que está dedicada a mí.
Como el tuyo jamás.
Madre mía.
Un momento, papá.
¿Qué conseguí?
Pedirle disculpas a su esposa.
Luego, las historias se las inventaba la gente.
Una neidota aquella famosa
que había matado a la mujer
que llegó a salir en prensa y todo.
Todo completamente falso.
28 años de casado
y me parece que llevo 28 minutos.
No ha habido una espina
en el medio de mi matrimonio.
Nunca.
Hombre, déu-n'hi-do
las historias
que seguramente
que sortirían a...
No, i això
va ser sonat
això va ser sonat
perquè
van dir
que si la dona
una dona
s'havia matat
per culpa d'ell
o que si l'havia matat ell
i així.
I aquesta xiqueta
que ha estat explicant
ja representa
que és gran
doncs, esclar
entre moltes cartes
que rebia de les noies
aquesta
doncs
es va començar
a agafar la cosa
molt en sèrio
i com que va sortir
la cançó aquella
de sin firmar un documento
teníem el compromiso
ha anat a un compromiso
llavors ella es va també
va pensar
que ja era parella
i que tot era
i es veu que la dona
en Matxin
va trobar la carta
i llavors
en Matxin
i la dona
esclar
i van demanar explicacions
que digués el què
i va anar ella cap allà
a parlar
amb la dona
i dir-li el que feia el cas
Clar, clar
que no hi havia res
que només eren cartes
que bueno
que en Matxin
també se les treia
també se les treia
de sota la màniga
no creguis
i parlant de coses de sota
ja per acabar
la cançó que hem triat
era la que sonava de fons
mentre que aquesta noia
llegia aquestes cartes
o feia les seves fàbules
i confabulacions
doncs mira
posem-la a la sencera
sí?

t'has fixat quina era?
t'has fixat?
no, no, jo no
jo estava per tu
veient la cara
era de madrecita

era la que sonava de fons
molt bé
que era aquella petició musical
tan maca
aquelles
dedicat a totes les mares
sabiendo la solle

dedicat a totes les mares
i fins a mà si no vol
doncs vinga
fins a mà
m'amorat de fons
m'amorat de fons
en mi pecho
yo llevo una folor
no te importa el color
que ella tenga
porque al fin
tú eres madre una folor
tu cariño
es mi bien
madrecita
en mi vida
tú has sido
y serás
el refugio
de todas
mis penas
y la cuna
de amor
y libertad
aunque amores
yo tenga
en la vida
que me llenen
de felicidad
como el tuyo
jamás
madre mía
como el tuyo
no habré
de encontrar
madrecita
del alma
querida
en mi pecho
yo llevo
una folor
no te importa
el color
que ella tenga
porque al fin
tú eres
madre una folor
madrecita
del alma
querida
en mi pecho
yo llevo
una folor
aunque amores
yo tenga
en la vida
que me llenen
de felicidad
como el tuyo
jamás
madre mía
como el tuyo
no habré
de encontrar
madrecita
del alma
querida
en mi pecho
yo llevo
una folor
no te importa
el color
que ella tenga
porque al fin
tú eres
madre
una folor
do
do
do
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
liv
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam
dam